Taronja
La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies. Els fruits, anomenats hesperidis, tenen la particularitat que la seva polpa està formada per nombroses vesícules plenes de suc. El taronger dolç és el més conreat de tots els cítrics, i és l'espècie més important del gènere Citrus. És un cítric de color entre el groc i el roig, color que rep el nom de taronja, per aquest fruit.
Analitzant l'origen i l'evolució d'espècies de cítrics, dels tres avantpassats principals de les espècies de cítrics, el Citrus reticulata, el Citrus maxima i Citrus medica van contribuir als orígens de totes les espècies de cítrics conreades actualment.[1] En concret, la taronja és un híbrid entre l'aranja grossa o pomelo (Citrus maxima) i la mandarina (Citrus reticulata).[2][3]
El principal país productor de taronges és el Brasil, seguit per la Índia, Xina, Mèxic i els Estats Units.[4] Segons dades de la FAO, el 2022 Brasil va produir 16,9 milions de tones de taronges, majoritàriament dedicades a l'exportació.[5]la Índia 10,2 milions de tones, Xina 7,6 milions de tones, Mèxic 4,9 milions de tones i Estats Units 3,2 milions de tones. La producció de taronges a Espanya va ser de 2,8 milions de tones.[6]
Origen
[modifica]El cultiu del taronger dolç es va iniciar fa milers d'anys al sud de la Xina. Des d'allí, es va anar escampant pel sud-est asiàtic i, posteriorment, per tot l'Orient, primer amb Alexandre el Gran i, posteriorment, a través de la ruta de la Seda i les croades. Les taronges dolces van ser molt apreciades pel seu gust (tot i que eren molt amargues) i per les seves propietats curatives. Els àrabs, que la van anomenar naranche (derivat del persa arangus), van introduir el taronger agre a Europa pel sud de la península Ibèrica al segle x. Actualment s'adapta molt bé al clima mediterrani. Avui en dia, els Països Catalans en són un dels grans productors mundials: hi ha conreus de tarongers al llarg de la costa mediterrània, especialment al sud de Catalunya i al País Valencià.[7] Al Baix Ebre són molt populars, fins i tot a la població de Xerta se celebra una fira relacionada amb els cítrics, amb especial rellevància de la taronja.
Varietats
[modifica]Hi ha nombrosos tipus de taronges, cadascun destinat per a un ús en concret: com a fruita de taula, per a fer sucs, per a fabricar derivats, etc. Hi ha dues espècies de tarongers,[1], el taronger dolç (Citrus sinensis) i el taronger agre(Citrus x aurantium). En les taronges hi ha tres grans grups: les blanques o valències, navel i sanguines. Cadascuna té moltes varietats.[8]
Les blanques
[modifica]La taronja blanca les van introduir els portuguesos entre els segles XV i XVI, són les més tardanes, es comercialitzen d'abril a setembre. Són les més apreciades per fer suc, per la seva dolçor. Hi ha dues varietats:
- Salustiana: la blanca selecta. Primerenca.
- Valencia Late: més tardana.
Les Navel
[modifica]Són les primeres que arriben al mercat. Es comercialitzen de finals d'octubre al mes de maig. Les millors per fer suc. La Navel Late és una mutació de la Washington sorgida a Vinaròs, varietat tardana de Navel.[8]
Nàvel: Washington Navel, Navel Caracara, Navelina, Newhall, Navelate, Navel lane late, Navel Powell.
Mutacions de la Washington Navel són:[9]
- Chislett Summer Navel
- Powel Summer Navel
Les Sanguines
[modifica]Van arribar a Europa a inicis del segle XIX. Conreu residual al País Valencià, pel seu microclima molt especial que es dona al Camp de Morvedre.[8] sanguina: Sanguinelli, Doble Fina, Entrefina.
Altres
[modifica]Satsuma: Arrufatina, Hashimoto, Clausellina, Okitsu, Satsuma Owari.
Clementina: Clemenules, Marisol, Oronules, Orogrande, Loretina, Beatriz, Clemenpons, Mioro, Hernandina, Tour.
Mutacions de l'Oronules són:[10]
- Clemenrubí
- Orogrós
Híbrida: Clemenvilla, Ellendale, Fortune, Ortanique, Esval.
Valor energètic
[modifica]La taronja té un valor energètic escàs a causa de l'elevat contingut d'aigua, Tanmateix, com tots els cítrics, és rica en vitamina C, àcid fòlic i minerals, com potassi, magnesi i calci. Conté quantitats apreciables de beta-carotè, responsable del seu color i conegut per les seves propietats antioxidants, a més dels àcids màlic, oxàlic, tàrtric i cítric; aquest darrer potencia l'acció de la vitamina C. Hi és apreciable la quantitat de fibra, que es troba sobretot en la part blanca entre la polpa i l'escorça, i per això, consumir-ne afavoreix el trànsit intestinal. És habitual menjar-les senceres i també en forma de suc.
Producció
[modifica]
Les taronges destinades a la producció comercial es conreen en tarongerars repartits per tot el món, encara que els tres productors més grans són Brasil, EUA i Mèxic. Les taronges són molt sensibles a les gelades. Un tractament corrent, quan es preveuen temperatures sota zero, consisteix a regar els arbres amb aigua perquè, mentre l'aigua es transforma en gel a les branques dels arbres, el gel acabat de formar es quedi al punt de congelació i protegeixi la planta si la temperatura de l'aire arriba a baixar molt més de zero graus.
| PAÏSOS | 2000 | 2005 | 2009 | |||
|---|---|---|---|---|---|---|
 Brasil |
21.330.300 | 17.853.400 | 17.618.500 | |||
 Estats Units |
11.790.700 | 8.393.270 | 8.280.780 | |||
 Índia |
2.674.700 | 3.314.000 | 5.201.350 | |||
 R.P. de la Xina |
1.180.631 | 2.740.927 | 4.864.959 | |||
 Mèxic |
3.812.680 | 4.112.710 | 4.193.480 | |||
 Iran |
1.843.560 | 2.253.210 | 2.713.240 | |||
 Espanya |
2.616.220 | 2.376.230 | 2.617.700 | |||
 Itàlia |
1.876.180 | 2.261.400 | 2.359.400 | |||
 Egipte |
1.610.520 | 1.789.000 | 2.200.000 | |||
 Indonèsia |
644.052 | 2.214.020 | 2.102.560 | |||
 Turquia |
1.070.000 | 1.445.000 | 1.689.920 | |||
 Pakistan |
1.328.000 | 1.721.000 | 1.492.400 | |||
 Sud-àfrica |
1.169.810 | 1.246.450 | 1.445.300 | |||
 Marroc |
870.000 | 835.000 | 1.200.000 | |||
| TOTAL MUNDIAL | 63.793.124 | 62.832.014 | 68.475.267 | |||
| Fonts:[11] FAO | ||||||
Curiositats
[modifica]- Simbòlicament, es diu que algú és la "mitja taronja" d'un altre quan és la parella perfecta en el terreny de l'amor.
- La selecció de futbol dels Països Baixos s'anomena sovint la "Taronja mecànica" pel color taronja de la seva samarreta, aplicant-li el nom de la pel·lícula The clockwork orange (la taronja mecànica) de 1971 de Stanley Kubrick (amb un significat ben diferent).[12]
Beneficis de la taronja
[modifica]- La taronja protegeix contra el càncer de mama[13] o el de boca.
- Les taronges són bones per a la circulació.[13]
- Les taronges protegeixen els fetus de les dones embarassades.
- És una fruita rica en minerals.[14]
- El suc de taronja aporta sucre.[15]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Velasco, Riccardo; Licciardello, Concetta «A genealogy of the citrus family» (en anglès). Nature Biotechnology 32(7):640-642, 7-2014. DOI: DOI:10.1038/nbt.2954.
- ↑ Xu, Qiang; Chen, Ling-Ling; Ruan, Xiaoan; Chen, Dijun; Zhu, Andan «The draft genome of sweet orange (Citrus sinensis)» (en anglès). Nature Genetics, 45, 1, 1-2013, pàg. 59–66. DOI: 10.1038/ng.2472. ISSN: 1546-1718.
- ↑ García Lor, Andrés. [url=https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/31518/Versión3.Tesis%20Andrés%20García-Lor.pdf Organización de la diversidad genética de los cítricos] (tesi) (en castellà). València: Universitat Politècnica de València, 07-2013.
- ↑ Piñana Pellicer, Rosa M>. «Estudi del comerç exterior dels cítrics». UOC, 01-06-2020. [Consulta: 15 octubre 2024].
- ↑ «Los 10 principales países productores de naranja del mundo» (en castellà). FreshPlaza, 03-02-2020. [Consulta: 15 octubre 2024].
- ↑ «Orange production 2022» (en anglès). Our World in Data. [Consulta: 15 octubre 2024]. «(font: Food and Agriculture Organization of the United Nations)»
- ↑ «Informe Campaña de Cítricos 2021/22» (en castellà). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 30-03-2022. [Consulta: 24 abril 2023].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Les varietats de taronges més comunes del mercat». Cuina, 17-01-2019. [Consulta: 15 octubre 2024].
- ↑ Unió de Llauradors, juliol-agost 2017, p. 24.
- ↑ Unió de Llauradors, juliol-agost 2017, p. 22.
- ↑ «ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES PER L'ALIMENTACIÓ I LA AGRICULTURA FAOSTAT». Arxivat de l'original el 2016-10-04. [Consulta: 5 setembre 2012].
- ↑ Sasu, Nicol�s. «Why is the Dutch "Clockwork Orange" such a remembered team?». Bitbol, 07-07-2022. [Consulta: 18 setembre 2024].
- ↑ 13,0 13,1 Vattem, Dhiraj; Maitin, Vatsala. Functional foods, nutraceuticals and natural products (en anglès). Lancaster, Pennsylvania: DEStech Publications, 2016, p. 52-54. ISBN 978-1-60595-101-0.
- ↑ Farran Codina, Andreu; Fernández de Arriba, Raquel; Gorgori González, Abril; Junyent Almiñana, Salvador. Taules estàndard de composició dels aliments-TECA (en català-espanyol). Madrid: McGraw-Hill, p. 96-97. ISBN 978-8448634872.
- ↑ Farran Codina, Andreu; Fernandez de Arriba, Raquel; Gorgori González, Abril; Junyent Almiñana, Salvador. Taules estàndard de composició dels aliments-TECA (en català-espanyol). Madrid: McGraw-Hill, 2022, p. 96. ISBN 978-8448634872.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Unió de Llauradors «Variedades exclusivas de AVASA». camp valencià, 239, juliol-agost 2017, pàg. 22-24. DL V-3260-1991
Enllaços externs
[modifica]- Factors de nutrició de la taronja. Arxivat 2013-10-12 a Wayback Machine.[3]
- Cítrics: esprémer fins a la pell Vídeo. CCMA-TV3. 17 de gener de 2011. Durada 26.28s (Consulta 3 d'abril de 2016) (català).
