Estel del Nord

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'estrellaEstel del Nord
L'Estel del Nord vist pel Telescopi Espacial Hubble.
L'Estel del Nord vist pel Telescopi Espacial Hubble.
Dades d'observació
Constel·lació Óssa Menor
Magnitud aparent (V) 1,97
Característiques astromètriques
Magnitud absoluta -3,64
Paral·laxi 7,56
Part de Óssa Menor
Característiques físiques
Tipus espectral F7 Ib-II SB
Radi 30 Radi solar
Massa 6 masses solars
Més informació
Codi de catàleg α UMi (Nomenclatura de Bayer)
ADS 1477 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
2MASS J02314822+8915503 (2MASS)
AAVSO 0122+88 (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables)
ADS 1477 AP (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
AG+89 4 (Astronomische Gesellschaft Katalog)
BD+88 8 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J02319+8915A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CSI+88 8 1 (Catalog of Stellar Identifications)
FK5 907 (FK5)
GC 2243 (Catàleg General de Boss)
GCRV 1037 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
GSC 04628-00237 (GSC)
HD 8890 (Henry Draper Catalogue)
HIC 11767 (Hipparcos Input Catalogue)
HIP 11767 (Catàleg Hipparcos)
HR 424 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IDS 01226+8846 A (Index Catalogue of Visual Double Stars)
IRAS 01490+8901 (IRAS)
JP11 498 (JP11)
N30 381 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PLX 299 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PLX 299.00 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PMC 90-93 640 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 431 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 3491 (Catalogue of rotational velocities of the stars)
SAO 308 (Catàleg SAO)
TD1 835 (TD1 Catalog of Stellar Ultraviolet Fluxes)
TYC 4628-237-1 (Tycho Catalogue)
UBV 21589 (UBV (Catàleg Estel·lar))
UBV M 8201 (UBV (Catàleg Estel·lar))
V* alf UMi (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J02318+8916A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
WDS J02318+8916Aa,Ab (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
Modifica dades a Wikidata

L'estel del Nord, estel Polar o Polaris és l'estrella alfa de l'Óssa Menor, el més brillant del pol nord celeste.

Pel fet que està en la prolongació de l'eix de rotació de la terra, "sobre" el pol nord terrestre, Polaris sembla quieta des de la Terra, i tots els estels del cel septentrional semblen girar al seu voltant. Així, és un punt fix ideal per a l'orientació (visual, marítima). L'antiguitat de l'ús d'aquest estel queda demostrada pel fet que es troba representat a les taules assíries més antigues. Actualment, Polaris està a una distància aproximada d'1 grau del pol de rotació terrestre i, per tant, gira en un petit cercle d'aproximadament 2° de diàmetre. Només dues vegades cada 24 hores, Polaris defineix exactament el Nord, azimut; la resta del temps, senyala només aproximadament el nord, i cal corregir la variació amb taules de correcció.

Nom[modifica | modifica el codi]

El nom de Polaris prové del llatí Stella Polaris, literalment 'estel polar'. Donada la seva proximitat al pol nord, l'estel ha rebut gran atenció des de l'antiguitat, els navegants grecs la van anomenar Kynosoura o Cynosura (que significa 'la cua del gos'). En altres llocs rep noms diversos:

  • Mismar ('agulla' o 'clau') a Damasc.
  • Graja Dhara ('suport dels planetes') a l'Índia, on representa Dhruvà ('fix'), un nen rei devot del déu Vishnú, que el va convertir en estel.[1]

Estel polar[modifica | modifica el codi]

Encara que Shakespeare va escriure "Sóc constant com l'estel del Nord", a causa de la precessió dels equinoccis, altres estels de l'hemisferi nord han estat i probablement seran l'estel del nord; Thuban ho va ser en el passat i Vega ho serà en el futur.

Per raó de la precessió dels equinoccis (pel moviment de nutació de la Terra), les estrelles no romanen realment fixes en la volta celeste. Per això, Polaris no serà sempre l'estel més proper al pol nord, com tampoc ho va ser en el passat. Polaris continua acostant-se al nostre pol nord celeste, per després allunyar-se'n gradualment, i al qual tornarà dins d'un cicle complet de precessió, al cap de 25.780 anys. Altres estrelles, entre les quals s'inclouen Thuban (α Draconis) i Vega (α Lyrae), van ser l'estel polar en el passat i ho tornaran a ser en el futur.

És senzill trobar Polaris seguint la traça de Merak a Dubhe (β i α de l'Óssa Major, els dos estels que formen el final de la "cassola", en direcció cap a dalt i a fora. També es pot trobar a partir del punt central de la W de Cassiopea.

No hi ha un "estel del sud". L'estel, més proper al pol sud celeste és la tenue Sigma Octantis, anomenada per aquest motiu Polaris Australis. No obstant això, en ser un estel de cinquena magnitud, amb prou feines visible a ull nu, en la pràctica s'utilitza la constel·lació de la Creu del Sud per localitzar el pol sud celeste.

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

Polaris és una supergegant groga de tipus espectral F7Ib-II,[2] situada a 431 anys llum (132 pàrsecs) de la Terra, segons les mesures fetes pel satèl·lit Hiparc. Amb una lluminositat 2.440 vegades major que la solar, el seu radi és 45 vegades major que el radi solar.

És una variable polsant cefeida, precisament la més propera a nosaltres, amb pulsacions que fan que la seva lluentor fluctuï entre una magnitud +1,86 i +2,13 en un període de 3,9696 dies;[3] en l'actualitat (2010), les seves pulsacions s'han detingut o són tan reduïdes que no es poden detectar.

Polaris forma un sistema estel·lar triple amb dues estrelles acompanyants. La més brillant d'aquestes, Polaris B, és d'octava magnitud i està situada a 18 segons d'arc, és un estel de la seqüència principal de tipus F3V, que es troba a 2.400 UA de l'estel principal Polaris A. Més proper a aquesta última, hi ha l'altra acompanyant, Polaris C, inicialment descoberta per espectroscòpia i posteriorment resolta mitjançant el telescopi espacial Hubble. És una nana groga de tipus F7V, que es mou en una òrbita excèntrica a una distància mitjana de 17 UA respecte a Polaris A i el període orbital n'és de 29, 6 anys.[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estel del Nord Modifica l'enllaç a Wikidata