Artesania

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Artesania

L'artesania és la capacitat de què disposem els humans de produir objectes amb les mans o amb l’ajut d'utillatges o màquines simples. Els artesans també poden fer produccions seriades, però es diferencien de les industrials perquè les peces artesanals s'elaboren amb les mans, d'una en una, i això fa que l’objecte sigui únic. Fins a finals del segle XX, d'artesans se'n trobaven arreu, en tots els camps de producció. Però els processos d’industrialització i de la implantació de la societat de consum han fet que aquesta activitat sigui inviable com a modus vivendi. Actualment, els artesans malden per mantenir viu el seu ofici i guanyar-se la vida.[1]

Algunes d’aquestes manifestacions artesanals han ultrapassat el marc tradicional del taller i han esdevingut fenòmens de la col·lectivitat. Per això cada vegada s'organitzen més trobades i sessions d'aprenentatge de certes activitats, com ara la de les puntaires o la dels cistellers.[1]

En l'art popular,[2] per una altra banda, també es requereix aquesta destresa manual a l'hora de construir les obres proposades. En aquest cas, la producció ja no l'anomenem objecte, sinó obra. Les obres artístiques poden ser individuals o col·lectives, permanents o efímeres. L’art popular es manifesta en decoracions de carrers, pessebres, catifes de flors i més, manifestacions que tenen relació amb el cicle de l’any.[1]

Formes d'artesania: arts decoratives[modifica | modifica el codi]

Oficis[modifica | modifica el codi]

Menestrals considerats artesans[modifica | modifica el codi]

Regulació legal[modifica | modifica el codi]

A Espanya, els artesans poden certificar l'autenticitat de la seva producció mitjançant l'obtenció del carnet artesà corresponent al seu ofici. Els carnets artesans són atorgats per cada comunitat autònoma.

La definició legal i oficial per a l'administració catalana d’Artesania Catalunya, l'organisme de la Generalitat de Catalunya que acredita, informa i promou l'autenticitat de l'activitat artesana catalana és la següent: «activitat de producció, transformació o reparació de béns artístics i de consum, i la de prestació de serveis, feta mitjançant processos en els quals la intervenció personal i el coneixement tècnic constitueixen factors predominants. Aquests donen com a resultat l'obtenció d'un producte final individualitzat, que no és susceptible d'una producció industrial totalment mecanitzada o en grans sèries».[18]

Per altra banda, les zones d’interès artesà (ZIA), establertes en el Decret 252/2000 de la Generalitat de Catalunya, en el seu article novè, es defineixen com les comarques o àrees geogràfiques formades per un o més municipis limítrofs, que es distingeixin per un artesanat actiu i homogeni i excepcionalment, les àrees dins d'un mateix municipi on es doni una concentració de tallers artesans.[18]

L'etiqueta identificativa Productes Artesans Qualificats (PAQ) garanteix la qualitat del producte artesà final. Els artesans que gaudeixen del carnet d’artesà poden sol·licitar aquest distintiu per etiquetar les seves creacions la qual cosa les identifica com a artesanes i de qualitat.[18]

Esmalt al foc sobre metalls

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artesania Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 «Artesania». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. «art popular». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 «artesania». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «socarrat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Juan Vernet Ginés, Ramon Parés i Farràs. La ciència en la història dels Països Catalans I. Univ. Politéc. Valencia, 2004. ISBN 978-84-370-6048-4. 
  6. «entallador». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «cistelleria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «brodat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «cisteller». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «panerer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «ebenisteria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «André Charles Boulle». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «puntaire». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. «Josep Fiter i Inglès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. «estorer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. «gerrer». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. «vidrier-a». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. 18,0 18,1 18,2 Fulls de Cultura i Comunicació. Generalitat de Catalunya Núm. 14, Desembre 2009