Maó (construcció)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El maó és una peça generalment de forma de paral·lelepípede feta d'argila assecada i cuita en una bòbila.[1] El maó tradicional era massís i servia per a fer tota mena de construccions: parets, voltes, arcs… El totxo és un maó massís, més gruixut de l'habitual.

Maons massisos

Es distingeixen tres tipus de maons segons el percentatge de buit en el total de volum aparent: els maons massissos, els maons calats i els maons foradats. També es poden distingir els maons segons l'acabat. Hi ha entre d'altres maons refractaris amb un acabat especial que el fa apte per a resistir grans temperatures; el maó de cara vista, amb com a mínim una cara amb un acabat més polit per a deixar-lo visible en façanes, el maó manual, amb un acabat més rústic per recordar la fabricació tradicional.[2]

Orígens[modifica]

La maçoneria, la tova i el cob de Zimbawe, són els recursos arquitectònics més primitius en la història de la construcció amb maons. L'ús de la tova es data entre el 10.000 i el 8.000 a.C.[nota 1] Així mateix s'ha calculat que els maons, com a element per a la construcció, tenen una antiguitat d'uns milers d'anys. Els primers a utilitzar-los van ser els agricultors del neolític precerámic del Llevant mediterrani, ja que en les àrees on van aixecar les seves ciutats amb prou feines existia la fusta i la pedra. [nota 2]

l'Índia i Egipte[modifica]

Les filades de maó més antigues que es coneixen, anteriors al 7500 aC, es van descobrir en diferents jaciments arqueològics de Mesopotàmia. [nota 3] Així mateix, maons datats entre 7000 i 6395 aC, són els trobats el 1952 a les excavacions de Jericó, en les rodalies del riu Jordà, i en Catal Huyuk.

A les ruïnes de Jericó es van trobar dos tipus de maons: els primers daten del període comprès entre 8300 & nbsp; aC. i 7600 & nbsp; aC. i tenien una mida de 260x100x100 mm (similar a un pa de motlle). L'altre tipus, més fi, és l'anomenat totxo de canya. L'ús de maons demostra que eren de més fàcil transportar que portar el propi fang al lloc de la construcció.

Més cap a Orient, a la mítica ciutat de Mehrgarh, s'han datat toscs exemplars de fang cap al 7000 aC. Materials amb consistència ceràmica s'empraven ja en la cultura de la vall de l'Indo (3300 & nbsp; aC. Fins a 1300 & nbsp; a. & Nbsp; C.) Com es constata en les ruïnes de Mohenjo-Daro i Harappa.

Elaboració de maons de tova en l'antic Egipte. Il·lustració d'una pintura mural de la tomba de Rejmira. [3]

Passant al continent africà es troben materials similars a Buhen (Nubia, Antic Egipte). L'ús de motlles per fer maons regulars s'atribueix a l'Antic Egipte. Els diferents passos que se seguien per a la seva elaboració han quedat descrits en les pintures murals de Rejmira, visir d'Egipte cap al 1450 & nbsp; a. & Nbsp; C. en Tebas (l'actual Luxor).

Un important avenç en l'obra primitiva va ser el maó cuit, que va començar a usar-se cap a 3500 & nbsp; a. & Nbsp; C. La cocció li va donar una resistència similar a la pedra, amb l'avantatge del seu modelat previ. Modelar maons era menys costós que tallar pedres, el que va abaratir els preus de la construcció.

Maons xinesos[modifica]

A la Xina, els maons més primitius van ser trobats en 2009 en el jaciment de Xi'an, amb una antiguitat estimada d'uns 3800 anys. Les primeres descripcions del procés de producció ceràmica de maons apareixen a la dinastia Song, dins el manual del fuster Yingzao Fashi, publicat l'any 1103 pel govern oficial de Jie Li, supervisor públic de les obres per la construcció d'edificis dependents del govern.

La idea de signar els maons amb el nom del, la seva data de naixement i el lloc de producció eren ja habituals en el període de la dinastia. [nota 4]

Fabricació de maons[modifica]

Procés d'elaboració[modifica]

Avui dia, en qualsevol fàbrica de maons es duen a terme una sèrie de processos estàndard que comprenen des de l'elecció del material argilós al procés d'embalatge final. La matèria primera utilitzada per a la producció de maons és, fonamentalment, l'argila. Aquest material està compost, en essència i quantitats variables de òxids de ferro i altres materials alcalíns, com els òxids de calci i els òxids de magnesi.

Les partícules del material són capaços d'absorbir higroscópicament fins a un 70 & nbsp;% del seu pes en aigua. Quan està hidratada, l'argila adquireix la plasticitat suficient per ser modelada, a diferència de quan està seca; estat en què presenta un aspecte terrós.

Durant la fase d'enduriment, per assecat o per cocció, el material argilós adquireix característiques de notable solidesa, i experimenta una disminució de massa, per pèrdua d'aigua, d'entre un 5 i un 15 & nbsp;%.

Un cop seleccionat el tipus d'argila el procés pot resumir-se en:

  • Maduració
  • Tractament mecànic previ
  • Dipòsit de matèria primera processada
  • Humidificació
  • Emmotllament
  • Assecat
  • Cocció
  • Emmagatzematge

Maduració[modifica]

Abans d'incorporar l'argila al cicle de producció cal sotmetre-la a certs tractaments de trituració, homogeneïtzació i repòs a l'aire lliure, amb la finalitat d'obtenir una adequada consistència, assecat tangent i uniformitat de les característiques físiques i químiques desitjades.

El repòs a la intempèrie té la finalitat de facilitar l'esmicolament dels terrossos i la dissolució dels nòduls per impedir les aglomeracions de partícules argiloses. L'exposició a l'acció atmosfèrica (aire, pluja, sol, gel, etc.) afavoreix a més la descomposició de la matèria orgànica que pugui estar present i permet la purificació química i biològica del material. D'aquesta manera s'obté un material completament inert i poc donat a posteriors transformacions mecàniques o químiques.

Tractament mecànic previ[modifica]

Després de la maduració, que es produeix a la zona d'apilament, segueix la fase de pre-elaboració, que consisteix en una sèrie d'operacions que tenen la finalitat de purificar i refinar la matèria primera. Els instruments utilitzats en la pre-elaboració, per a un tractament purament mecànic solen ser:

  • Trenca-terrossos : com el seu propi nom indica, serveix per reduir les dimensions dels terrossos fins a un diàmetre d'entre 15 i 30 & nbsp; mm.
  • Eliminador de pedra: està constituït generalment per dos cilindres que giren a diferents velocitats, capaços de separar l'argila de les pedres o «xinesos».
  • Desintegrador : s'encarrega de triturar els terrossos més grans, més durs i compactes, per l'acció d'una sèrie de cilindres dentats.
  • Laminador refinador : està format per dos cilindres rotatoris llisos muntats en eixos paral·lels, amb separació, entre si, d'1 a 2 & nbsp; mm, espai pel qual es fa passar l'argila sotmetent-la a un aixafament i un planxa que fan encara més petites les partícules. En aquesta última fase s'aconsegueix l'eventual trituració dels últims nòduls que poguessin estar encara a l'interior del material.

Dipòsit de matèria primera processada[modifica]

A la fase de pre-elaboració, segueix el dipòsit de material en sitges especials en un lloc cobert, on el material s'homogeneïtza definitivament tant en aparença com en característiques fisicoquímiques.

Humidificació[modifica]

Abans d'arribar a l'operació de model, es treu l'argila de les sitges i es porta a un laminador refinador, i posteriorment a un mesclador humidificant, on s'agrega aigua per obtenir la humitat precisa.

Emmotllament[modifica]

El modelat consisteix a fer passar la mescla d'argila a través d'un filtre al final de l'estructura. El filtre és una planxa perforada que té la forma de l'objecte que es vol produir.

El modelat se sol fer en calent utilitzant vapor saturat aproximadament a 130 °C i a pressió reduïda. Procedint d'aquesta manera s'obté una humitat més uniforme i una massa més compacta, ja que el vapor té un major poder de penetració que l'aigua.

Assecat[modifica]

L'assecat és una de les fases més delicades del procés de producció. D'aquesta etapa depèn, en gran part, el bon resultat i qualitat del material, més que res pel que fa a l'absència de fissures. L'assecat té la finalitat d'eliminar l'aigua afegida a la fase de modelat per poder passar a la fase de cocció.

Aquesta fase es realitza en assecadors que poden ser de diferents tipus. De vegades es fa circular aire d'un extrem a un altre per l'interior de l'assecador, i altres vegades és el material el que circula per l'interior de l'assecador sense induir corrents d'aire. El més normal és que l'eliminació de l'aigua del material cru es dugui a terme insuflant aire calent amb una quantitat d'humitat variable. Això permet evitar cops termohigromètrics que puguin produir una disminució de la massa d'aigua a ritmes diferents en diferents zones del material i, per tant, a produir fissures localitzades.

Cocció[modifica]

Es realitza en forns de túnel, que en alguns casos poden arribar a fer fins a 120 m de longitud, i on la temperatura de la zona de cocció oscil·la entre 900 ° C i 1000 ° C.

A l'interior del forn la temperatura varia de forma contínua i uniforme. El material assecat es col·loca en carros especials, en paquets estàndard i és introduït per una de les extremitats del túnel, sortint per l'extrem oposat una vegada que està cuit.

És durant la cocció quan es produeix la sinterització, de manera que la cocció resulta una de les instàncies crucials del procés en el que a la resistència del maó respecta.

Emmagatzematge[modifica]

Abans de l'embalatge es procedeix a la formació de paquets sobre palets, que permetran després moure'ls fàcilment amb carretons de forquilla. El procés d'embalatge consisteix a embolicar els paquets amb cintes de plàstic o de metall, de manera que puguin ser dipositats en llocs d'emmagatzematge fins que siguin traslladats.

Vegeu també: Raser

Referències[modifica]

  1. «maó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.20 (Biblioteca de Consulta Larousse). DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014]. 
  3. I Monumenti dell'Egitto i della Nubia, disegnati dalla spedizione scientifico-Letteraria Toscana in Egitto distribuiti in ordine di Materie, interpretatiu ed illustrati. 1832-1844. Núm XLIX.

Notes[modifica]

  1. La tova modelada es va desenvolupar a Mesopotàmia al 5000 a.C..
  2. Excavacions fetes a l'antiga ciutat d'Ur, demostren que al 4000 aC, sumeris i babilonis assecaven els seus maons al sol; però, per reforçar els seus murs i muralles, recobrien les parts externes amb maons cuits, per ser aquests més resistents. De vegades també els esmaltaven per aconseguir efectes decoratius. Les dimensions dels maons van ser canviants en el temps i segons la zona en què es van utilitzar.
  3. A Tell Aswad (proper a Damasc), en el curs alt del riu Tigris i al sud-est d'Anatòlia, prop de Diyarbakir.
  4. Ja a la dinastia Qin (221-206 & nbsp; a. & nbsp; C.), el govern havia obligat a ferrers i fabricants d'armes a gravar els seus noms en les peces com a control de qualitat.

Bibliografia[modifica]

  • Philippe ARAGUAS, Brique et architecture dans l'Espagne médiévale (Biblioteca de la Casa de Velázquez, 2), Madrid, 2003.
  • Studien zur Backsteinarchitektur, red. E. BADSTÜBNER y D. SCHUMANN, 7 vol., Berlín, 1997.
  • James W. CAMPBELL, Brick : A World History, Londres - Nueva York: Thames & Hudson, 2003.
  • Caro Bellido, Antonio. Diccionario de términos cerámicos y de alfarería. Agrija Ediciones, 2008. ISBN 84-96191-07-9. 
  • Berliner Beiträge zur Bauforschung und Denkmalpflege, red. J. CRAMER y D. SACK, 5 vol., Petersberg, 2004.
  • M. KORNMANN y CTTB, Clay Bricks and Roof Tiles, Manufacturing and Properties, París: Lasim, 2007.
  • Thomas COOMANS y Harry VAN ROYEN (red.), Medieval Brick Architecture in Flanders and Northern Europe (Novii Monasterii 7), Ten Duinen, Koksijde, 2008.
  • Diccionario de materiales cerámicos. Madrid: Subdirección General de Museos. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones, 2002. ISBN 8436936388. 
  • Andrew PLUMRIDGE y Wim MEULENKAMP, Brickwork. Architecture and Design, Londres, 2000.
  • Manual de ejecución de ladrillo cara vista. Hispalyt.

Enllaços externs[modifica]

  • «Tovot». Agafada al vol — Som les paraules que diem, 16-07-2016. Article sobre diferències i sinonímies entre tovot, atovó, totxo i totxana.
  • «Murs i envans: Envans ceràmics». Bases per a la Tècnica Particions verticals. E.T.S.Arquitectura del Vallès. [Consulta: 10 maig 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maó