Gerd

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaGerd
Rubus idaeus
Malina.jpg
Dades generals
Font de gerd
Planta
Tipus de fruit Móra
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Rosales
Família Rosaceae
Gènere Rubus
Espècie Rubus idaeus
Carl von Linné
Nomenclatura
Sinònims Rubus buschii (Rozanova) Grossh, Rubus idaeus var. vulgatus Arrh, Rubus vulgatus var. buschii (Rozanova).
Modifica dades a Wikidata

El gerd, gerdó, gerdonera o cordonera (Rubus idaeus) és un arbust de la família de les rosàcies. Però el 'gerd' també és un color que correspon al color dels gerds.

Distribució[modifica]

Procedent del nord d'Àsia i d'Europa oriental (excepte en zones molt septentrionals), a Catalunya el gerd creix al Pirineu, al Prepirineu i en alguns llocs de la Serralada Prelitoral, però esdevé rar al sud del Montseny.

Aquesta planta no es troba al País Valencià ni a les Illes.[1] És una planta oportunista i molt fàcil de cultivar, ja que posseeix una gran capacitat de reproducció i una gran resistència.

Etimologia[modifica]

Es creu que es va descobrir al mont Ida a Grècia, aleshores els romans la van batejar d'aquesta manera: Rubus idaeus.

  • Rubus ve del llatí ruber que significa vermell, pel color dels seus fruits.
  • Idaeus significa "del mont Ida" (degut al seu lloc de descobriment).

El gerd, gerdó o móra roja és el fruit de la gerdera, gerdoner(a), planta dels gerds o romeguera sense punxes o cordonera.

Descripció morfològica[modifica]

El gerd es descriu com un arbust caducifoli proveït d'una tija perenne curta i subterrània (o rizoma) en el qual es formen anualment una sèrie de canyes o rebrots. El gerd mesura entre 1 i 2 metres d'alçada[1] i presenta tiges llenyoses arrodonides i amb branques penjants proveïdes d'espines primes i rectes poc resistents. Les fulles són pinnades, amb 3, 5 o 7 folíols verds a l'anvers i blanquinosos i peluts pel revers. Els folíols són tots sèssils o gairebé, excepte el de l'extrem, que té pecíol.[1][2]

Les flors són blanques, hermafrodites i auto-fèrtils en la majoria de les varietats. La corol·la està formada per 5 pètals poc vistosos i el calze és persistent i format per 5 sèpals. Presenta nombrosos estams lliures i té diversos ovaris però només un òvul fèrtil, de manera que cada ovari originarà una petita drupa.

El fruit és un agregat de diverses drupes (polidrupa) anomenat gerd, de color vermell no brillant i pilós que madura a l'estiu o tardor.

El gerd és molt semblant a la móra de l'esbarzer, però se'n diferencia perquè conserva el seu color vermell en la maduresa, mentre que les móres dels esbarzers es tornen negres en el seu estat madur.

Ecologia[modifica]

El gerd viu sobretot en marges de terra de camins, clarianes de bosc i terreny silícic rocallós.[2] En climes atlàntics tendirà a créixer en zones baixes mentre que en climes càlids ho farà a zones més elevades.

Farmacologia[modifica]

Part utilitzada[modifica]

Els seus principis actius es troben tant en les fulles com en el fruit o les llavors.

Composició química[modifica]

Els fruits contenen un 1-2% d'àcids orgànics, dels quals un 90% és àcid cítric. A més a més, en aquests hi ha vitamina C, diversos sucres i pectina. Les llavors contenen un 24% d'oli essencial i les fulles flavonoides, principalment glucòsids de kempferol i tanins com els el·lagitanins, els compostos de fenol de les fulles que, com és sabut, tenen funció antioxidant i oscil·len entre 4,8 i 12,0 mg d'equivalents d'àcid gàl·lic.

S'ha caracteritzat per un nombre considerable d'antocianines, entre les quals s'ha de destacar cianidin-3-soforòsid, cianidin-3-(2(G)-glucosilrutinòsid), cianidin-3-sambubiòsid, cianidin-3-rutinòsid i cianidin-3-xilosilrutinòsid.

Usos medicinals[modifica]

A més de ser comestible, del fruit de n'obté un xarop oficinal molt perfumat, colorants i modificadors del sabor. Tradicionalment les fulles s'han utilitzat com a relaxant uterí, com a estimulant i en infusió, per al tractament de diarrees i altres trastorns gastro-intestinals. S'ha utilitzat també en aquesta forma per a l'alleugeriment simptomàtic dels constipats i a Europa també per a facilitar els parts.

Accions farmacològiques[modifica]

Toxicitat[modifica]

Les fulles, a causa del seu contingut en tanins, poden produir molèsties gàstriques en persones predisposades.

Gastronomia[modifica]

El gerd és un bon fruit comestible, una mica més àcid que la maduixa, però amb un gust propi molt característic i intens. S'utilitza sovint en pastisseria.

És l'ingredient principal d'una de les melmelades més populars.

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  2. 2,0 2,1 DURAN, M., MORGUÍ, M., SALLÉS, M. Viure de la natura Barcelona, 1987. Ed. Kapel ISBN 84-85952-68-5

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]