Ceràmica
La ceràmica és un material sòlid inorgànic i no metàl·lic que necessita de la intervenció d'una quantitat de calor en la seva preparació. Els materials ceràmics poden tenir una estructura cristal·lina o ser amorfs.
El primer material ceràmic conegut va ser la terrissa feta a partir de l'argila, sola o barrejada amb altres materials. Avui dia la ceràmica inclou la fabricació de productes domèstics, industrials, per a la construcció o objectes d'art. Al segle XX es van desenvolupar nous materials ceràmics que van ser utilitzats en el camp de l'electrònica dels semiconductors.
La paraula ceràmica deriva del grec κεραμικός (keramikos), i es refereix a la terrissa, i podria derivar de la paraula indoeuropea ker que significaria calor.[1][2]
La ceràmica també és l'activitat tradicional de producció d'objectes d'alta qualitat i excel·lent acabat en argila cuita. L'argila vermella, la varietat impura del caolí, és prèviament mesclada amb desengreixants i se li apliquen elements minerals i químics per a millorar la seua presentació. El caolí és una associació complexa de sílice, alúmina, i aigua.
La porcellana és un tipus d'argila amb un alt percentatge de caolí (argila depurada), que permet el treball en parets primes (tradicionalment es valorava la seva transparència, sobretot a l'extrem orient). El caolí és també la matèria primera de la pisa, i del gres i de totes aquelles argiles modelables (plàstiques). La més impura de les quals és el "fang vermell" o "argila vermella" amb una alta quantitat de ferro en forma d'òxid fèrric o ferrós que li dóna el color característic. Per a molts usos són necessàries característiques de duresa i durabilitat, per aquests, ha d'estar lliure de ferro, només pot tenir traces de titani. Cada una d'aquestes argiles tenen un punt de fusió diferent. El vidriat és un dels tractaments de la superfície que esdevé de l'antiga necessitat de perdre la porositat (altres eren: el brunyit o la cobertura amb resines de diferents arbres).
Actualment és tant un vehicle d'expressió artística, una professió artesana o una indústria. Així mateix, procesos ceràmics es duen a terme per a la utilització com a materials a les noves tecnologies (conductors, aïllants tèrmics i elèctrics, etcétera...). Exemples de materials industrial de ceràmica són els aïlladors d'alta tensió de porcellana o els imants.
A la branca artística i artesana, els productes tant són simplement decoratius, com utilitaris, aprofitant les característiques del material: duresa, durabilitat, porositat (o falta d'ella), encongiment (en el procés de secatge o de cuita) i, la més important, la plasticitat(o la falta d'ella, en el cas de la porcellana i en altres argiles per a ús industrial i que permet l'estabilitat, tant en cru, com en cuit).
Ceramista és el nom de l'oficiant artesà o artista.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
- Taulell o rajola de València.
Referències[modifica | modifica el codi]
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- Pere Molera i Solà; Marc J. Anglada i Gomila (versió anglesa original: W.D. Callister); Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales, Llibre I, Edicions Reverté, 1995, ISBN 84-291-7253-X
- Pere Molera i Solà; Marc J. Anglada i Gomila (versió anglesa original: W.D. Callister); Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales, Llibre II, Edicions Reverté, 1996, ISBN 84-291-7254-8
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ceràmica |
