Sichuan

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSichuan
四川省
Sìchuān Shěng
Larix potaninii trees Huluhai.jpg

Localització
Sichuan in China (+all claims hatched).svg
30° N, 103° E / 30°N,103°E / 30; 103
Estat República Popular de la Xina
Capital Chengdu
Conté
Geografia
Superfície 485.000 km²
Punt més alt Mount Gongga  (7.556 m)
Limita amb
Història
Fundació 1955
Organització i govern
Executiu People's Government of Sichuan Province
Indicatius
Fus horari UTC+08:00
ISO 3166-2 CN-51
Altres dades
Agermanament Ceprano

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Sichuan Sichuan (pàg.) (xinès: 四川; Pinyin: Sìchuān; Wade-Giles: Ssu-ch`uan; Postal Pinyin: Szechwan i Szechuan) és una província de la zona centreoriental de la República Popular de la Xina amb capital a Chengdu. Limita al nord amb la província de Gansu, al nord-oest amb la província de Shaanxi, a l'est amb el municipi de Chongqing, al sud-est amb la província de Guizhou, al sud amb la província de Yunnan, a l'oest amb la Regió Autònoma del Tibet i al nord-oest amb la província de Qinghai

Geografia[modifica]

Està situada al sud-oest de la Xina, travessada pel riu Yangzi a l'est de la depressió anomenada conca vermella. És una regió molt fèrtil i amb un clima càlid d'hiverns suaus. A l'oest dominen els altiplans freds, muntanyes verges i profundes goles més aptes per als pastors tibetans. És una de les portes de comunicació amb el Tibet.

Subdivisions[modifica]

Sichuan es divideix en 18 prefectures i 3 prefectures autònomes:

Etnografia[modifica]

La població està composta per habitants de 53 ètnies diferents, entre les quals destaquen la minoria tibetana i la Yi.

Economia[modifica]

La seva economia es basa en la producció de cereals, cucs de seda i oli. Disposa també d'indústries metal·lúrgiques, electròniques i farmacèutiques. A Sichuan hi ha mines de ferro i d'altres minerals.

Història[modifica]

Segons modernes investigacions, foren els pobles Ti i Ch'iang del Sichuan els que van inventar la indústria de la seda; segons els Annals Han, l'emperador Wu va enviar un ambaixador de nom Ch'ang Ch'ien a l'Àsia central, el qual va trobar sedes i objectes manufacturats al país de T'a Hsia (modern Afganistan) vers el 139-126 aC i es creu que ja llavors hi havia una ruta comercial entre Sichuan i l'Àsia central; la ruta era anterior (700 anys més antiga) que la primera ruta de la seda coneguda que anava cap a l'oest (Hsi Yü = Països de l'oest) amb sortida al país dels hsiungnu. La ruta sortia de Ch'engt'u, la capital del Sichuan, i es dividia en dues branques: la via d'aigua oriental que seguia el riu Min i entrava a Yunnan cap a Kumming, i la via terrestre occidental que partia del centre siderúrgic de Ch'iunglai i anava cap al Yunnan occidental per diverses valls per arribar a Tali o Dali, on les dues rutes es trobaven; seguien a cavall i entraven a Birmània i cap a l'Índia. La ruta s'anomenava Shu-Junt'u Tao ('passatge Sichuan-Índia'). De l'Índia anava per mar cap a Aràbia i per terra cap a l'Àsia central.

La regió va passar a l'imperi durant la dinastia Qin (221 aC fins al 206 aC), però se'n va independitzar l'any 24. Dos segles abans de l'inici de l'era cristiana la cultura han ja havia penetrat al Sichuan i es va acabar consolidant en els primers dos segles de l'era comuna. És part de la Xina de manera permanent d'ençà el segle X. L'islam no va penetrar a la província fins a la conquesta mongola, per primera vegada el 1253, quan un contingent de l'exèrcit mongol fou enviat per Kubilai Khan per conquerir Sichuan i Yunnan. Després de la conquesta soldats musulmans s'hi van establir. Durant tres dinasties (Yuan, Ming i Qing) els musulmans van seguir emigrant, com a soldats o com a comerciants, generalment procedents del Kansu i el Shensi, però també d'altres llocs. La mesquita de Ku-ch'ie Lou a Ch'engt'u fou construïda sota els Ming (reconstruïda al segle XVII). Durant la dinastia Qing o Ch'ing (1644-1911) la població musulmana va augmentar al Sichuan, especialment al segle xix, després del fracàs de les revoltes e Ma-Hua-lung a Shensi i Kansu, i de Tu Wen-hsiu a Yunnan, quan van arribar milers de refugiats que fugien de les massacres. Llavors es va expandir a la regió la confraria de la Nakshbandiya-Djahriyya, però la confraria dels Kadiriyya i la dels Nakshbandiya-Khufiyya ja havien pres peu de Sichuan al segle XVII.

Sota el govern comunista els musulmans foren integrats en la majoria han i avui dia no es pot distingir un hui del Sichuan d'un han de la mateixa regió excepte perquè els musulmans no mengen porc; els musulmans constituïen a finals del segle xx (1990) el 2,2% de la població (unes 109.000 persones). La ciutat de Chongqing, on va néixer el reformador Deng Xiaobing, va obtenir el 1997 l'estatus de municipalitat i va quedar separada de la província.

Gastronomia[modifica]

La gastronomia de Sichuan es caracteritza pels seus plats picants. Dos dels menjars més coneguts són el pollastre Gōng Bǎo i el mapo doufu; tots dos es poden trobar actualment arreu de la Xina.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]