Calafell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Calafell
Bandera de Calafell Escut de Calafell
(En detall) (En detall)
Localització

Calafell situat respecte Catalunya
Calafell situat respecte Catalunya

Localització de Calafell respecte del Baix Penedès


Municipi del Baix Penedès
Platja de Calafell.jpg
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Penedès
Baix Penedès
Gentilici Calafellenc, calafellenc
Pressupost 42.857.200,33 € (2009)
Superfície 20,38 km²
Altitud 67 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
24.563 hab.
1.205,25 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 380100 4562200Coord.: 41° 12′ 8″ N, 1° 34′ 12″ E / 41.20222,1.57000
Organització
Entitats de població

5
Codi territorial 430379
Web

Calafell és un municipi de la comarca del Baix Penedès, format per tres nuclis principals (Calafell poble, Calafell platja i Segur de Calafell) i 28 urbanitzacions, i amb un total de 24.672 habitants l'any 2012. Limita a l'est amb Cunit, al nord amb Castellet i la Gornal, al nord-oest amb Bellvei, a l'oest amb el Vendrell, i al sud amb la mar Mediterrània, i forma part de la Costa Daurada.

El Vendrell Bellvei Castellet i la Gornal
El Vendrell Rosa dels vents Cunit
Mar Mediterrània Mar Mediterrània Mar Mediterrània

Història[modifica | modifica el codi]

Els ancestres més remots fins ara descoberts a Calafell tenen 22.000 anys d'antiguitat. Una cova prehistòrica, la Balma de la Graiera, va acollir una petita comunitat humana que caçava i pescava al torrent de la Cobertera.

Al municipi s'hi poden trobar alguns vestigis neolítics, però el monument antic més important és la Ciutadella de les Toixoneres ibèrica, una fortalesa del segle VI aC, que ha estat reconstruïda i que és un indret per conèixer i experimentar la civilització dels ibers. La Ciutadella va caure sota la conquesta romana, de la qual se'n conserva un important jaciment arqueològic a la zona del Vilarenc.[2]

Tal com avui es coneix, Calafell s'origina a l'Edat Mitjana, al turó on s'aixeca el Castell. La fortalesa apareix documentada per primer cop al segle XI. El primitiu nucli habitat es va expandir sota el turó fins a formar l'actual nucli del poble. A finals del segle XVIII, per la seva banda, van començar a assentar-se vora mar alguns pescadors, tot donant origen al nucli de la platja. La pesca va ser-hi substituïda pel turisme arran del "boom" dels anys seixanta del segle XX.

L'any 1947 va néixer el nucli de Segur de Calafell. A l'enorme finca coneguda com a Quinta de Sant Miquel de Segur es va començar a bastir una gran urbanització de vacances. La creació d'una estació de tren va donar l'empenta a aquest projecte de ciutat jardí, en una època en què no tothom tenia cotxe. Mig segle i escaig després, Segur de Calafell té un perfil molt més residencial, en haver-s'hi arrelat molts propietaris de segones residències i en haver absorbit bona part del creixement demogràfic experimentat pel municipi en els darrers anys.

En l'actualitat, Segur de Calafell és el nucli més poblat dels tres, amb aproximadament el 50% de la població total del municipi.

La demanda de segones residències, primer, i el fort augment de població, després, no han fet créixer únicament aquests tres nuclis, sinó que han fet aparèixer una trentena d'urbanitzacions escampades per tot el terme municipal.

El poble i la població[modifica | modifica el codi]

Calafell, amb un terme municipal de 20 km², forma part de la comarca del Baix Penedès, la qual pertany a la província de Tarragona. Tot i formar part de Tarragona, la comarca és frontera amb la província de Barcelona.

El municipi de Calafell es divideix, actualment, en tres nuclis i 28 urbanitzacions. Aquesta divisió territorial ha evolucionat amb el temps, però s'ha convertit en un cleavage molt important en la política del municipi. Abans que Segur de Calafell nasqués com la urbanització més gran d'Europa (actualment ja desbancada), el municipi de Calafell es dividia entre: poble i platja. La gent del poble eren anomenats terrosos i els de la platja pops; però al voltant dels anys quaranta aparegué el tercer nucli: Segur de Calafell. A mesura que aquest creixia, els pseudònims desapareixeran i la divisió s'ha convertit entre: gent de Segur, gent del poble o gent de la platja. A més, en els darrers anys la proliferació d'urbanitzacions i les seves reclamacions de millores en quan infraestructures han convertit les urbanitzacions en el, que podríem anomenar, quart nucli.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Bellamar 227
Bonanova 142
Calafell 7.094
Platja de Calafell, la 2.919
Segur de Calafell 8.523


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
17 22 21 138 523 883 1.016 1.169 1.257 1.594
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.601 1.818 1.915 1.932 2.170 3.359 4.646 7.396 7.499 9.004
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
9.772 10.576 12.219 14.637 17.277 20.521 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

La població de Calafell, l'any 2006, era de 20.521 segons estadístiques de l'Idescat. En la franja d'edat d'entre 15 i 64 anys, és on es concentra més població, el 72'2 %

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Joan Ortoll CIU
1983 - 1987 Jaume Ferrerons Virgili i Joan Colet Llagostera PSC
1987 - 1991 Joan Maria Triadó CIU
1991 - 1995 Joan Maria Triadó CIU
1995 - 1999 Joan Maria Triadó CIU
1999 - 2003 Josep Parera i Ribell i Jordi Sánchez i Solsona ADMC i PSC
2003 - 2007 Joan Maria Triadó i Joan Olivella CIU
2007 - 2011 Jordi Sánchez i Solsona PSC
Des del 2011 Joan Olivella Ricart CIU i PPC

El juny de 2011 Convergencia i Unió (CIU) i el Partit Popular de Catalunya (PPC) van arribar a un acord per governar al municipi durant la legislatura 2011-2015.[3]

Economia[modifica | modifica el codi]

El principal motor econòmic de Calafell és el turisme, la temporada estival s'allarga des de Setmana Santa fins a principis d'octubre. A més, les urbanitzacions i Segur de Calafell són els nuclis on es troben la majoria de segones residències, en canvi, els hotels es troben al nucli de la Platja. Abans de les eleccions d'enguany, Calafell va adquirir la marca de Turisme Familiar i per això el 25 d'abril va presentar la nova imatge corporativa del Patronat de Turisme. El fet de ser un destinació de Turisme Familiar proporciona a Calafell un turisme menys estacional, reforçant així el turisme com a principal motor econòmic. A més, a Calafell s'ha posat en marxa la construcció d'un Parc Empresarial i s'ha acabat la remodelació del Port de Segur de Calafell, on a part de la vessant turística també s'intenta retornar la flota arraconada a Vilanova i la Geltrú i recuperar l'activitat comercial al voltant de la pesca.

Infraestructures[modifica | modifica el codi]

Si tenim en compte la divisió en nuclis, no és d'estranyar que les diferents infraestructures municipals estiguin distribuïdes segons la divisió territorial. Així mateix Calafell gaudeix d'un CAP (Centre d'Atenció Primària) des de 1996 i el 2003 la Consultoria Municipal de Segur de Calafell es va ampliar per tal de convertir-se en el CAP de Segur.

Pel que fa les infraestructures educatives, l'any 2005 es van edificar dues Escoles-Bressol, una al Poble i l'altre a Segur. A Calafell només hi ha un institut, situat entre la platja i el poble, però en canvi hi ha quatre escoles d'educació primària, una a cada nucli.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Situat al nord de la Costa Daurada, va obtenir el 2006 la Certificació DTF de Turisme Familiar atorgada per la Generalitat de Catalunya. És un municipi turístic, on hi ha una àmplia varietat de propostes d'oci i entreteniment durant tot l'any, i que disposa de gran varietat de bars musicals i discoteques.

Esports[modifica | modifica el codi]

Referent a les infraestructures esportives, Calafell gaudeix de dos pavellons poliesportius, un a Calafell (entre el poble i la platja) i l'altre a Segur de Calafell. A la zona del poble hi ha una pista poliesportiva que va ser renovada l'any 2000. La tradició social marca la gent del poble a dedicar-se més a l'hoquei patins i la gent de la platja al futbol. Així doncs, des del 1980 Calafell té dos Camps de futbol, un entre la platja i el poble i l'altre a Segur de Calafell.

El Turisme Actiu és un model de turisme basat en l'exercici físic i l'esport no competitiu a l'aire lliure servint-se dels recursos que ofereix la mateixa naturalesa en el medi en el qual es desenvolupen. Calafell Turisme Actiu pretén desenvolupar una oferta de serveis, activitats i productes turístics, fonamentats en els nous models de turisme que actualment s'estan imposant com a alternatives de les ofertes turístiques tradicionals.

Naturalesa, cultura i esport han de ser elements que fonamentin l'oferta de Calafell.

D'altra banda, el Turisme Esportiu és aquell que ofereix una sèrie de serveis especialitzats al visitant que practica alguna activitat esportiva o participa d'un determinat stage esportiu.

Festes[modifica | modifica el codi]

Calafell celebra les festes autonòmiques i que dicta l'Estat Espanyol, però a més té tres festes locals: La Candelera (Festa major petita del Calafell), Sant Pere (Festa Major de la platja de Calafell), La Mare de Déu del Carme (Festa Major del poble de Calafell, tot i que la patrona és la Santa Creu) i Sant Miquel (Festa Major de Segur de Calafell). A més de les festes institucionals a Calafell té lloc un cop a l'any un Mercat Medieval (a principis de setembre), un Mercat de Mar (a finals de maig), una trobada internacional de Harley's, Cantada d'havaneres (a principis d'agost), el cicle de concerts Un bany de música, l'arrossejat popular, la sardinada i botifarrada popular i el Carnaval Xurigué, entre d'altres.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Maqueta a Catalunya en Miniatura del Castell de Calafell

Comunicació[modifica | modifica el codi]

Calafell es troba a la confluència de tres autopistes, la C-32, l'AP-2 i l'AP-7 i connectada per dues vies principals com són la N-340 i la C-31. Aquestes facilitats fan que hi hagi autobusos des de i cap a Barcelona i Tarragona, els quals passen pels municipis més importants en el seu recorregut. A més, als estius també s'obre una línia amb Saragossa. La companyia operadora és Hife i Mon-Bus. Referent al transport ferroviari, Calafell forma part de Rodalies de Catalunya i connecta amb Barcelona a través de l'R2.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 42. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. «El Vendrell i Calafell tiren pilotes fora respecte als pactes CiU-PP». Eix Diari, 4/12/2012. [Consulta: 11/12/2013].
  4. poblesdecatalunya.cat, Castell de Calafell

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]