Calafell

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaCalafell
Escut d'armes
Escut d'armes
Platja de Calafell.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Calafell respecte del Baix Penedès.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 12′ 01″ N, 1° 34′ 10″ E / 41.200356°N,1.569347°E / 41.200356; 1.569347Coord.: 41° 12′ 01″ N, 1° 34′ 10″ E / 41.200356°N,1.569347°E / 41.200356; 1.569347
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
ComarcaBaix Penedès Modifica el valor a Wikidata

CapitalCalafell Modifica el valor a Wikidata
Població
Total28.463 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat1.395,25 hab./km²
Llars21 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciCalafellenc, calafellenca Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície20,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud67 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRamon Ferré i Solé (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43820 i 43882 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43037 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT430379 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcalafell.cat Modifica el valor a Wikidata

Calafell és un municipi de la comarca del Baix Penedès, format per tres nuclis principals (Calafell, la Platja de Calafell i Segur de Calafell) i 28 urbanitzacions, i amb un total de 24.672 habitants l'any 2012.[1] Limita a l'est amb Cunit, al nord amb Castellet i la Gornal, al nord-oest amb Bellvei, a l'oest amb el Vendrell, i al sud amb la mar Mediterrània, i forma part de la Costa Daurada.

Geografia[modifica]

  • Llista de topònims de Calafell (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El Vendrell Bellvei Castellet i la Gornal
El Vendrell Rosa dels vents Cunit
Mar Mediterrània Mar Mediterrània Mar Mediterrània

Història[modifica]

Els ancestres més remots fins ara descoberts a Calafell tenen 22.000 anys d'antiguitat. Una cova prehistòrica, la Balma de la Graiera, va acollir una petita comunitat humana que caçava i pescava al torrent de la Cobertera.

Al municipi s'hi poden trobar alguns vestigis neolítics, però el monument antic més important és la Ciutadella de les Toixoneres ibèrica, una fortalesa del segle vi aC, que ha estat reconstruïda i que és un indret per conèixer i experimentar la civilització dels ibers. La Ciutadella va caure sota la conquesta romana, de la qual se'n conserva un important jaciment arqueològic a la zona del Vilarenc.[2]

Tal com avui es coneix, Calafell s'origina a l'edat mitjana, al turó on s'aixeca el Castell. La fortalesa apareix documentada per primer cop al segle xi. El primitiu nucli habitat es va expandir sota el turó fins a formar l'actual nucli del poble. A finals del segle xviii, per la seva banda, van començar a assentar-se vora mar alguns pescadors, tot donant origen al nucli de la platja. La pesca va ser-hi substituïda pel turisme arran del "boom" dels anys seixanta del segle xx.

L'any 1947 va néixer el nucli de Segur de Calafell. A l'enorme finca coneguda com a Quinta de Sant Miquel de Segur es va començar a bastir una gran urbanització de vacances. La creació d'una estació de tren va donar l'empenta a aquest projecte de ciutat jardí, en una època en què no tothom tenia cotxe. Mig segle i escaig després, Segur de Calafell té un perfil molt més residencial, en haver-s'hi arrelat molts propietaris de segones residències i en haver absorbit bona part del creixement demogràfic experimentat pel municipi en els darrers anys.

En l'actualitat, Segur de Calafell és el nucli més poblat dels tres, amb aproximadament el 50% de la població total del municipi.

La demanda de segones residències, primer, i el fort augment de població, després, no han fet créixer únicament aquests tres nuclis, sinó que han fet aparèixer una trentena d'urbanitzacions escampades per tot el terme municipal.

L'any 2019 es va fer un descobriment important al jaciment arqueològic de la Cova Foradada, situat a la muntanya de l'Escarnosa, a l'est del municipi. Es tractava del que es va anomenar "l'últim collar dels neandertals", i que era part d'una urpa d'àguila imperial ibèrica i datada en 39.000 anys, que devia formar part d'un adornament personal, segurament un collar. L'urpa presentava proves que aportaven nova informació sobre els neandertals i la seva interacció amb els Homo sapiens sapiens.[3][4]

El poble i la població[modifica]

Calafell, amb un terme municipal de 20 km², forma part de la comarca del Baix Penedès, la qual pertany a la província de Tarragona. Tot i formar part de Tarragona, la comarca és frontera amb la província de Barcelona.

El municipi de Calafell es divideix, actualment, en tres nuclis i 28 urbanitzacions. Aquesta divisió territorial ha evolucionat amb el temps, però s'ha convertit en un cleavage molt important en la política del municipi. Abans que Segur de Calafell nasqués com la urbanització més gran d'Europa (actualment ja desbancada), el municipi de Calafell es dividia entre Poble i Platja. La gent del Poble eren anomenats terrossos i els de la Platja, migos, pops o popets; però a finals dels anys quaranta aparegué el tercer nucli: Segur de Calafell. A mesura que aquest creixia, la rivalitat desapareixerà i la divisió s'ha convertit entre gent de Segur, gent del Poble o gent de la Platja, i els malnoms es mantenen en una dimensió festiva. A més, en els darrers anys la proliferació d'urbanitzacions i les seves reclamacions de millores quant a infraestructures han convertit les urbanitzacions en el que podríem anomenar quart nucli.

Demografia[modifica]

Entitat de població Habitants
Bellamar 227
Bonanova 142
Calafell 7.094
Platja de Calafell, la 2.919
Segur de Calafell 8.523
Evolució demogràfica
149715151553 Modifica el valor a Wikidata17871887190019201950197020102021 Modifica el valor a Wikidata
172221 Modifica el valor a Wikidata5231.1691.2571.6011.9323.35924.42328.463 Modifica el valor a Wikidata
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)

http://www.idescat.cat/pub/?id=pmh&n=446&geo=mun:430379

La població de Calafell, l'any 2006, era de 20.521 segons estadístiques de l'Idescat. En la franja d'edat d'entre 15 i 64 anys, és on es concentra més població, el 72,2%.

Política[modifica]

Edifici de l'Ajuntament de Calafell
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Joan Ortoll CIU 19/04/1979
1983 - 1987 Jaume Ferrerons Virgili i Joan Colet Llagostera PSC 28/05/1983
1987 - 1991 Joan Maria Triadó CIU 30/06/1987
1991 - 1995 Joan Maria Triadó CIU 15/06/1991
1995 - 1999 Joan Maria Triadó CIU 17/06/1995
1999 - 2003 Jordi Sánchez Solsona, Josep Parera Ribell i Jordi Sánchez Solsona PSC ADMC i PSC 03/07/1999
2003 - 2007 Joan Maria Triadó i Joan Olivella Ricart CIU 14/06/2003
2007 - 2011 Jordi Sánchez i Solsona PSC 16/06/2007
2011 - 2015 Joan Olivella Ricart CIU 11/06/2011
2015 - 2019 Ramon Ferré i Solé PSC 13/06/2015
Des del 2019 Ramon Ferré i Solé PSC 15/06/2019

El juny de 2011 Convergencia i Unió (CIU) amb 8 regidors i el Partit Popular de Catalunya (PPC) amb 3 regidors van arribar a un acord per governar al municipi durant la legislatura 2011-2015.[5]

El 24 de maig de l'any 2015 se celebraren les eleccions municipals i a Calafell els resultats foren els següents: CIU (6 regidors), PSC-PSOE (5 regidors), C's (2 regidors), CUP-PA (2 regidors), UAM (Partit municipalista, antigament ADMC) (2 regidors), PPC (2 regidors) i ERC-AM (2 regidors).

Davant de la fragmentació de vot al municipi, s'hauria d'optar a un pacte entre 2, 3 o 4 forces per poder formar govern.

El 10 de juny de l'any 2015 es va fer públic que el PSC-PSOE amb 5 regidors, Unió i Alternativa Municipal dirigida pel que fou alcalde de Calafell, Sr. Josep Parera i Ribell, i el PPC van arribar a un acord per a governar el municipi a la legislatura 2015-2019. Tot i que aquestes tres forces no obtenen la majoria fixada en 11 regidors, C's va anunciar que donaria suport a la investidura de l'alcaldable del PSC-PSOE al municipi encara que aquest partit (C's) no entrarà en el govern però li donarà suport.

D'aquesta manera, Ramon Ferré serà alcalde de Calafell durant la legislatura 2015-2019, amb un pacte amb UAM, PPC i C'S.

Eleccions municipals[modifica]

Llista d'alcaldes i nombre de regidors per partit[6][7]

Partit 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
Junts - - - - - - - - - - 2
PSC 4 6 4 5 6 8 6 7 7 5 9
PP - 1 1 0 1 2 1 1 3 2 1
ERC - - - - 0 1 1 1 0 2 4
ECP - - - - - - - - - 0 1
C's - - - - - - - 0 0 2 2
CUP - - - - - - - - - 2 2
PSUC 0 - - - - - - - - - -
CiU 6 5 8 8 6 6 4 7 8 6 -
ICV 0 - 0 0 0 - 0 0 0 - -
Altres 1a 1b 0 - 0 0 5c 5c 3d 2d 0
Total 11 13 13 13 13 17 17 21 21 21 21

a UCD b Unió d'Independents de Calafell; c Agrupació Democràtica Municipal; d Unió i Alternativa Municipal;

Economia[modifica]

El principal motor econòmic de Calafell és el turisme, la temporada estival s'allarga des de Setmana Santa fins a principis d'octubre. A més, les urbanitzacions i Segur de Calafell són els nuclis on es troben la majoria de segones residències, en canvi, els hotels es troben al nucli de la Platja. Abans de les eleccions d'enguany, Calafell va adquirir la marca de Turisme Familiar i per això el 25 d'abril va presentar la nova imatge corporativa del Patronat de Turisme. El fet de ser una destinació de Turisme Familiar proporciona a Calafell un turisme menys estacional, reforçant així el turisme com a principal motor econòmic. A més, a Calafell s'ha posat en marxa la construcció d'un Parc Empresarial i s'ha acabat la remodelació del Port de Segur de Calafell, on a part del vessant turístic també s'intenta retornar la flota arraconada a Vilanova i la Geltrú i recuperar l'activitat comercial al voltant de la pesca.

Infraestructures[modifica]

Castell de Calafell el 2012

Si tenim en compte la divisió en nuclis, no és d'estranyar que les diferents infraestructures municipals estiguin distribuïdes segons la divisió territorial. Així mateix Calafell gaudeix d'un CAP (Centre d'Atenció Primària) des de 1996, i el 2003, la Consultoria Municipal de Segur de Calafell es va ampliar per tal de convertir-se en el CAP de Segur.

Pel que fa a les infraestructures educatives, l'any 2005 es van edificar dues escoles-bressol, una al Poble i l'altre a Segur. A Calafell només hi ha un institut, situat entre la platja i el poble, però en canvi hi ha quatre escoles d'educació primària, una a cada nucli.

Turisme[modifica]

Situat al nord de la Costa Daurada, va obtenir el 2006 la Certificació DTF de Turisme Familiar atorgada per la Generalitat de Catalunya. És un municipi turístic, on hi ha una àmplia varietat de propostes d'oci i entreteniment durant tot l'any, i que disposa de gran varietat de bars musicals i discoteques.

Esports[modifica]

Referent a les infraestructures esportives, Calafell gaudeix de dos pavellons poliesportius, un a Calafell (entre el poble i la platja) i l'altre a Segur de Calafell. A la zona del poble hi ha una pista poliesportiva que va ser renovada l'any 2000. La tradició social marca la gent del poble a dedicar-se més a l'hoquei patins i la gent de la platja al futbol. Així doncs, des del 1980 Calafell té dos Camps de futbol, un entre la platja i el poble i l'altre a Segur de Calafell.

Festes[modifica]

Calafell celebra les festes autonòmiques i les que dicta l'Estat Espanyol, però a més té tres festes locals: la Candelera (Festa Major petita de Calafell en honor de la Mare de Déu de la Cova), Sant Pere (Festa Major de la Platja), la Santa Creu (Festa Major del Poble, celebrada en aquesta data per l'antiga festa del Triomf de la Santa Creu - tot i que abans se celebrava per l'exaltació de la Santa Creu, el 14 de setembre -) i Sant Miquel (Festa Major de Segur de Calafell).

A més de les festes institucionals a Calafell té lloc un cop a l'any un mercat medieval (a principi de setembre), un mercat de mar (al maig), una trobada internacional de Harley Davidsons, una cantada d'havaneres (a principi d'agost), el cicle de concerts Un bany de música, l'arrossejat popular, la sardinada i botifarrada popular i el Carnaval Xurigué, entre d'altres.

Llocs d'interès[modifica]

Maqueta a Catalunya en Miniatura del Castell de Calafell

Comunicació[modifica]

Calafell es troba a la confluència de tres autopistes, la C-32, l'AP-2 i l'AP-7 i connectada per dues vies principals com són l'N-340 i la C-31. Aquestes facilitats fan que hi hagi autobusos des de i cap a Barcelona i Tarragona, els quals passen pels municipis més importants en el seu recorregut. A més, als estius també s'obre una línia amb Saragossa. La companyia operadora és Hife i Mon-Bus. Referent al transport ferroviari, Calafell forma part de Rodalies de Catalunya i connecta amb Barcelona a través de l'R2.

Persones il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Idescat. El municipio en cifras. Calafell». [Consulta: 7 maig 2019].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 42. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. Mayans, Carme «El último collar de los neandertales» (en castellà). National Geographic, 04-11-2019 [Consulta: 12 desembre 2019].
  4. «Cómo es "el último collar de los neandertales" que hallaron en España» (en castellà). BBC News Mundo, 06-11-2019 [Consulta: 12 desembre 2019].
  5. «El Vendrell i Calafell tiren pilotes fora respecte als pactes CiU-PP». Eix Diari, 04-12-2012. [Consulta: 11 desembre 2013].
  6. «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits. Calafell» (en català). [Consulta: 16 agost 2022].
  7. Junta Electoral Central. Butlletí Oficial de la Província de Tarragona 19790302 (en castellà), 1979 [Consulta: 9 agost del 2022]. 
  8. «Ciutadella ibèrica de Calafell». Arqueoxarxa.cat. Arxivat de l'original el 2017-11-17. [Consulta: 2 juny 2016].
  9. poblesdecatalunya.cat, Castell de Calafell

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]