Antocianina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Antocianina o antocià és un pigment natural present en molts vegetals (plantes superiors) però absent en els animals.

El nom d'antocianina deriva de les paraules gregues que designen flor i porpra (anthos kyáneos). Són pigments hidrosolubles pertanyents a la família dels flavonoides com també les antoxantines. En els vegetals es poden trobar en les flors, fruits, fulles i arrels. Els colors dels antocians poden variar del roig al blau i són els responsables dels colors que s'observen en els caducifolis a la tardor quan la fotosíntesi ha cessat o del color vermellós de les fulles joves en rosers i noguers, per exemple, que indiquen que encara no predomina la fotosíntesi.[1]

En la vinya la composició d'antocians del raïm és una característica del fenotip de cada varietat i també depèn de com hagi estat conreat (secada, rendiment, etc.) cosa que permet identificar els vins. Alhora la producció i la quantitat d'aquest pigment depèn del tipus de planta i d'altres condicions ambiental i del sòl.

Antocianina en mg per
100 g d'aliment
albergínia 750
taronja ~200
móra ~115
Gerd 10-60
Cirera 350-400
grosella 80-420
aranja (roig) 30-750
vi negre 24-35

Tenen propietats antioxidants i protegeixen de les radiacions ultraviolades l'excessiva insolació combinada amb sequedat o baixa temperatura. La coloració atreu insectes pol·linitzadors rotecció de .

Característiques i usos[modifica | modifica el codi]

  • Els antocians són compostos poliaromàtics amb grups oxhidril (-OH) que en reaccionar amb l'oxigen permeten l'activitat antioxidant.
  • Per la seva sensibilitat a les variacions del pH poden servir com indicadors, ja que viren del roig al violeta en augmentar l'alcalinitat.
  • Additiu alimentari com a colorant anomenat vermell antocià (E163) usat en melmelades i altres aliments de pH àcid com el iogurt.
Estructura bàsica de l'antocianina

Estructura i tipus d'antocians[modifica | modifica el codi]

Antocianidina R1 R2 R3 R4 R5 R6 R7
Aurantinidina -H -OH -H -OH -OH -OH -OH
Cianidina -OH -OH -H -OH -OH -H -OH
Delfinidina -OH -OH -OH -OH -OH -H -OH
Europinidina -OCH3 -OH -OH -OH -OCH3 -H -OH
Luteolinidina -OH -OH -H -H -OH -H -OH
Pelargonidina -H -OH -H -OH -OH -H -OH
Malvidina -OCH3 -OH -OCH3 -OH -OH -H -OH
Peonidina -OCH3 -OH -H -OH -OH -H -OH
Petunidina -OH -OH -OCH3 -OH -OH -H -OH
Rosinidina -OCH3 -OH -H -OH -OH -H -OCH3

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Giner i Pons, Rosa Maria; Máñez Aliño, Salvador. Farmacognòsia: de la natura al medicament. València: Universitat de València, 2011, p. 139-140 (Educació. Sèrie Materials). ISBN 9788437086460. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antocianina Modifica l'enllaç a Wikidata