Muralla de 64 m de llargada i 3 d'amplada construïda en pedra seca, una torre quadrangular en talús adossada a la part massissa, una sèrie de pedres amb relleus mitològics ibers, que fan pensar en l'existència d'un o més monuments funeraris corresponents al poblat.
Poblat iber cossetà fortificat, establert sobre un poblat d'inici de l'edat del ferro i que tindrà ocupacions posteriors amb una fortificació romana i una ciutat medieval
Única tintoreria d'època ibèrica fins ara identificada. Destruïda durant la Segona Guerra Púnica (fi del segle iii aC), continuà al llarg del segle ii aC.
Les restes documentades determinen tres fases diferents diferents en l'assentament del Cogulló: una primera etapa d'iberització (segle vi aC-IV aC); una segona fase d'ibèric ple (segle iii aC-I aC) i una tercera fase ibero-romana.
Sembla que hi hagué ocupació perifèrica i un gran espai central públic. L'any 1912, es descobriren un conjunt d'arracades, braçalets, anells i monedes, el 1925 un parell de bous de bronze i el 1927 es descobrí el Tresor de Tivissa, que està format per quatre pàteres de platadaurada, diversos vasos de plata i dos collarets.[7]
Recinte fortificat, poblat de planta oval estructurat concèntricament en dos carrers, torres i panys de murada, i unes construccions identificades com a graners.
Poblat ibèric de la tribu dels ilercavons situat al Coll del Moro. Es tracta d'una necròpolis amb tres àrees d'enterrament datada entre el 800 i el 500 aC i un recinte fortificat del segle v aC a l'I dC. El recinte fortificat està presidit per una gran torre situada al punt més alt de l'assentament. A l'interior del poblat s'ha descobert un taller destinat a la transformació del lli i a la manufactura de teixits.[9]
Traçat urbanístic, murallaquadricular, barris suburbans, habitatges adossats, espai obert comunitari, diferents àmbits que es relacionen fonamentalment amb estances on es practicaven activitats de caràcter domèstic (rebost, llars de foc, filatura, molta, etc., material ceràmic, vaixella fina de taula, contenidors amfòrics, tant d'importació com de fabricació indígena i ceràmiques fines d'importació.
Camp de sitges, fossat, entrada monumental, carrer principal, habitatges superposats, habitació de l'ibèric antic, casa de l'ibèric ple, casa de l'ibèric final.
Poblat ibèric de la tribu dels laietans d'estructura el·líptica, amb tres carrers longitudinals que estava rodejat per una muralla de pedra. Tenia una superfície d'uns 4000 m² i s'estima que podria haver-hi hagut una trentena d'edificis i una població d'uns 200 habitants. Es dedicaven bàsicament a l'agricultura i la ramaderia, tot i que vestigis trobats confirmen activitat comercial amb civilitzacions estrangeres com la grega o la cartaginesa
