Albergínia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAlbergínia
Aubergine-Varianten.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Unes varietats

L'albergínia, albergina,[1] albargina[2], (esberzínia, etc.)[3] és el fruit de l'alberginiera (Solanum melongena).[4] N'existeixen de formes i colors molt diferents que es divideixen en tres categories: de fruit llarg, de fruit globós i de fruit oval.[5] L'albergínia és un element molt important de tota la cultura gastronòmica mediterrània.[6]

La fruita crua conté un 92% d'aigua, un 6% d'hidrats de carboni, un 1% de proteïna, i quasi gens de greix. És poc calòrica (26 kcal per 100g) i té poc de contingut de nutrients essencials, excepte el manganès. No destaca per tenir un nutrient en especial, però ens aporta fibra, sobretot si se'n menja la pell.[7][8] La proporció de nutrients pot variar segons l'estació, el lloc de cultiu (al camp o en hivernacles) i el genotip.[9]

Al Mediterrani la temporada va de maig a desembre.[7] La producció mundial el 2016 n'era de 51,3 milions de tones. Els majors productors en són la Xina i l'Índia.

Els cinc productors més grans (2016)[10]
Orde País Producció

(milions de tones)

Superfície

(1.000 ha)

1 República Popular de la Xina República Popular de la Xina 32,00 781,9
2 Índia Índia 12,6 664,0
3 Egipte Egipte 1,19 48,6
4 Turquia Turquia 0,85 24,8
5 Iran Iran 0,68 22,0
... ...
... Espanya Espanya 0,28 3,6
Món
51,30 1794,0

Usos culinaris[modifica]

Mullador, pebrereta o xamfaina acabada de cuinar
Albergínies nanes de Tailàndia

L'albergínia sola és ideal per preparar una bona escalivada amb all i oli d'oliva. Les albergínies també es poden preparar escabetxades i confitades. Les albergínies estan presents en la gastronomia de moltes zones del planeta. Són ideals per a preparar plats vegetarians. Es poden fer moltes innovacions creatives substituint carns per llesques d'albergínia o albergínia picada.[11] No cal pelar-la per preparar-la. La pell, a més, redueix l'absorció d'oli per part de la carn. Si es vol, es pot separar la pell molt fàcilment un cop cuinada. Al forn, es fa fundent i s'impregna dels sabors que l'acompanyen.[7]

Molt sovint l'albergínia apareix combinada o barrejada amb altres verdures com tomàquets, cebes o carbassons, ocra, patata, etc. Preparada d'aquesta manera és un dels ingredients essencials del mullador o samfaina, així com de la ratatolha occitana, el ragù italià, el tombet mallorquí, la caponata del sud d'Itàlia,[12] i les melanzane alla parmigiana.

Per tal de llevar-li l'amargor, justificat per l'alt contingut en solanina (una forma de nicotina), quan es prepara per ser fregida, es pot deixar un parell d'hores amb sal i així deixa anar un suc marronós amb la major part de les substàncies amargants. A l'albergínia se li atribueix la propietat de reduir el colesterol.[13]

És famosa la preparació de la mussaca grega, cuita al forn, amb capes d'albergínia i carn picada de xai.

A Turquia es prepara el plat anomenat imam bayildi, fet amb albergínies farcides amb tomàquet, ceba i all fregides amb oli d'oliva. Hom diu que un imam turc va perdre el coneixement davant d'aquest plat tan exquisit.[14] El Karnıyarık és bàsicament el mateix plat però amb carn picada.

El baba ghanoush àrab,[15] la melitzanosalata grega i la patlıcan salatası turca són pastes a base d'albergínia que es mengen acompanyades amb pa de pita. A l'Afganistan es prepara el bonjon o bonjan, un plat picant a base d'albergínies per acompanyar altres plats. A l'Iran es prepara el Kashk O Bademjan a base d'albergínies i iogurt.[16] A Tailàndia les albergínies locals són tan tendres que es poden menjar també crues. Pot ser bullida, al forn, al foc, fregida o farcida.[17] Al subcontinent indi és costum de preparar, segons la zona, diverses formes de curri amb albergínies tallades a daus. Hi ha també plats de cuina xinesa a base d'albergínia, com les «albergínies a la Sichuan», estofades i un xic dolces.[18]

Receptes destacades

Referències[modifica]

  1. «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 25 març 2020].
  2. «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 25 març 2020].
  3. Atles lingüístic del domini català. 1123. L’albergínia https://aldc.espais.iec.cat/files/2013/11/Mapa-1123.pdf
  4. «Albergínia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Albergínia - Tipus i varietats». Fruites a hortalisses. Interempresas Media,, 2018. [Consulta: 25 juliol 2018].
  6. Montalbán, Manuel Vázquez; Fuster, Jaume. Diàlegs a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1985, p. 73. ISBN 9788472225886. 
  7. 7,0 7,1 7,2 «Albergínia». El Camp a Casa. La Botiga del Parc Agrari del Baix Llobregat. Arxivat de l'original el 2018-07-25. [Consulta: 25 juliol 2018].
  8. albergínia bonica.
  9. «Eggplant fruit composition as affected by the cultivation environment and genetic constitution». J Sci Food Agric, 94, 13, 2014, pàg. 2774–84. DOI: 10.1002/jsfa.6623. PMID: 25328929.
  10. «Eggplant (aubergines)». FAO.
  11. Menja sa – Educació i benestar alimentari - Sandvitx d'albergínia
  12. Guisat d'albergínia (Caponata) - Receptes
  13. Murray, Michael T.; Pizzorno, Joseph; Pizzorno, Lara. The Condensed Encyclopedia of Healing Foods (en anglès). Simon and Schuster, 2006. ISBN 0743474031. 
  14. The Oxford Essential Dictionary of Foreign Terms in English. Oxford University Press Arxivat 2012-12-08 at Archive.is (anglès)
  15. Marie Karam Khayat i Margaret Clark Keatinge, Food from the Arab World, Khayats, Beirut, Líban. (anglès)
  16. Cuina persa Arxivat 2014-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  17. «Albergínia farcida». Arxivat de l'original el 2015-09-21. [Consulta: 25 juliol 2018].
  18. «Szechuan Aubergine Veg HT Chinese ACC». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 25 juliol 2018].

Enllaços externs[modifica]