Bòbila
Una teuleria, bòbila, bòvila o mòbila en algunes comarques, és una fàbrica de peces de terrissa per a la construcció: totxos, maons o teules, una activitat industrial molt antiga.[1]
La majoria de les bòbiles es troben a prop de les mines d'argila, que pot ser de caràcter al·luvial o mineral. L'argila se sol explotar a cel obert. Antigament, l'argila es premsava manualment amb motllos i només es feien productes massisos. El funcionament de les bòbiles modernes parteix dels següents tres punts: preparació de la terra, extrusió (productes balmats) o formació (productes massissos) i cocció.
A la primera fase, el fabricant rep les argiles i les mescla segons les seues pròpies fórmules; és una tasca clarament personalitzada en funció de l'origen i la composició de les terres i dels processos que després les materialitzaran. A la segona fase, les argiles reben un grau d'humitat adient i un procés de mesclat que les prepararà per passar a través de les màquines que amb una tecnologia d'extrusió els donarà la forma desitjada (totxo, maó, teula...) A la tercera i darrera fase, les peces passen per un forn on s'endureixen i queden llestes per a llur utilització.
-
Fabricació de maons a l'Antic Egipte
(± 1500 aC) -
Forn del segle XVII, a la bòbila-museu de Cathrinesminde a Dinamarca
-
Vista interior del taller oriental de l'antiga bòbila al Camp de concentració de Neuengamme
-
Bòbiles a prop de Kabul
-
Forn circular a Nivaagaard a Dinamarca
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Maria Barbal. Ulleres de sol. Columna, novembre 2008, p. 41–. ISBN 978-84-664-1005-2 [Consulta: 16 abril 2012].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bòbila  |
|
