N

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de grafemaN
Latin alphabet Nn.png
ICS November.svg
Caràcter N (majúscula)
Unicode: 004E

n (minúscula)
Unicode: 006E

N (majúscula, Halfwidth and Fullwidth Forms Tradueix)
Unicode: FF2E

n (minúscula, Halfwidth and Fullwidth Forms Tradueix)
Unicode: FF4E

Ⓝ (majúscula)
Unicode: 24C3

ⓝ (minúscula)
Unicode: 24DD

🄝 (majúscula)
Unicode: 1F11D

⒩ (minúscula)
Unicode: 24A9

🅝 (majúscula)
Unicode: 1F15D

🅽 (majúscula)
Unicode: 1F17D

🄽 (majúscula)
Unicode: 1F13D
Tipus lletra de l'alfabet llatí
Part de alfabet llatí, alfabet polonès, alfabet anglès, alfabet txec, Esperanto alphabet Tradueix, Breton alphabet Tradueix, Slovak alphabet Tradueix, Northern Sami alphabet Tradueix, alfabet turc i Filipino alphabet Tradueix
Codi -. (codi Morse)
November (Alfabet fonètic de l'OTAN)
N (Braille ASCII Tradueix)

 < M   O
Modifica dades a Wikidata

La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants. El seu nom és ena, ene en valencià, antigament fou denominada en. Juntament amb la i grega forma el dígraf que és anomenat enye al País Valencià.[1] Probablement prové de la lletra Nûn de l'alfabet semític que representaria una serp i on ja tindria el valor de /n/ que heretaria el grec, l'etrusc i finalment el llatí.

Fonètica[modifica]

En català representa la nasal alveolar sonora de l'alfabet fonètic internacional /n/ en posició inicial (nap) o intervocàlica (cana), i dental, labiodental, alveolar, palatal (enllestir), o velar (cinc) depenent del punt d'articulació de la següent consonant a la qual assimila.

Significats de la N[modifica]

Usos gramaticals[modifica]

La n a final de paraula apareix en diferents llengües, amb significats molt diferents, també:

  • En esperanto, indica l'acusatiu, que és l'únic cas que es declina en aquesta lengua.
  • En basc:
    • En els verbs, totes les formes en passat acaben en n.
    • Sola, és suficient per declinar alguns noms propis en el cas inesiu (cas "non"), que indica llocs. Per exemple: Bilbo: Bilbao > Bilbon: a Bilbao. Aquest cas acaba en n per tots els substantius, i també hi acaben els casos genitiu ("noren") i sociatiu (norekin).
  • En algunes llengües romàniques (entre elles el català, el castellà i l'occità) acaben en n les formes personals dels verbs que corresponen a la tercera persona del plural (són, cantaven, escoltarien, portin...).
  • En alemany trobem n final:
    • En tots els verbs en infinitiu, i en algunes formes personals que tenen la mateixa forma que l'infinitiu.
    • En les situacions en què el cas acusatiu es marca, es fa amb una n al final.
    • En alemany no hi ha una regla universal per la formació dels plurals, però molts substantius formen el plural afegint una n (Kartoffel (patata) > Kartoffeln (patates)).

Símbols derivats o relacionats[modifica]

Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'ús
Ñ N amb titlla U+00D1 U+00F1 &Ntilde; &ntilde; castellà
Ń N amb accent agut U+0143 U+0144
Ň N amb anticircumflex U+0147 U+0148 txec
Ņ N amb ogonek U+0145 U+0146 alfabet letó
Ŋ eng U+014A U+014B lapó, AFI
N amb punt superior U+1E44 U+1E45
N amb punt inferior U+1E46 U+1E47
ʼn n minúscula amb apòstrof davant U+0149 afrikaans

Referències[modifica]

  1. Francesc Ferrer Pastor, Diccionari valencià escolar, Sotaia Llibres s.a., 1987