Crater (recipient)
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Crater, paraula que ve del grec κρατῆρ. Era un atuell grec de gran capacitat i amb dues nanses, destinat a contenir una barreja d'aigua i vi, (els antics rares vegades bevien el vi pur). Amb aquesta barreja s'omplien les kílix de vi. S'enduia al lloc del menjar i es dipositava en el terra o sobre una tarima. El coper (anomenat en llatí pincerna o pocillator) administrava el líquid amb una cullera (anomenada en llatí cyathus) i omplia el kílix dels invitats.[1]
Tipus[modifica]
Els craters es fabricaven en argila i en metalls i es modelaven amb formes distintes segons el gust de l'artista. Tenia sempre una boca molt ampla. Les formes més esteses i que s'han trobat a les excavacions són:
- Crater de columnes, amb nanses verticals com a fusts, que estan rematades per un sortint horitzontal. Aquesta és la forma més antiga.
- Crater de volutes, s'anomena així perquè les seves nanses, que sobresurten per damunt de la boca, formen volutes, és a dir forma d'espiral o cargol. Un exemple és el Vas François.
- Crater de calze, el perfil del qual té forma quasi de trapezi invertit. Aquesta és una moda més moderna que les dues anteriors, cap a la segona meitat del segle vi aC.
- Crater de campana, amb nanses sortints i dirigides cap amunt i amb forma de campana invertida. És un tipus d'ús tardà de l'inici del segle v aC.
Referències[modifica]
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.145. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 28 novembre 2014].
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crater |