Crater (recipient)

Crater, paraula que ve del grec κρατῆρ. Era un atuell grec de gran capacitat i amb dues nanses, destinat a contenir una barreja d'aigua i vi, (els antics rares vegades bevien el vi pur). Amb aquesta barreja s'omplien les kílix de vi. S'enduia al lloc del menjar i es dipositava en el terra o sobre una tarima. El coper (anomenat en llatí pincerna o pocillator) administrava el líquid amb una cullera (anomenada en llatí cyathus) i omplia el kílix dels invitats.^[1]

Tipus[modifica | modifica el codi]

Els craters es fabricaven en argila i en metalls i es modelaven amb formes distintes segons el gust de l'artista. Tenia sempre una boca molt ampla. Les formes més esteses i que s'han trobat a les excavacions són:

Crater de columnes, amb nanses verticals com a fusts, que estan rematades per un sortint horitzontal. Aquesta és la forma més antiga.
Crater de volutes, s'anomena així perquè les seves nanses, que sobresurten per damunt de la boca, formen volutes, és a dir forma d'espiral o cargol. Un exemple és el Vas François.
Crater de calze, el perfil del qual té forma quasi de trapezi invertit. Aquesta és una moda més moderna que les dues anteriors, cap a la segona meitat del segle VI aC.
Crater de campana, amb nanses sortints i dirigides cap amunt i amb forma de campana invertida. És un tipus d'ús tardà de l'inici del segle V aC.