Cossetans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els cossetans o cessetans foren una tribu ibèrica que vivia al camp de Tarragona, des d'aproximadament el coll de Balaguer fins al peu del massís del Garraf. A la conca de Barberà i el Penedès, no se sap amb seguretat si hi havia nuclis habitats durant tot l'any. Els seus veïns eren:

La ciutat més important n'era Cesse o Cissa, coneguda només perquè s'hi van encunyar monedes. Cesse s'assimilava a Tàrraco, però avui dia es creu que estava situada al sud del Tarragonès. Els romans van anomenar, en un primer moment, el territori com a Cossetània.

Les cròniques romanes durant la conquesta d'Hispània qualifiquen els botins com a "d'utensilis bàrbars i d'esclaus miserables". Les fonts clàssiques romanes expliquen que la victòria de Gneu Corneli Escipió sobre Hannó l'any 218 aC va ser prop de Cissa, de la qual se'n desconeix la localització exacta, però es creu que devia ser a prop de Tarragona, on Escipió va fundar la seva base militar.

Ciutats atribuïdes als cessetans:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cossetans Modifica l'enllaç a Wikidata