Fibra alimentària
La fibra alimentària o fibra cel·lulosa és el component de diversos aliments d'origen vegetal, com els cereals, fruites, verdures i llegums, que no pot ser digerit per l'organisme.[1] La fibra alimentària és un grup de polisacàrids els quals els seus enllaços no es poden trencar.[2] Es troba majoritàriament en aliments d'origen vegetal i el seu component principal és la cel·lulosa, però també se li considera fibra la quitina, lignina, pectina, hemicel·lulosa i mucílag.[3][4] Això és degut al fet que l'aparell digestiu humà no compta amb els enzims que pot digerir i utilitzar-la com pot ser la cel·lulasa.[2] Com a resultat, la fibra passa gairebé intacta a través de l'aparell digestiu i és descomposta pels microorganismes de la microbiota intestinal sent una font de prebiòtics.[2][5]
Tipus de fibra alimentària
[modifica]La fibra alimentària considerada com un carbohidrat complex, es pot dividir en dos grups principals segons les seves característiques i els seus efectes en l'organisme.[1] Aquests dos tipus són: fibra insoluble i fibra soluble.[1] Però, encara que es diferencien en dos grups la fibra alimentària tots els aliments de fibra vegetals tenen els dos tipus amb concentracions més dominants d'un dels tipus.[4]
Fibra insoluble
[modifica]
La fibra insoluble, com el seu nom indica no es dissol en aigua.[4] A més a més, es caracteritza per tindre menys ramificacions dels polisacàrids i una digestió més lenta. Aquest tipus de fibra es troba en aliments com:
- Segó de blat.[4]
- Cereals sencers com la civada, el germ d'arròs.[4][6]
- Verdures especialment al cap i l'escorça del bròquil i els espàrrecs.[4]
La seva principal acció en l'organisme és augmentar el volum dels excrements, disminuint el temps de trànsit dels aliments i els excrements a través del tub digestiu.[4] Com a conseqüència, aquest tipus de fibra, en ingerir diàriament, facilita les deposicions ajudant a prevenir i alleujar el restrenyiment perquè té un efecte mecànic.[4] Este tipus de fibra s'uneix als àcids biliars reduint així el colesterol en sang degut a que són els precursors del colesterol, a més a més, la fibra insoluble com que protegeix contra el restrenyiment evita l'aparició d'hemorroides, diverticulitis i càncer colorectal.[4][7]
Fibra soluble
[modifica]
La fibra soluble a diferència de la insoluble sol ser cadenes de carbohidrats més simples, per tant tenen una digestió més ràpida i es troba en:
- Llegums com les llenties, la soia i els cigrons.[8]
- Tubercles com la creïlla, el konjac i el moniato.[8][9]
- Cereals com la civada, l'ordi, el blat, l'arròs, la dacsa i la melca.[8]
- Fruites com la poma, la figa, els plàtans i l'alvocat i productes derivats com el guacamole.[8][10] Especialment a la pell és on hi ha més contingut de fibra.[8]
- Fins i tot, en bacteris com l'Espirulina.[11]
La fibra soluble és beneficiosa per la salut degut que és substrat per a microorganismes de la microbiota i d'augmentar la diversitat de la microbiota intestinal amb els beneficis associats.[4] Addicionalment, redueix la resistència a la insulina en pacients amb diabetis tipus 2, redueix el IMCi la suplementació de fibra té una resposta positiva al control de LDL al serum.[4][12]
Característiques de la fibra alimentària
[modifica]La fibra alimentària és majoritàriament d'origen vegetal.[4][3] La fibra és la paret dels vegetals formats per unes substàncies aparentment inerts que poden ser fermentades per alguns bacteris però no desdoblades pels enzims digestius per la qual cosa no es poden absorbir.[4][13] Els aliments amb fibra tenen a part la resta dels macronutrients en diferents concentracions.[14]
Altres beneficis de la fibra
[modifica]
Reducció del colesterol
[modifica]Els dos tipus de fibra alimentària absorveixen els àcids biliars donant lloc a la reducció del colesterol en sang, però és la insoluble la que participa més en este procés.[4] La fibra soluble evita la difusió del colesterol consumit i la insoluble segresta els àcids biliars gràcies a l'estructura tridimensional perquè quan s'augmenta la temperatura de la fibra soluble perd la seua capacitat de fer viscosos els excrements i tendeix a unir-se més als àcids biliars evitant així la conversió a colesterol.[4] En conclusió, la fibra insoluble segresta els àcids biliars i la fibra soluble evita la difusió del colesterol ingerit, actuant sinèrgicament per la reducció de la concentració en plasma d'este àcid gras.[4]
Absorció de minerals
[modifica]La funció de la fibra pot augmentar la superfície d’absorció per la hipertròfia de les cèl·lules del còlon i amb l’augment de llargària l’intestí prim, o per la hidròlisi de l’àcid fític per un augment de la concentració de microorganismes de la microbiota intestinal i és aleshores quan els bacteris fermenten més.[4] Com que la fibra té càrregues negatives a l’exterior poden participar a l'intercanvi de cations.[4]
Salut del budell posterior
[modifica]Els carbohidrats que són capaços de ser fermentats actuen com unes estructures en les que es poden desenvolupar biofilms i es poden establir interaccions metabòliques i així produir àcids grassos de cadena curta.[4][15]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Dhingra, Devinder; Michael, Mona; Rajput, Hradesh; Patil, R. T. «Dietary fibre in foods: a review» (en anglés). Journal of Food Science and Technology, 49, 3, 6-2012, pàg. 255–266. DOI: 10.1007/s13197-011-0365-5. ISSN: 0022-1155. PMC: 3614039. PMID: 23729846 [Consulta: 12 novembre 2025].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hosseinian, Farah; Oomah, Dave; Campos-Vega, Rocio «Front Matter» (en anglés). Dietary Fiber Functionality in Food and Nutraceuticals. Wiley-Blackwell, 23-12-2016, pàg. 16. DOI: 10.1002/9781119138105.fmatter [Consulta: 12 novembre 2025].
- ↑ 3,0 3,1 Carolyne, Kipkoech, «Beyond Proteins: Edible Insects as a Source of Dietary Fiber» (en anglés). Polysaccharides, 4, 2, 6-2023. Arxivat de l'original el 2025-07-29. DOI: 10.3390/poly. ISSN: 2673-4176 [Consulta: 12 novembre 2025].
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 Dhingra, Devinder; Michael, Mona; Rajput, Hradesh; Patil, R. T. «Dietary fibre in foods: a review» (en anglés). Journal of Food Science and Technology, 49, 3, 6-2012, pàg. 255–266. DOI: 10.1007/s13197-011-0365-5. ISSN: 0022-1155. PMC: 3614039. PMID: 23729846 [Consulta: 12 novembre 2025].
- ↑ Nie, Qixing; Sun, Yonggan; Hu, Wenbing; Chen, Chunhua; Lin, Qiongni «Glucomannan promotes Bacteroides ovatus to improve intestinal barrier function and ameliorate insulin resistance» (en anglés). iMeta, 3, 1, 2024, pàg. e163. DOI: 10.1002/imt2.163. ISSN: 2770-596X. PMC: 10989147. PMID: 38868507 [Consulta: 12 novembre 2025].
- ↑ Claye, Saffiatu S.; Idouraine, Ahmed; Weber, Charles W. «Extraction and fractionation of insoluble fiber from five fiber sources» (en anglés). Food Chemistry, 57, 2, 01-10-1996, pàg. 305–310. DOI: 10.1016/0308-8146(95)00250-2. ISSN: 0308-8146 [Consulta: 13 novembre 2025].
- ↑ Wolever, Thomas MS; Tosh, Susan M; Gibbs, Alison L; Brand-Miller, Jennie; Duncan, Alison M «Physicochemical properties of oat β-glucan influence its ability to reduce serum LDL cholesterol in humans: a randomized clinical trial» (en anglés). The American Journal of Clinical Nutrition, 92, 4, 10-2010, pàg. 723–732. DOI: 10.3945/ajcn.2010.29174. ISSN: 0002-9165 [Consulta: 13 novembre 2025].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 McKevith, Brigid «Nutritional aspects of cereals» (en anglés). Nutrition Bulletin, 29, 2, 2004, pàg. 111–142. DOI: 10.1111/j.1467-3010.2004.00418.x. ISSN: 1467-3010 [Consulta: 13 novembre 2025].
- ↑ «Konjac Calorías e Información Nutricional» (en castellà). [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ Ford, Nikki A.; Spagnuolo, Paul; Kraft, Jana; Bauer, Ella «Nutritional Composition of Hass Avocado Pulp» (en anglés). Foods, 12, 13, 28-06-2023, pàg. 2516. DOI: 10.3390/foods12132516. ISSN: 2304-8158. PMC: 10340145. PMID: 37444254 [Consulta: 13 novembre 2025].
- ↑ Alvarenga, Renata Ribeiro; Rodrigues, Paulo Borges; Cantarelli, Vinícius de Souza; Zangeronimo, Márcio Gilberto; Silva Júnior, José Walter da «Energy values and chemical composition of spirulina (Spirulina platensis) evaluated with broilers» (en anglés). Revista Brasileira de Zootecnia, 40, 2011, pàg. 992–996. DOI: 10.1590/S1516-35982011000500008. ISSN: 1516-3598 [Consulta: 13 novembre 2025].
- ↑ Xie, Yajuan; Gou, Luoning; Peng, Miaomiao; Zheng, Juan; Chen, Lulu «Effects of soluble fiber supplementation on glycemic control in adults with type 2 diabetes mellitus: A systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials» (en anglés). Clinical Nutrition, 40, 4, 01-04-2021, pàg. 1800–1810. DOI: 10.1016/j.clnu.2020.10.032. ISSN: 0261-5614. PMID: 33162192 [Consulta: 13 novembre 2025].
- ↑ Béguin, Pierre; Aubert, Jean-Paul «The biological degradation of cellulose» (en anglés). FEMS Microbiology Reviews, 13, 1, 1-1994, pàg. 25–58. Arxivat de l'original el 2024-03-08. DOI: 10.1111/j.1574-6976.1994.tb00033.x. ISSN: 0168-6445 [Consulta: 13 novembre 2025].
- ↑ Finn, Kristen; Jacquier, Emma; Kineman, Brian; Storm, Heidi; Carvalho, Ryan «Nutrient intakes and sources of fiber among children with low and high dietary fiber intake: the 2016 feeding infants and toddlers study (FITS), a cross-sectional survey» (en anglés). BMC Pediatrics, 19, 1, 18-11-2019, pàg. 446. DOI: 10.1186/s12887-019-1822-y. ISSN: 1471-2431. PMC: 6859612. PMID: 31739781 [Consulta: 13 novembre 2025].
- ↑ Salvador, Valérie; Cherbut, Christine; Barry, Jean-Luc; Bertrand, Dominique; Bonnet, Christian «Sugar composition of dietary fibre and short-chain fatty acid production during in vitro fermentation by human bacteria» (en anglés). British Journal of Nutrition, 70, 1, 7-1993, pàg. 189–197. DOI: 10.1079/BJN19930116. ISSN: 1475-2662 [Consulta: 13 novembre 2025].