Hesíode

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
« Pseudo-Seneca » : considerat durant molt de temps un bust del filòsof estoic, aquest retrat pot representar un poeta primitiu, potser Hesíode. Còpia romana d'un original hel·lenístic, British Museum

Hesíode (Hesiodus, Ἡσίοδος) (Ascra a Beòcia, ss. VIII-VII aC). Segons Heròdot va viure vers el 850 aC. Vel·leu Patèrcul considera que entre Homer i Hesíode hi va haver uns cent vint anys i que Hesíode fou posterior, i molts autors antics el situen vers el 735 aC. Va néixer a Ascra, a Beòcia, on el seu pare va emigrar des de Cuma, a l'Eòlia. Suides diu que tant Homer com Hesíode eren nadius de Cuma i que eren parents. És el gran i primer compilador de la religió antiga grega.

Vida i Cronologia[modifica | modifica el codi]

En el pòrtic de la literatura grega es troba, al costat d’Homer, Hesíode. Tenen molt en comú: ambdós són poetes narratius, que escriuen en hexàmetres, en un dialecte artificial molt semblant, amb abundant ús de fórmules en gran part coincidents. Però també són molt diferents: Homer és l'autor dels poemes èpics que cantaven la glòria dels antics herois; Hesíode, en canvi, és el cantor del treball i de la justícia, i pretén oferir una imatge molt més veritable del passat, des dels orígens del món a la creació de les successives generacions de déus i d'homes.

Hesíode, amb passió i fermesa, exposa les seves idees en dos poemes molt més breus que els homèrics: La Teogonia (Θεογονία, 1000 vv.) i Treballs i Dies (Εργα καί ἡμέραι, 800 vv.). Els títols, evidentment, no són originals, sinó molt posteriors. Altres obres ens han arribat només fragmentàriament, com el Catàleg de les dones i l’Escut.

Algunes notícies sobre Hesíode ens les dóna ell mateix en els seus poemes. Al proemi de la Teogonia ens diu que peixia les seves ovelles al mont Helicó, a Beòcia, prop del seu poble natal d'Ascra, quan les Muses se li van aparèixer dansant i li atorgaren el do de la poesia. També parla del seu germà Perses, amb qui ha tingut un plet pel tema de l'herència paterna, guanyat injustament per aquest, amb la complicitat dels ‘reis’ (els nobles) de Tèspies.

Hesíode només en una ocasió va travessar el mar, per cantar en els jocs fúnebres del Rei Amfidamant d’Eubea, l'illa veïna de Beòcia. Sens dubte combinava la lírica i un nou estil d’èpica, el seu propi, per ajudar-se a viure.

Sobre l'edat d'Hesíode, val a dir que és anterior a poetes com Arquíloc, Estesícor i Semònides, els quals presenten indicis del seu influx. Sol considerar-se més recent que Homer.

Obra[modifica | modifica el codi]

Com a gran i primer compilador de la religió antiga grega, va posar per escrit i ordenar tot el cos mitològic que fins llavors s'havia tramès per via oral. Aquesta mitologia tenia les seves arrels a Mesopotàmia.[1]

La Teogonia[modifica | modifica el codi]

És la més antiga. S'hi observen les parts següents:

Proemi: en realitat és doble. El primer ens presenta l'aparició de les Muses de l’Helicó a Hesíode, a qui confereixen el do de la poesia. Li encarreguen cantar el futur i el passat, celebrar els déus i a elles mateixes. El segon presenta el naixement de les Muses de Pièria, filles de Zeus i Mnemòsine.

Cosmogonia: primer va existir el Caos, després Gea, després Tàrtar i Eros. Del Caos van néixer Érebos i Nit, d'aquests Èter i Dia.

Cosmogonia – Teogonia: els descendents d'Úranos i els Urànides: mite del naixement de les Erínies, els Gegants, les Nimfes i Afrodita. Ciclops i Hecatonquirs. Epíleg sobre els Titans i el seu enfrontament amb Zeus.

Cosmogonia – digressió: els descendents de Nit i Thanatos: Moira, Nèmesi, Eris, les Hespèrides…; els descendents de Nereu: Taumant, Forcis i Leto, les Nereides, Iris i les Harpies, les Gorgones, Geríon, Cèrber

Teogonia: els Titans i la seva descendència, culminant en Zeus, fill de Cronos

Finalment tot culmina en la unió 'incestuosa' de Cronos i Rea, dos Titans, i el naixement de Zeus: com aquest és salvat de la voracitat del seu pare i allibera els Ciclops; com triomfa sobre Prometeu, fill del Tità Jàpet, en un torneig d'astúcies; com triomfa sobre Cronos i els Titans amb l'ajut dels Hecatonquirs i del llamp, tot tancant els Titans al Tàrtar; com venç finalment els monstres Tifoeu, el summum del desordre, l’ésser més monstruós imaginable. Epíleg, repartiment de poders entre els déus i proclamació de Zeus com a rei d'aquests.

Teogonia: descendència de Zeus, naixement partenogenètic d’Atena. Transició als fills de deesses i mortals: tema de les Eees (una mena de catàleg). Zeus esdevé el centre de l'organització teogònica d'Hesíode.

Treballs i Dies[modifica | modifica el codi]

Possiblement el títol original no era Treballs i dies sinó només Εργα (els Treballs).

Proemi: himne a les Muses de Pièria i elogi de Zeus.

Mites i faules: avisos a Perses sobre la justícia i el treball, i explicacions sobre la dolorosa vida humana i el poder justicier de Zeus. Hi ha dues 'Discòrdies' (Ερις), la de l'enveja i la de l'emulació en el treball, que és la que s'ha de seguir.

Mite de Prometeu i Pandora. Mite de les edats (or, argent, bronze i herois) fins a l'edat de ferro, en què culmina la injustícia. Faula del falcó i el rossinyol. Dike (la Justícia), filla de Zeus, explica a aquest les injustícies dels homes i ell els castiga. Que Perses ho sàpiga. Aquests mites expliquen la condició humana.

Els dos camins i el tema del treball.

Calendari agrícola (tardor, hivern, primavera i estiu).

Treballs en la navegació.

Consells referents a la dona, la família a l'Antiga Grècia, els veïns, els amics i la conducta social, i els segueix una sèrie de prohibicions.

Els dies: calendari sobre els dies del mes que són fasts i nefasts.

Ambient social, ideològic i mític[modifica | modifica el codi]

La poesia narrativa es constitueix a partir d'elements que s'afegeixen els uns als altres sense esquema tancat, en hexàmetres i en un dialecte èpic convencional. És cantada per aedes en les festes de santuaris i ciutats, als banquets dels nobles.

Els poemes homèrics, en efecte, celebren les gestes dels herois, els suposats avantpassats dels nobles del s.VIII aC, gestes guerreres que posen de manifest el seu heroisme. Al seu costat, les masses dels guerrers constitueixen un pur teló de fons, sense relleu. En aquestes gestes, els herois estan en estreta relació amb els déus: aquests donen suport a uns i altres, i fins i tot hi combaten. Són els déus olímpics, antropomòrfics i bells.

En Hesíode, en canvi, trobem els poemes d'un camperol de Beòcia, pastor i aede al mateix temps. Ens parla dels problemes de la vida del poble treballador, i els nobles apareixen només en la figura dels ‘reis’, els nobles que afavoreixen la prosperitat del poble quan són justos, però que de vegades són corruptes i sentencien tortament, exposant-se al càstig diví. El món diví és polimorf: al costat de Zeus i els Olímpics apareixen divinitats monstruoses dels temps antics i d'altres divinitats naturals com Terra, Cel, Mar, Muntanyes, etc. o bé abstraccions com Justícia o Memòria. Un món diferent, en el qual l'important no són els valors agonals i heroics, sinó la Justícia.

Hesíode amenaça una vegada i una altra amb el càstig diví no només Perses, sinó també els reis injustos i els homes en general, i insisteix en el premi que del mateix déu rep el comportament just.

Per això tota l'obra està centrada, des del mateix proemi, en el tema de Zeus. I és Zeus qui va fer bona per als homes Eris en el treball, i és aquesta i no l'enveja la que fa prosperar la ciutat. Doncs bé, també la Teogonia està fonamentada en aquestes idees: és en definitiva la narració d'un progrés del món diví que, començant per divinitats naturalistes o monstruoses, culmina en Zeus, el déu intel·ligent.

Precedents poètics[modifica | modifica el codi]

Es troben, en primer lloc, els poemes homèrics. Ja hem dit que els poemes d'Hesíode es consideren generalment posteriors. Hesíode coneix els temes i els procediments narratius d’Homer; coincideix amb ell no només en el metre i l'estil, sinó també en nombroses fórmules èpiques concretes, així com temes cosmogònics emparentats.

Però els temes centrals són diferents, i existeixen en la composició, en la llengua i en l'estil diferències notables. S'ha arribat postular l'existència d'una escola poètica diferent d’Homer, centrada en torn a Beòcia i caracteritzada per la seva afecció per les genealogies i per un llenguatge formulari en part original. D'altra banda hem de creure molt en l'originalitat d'Hesíode, tot i que és clar que compta amb precedents: se n'han trobat alguns força notables en les literatures orientals.

Es creu que han arribat a Hesíode a través de la literatura grega, possiblement oral, depenent en part d'orient, en part d'arrels locals. Aquestes cosmogonies tenen paral·lels més o menys propers fora de Grècia.

La primacia de les aigües és clara a l’Enûma Eliš (poema babilònic de la creació); aigües i obscuritat són importants al Gènesi; altres paral·lels es troben a la cosmogonia fenícia i al poema hitita-hurrita el Cant d'Ul·likummi.

Respecte als preceptes generals, existeix una sèrie de col·leccions sumèries i babilòniques: les Instruccions de Suruppak (sumèries, c. 2500 aC), les Instruccions de Ptahnotep (egípcies).

Composició i originalitat d'Hesíode[modifica | modifica el codi]

Ara bé, tant pel que fa al seu caràcter d'obres literàries com al seu contingut, les d'Hesíode són obres fortament gregues i fortament originals.

La Teogonia és un intent d'oferir una panoràmica de tot el món natural i diví que l’èpica, centrada en les gestes dels herois, només deixa entreveure, sobretot en els seus estadis més moderns i antropomòrfics, olímpics. Junt amb aquests existeixen a Grècia tots aquells altres déus que eren a la vegada una representació del món natural o del món humà; altres, testimonis d'estadis religiosos arcaics i primitius. Hesíode crea amb tots un sistema a partir de l'antic complex cosmogonia + mite de successió.

Certament és òbvia la menció d'elements antics: les velles divinitats, els naixements partenogenètics, els incestos, l'entrecreuament d'esquemes genealògics. Tot i així, la línia central es reforça gràcies a una sèrie d'excursos, de relats èpics o himnes (u.gr. naixement Afrodita).

Aquesta visió és comparable a la dels Treballs i Dies, que comença també amb un proemi líric en honor de Zeus que anticipa el tema del poema. Mitjançant mites, una faula i sèries de preceptes, es traça també aquí una història: la de la humanitat, que comença amb Prometeu i les Edats, i que és vista en els temps moderns a través del paper de Zeus com a protector de la Justícia.

Al voltant d'Hesíode existeixen dos problemes:

-Si Hesíode és encara un poeta oral o no. Estudis realitzats sobre la llengua i les fórmules són en general positius, tot i que aquestes fórmules són en gran part tradicionals, que depenen dels models ja hel·lènics d'Hesíode. De tota manera, una cosa és la composició oral, i una altra l'estil amb restes de fórmules orals, que pot donar-se en obres escrites o directament dictades i que després es reciten de memòria i adquireixen nous elements orals.

-Les reals o suposades interpolacions. Les obres d'Hesíode presenten digressions més o menys laxes, retrospeccions, inconnexions reals o suposades. Fins fa poc es tendia a eliminar tot episodi que interrompia el relat genealògic. La composició de Treballs i Dies, desmanegada cap al final, potser s'expliqui pel fet que el mateix Hesíode va anar afegint episodis al poema.

Escola hesiòdica[modifica | modifica el codi]

A més de la Teogonia i Treballs i dies, existeixen a l’Antiguitat una sèrie de poemes atribuïts a Hesíode. Es tracta de poemes genealògics que contenien de vegades excursos sobre una determinada gesta, però també de poemes didàctics i de petits poemes èpics.

El Catàleg de les dones (o Eees) dividit en 5 llibres constava de més de 6000 vv., segurament fou copiat, en època molt antiga, com una continuació de la Teogonia: els nostres manuscrits de la Teogonia contenen, després del catàleg de les deesses mares dels herois un final que era a la vegada tancament d'aquest i obertura del següent, el de les dones mortals mares d'herois.

Un petit poema èpic, L'escut d'Heracles, sobre el qual ja Aristòfanes de Bizanci tenia els seus dubtes, es considera avui generalment una obra posterior (s. VI aC).

Altres fragments de poemes tradicionalment adscrits: Aegimius, Astrice,Chironis Hypothecae,Idaei Dactyli, Les noces de Ceïx Melampodiai Aspis Hêrakleous(L'escut d'Heracles) que és un poema curt, probablement no és obra seva però amb la seva influència, ques s'ha conservat sencer.

Influència[modifica | modifica el codi]

Els presocràtics continuen Hesíode, tot i que dins d'un nou ambient, i en el moral va tenir grans continuadors, com ara Arquíloc, Soló i Èsquil. A jutjar per les cites freqüents d'autors com Plató, el text hesiòdic havia de ser molt llegit.

A Alexandria Hesíode fou objecte d'edició per part de Zenòdot d'Efes i Aristòfanes de Bizanci, i d'estudi per part d’Apol·loni de Rodes i Aristarc, i també per part de Crates a Pèrgam. Aquí començaven els problemes d'autenticitat.

Un altre testimoni és l'estima de què va gaudir a Roma. Influeix en Virgili en el tema de la Bucòlica VI mentre que les Geòrgiques es mostren com una continuació dels Treballs; altres temes són imitats per Tibul i Properci u.gr.

Llista d'obres[modifica | modifica el codi]

Els antics van atribuir a Hesíode gran varietat d'obres, que en general corresponen amb l'esperit de la seva escola i semblen tenir un origen comú. Les principals, que es conserven en part, són:

  • 1. Ἔργα or Ἔργα καὶ ἡμέραι, en llatí Opera et Dies.
  • 2. Θεογονία, Theogonia
  • 3. Ἠοῖαι or ἠοῖαι μεγάλαι, també κατάλοψοι γυναικῶν del que va derivar ἠοῖαι
  • 4. Αἰγίμιος (poema èpic)
  • 5. Μελαμποδία (poema èpic)
  • 6. Ἐξηγήσις ἐπὶ τέρασιν
  • 7. Χείρωνος ὑποθῆκαι imitació de l'obra Ἔργα
  • 8. ἀστρικὴ βίβλος o ἀστρολογία. (dubtós i no conservat, sobre astrologia)
  • 9. γῆς Περίοδος (no conservat, atribuït per Estrabó)
  • 10. Περὶ ῾λδαίων Δακτύλων (dubtós)

Joannes Protopastharius va escriure un comentari sobre l'obra Opera et Dies sota el títol Ἐξήγηδις φυδικὴ τῶν ἡμερῶν Ἡδιόδου, escrit per a ús del seu fill.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Initiation à l'Orient ancien. Paris: Éditions du Seuil, p. 32
  2. Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867 (Vol. I, Vol. II i Vol. III). 


Referències generals[modifica | modifica el codi]

  • Philip Wentworth Buckham, Theatre of the Greeks, 1827.
  • Erwin Rohde, Psyche, 1925.
  • J. A. Symonds, Studies of the Greek Poets, 1873.
  • Thomas Taylor, A Dissertation on the Eleusinian and Bacchic Mysteries, 1791.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]