N

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de grafemaN
Latin alphabet Nn.png
ICS November.svg
Caràcter N (majúscula)
Unicode: 004E

n (minúscula)
Unicode: 006E

N (majúscula, Halfwidth and Fullwidth Forms)
Unicode: FF2E

n (minúscula, Halfwidth and Fullwidth Forms)
Unicode: FF4E

Ⓝ (majúscula)
Unicode: 24C3

ⓝ (minúscula)
Unicode: 24DD

🄝 (majúscula)
Unicode: 1F11D

⒩ (minúscula)
Unicode: 24A9

🅝 (majúscula)
Unicode: 1F15D

🅽 (majúscula)
Unicode: 1F17D

🄽 (majúscula)
Unicode: 1F13D
Tipus lletra de l'alfabet llatí
Part de alfabet llatí, alfabet polonès, alfabet anglès, alfabet txec, Esperanto alphabet, Breton alphabet, Slovak alphabet, Northern Sami alphabet, alfabet turc i Filipino alphabet
Codi -. (codi Morse)
November (Alfabet fonètic de l'OTAN)
N (Braille ASCII)

 < M   O
Modifica dades a Wikidata

La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants. El seu nom és ena, ene en valencià, antigament fou denominada en. Juntament amb la i grega forma el dígraf que és anomenat enye al País Valencià.[1] Probablement prové de la lletra Nûn de l'alfabet semític que representaria una serp i on ja tindria el valor de /n/ que heretaria el grec, l'etrusc i finalment el llatí.

Fonètica[modifica]

En català representa la nasal alveolar sonora de l'alfabet fonètic internacional /n/ en posició inicial (nap) o intervocàlica (cana), i dental, labiodental, alveolar, palatal (enllestir), o velar (cinc) depenent del punt d'articulació de la següent consonant a la qual assimila.

Significats de la N[modifica]

Usos gramaticals[modifica]

La n a final de paraula apareix en diferents llengües, amb significats molt diferents, també:

  • En esperanto, indica l'acusatiu, que és l'únic cas que es declina en aquesta lengua.
  • En basc:
    • En els verbs, totes les formes en passat acaben en n.
    • Sola, és suficient per declinar alguns noms propis en el cas inesiu (cas "non"), que indica llocs. Per exemple: Bilbo: Bilbao > Bilbon: a Bilbao. Aquest cas acaba en n per tots els substantius, i també hi acaben els casos genitiu ("noren") i sociatiu (norekin).
  • En algunes llengües romàniques (entre elles el català, el castellà i l'occità) acaben en n les formes personals dels verbs que corresponen a la tercera persona del plural (són, cantaven, escoltarien, portin...).
  • En alemany trobem n final:
    • En tots els verbs en infinitiu, i en algunes formes personals que tenen la mateixa forma que l'infinitiu.
    • En les situacions en què el cas acusatiu es marca, es fa amb una n al final.
    • En alemany no hi ha una regla universal per la formació dels plurals, però molts substantius formen el plural afegint una n (Kartoffel (patata) > Kartoffeln (patates)).

Símbols derivats o relacionats[modifica]

Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'ús
Ñ N amb titlla U+00D1 U+00F1 &Ntilde; &ntilde; castellà
Ń N amb accent agut U+0143 U+0144
Ň N amb anticircumflex U+0147 U+0148 txec
Ņ N amb ogonek U+0145 U+0146 alfabet letó
Ŋ eng U+014A U+014B lapó, AFI
N amb punt superior U+1E44 U+1E45
N amb punt inferior U+1E46 U+1E47
ʼn n minúscula amb apòstrof davant U+0149 afrikaans

Referències[modifica]

  1. Francesc Ferrer Pastor, Diccionari valencià escolar, Sotaia Llibres s.a., 1987