Codi Morse
El codi Morse és un mètode per transmetre informació telegràfica, utilitzant seqüències d'elements curts i llargs per representar les lletres, nombres, puntuació i altres caràcters especials d'un missatge. Els elements curts i llargs poden estar formats per sons o polsos, i se solen conèixer per "punts" i "ratlles".[1][2][3][4]
El codi Morse internacional està compost per sis elements:
- Marca curta, punt (·)
- Una marca més llarga, ratlla (-)
- Espai entre caràcters (entre els punts i les ratlles d'un mateix caràcter)
- Espai curt (entre lletres)
- Espai mitjà (entre paraules)
- Espai llarg (entre frases — d'unes set unitats de temps)
Aquests sis elements serveixen de base per al codi Morse internacional i, per tant, poden ser aplicats a l'ús del codi Morse a nivell mundial.
Història[modifica]
Va ser desenvolupat per Alfred Vail mentre col·laborava el 1835 amb Samuel Morse en la invenció del telègraf elèctric. Vail va crear un mètode pel qual cada lletra o nombre era tramès de manera individual en un codi consistent en ratlles i punts, és a dir, senyals telegràfics que es diferenciaven en el temps de duració del senyal actiu. Morse va reconèixer la idoneïtat d'aquest sistema i el va patentar juntament amb el telègraf elèctric. Aquest codi es va conèixer com l'American Morse Code i va ser utilitzat en la primera transmissió per telègraf.
En els seus inicis, el codi Morse es va utilitzar en les línies telegràfiques construïdes a partir dels cables que es van anar instal·lant. Més endavant, es va utilitzar també en les transmissions per ràdio, sobretot en mar i aire, fins que van sorgir les emissores i receptors de radiodifusió per veu. En l'actualitat, el codi Morse té aplicació gairebé exclusiva en l'àmbit dels radioaficionats, i és exigible sovint el seu coneixement per a l'obtenció de la llicència de radiooperador aficionat fins a l'any 2005; des de llavors, s'anima els organismes que concedeixen aquesta llicència en tots els països a dispensar l'examen de telegrafia als candidats a la llicència, tot i que no és obligatori.
Representació i temporització[modifica]
Els missatges en Morse se solen transmetre per un aparell operat a mà, com pot ser un telègraf; per tant, hi ha variacions introduïdes per l'habilitat de l'emissor i del receptor; operadors amb més experiència poden enviar i rebre missatges a velocitats més ràpides. Dels dos símbols utilitzats per a representar lletres, els punts i les ratlles, el que marca la velocitat a la qual s'envia el missatge és el punt, que s'utilitza com a referència per a la temporització.
La velocitat del codi Morse se sol especificar en "paraules per minut". Una ratlla acostuma a ser 3 vegades més llarga que un punt. L'espai entre ratlles i punts d'un mateix caràcter té la longitud d'un punt; entre lletres d'una paraula la longitud és d'una ratlla (3 punts); i entre paraules és de 7 punts. L'estàndard de París defineix la velocitat de la transmissió com el temps necessari per a enviar la paraula "Paris" un cert nombre de vegades per minut. S'utilitza la paraula "Paris" com a referència perquè té precisament 50 punts de durada.
A continuació, hi ha una il·lustració de les convencions de temporització. La frase "MORSE CODE" s'escriuria normalment així, en què - representen ratlles i · representen punts:
-- --- ·-· ··· · / -·-· --- -·· · M O R S E (espai) C O D E
La temporització convencional per a aquesta frase, amb = representant un senyal actiu, i. representant un senyal inactiu, cadascun amb la longitud exacta d'un punt:
1 2 3 4 5 6 7 8 12345678901234567890123456789012345678901234567890123456789012345678901234567890123456789
M------ O---------- R------ S---- E C---------- O---------- D------ E ===.===...===.===.===...=.===.=...=.=.=...=.......===.=.===.=...===.===.===...===.=.=...= ^ ^ ^ ^ ^ | ratlla punt | | espai entre símbols espai entre paraules espai entre lletres
Lletres, nombres i puntuació[modifica]
| Caràcter | Codi | Caràcter | Codi | Caràcter | Codi | Caràcter | Codi | Caràcter | Codi | Caràcter | Codi |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 A (?·pàg.) |
· — | J (?·pàg.) |
· — — — | S (?·pàg.) |
· · · | 1 (?·pàg.) |
· — — — — | Punt [.] | · — · — · — | Dos punts [:] | — — — · · · |
| B (?·pàg.) |
— · · · | K (?·pàg.) |
— · — | T (?·pàg.) |
— | 2 (?·pàg.) |
· · — — — | Coma [,] | — — · · — — | Punt i coma [;] | — · — · — · |
| C (?·pàg.) |
— · — · | L (?·pàg.) |
· — · · | U (?·pàg.) |
· · — | 3 (?·pàg.) |
· · · — — | Signe d'interrogació [?] | · · — — · · | Signe d'igualtat [=] | — · · · — |
| D (?·pàg.) |
— · · | M (?·pàg.) |
— — | V (?·pàg.) |
· · · — | 4 (?·pàg.) |
· · · · — | Apòstrof ['] | · — — — — · | Símbol de suma [+] | · — · — · |
| E (?·pàg.) |
· | N (?·pàg.) |
— · | W (?·pàg.) |
· — — | 5 (?·pàg.) |
· · · · · | Signe d'exclamació [!] | — · — · — — | Guió, símbol de resta [-] | — · · · · — |
| F (?·pàg.) |
· · — · | O (?·pàg.) |
— — — | X (?·pàg.) |
— · · — | 6 (?·pàg.) |
— · · · · | Barra, símbol de fracció [/], | — · · — · | Guió baix [_] | · · — — · — |
| G (?·pàg.) |
— — · | P (?·pàg.) |
· — — · | Y (?·pàg.) |
— · — — | 7 (?·pàg.) |
— — · · · | Obrir parèntesi [(] | — · — — · | Cometes | · — · · — · |
| H (?·pàg.) |
· · · · | Q (?·pàg.) |
— — · — | Z (?·pàg.) |
— — · · | 8 (?·pàg.) |
— — — · · | Tancar parèntesi [)] | — · — — · — | Símbol del dòlar [$] | · · · — · · — |
| Ce trencada [Ç] | — · — · · |
Existeixen codis Morse adaptats a altres sistemes d'escriptura, com el japonès, el ciríl·lic, el grec, l'àrab, l'hebreu i, fins i tot, els ideogrames xinesos.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Codi Morse». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «International Morse code Recommendation ITU-R M.1677-1» (en anglès). itu.int. International Telecommunication Union, octubre 2009. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ Beechey, F.S.. Electro-Telegraphy. E. & F.N. Spon, 1876, p. 71.
- ↑ Camm, F.J.. Radio Engineers' Pocket Book. 2nd. Chemical Publishing Co., 1941, p. 72.
