Nereu

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula personatgeNereu
Tipus divinitat marina de la mitologia grega
Context
Mitologia Religió a l'antiga Grècia
Dades
Sexe home
Família
Cònjuge Doris
Mare Gea i Tetis
Pare Pontos
Fills Galatea, Actaea Tradueix, Aretusa, Agaue Tradueix, Amatheia Tradueix, Amphithoe Tradueix, Apseudes Tradueix, Asia Tradueix, Autonoe Tradueix, Beroe Tradueix, Callianassa Tradueix, Clio Tradueix, Clymene Tradueix, Cydippe Tradueix, Cymatolege Tradueix, Cymo Tradueix, Cymodoce Tradueix, Cymothoe Tradueix, Dexamene Tradueix, Doris Tradueix, Doto Tradueix, Drymo Tradueix, Dynamene Tradueix, Eione Tradueix, Ephyra Tradueix, Erato Tradueix, Euagore Tradueix, Eucrante Tradueix, Eudore Tradueix, Eulimene Tradueix, Eunice Tradueix, Glauce Tradueix, Glauconome Tradueix, Hàlia, Halimede Tradueix, Hipponoe Tradueix, Hippothoe Tradueix, Iaera Tradueix, Ianassa Tradueix, Ianeira Tradueix, Ligea Tradueix, Limnoreia Tradueix, Lycorias Tradueix, Lysianassa Tradueix, Maera Tradueix, Melite Tradueix, Proto Tradueix, Nemertes Tradueix, Nesaea Tradueix, Opis Tradueix, Orithyia Tradueix, Phyllodoce Tradueix, Polynome Tradueix, Pontomedusa Tradueix, Psamathe Tradueix, Sao Tradueix, Speio Tradueix, Thaleia Tradueix, Tetis, Thoe Tradueix, Xantho Tradueix, Amfitrite, Panopea Tradueix, Ferusa, Eurydice Tradueix, Amphinome Tradueix, Galene Tradueix, Pronoe Tradueix, Arethusa Tradueix, Q3611665 Tradueix, Nèrites, Q3771899 Tradueix, Q3874857 Tradueix i Psàmate
Modifica dades a Wikidata
Heracles i Nereu (vas ceràmic grec, circa 590 aC, Museu del Louvre, París).

Nereu[1] (en grec antic Νηρεύς) va ser un déu marí, fill de Pontos, l'ona marina, i de Gea, la Terra, i per tant germà de Taumant, de Forcis, de Ceto i d'Euríbia. És un dels «vells del mar».[2]

Casat amb l'Oceànida Doris, fou pare de les Nereides. A més, la tradició coneix un fill seu, Nèrites.

Més antic que Posidó, que és de la generació dels déus olímpics, Nereu és una de les divinitats elementals del món. Com quasi totes les divinitats marines, Nereu té la facultat de canviar de forma, i convertir-se en qualsevol mena d'animal o d'ésser. Va fer servir aquest poder per intentar evadir les preguntes d'Hèracles sobre com arribar al país de les Hespèrides.

Generalment es considera benefactor i benèvol pels mariners. Se'l representava barbut, amb barba blanca, cavalcant un tritó i amb un trident a la mà. Habitava en un palau al fons de l'Egeu i tenia el do de la profecia, que emprava en diversos mites heroics.[3]

Referències[modifica]

  1. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.  p. 13
  2. Zufferli, Carla. Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega, 2017, p. 15. 
  3. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 385. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62,1997, p. 156. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nereu Modifica l'enllaç a Wikidata