Meridià

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Gladiador meridià».
Infotaula de geografia físicaMeridià
Longitude blue.svg
Modifica les dades a Wikidata
Convergència de dos meridians.

Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que fa mitja volta a la Terra, de Pol Nord a Pol Sud. Serveix per mesurar la longitud com a part del sistema de coordenades geogràfiques.[1] Un d'aquests meridians es pren de referència:[2] és el meridià de Greenwich, primer meridià o meridià 0°, i determina l'origen de les longituds, és a dir, el punt 0.[3] La longitud es mesura en graus (º), minuts (') i segons (") cap a l'est (hemisferi oriental) o l'oest (hemisferi occidental) del meridià de Greenwich, i pot anar des del 0° als 180° E (est), o des del 0° als 180° O (oest).

El meridians defineixen línies d'igual longitud, amb una mateixa distància angular que un meridià de referència, com ara el meridià de Greenwich. Els meridians no són, doncs, cercles màxims, sinó la meitat d'un cercle màxim: semicercles. La longitud de tot meridià és doncs la meitat de la circumferència d'un cercle màxim: 20.003,93 km. Els meridians i l'equador es tallen sempre en angles rectes. La posició d'un punt al llarg del meridià determina la latitud geogràfica, mesurada en graus cap al nord o cap al sud de l'equador.

La intersecció del meridià i l'horitzó determina una línia sobre el pla horitzontal anomenada meridiana; la seua intersecció amb l'esfera celeste determina els punts cardinals nord i sud. La seva perpendicular talla l'esfera celeste en els punts cardinals est i oest.

Història[modifica]

Es considera que Eratòstenes es va basar en la suposició que Alexandria i Siene es torbaven sobre el mateix meridià per fer la primera estimació del diàmetre de la Terra[4], però en realitat es troben a una distància de 3º de longitud l'un de l'altre. És important recordar la dificultat de mesurar amb exactitud la longitud geogràfica abans de la invenció del cronòmetre al segle XVIII per John Harrison.

Al llarg de la història, les principals nacions amb interessos marítims han definit diferents meridians com a meridià zero; entre els més coneguts cal esmentar: el meridià de París a 2º20'14" E, o els meridians de diferents illes Atlàntiques (São Miguel a 25º30' O, a les Açores; Fuerteventura a 14º O o el Hierro a 18º O, a les Canàries).

L'Atlas Cosmogràfic de Gerard Mercator (1595) fa servir un meridià proper a 25º O com a meridià zero (proper a l'illa de Santa Maria a les Açores).






El terme meridià deriva del llatí "meridies", fent referència al migdia. Efectivament, és al migdia local quan el Sol es troba exactament al damunt del meridià, dividint les hores del dia en dues parts iguals.

Es va acceptar internacionalment el meridià de Greenwich com a meridià zero a la Conferència Internacional del Meridià, que va tenir lloc el 1884 a Washington DC (Estats Units).

Geografia[modifica]


Curiositats[modifica]

El traçat de l'avinguda Meridiana de Barcelona coincideix amb un meridià terrestre (2º10'20") i és perpendicular a l'avinguda del Paral·lel, que coincideix al seu torn amb el paral·lel terrestre 41º22'34" nord.[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meridià Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «meridià». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «meridià inicial». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «primer meridià». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Rawlins, Dennis «The Eratosthenes-Strabo Nile Map. Is It the Earliest Surviving Instance of Spherical Cartography? Did It Supply the 5000 Stades Arc for Eratosthenes' Experiment?». Archive for History of Exact Sciences, vol. 26, nº 3, 1982, pàg. 211-219.
  5. «Avinguda Meridiana». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 abril 2015].