Nord
| Punts cardinals |
|---|
El nord o septentrió és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic.[1] És el contrari del sud i és perpendicular a l'est i l'oest. Nord és un substantiu, adjectiu o adverbi que indica direcció o geografia.En l'hemisferi nord, es correspon amb el punt de l'horitzó la perpendicular del qual passa per l'Estrella Polar.
El seu símbol és N. Segons els lingüistes Grimm el seu nom deriva d'una paraula nòrdica per dir «esquerra», ja que si una persona mira cap al punt on surt el sol, tindrà el nord al cantó esquerre.[2]
També hi ha el Pol Nord Magnètic, el qual no coincidix exactament amb el geogràfic. Cap a ell s'orienta l'agulla imantada de la brúixola. En 1831 John Ross el va ubicar a l'Illa del Rei Guillem. Es desplaçava uns quinze quilòmetres per any i actualment se situa a l'Àrtic a una latitud de 80° N., velocitat que ha augmentat des de 1989 a uns seixanta quilòmetre en direcció de Sibèria.[3]
Als mapes occidentals, per convenció se situa al damunt. En un plànol se sol indicar el nord amb una petita sageta tota sola o dibuixada enmig d'una brúixola.
Etimologia[modifica]
La paraula nord està relacionada amb l’alt alemany antic nord,[4] tots dos descendents de la unitat protoindoeuropea * ner-, que significa "esquerra; per sota", ja que el nord és a l'esquerra quan s'enfronta al sol naixent.[5] De la mateixa manera, les altres direccions cardinals també estan relacionades amb la posició del sol.[6][7][8]
La paraula llatina borealis prové del grec boreas "vent del nord, nord", que, segons Ovidi, era personificat com el déu del vent Bòreas, el pare de Calais i Zetes. Septentrionalis prové de septentrions, "els set bous d'arada", nom de l'Ossa Major. El grec ἀρκτικός (arktikós) rep el nom de la mateixa constel·lació, i és la font de la paraula anglesa Àrtic.
Altres llengües tenen altres derivacions. Per exemple, en Lesguià, kefer pot significar tant "incredulitat" com "nord", ja que al nord de la pàtria musulmana de Lezgian hi ha zones antigament habitades per pobles caucàsics i turcs no musulmans. En moltes llengües de Mesoamèrica, nord també significa "amunt". En hongarès, la paraula per al nord és észak, que deriva d’éjszaka ("nit"), ja que per sobre del tròpic de Càncer, el Sol maig brilla des del nord, excepte dins del cercle polar àrtic durant el sol de mitjanit d'estiu.
La direcció nord s'associa sovint amb climes més freds perquè la major part de la terra del món a latituds altes es troba a l’hemisferi nord. El cercle polar àrtic passa per l’oceà Àrtic, Noruega, Suècia, Finlàndia, Rússia, els Estats Units (Alaska), Canadà (Yukon, Territoris del Nord-oest i Nunavut), Dinamarca (Groenlàndia) i Islàndia (on passa per la petita illa costanera de Grímsey).
[modifica]
Per convenció, la part superior o cap amunt d'un mapa és el nord.
Per anar cap al nord amb una brúixola per a la navegació, establiu un rumb o azimut de 0° o 360°. Viatjant directament cap al nord traça una línia meridià cap amunt.
El nord és específicament la direcció que, en la cultura occidental, es considera la direcció fonamental:
- El nord s'utilitza (de manera explícita o implícita) per definir totes les altres direccions.
- Les vores superiors (visuals) dels mapes solen correspondre a la vora nord de l'àrea representada, tret que s'indiqui el contrari de manera explícita o que les fites es considerin més útils per a aquest territori que les direccions específiques.
- En qualsevol objecte astronòmic en rotació, el nord sovint denota el costat que sembla girar en sentit contrari a les agulles del rellotge quan es veu des de lluny al llarg de l'eix de rotació. Tanmateix, la Unió Astronòmica Internacional (IAU) defineix el pol nord geogràfic d'un planeta o qualsevol dels seus satèl·lits del Sistema solar com el pol planetari que es troba en el mateix hemisferi celeste, en relació amb el pla invariable del Sistema Solar, com el de la Terra.[9] Això significa que alguns objectes, com ara Urà, giren en direcció retrògrada: quan es veuen des de la IAU nord, el gir és en sentit horari.
Nord magnètic i declinació[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Nord». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Grimm, Jacob; Grimm, Wilhelm. «NORD, m. septentrio, eine der vier weltgegenden». A: Deutsches Wörterbuch. Leipzig: Hirzel, 1854–1961.
- ↑ Martinoy, Josep «El pol nord magnètic se'n va cap a Rússia». El Punt Avui, 28-12-2009 [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ «the definition of north». Dictionary.com. [Consulta: 10 novembre 2017].
- ↑ «north | Origin and meaning of north by Online Etymology Dictionary» (en anglès). www.etymonline.com. [Consulta: 3 març 2018].
- ↑ «south | Origin and meaning of south by Online Etymology Dictionary» (en anglès). www.etymonline.com. [Consulta: 3 març 2018].
- ↑ «west | Origin and meaning of west by Online Etymology Dictionary» (en anglès). www.etymonline.com. [Consulta: 3 març 2018].
- ↑ «east | Origin and meaning of east by Online Etymology Dictionary» (en anglès). www.etymonline.com. [Consulta: 3 març 2018].
- ↑ Archinal, Brent A.; A'Hearn, Michael F.; Bowell, Edward G.; Conrad, Albert R.; Consolmagno, Guy J.; 5 Celestial Mechanics and Dynamical Astronomy, 109, 2, 2010, pàg. 101–135. Bibcode: 2011CeMDA.109..101A. DOI: 10.1007/s10569-010-9320-4 [Consulta: 7 abril 2019].
Vegeu també[modifica]
- Tramuntana
- 27 de febrer, commemoració de Nord com a nom propi
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nord |