Vés al contingut

N

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grafemaN

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
CaràcterN (majúscula)
Unicode: 004E

n (minúscula)
Unicode: 006E

N (majúscula, Taula de caràcters Unicode)
Unicode: FF2E

n (minúscula, Taula de caràcters Unicode)
Unicode: FF4E

Ⓝ (majúscula)
Unicode: 24C3

ⓝ (minúscula)
Unicode: 24DD

🄝 (majúscula)
Unicode: 1F11D

⒩ (minúscula)
Unicode: 24A9

🅝 (majúscula)
Unicode: 1F15D

🅽 (majúscula)
Unicode: 1F17D

🄽 (majúscula)
Unicode: 1F13D

Modifica el valor a Wikidata
Tipuslletra consonant i lletra de l'alfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Part dealfabet llatí, alfabet polonès, alfabet anglès, alfabet txec, alfabet de l'esperanto, alfabet bretó, alfabet eslovac, alfabet sami septentrional, alfabet turc, alfabet filipí, alfabet italià, alfabet francès, alfabet finès, Alfabet africà de referència, Alfabet internacional africà, alfabet pannigerià, Alfabet de les lengües nacionals de Benín, alfabet alemany i alfabet letó Modifica el valor a Wikidata
Codi-. (codi Morse)
November (Alfabet fonètic de l'OTAN)
N (Braille ASCII) Modifica el valor a Wikidata

La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants. El seu nom és ena,[1][2] en[3] o ene.[4] Juntament amb la i grega forma el dígraf que és anomenat enye al País Valencià.[5] Probablement prové de la lletra Nûn de l'alfabet semític que representaria una serp i on ja tindria el valor de /n/ que heretaria el grec, l'etrusc i finalment el llatí.

Fonètica

[modifica]

En català representa la nasal alveolar sonora de l'alfabet fonètic internacional /n/ en posició inicial (nap) o intervocàlica (cana), i dental, labiodental, alveolar, palatal (enllestir), o velar (cinc) depenent del punt d'articulació de la següent consonant a la qual assimila.

Significats de la N

[modifica]

Usos gramaticals

[modifica]

La n a final de paraula apareix en diferents llengües, amb significats molt diferents, també:

  • En esperanto, indica l'acusatiu, que és l'únic cas que es declina en aquesta lengua.
  • En basc:
    • En els verbs, totes les formes en passat acaben en n.
    • Sola, és suficient per declinar alguns noms propis en el cas inesiu (cas "non"), que indica llocs. Per exemple: Bilbo: Bilbao > Bilbon: a Bilbao. Aquest cas acaba en n per tots els substantius, i també hi acaben els casos genitiu ("noren") i sociatiu (norekin).
  • En algunes llengües romàniques (entre elles el català, el castellà i l'occità) acaben en n les formes personals dels verbs que corresponen a la tercera persona del plural (són, cantaven, escoltarien, portin...).
  • En alemany trobem n final:
    • En tots els verbs en infinitiu, i en algunes formes personals que tenen la mateixa forma que l'infinitiu.
    • En les situacions en què el cas acusatiu es marca, es fa amb una n al final.
    • En alemany no hi ha una regla universal per la formació dels plurals, però molts substantius formen el plural afegint una n (Kartoffel (patata) > Kartoffeln (patates)).

Símbols derivats o relacionats

[modifica]
Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'ús
Ñ N amb titlla U+00D1 U+00F1 Ñ ñ castellà
Ń N amb accent agut U+0143 U+0144
Ň N amb anticircumflex U+0147 U+0148 txec
Ņ N amb ogonek U+0145 U+0146 alfabet letó
Ŋ eng U+014A U+014B lapó, AFI
N amb punt superior U+1E44 U+1E45
N amb punt inferior U+1E46 U+1E47
ʼn n minúscula amb apòstrof davant U+0149 afrikaans

Referències

[modifica]
  1. «"Ena" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
  2. «"Ena", segons el DIEC2». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 13 març 2023].
  3. «"En" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
  4. «"Ene" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
  5. Francesc Ferrer Pastor, Diccionari valencià escolar, Sotaia Llibres s.a., 1987