Ocra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb ocre.
Infotaula d'ésser viuOcra
Abelmoschus esculentus Modifica el valor a Wikidata
Abelmoschus esculentus.jpg
Fruit, flors i fulles d'ocra
Dades
Font deocra i oli de llavor d'ocra Modifica el valor a Wikidata
Planta
Pol·linitzat perantòfil Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalvales
FamíliaMalvaceae
TribuHibisceae
GènereAbelmoschus
EspècieAbelmoschus esculentus Modifica el valor a Wikidata
Moench, 1794
Nomenclatura
BasiònimHibiscus esculentus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Okraoutput.png
Modifica el valor a Wikidata
Tavelles d'ocra crues
Sopa de miso japonesa a base d'ocra. Es pot veure molt bé la secció pentagonal d'aquesta verdura.
Ocres guisades amb salsa de tomàquet

L'ocra (Abelmoschus esculentus),[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Abelmoschus dins la família de les malvàcies. És un planta nativa del subcontinent Indi i de Myanmar,[2] que es conrea a les zones tropicals i subtropicals pel seu fruit comestible.[3]

Descripció[modifica]

És una planta anual o perenne de fins a 2 m d'alt, fulles palmades i lobades, flors de fins a 8 cm de diàmetre amb pètals blancs o grocs. Fruit en càpsula que conté nombroses llavors.

Taxonomia[modifica]

Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778) sota el nom d'Hibiscus esculentus.[4] Més tard, el botànic alemany Conrad Moench (1744-1805) va emplaçar l'espècie dins del gènere Abelmoschus, canviant el seu nom a l'actual Abelmoschus esculentus, aquesta publicació vàlida es va fer al segon volum de la seva obra Methodus Plantas Horti Botanici et Agri Marburgensis l'any 1794.[2][5]

Sinònims[modifica]

Els següents noms científics són sinònims d'Abelmoschus esculentus:[2]

  • Sinònims homotípics
  • Hibiscus esculentus L.
  • Sinònims heterotípics
  • Abelmoschus bammia (O.Targ.Tozz.) Webb
  • Abelmoschus longifolius (Willd.) Kostel.
  • Abelmoschus praecox (Forssk.) Sickenb.
  • Abelmoschus tuberculatus Pal & Singh
  • Abelmoschus tuberculatus var. deltoidefolius T.K.Paul & M.P.Nayar
  • Hibiscus bammia O.Targ.Tozz.
  • Hibiscus esculentus var. praecox (Forssk.) A.Chev.
  • Hibiscus esculentus var. textilis A.Chev.
  • Hibiscus ficifolius Mill.
  • Hibiscus hispidissimus A.Chev.
  • Hibiscus longifolius Roxb.
  • Hibiscus longifolius Willd.
  • Hibiscus praecox Forssk.

Usos[modifica]

Es conrea en climes tropicals o temperats càlids perquè té les tavelles immadures verdes. És un conreu molt resistent a la secada. La germinació de les llavors s'activa forçosament posant-les en remull unes hores.

Se'n menja el fruit, sencer o tallat a llesques gruixudes. L'ocra desprèn una substància lleugerament glutinosa després de cuinada que alguns troben molt agradable. Aquestes verdures són millors quan són tendres. Si es deixen madurar a la tija, es tornen massa fibroses. Es poden menjar com a verdura o usar com a espècia per a donar gust. Es mengen bullides, fregides i empanades, en forma de bunyol, guisades, crues, amb salsa (de tomata, curri, etc.), en sopa, amanides amb oli, etc. Actualment es venen també congelades a molts països d'arreu del món.

Aquesta verdura, que té un gust suau que pot recordar el de les carxofes i el de les mongetes tendres, és molt usada en les cuines tradicionals africanes. S'hi menja en plats guisats o també, bullida o passada per la paella, com a acompanyament, sola o amb altres verdures. No és estrany d'associar-la a la ceba, al tomàquet i al sofregit, de vegades amb verdures com l'albergínia o el carbassó. A Israel i el Líban s'acostuma a menjar en estofats amb carn.

A l'Àsia es menja al Japó, en sopa o lleugerament bullida amb salses;[6] al sud-est asiàtic (Tailàndia, Laos, etc.), on s'acostuma a menjar crua, mullada en salsa picant (naam prik); i a l'Índia, on es considera sobretot una espècia i ingredient d'alguns curris i on hi ha també una variant de ratatouille o xamfaina amb trossets d'ocra afegits a la barreja.[7]

Va ser introduïda al sud dels Estats Units pels esclaus negres africans i actualment sovint la hi preparen fregida o a la graella. Al segle xx ha estat introduïda a França per la població de les antigues colònies africanes d'aquest país.

Referències[modifica]

  1. «ocra». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 11 desembre 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Abelmoschus esculentus» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 9 desembre 2022].
  3. «okra» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 11 desembre 2022].
  4. «Hibiscus esculentus L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 11 desembre 2022].
  5. Moench, 1794, p. 617.
  6. Ocra a la japonesa - Recepta
  7. BBC - Okra ratatouille[Enllaç no actiu]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]