Masturbació

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Masturbació mútua en una il·lustració de Martin van Maële a La Grande Danse macabre des vifs (1905).

La masturbació,[1] tant femenina com masculina, és l'estimulació dels òrgans genitals per tal d'obtenir plaer sexual, podent arribar o no a l'orgasme. La masturbació es pot practicar hom mateix, en solitari o com a estimulació realitzada sobre els genitals d'una altra persona amb les mateixes finalitats plaents, com passa en la masturbació mútua.

La masturbació sol efectuar-se amb les mans o mitjançant el fregament dels genitals contra un objecte adequat, com les anomenades « joguines sexuals», per obtenir aquest tipus d'excitació.[2]

S'atribueix a Sigmund Freud el descobriment que la masturbació és una cosa comuna a la infància. Curiosament, el pare de la psicoanàlisi va sostenir fins a una edat avançada que la masturbació adulta era la causa d'una de les formes de neurosi conegudes en aquell temps sota el nom de neurastènia, equivalent en l'actualitat a l'anomenada fibromiàlgia o fatiga crònica. Tanmateix, el coneixement de la sexualitat humana en l'actualitat es deu a un coetani anomenat: Havelock Ellis. Aquest autor no solament va assenyalar que la masturbació era comuna en els homes, sinó que també es tractava d'una pràctica habitual en les dones de totes les edats.[3][4]

Tècniques[modifica]

Masturbació masculina[modifica]

Masturbació masculina

La forma més habitual de masturbació en els homes consisteix a agafar-se el penis amb la mà, i moure'n rítmicament la pell amunt i avall.[5]

Els tocaments i carícies sobre l'escrot i els testicles ajuden també a proporcionar plaer i a facilitar l'arribada a l'orgasme. Especialment sensible és també la part de pell que hi ha sobre la pròstata entre els testicles i l'anus.

L'anus esdevé també un element de gran importància com a generador de plaer en la masturbació. La utilització de vibradors en l'home com a objecte en la masturbació és menys comuna que en les dones, llevat de la comunitat gai. Els homes no circumcidats no solen necessitar l'ús de lubricants, perquè el prepuci ja mitiga els efectes del frec directe per si sol, encara que n'hi ha que els empren per afegir sensacions a la seva activitat. L'ús de lubricants és més freqüent entre els homes que tenen el seu penis circumcidat, amb la finalitat de facilitar el lliscament de la mà sobre el gland. Existeixen aparells elèctrics i mecànics perquè els homes es masturbin: nines inflables, vagines artificials, bombes de buit, etc. També poden utilitzar vibradors, concentrant la seva activitat sobre la pell que uneix el gland i la resta del penis.[6]

La masturbació masculina acostuma a acabar amb un fort plaer anomenat orgasme que va acompanyat d'una ejaculació.

Masturbació femenina[modifica]

Masturbació femenina

La forma més típica de masturbació femenina consisteix a estimular el clítoris i els llavis vaginals amb els dits introduint-los discrecionalment en la vagina. La utilització de vibradors, especialment dissenyats per a assolir més intensitat de plaer, ha afavorit en moltes dones la pràctica masturbatòria com a font de plaer solitari. També les boles xineses que s'insereixen dins la vagina han contribuït a popularitzar la masturbació amb objectes sexuals.[7]

Les pràctiques masturbatòries femenines van també sovint acompanyades de l'autoestimulació dels pits, especialment els mugrons, com a parts especialment sensibles del cos. Més rarament la dona opta per l'autoestimulació anal. La gran majoria de les dones es masturben ficades al llit, o al bany, i amb les cames obertes, un 10% ho fa cap per avall i amb les cames més juntes o molt juntes. La meitat d'aquestes últimes no empren els dits per masturbar-se, sinó que es freguen contra un coixí, amb els llençols o muntant en algun peluix. El 3% de les dones es masturben en qualsevol postura simplement contraient les cuixes. Un altre 2% ho fa emprant el doll d'aigua de la dutxa o la banyera. I hi ha un 2% més que ho fa sense mans, estimulant només amb fantasies. Malgrat les nombroses tècniques existents per masturbar-se, la majoria de les dones (71%) solen ser-ne fidel a una d'elles durant tota la seva vida.

No totes les dones, a diferència dels homes, tenen la capacitat de poder assolir l'orgasme a través de la masturbació. És força comuna la utilització d'alguna mena de lubrificant per facilitar el moviment dels dits o dels objectes per la vulva i la vagina.

Extensió de la masturbació[modifica]

Pràcticament tota la població sana es masturba des d'edats primerenques fins al final de la seva vida, si la seva salut li ho permet. L'anàlisi de les estadístiques dóna com a xifra probable d'homes que es masturben entre el 92% o 94%. Per a les dones, les dades són més insegures per la coneguda inhibició femenina a l'hora de reconèixer aquesta pràctica. Però per l'estudi de les diferents xifres manejades pels recercadors, se sap que es masturben entre el 85% i el 93% de les dones, en conjunt. Si l'anàlisi se centra només en les dones orgàsmiques, i ho és el 90% de la població femenina, es troba que es masturben entre el 91% i el 99% d'aquestes, pràcticament totes. Encara que altres fonts indiquen que el nombre de dones orgàsmiques podria ser molt menor. Segons el Journal of the American Medical Association, el 43% de les dones americanes continua de patir disfuncions que els impedeixen arribar a l'orgasme.

Masturbació en altres espècies animals[modifica]

La conducta masturbatòria ha estat documentada en un ventall ampli d'espècies. Es coneixen individus d'algunes espècies que han creat eines per a propòsits masturbatoris.[8]

La masturbació al llarg de la història[modifica]

La medicina moderna reconeix que la masturbació no produeix danys significatius a curt o llarg termini, i la considera una pràctica normal, fins i tot antiestressant.

Al llarg de la història, malauradament, sempre hi van haver veus que asseguraren que la masturbació era un acte immoral. La base d'aquest criteri es fonamentaria en que la masturbació impediria que l'espècie humana es mantingués viva sobre el planeta per l'emissió improductiva d'esperma, en el cas de la masculina. I en el cas de la femenina s'afirmava que si les dones es masturbaven es podrien allunyar dels homes perquè preferirien buscar el plaer en si mateixes.

No va ser fins al segle XVIII que al suposat "dany moral" que provocaria la masturbació se la va afegir el "dany físic": es començà a dir que la masturbació, a més de condemnar les ànimes, ocasionava infinitat de malalties. Es van idear molts mètodes per a descobrir els nens i nenes que es masturbaven, i es van crear nombrosos remeis contra aquesta pràctica. Alguns d'ells eren circumcidar els nens sense anestèsia, guants aspres, aparells especials que impedien l'accés als genitals, descàrregues elèctriques, tractar els genitals amb ortiga, o directament extirpar-los quirúrgicament.

En dècades posteriors, el terrorisme psicològic va reemplaçar a les altres mesures. Es va arribar a dir els infants que si els masturbaven els creixerien pèls a les mans, la cara els tornaria verda, se'ls secaria el penis o el clítoris, es tornarien bojos, els sortirien grans a la cara, etc. Als EUA i a altres països angloparlants es va començar a practicar de manera rutinària la circumcisió neonatal pel fet que suposava un efecte preventiu contra la masturbació i la clitoridectomia a les noies que eren descobertes fent-ho. Aquesta darrera pràctica es va abandonar ben entrats els anys trenta, però la circumcisió neonatal dels nens se segueix practicant.

Curiosament, el pare de la psicoanàlisi va sostenir fins una edat avançada que la masturbació adulta era una de les maneres de neurosi, conegudes en aquell temps com a neurastènia.

Etimologia i cultura popular[modifica]

Hi ha moltes paraules en llengua catalana que es refereixen a la masturbació masculina, mentre que escassegen les que fan referència a la femenina. La més estesa és "fer-se una palla"; en general aquesta expressió pot referir-se a ambdós sexes, encara que s'empra més sovint per a referir-se a la pràctica masculina. Altres expressions com "pelar-se-la", "remenar-se-la", "autocontentar-se", "fer la mà", "satisfer-se" o "fer-se la punyeta" també són ben presents en el llenguatge col·loquial.


Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]

  1. «masturbació». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Masturbation – Is Masturbation Normal or Harmful? Who Masturbates? Why Do People Masturbate?». WebMD, 04-03-2010. [Consulta: 17 agost 2011].
  3. Jesús Ramos Brieva. Una trobada amb el plaer. La masturbació femenina. Madrid: Espasa-Calp, 2002. ISBN 84-670-0279-4. 
  4. Coleman, Eli. «Masturbation as a Means of Achieving Sexual Health». A: Masturbation as a Means of Achieving Sexual Health. New York: Routledge, Taylor & Francis Group, 2012. ISBN 0-7890-2047-5. OCLC 50913590. «Despite the scientific evidence indicating that masturbation is generally a normal variant of sexual expression and that it does not seem to have a causal relationship with sexual pathology, negative attitudes about masturbation persist and it remains stigmatized.» 
  5. «Advanced Masturbation», 22-10-2004. [Consulta: 11 juliol 2009]. "The Full Fist Masturbation Technique" and "The Thumb-Forefinger Masturbation Technique"
  6. «Sex Editorials», 16-03-2004. [Consulta: 15 gener 2012]. "The Stop-And-Go Masturbation Technique for Men and Women"
  7. Keesling, Barbara. «Beyond Orgasmatron». Psychology Today, novembre 1999. [Consulta: 29 juliol 2006].
  8. Bagemihl, Bruce. Biological Exuberance: Animal Homosexuality and Natural Diversity. St. Martin's Press, 1999. ISBN 0-312-19239-8. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Masturbació Modifica l'enllaç a Wikidata