Cultura talaiòtica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Taula de Talatí de Dalt, poblat talaiòtic de Menorca.

La cultura talaiòtica fou una cultura que es desenvolupà durant l'edat del bronze i l'edat del ferro a les Illes Balears, entenent aleshores per Balears només les anomenades pels grecs Gimnèsies, és a dir, Mallorca i Menorca. També s'han trobat restes d'aquesta cultura a illots de Mallorca com l'Illot des Porros[1][2] o a la cova de sa Font[3] i a cala Lledó de sa Dragonera.[4] A les Pitiüses no hi va ser mai present.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

L'etapa compresa entre l'establiment de les primeres comunitats humanes a les illes Balears i l'aparició de la cultura talaiòtica s'anomena tradicionalment període pretalaiòtic.

Actualment, les evidències clares més antigues del primer poblament humà a les Gimnèsies (Mallorca i Menorca) es situen al III mil·lenni abans de la nostra era.[5] A partir de certes similituds en els espais funeraris, sembla que la zona de procedència més probable dels primers colons és el Golf de Lleó, tot i que l'origen dels primers pobladors de les Illes Balears no és un tema tancat. En qualsevol cas, serien grups amb una economia basada en l'agricultura de cereals i la ramaderia de cabres, ovelles i amb menor importància, vaques i porcs. Destaca el nul aprofitament dels recursos marins, que es perllongarà fins a les darreres fases de la prehistòria de Mallorca i Menorca. Es documenta, des del primer moment, la fabricació de ceràmica i la metalúrgia del coure. Entre el 2200 i el 1900 aC arriben influències de la cultura del vas campaniforme (només a Mallorca, no a Menorca), que en aquesta època es difonia per Europa, el nord d'Àfrica i la Mediterrània.

L'aspecte d'aquest primer poblament que es coneix millor és el món funerari: tant a Menorca com a Mallorca s'han excavat diversos dolmens, paradolmens i hipogeus que corresponen a aquest període.[6] Pel que fa als contextos domèstics d'aquest primer moment, a Mallorca es documenten cabanes de planta circular, però també estructures allargades construïdes amb tècnica ciclòpia, que enllacen amb les navetes d'habitació[7] documentades massivament a partir del 1600 aC. A partir d'aquest moment, destaca la homogeneïtat cultural, sobretot pel que fa als contextos domèstics, entre Mallorca i Menorca.

L'etapa anterior al període talaiòtic es caracteritza per la presència de petits nuclis de població aparentment igualitaris, amb les navetes d'habitació com a unitat domèstica típica i una economia agrícola i ramadera. Cap a finals del segon mil·lenni aC es detecten canvis en el patró d'assentament, amb una major concentració de la població, la jerarquització de l'espai intern del poblat en alguns assentaments, l'augment d'eines i armes de bronze i canvis en les tècniques de fabricació de ceràmica. Es constata un lleuger increment de la presència de materials d'importació, tot i que les illes continen essent un indret marginal dins de les xarxes comercials del moment.

Periodització[modifica | modifica el codi]

Cal tenir en compte que el complex cultural conegut com a talaiòtic comprèn un arc temporal molt ampli, i no existeix un acord unànime, entre els investigadors, pel que fa a la sistematització de les seves etapes i la seva cronologia. Per altra banda, aquesta cultura presenta diferències significatives, tant pel que fa a les seves característiques com possiblement al seu desenvolupament cronològic, entre Mallorca i Menorca.

A Menorca hi ha evidències clares de la construcció de talaiots cap a l'any 1000 aC, com per exemple a Cornia Nou,[8] mentre que a Mallorca sembla que les evidències més antigues no anirien més enllà del 850 aC.[9] A ambdues illes, sembla que almenys alguns d'aquests edificis entrarien en decadència entre el 600 i el 500 aC, coincidint amb l'inici de la influència del món púnic. Aquesta fase, anomenada període posttalaiòtic,[10][11] període talaiòtic final,[12][13] o període baleàric[14] es caracteritza per la creixent influència de la cultura púnica. Finalitzar amb la conquesta romana de les illes el 123 aC.

Propostes interpretatives i cronològiques[modifica | modifica el codi]

Actualment, existeixen tres línies teòriques principals que intenten explicar la gènesi i evolució de la cultura talaiòtica.

El primer d'aquests corrents, desenvolupat per Lluís Plantalamor a partir de les investigacions dutes a terme per l'equip del Museu de Menorca (i centrat en l'àmbit d'aquesta illa) segueix en part l'esquema elaborat per Guillem Rosselló-Bordoy per a la prehistòria de Mallorca. Els orígens de la cultura talaiòtica, segons aquest model, caldria buscar-los en l'aportació d'idees i models externs, ja sigui per l'arribada de nous contingents humans a l'illa o bé per contactes d'altre tipus. Aquest investigador proposa influències procedents de Sardenya, on hi ha uns edificis, els nurags, que presenten alguns trets en comú amb els talaiots. Els primers talaiots es construirien cap al 1500 aC. Aquest tipus de construccions aniria evolucionant al llarg dels temps, canviant de forma i, segurament, de funció, però continuarien construint-se al llarg de l'edat del ferro. La cultura talaiòtica no desapareixeria del tot fins a la conquesta romana i el posterior procés d'aculturació.[15] Plantalamor divideix la cultura talaiòtica en quatre grans períodes culturals, basats principalment en la divisió tipològica dels monuments observats: El talaiòtic I començaria cap al 1500 aC i arribaria fins al 1000 aC. Es caracteritza pels grans talaiots d'estructura irregular, els monuments de secció esglaonada, els primers santuaris de taula i les primeres cases de planta circular. Els enterraments es durien a terme en navetes de planta allargada, hipogeus de planta senzilla i coves naturals amb mur ciclopi de tancament. El talaiòtic II aniria del 1000 aC fins al 700 aC. Durant aquesta etapa, s'abandonarien alguns dels hàbitats anteriors, i es produiria una concentració de la població en poblats voltats de muralles. Els enterraments es realitzarien en hipogeus de planta senzilla. El talaiòtic III abastaria des del 700 aC fins al 350 aC, i es caracteritza per l'ampliació de les estructures defensives dels grans poblats fortificats i l'aparició de grans cases circulars amb pati central. El talaiòtic IV seria l'última etapa, i aniria des del 350 aC fins a la conquesta romana, l'any 123 aC. Durant aquesta etapa, es produeix una continuïtat respecte al període anterior, però amb una influència colonial cada vegada més accentuada.

El segon esquema cronològic ha estat desenvolupat per un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquests autors consideren que les primeres manifestacions talaiòtiques es produeixen cap al 1000 aC, és a dir, de forma contemporània als últims naviformes pretalaiòtics. La cultura talaiòtica, producte de l'evolució local de la cultura dels grups humans anteriors, s'hauria consolidat a les illes cap al 850 aC, moment de construcció dels primers talaiots, i a partir del 550 aC aquests edificis comencen ja a abandonar-se, iniciant-se així el període posttalaiòtic. En aquests moments, s'intensificaria l'activitat agrícola, fet que permetria la producció d'excedents, mitjançant els quals les illes s'integrarien en els circuits comercials de la Mediterrània.[16]

L'última d'aquestes propostes explicatives és fruit de les investigacions de Víctor M. Guerrero, Manuel Calvo i Bartomeu Salvà, de la Universitat de les Illes Balears. Per a aquests autors, la cultura talaiòtica és, bàsicament, una societat de l'edat del ferro, de manera que el moment de la seva gènesi no es pot situar més enllà dels segles VIII o IX aC, tot i que plantejen també una fase prototalaiòtica precedent, a partir del 1100 aC. Així, la cultura talaiòtica seria el resultat de l'evolució interna de les societats pretalaiòtiques del bronze final, potenciada per la influència del comerç púnic al Mediterrani occidental.[17]

Trets culturals[modifica | modifica el codi]

Període talaiòtic inicial i ple[modifica | modifica el codi]

Període talaiòtic a Menorca: Talaiot oest de Cornia Nou, vist des del sud

Alguns investigadors coincideixen que la societat talaiòtica presentaria una certa estratificació social i un accés diferenciat als recursos, tot i que hi ha altres arqueòlegs que consideren que s'hauria tractat d'una societat igualitària, i que la jerarquització no hauria aparegut fins al període posttalaiòtic. En qualsevol cas, sembla que la població es concentra en poblats, que creixen al voltant dels talaiots.

D'acord amb les evidències arqueològiques, les bases econòmiques de la societat talaiòtica eren el conreu del cereals i la ramaderia de caprins (cabres i ovelles) combinada, en menor mesura, amb la cria de porcs i vaques.[18]

El període talaiòtic a Menorca[modifica | modifica el codi]

Període talaiòtic a Menorca: Naveta des Tudons.

· Espais d'hàbitat: Els talaiots menorquins presenten una estructura bastant diferent dels mallorquins, de forma que es fa difícil interpretar-los de la mateixa manera, En general, sembla que l'espai útil dels talaiots menorquins es trobava a la plataforma superior. Alguns dels talaiots d'aquesta illa es poden interpretar com estructures defensives, però n'hi ha d'altres que, per la seva situació i la seva estructura, semblen edificis monumentals amb una gran càrrega simbòlica, destinats potser a representar el poder de la comunitat, o de certs individus o grups socials. És el cas, per exemple, del gran talaiot oest de Cornia Nou, que presenta una ampla escala descoberta, al costat sud.[19] A Menorca, s'hi han comptat fins a dos-cents seixanta-set talaiots: en aquest sentit, cal tenir en compte cada poblat té, almenys, un talaiot.

· Espais funeraris: Els espais funeraris presenten una certa diversitat. Destaquen les coves amb tancament ciclopi i les navetes d'enterrament. En tots dos casos s'hi documenten rituals funeraris complexos, en un context d'inhumacions col·lectives.

El període talaiòtic a Mallorca[modifica | modifica el codi]

Període talaiòtic a Mallorca: interior de talaiot del poblat de s'Hospitalet Vell. S'hi pot apreciar la columna central

· Espais d'hàbitat: Igual que a Menorca, l'element més característic de la cultura talaiòtica mallorquina són els talaiots: n'hi ha de planta circular (els més comuns) i de planta quadrada. Tant uns com els altres presenten generalment un espai interior de planta circular, força ampli, amb una columna central que serveix per sustentar la coberta, construïda a base de grans lloses de pedra disposades de forma radial.[20] Un bon exemple dels talaiots mallorquins el trobem al poblat de Son Fornés. Amb els seus grans espais interns, s'ha proposat que podria tractar-se d'espais comunitaris, on es redistribuirien els aliments entre tots els membres de la comunitat.[21]

· Espais funeraris: Els espais funeraris no presenten tanta diversitat com a Menorca. S'hi documenten les coves, però no les navetes d'enterrament. S'hi documenten rituals funeraris complexos, en un context d'inhumacions col·lectives.

Període posttalaiòtic o talaiòtic final[modifica | modifica el codi]

El període posttalaiòtic,[10][11] període talaiòtic final,[12] [13] o període baleàric[14] és la darrera fase cronològica, ja corresponent a la protohistòria, de la cultura talaiòtica, que es desenvolupa a Menorca i Mallorca. La seva cronologia ocupa bona part de l'edat del ferro, ja que va des del 600-500 aC, moment en què sembla que es comencen a abandonar alguns talaiots, fins al 123 aC, quan es produeix la conquesta romana.

Una de les característiques més destacades d'aquest període és la creixent influència de la cultura púnica. A partir del segle V aC està documentat que els foners balears lluiten com a mercenaris per als púnics. Gràcies a aquesta activitat, arribaran a les illes grans quantitats de materials d'importació, especialment vi, que es transportava dins àmfores, però també grans quantitats de recipients ceràmics, ornaments de pasta de vidre, metalls i persones. Malgrat tot, aquesta arribada de materials d'importació només es documenta de forma massiva, a nivell arqueològic, a partir del segle III aC.

A nivell social, aquests materials d'importació, de gran valor i controlats per les elits locals, actuarien com a béns de prestigi que servirien per expresar el poder de les classes dominants, en un context d'accés diferenciat als recursos.[22] En molts casos, aquests béns de prestigi s'incorporen als aixovars funeraris. En aquesta etapa, a les dades proporcionades per l'arqueologia s'hi han d'afegir les fonts escrites gregues i romanes. A través d'elles, es sap que els habitants de les illes utilitzaven un ungüent fet amb oli de llentiscle (en aquesta època, no s'havia generalitzat encara l'oli d'oliva) i saïm de porc, amb què s'untaven el cos. Aquests autors expliquen també que els illencs anaven nus, durant l'estiu, mentre que a l'hivern es cobrien amb pells, segons alguns autors, o amb una túnica curta, segons altres. Els baleàrics disposaven de mules que exportaven, potser, a altres regions, perquè també apareixen citades en les fonts com una de les peculiaritats de les illes.[23]

El període posttalaiòtic o talaiòtic final a Menorca[modifica | modifica el codi]

Període posttalaiòtic a Menorca: Taula del poblat talaiòtic de Torretrencada

A part dels trets ja esmentats, aquesta fase es caracteritza a Menorca pel creixement dels nuclis de població i l’aparició de nous models arquitectònics. La tècnica constructiva ciclòpia, els rituals funeraris de caràcter col·lectiu, i la tecnologia de producció ceràmica d’aquest període són de tradició indígena, entroncant amb la fase anterior. A Menorca, aquesta fase correspondria al Talaiòtic IV de la periodització de Lluís Plantalamor Massanet.[13]

· Espais d'hàbitat: Destaquen els recintes de taula, edificis religiosos exclusius de Menorca, on se n'han documentat vint-i-cinc. Els habitatges típics són els cercles d'habitació posttalaiòtics, com els que es troben a Torre d'en Galmés.[24] Als habitatges d'aquesta cronologia solen aparèixer grans quantitats de fusaioles, així com pesos de teler fabricats amb anses d'àmfores púniques reaprofitades, fet que evidencia la importància de la producció tèxtil.[25] Alguns poblats presenten murades defensives.

· Espais funeraris: Els espais funeraris més característics son les grans coves artificials de planta complexa, excavades a penyasegats rocosos formant necròpolis, com la de Calescoves o Cala Morell.

El període posttalaiòtic o talaiòtic final a Mallorca[modifica | modifica el codi]

Període posttalaiòtic a Mallorca: Necròpoli de Son Real

A Mallorca també s'observa un creixement dels nuclis de població, tot i que no es documenten creixements urbans tan massius com el del poblat menorquí de Torre d'en Galmés, per exemple. Per altra banda, es detecta un canvi en la tecnologia de producció ceràmica, que substitueix els desgreixants minerals pels degreixants vegetals, fet que no s'observa a Menorca.

· Espais d'hàbitat: En aquesta illa no s'hi troben recintes de taula, sinó els anomenats santuaris talaiòtics i els habitatges no presenten l'estandardització que es troba a Menorca. En canvi, hi són molt més freqüents les murades, que envolten els poblats.

· Espais funeraris: A Mallorca també es documenten coves d'enterrament de planta complexa, que poden estar agrupades en necròpolis. Per altra banda, a aquesta illa és més evident el pas dels rituals funeràris col·lectius a les inhumacions individuals, com s'observa per exemple a la necròpoli de Son Real.

La ceràmica talaiòtica[modifica | modifica el codi]

La ceràmica talaiòtica és sempre feta a mà, ja que no es coneixia el torn. El sistema de cocció també era força primitiu, tot i que en les etapes finals es troben proves de la utilització de forns tancats. En conseqüència, la ceràmica pròpia d'aquesta cultura presenta un aspecte molt característic: taques de colors diferents (marró i gris) producte de la cocció irregular i desgreixant calcari, de color blanc, molt visible. Els atuells ceràmics, molt abundants, mostren una gran diversitat tipològica: vasos troncocònics, olles globulars, olles carenades, grans contenidors pitoides, etc. S'observen algunes diferències, a nivell tipològic, entre la ceràmica de Mallorca i la de Menorca.

Altres produccions (indústria òssia, lítica i metal·lúrgica)[modifica | modifica el codi]

Són freqüents, en el registre arqueològic d'època talaiòtica, altres tipus d'objectes: punxons i espàtules d'os, molins de vaivé de pedra sorrenca (molons), elements de bronze i, a partir de mitjans del primer mil·lenni aC, de ferro (eines, armes, ornaments personals).

Candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial[modifica | modifica el codi]

Actualment, una selecció de jaciments prehistòrics de Menorca opten a ser declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO, sota el nom de Menorca Talaiòtica. [26] Els jaciments en qüestió són: Necròpolis de Cala Morell, Naveta des Tudons, Es Castellàs des Caparrot de Forma, Ses Roques Llises, Trepucó, Poblat talaiòtic de Torralba d'en Salort, Cova des Càrritx, Taula de Torrellisar, Hipogeu de Torre del Ram, Hipogeus de Biniai Nou, Monument de na Comerma de sa Garita, Naveta de Biniac Oriental, Navetes de Rafal Rubí, Necròpolis i Es Castellet de Calescoves, Poblat de Son Mercer de Baix, Poblat talaiòtic de Binissafúller, Poblat talaiòtic de Montefí, Sa Cudia Cremada, Poblat talaiòtic de Sa Torreta, Poblat talaiòtic de Sant Agustí, Poblat talaiòtic de Torrellafuda, Poblat talaiòtic de Torretrencada, Sala hipòstila des Galliner de Madona, So na Caçana, Sepulcre de Son Olivaret, Talaiot de Torelló, Talaiot de Trebalúger, Poblat de Cala Morell, Torre d'en Galmés, Cornia Nou

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «illot des Porros». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Universitat de Barcelona, La necròpoli talaiòtica de s'Illot des Porros
  3. «sa Dragonera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «cala Lledó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. LÓPEZ PONS, A., 2000, El poblament inicial de l’illa de Menorca en GUERRERO, V. M., GORNÉS, S. (coords), Colonización humana en medios insulares. Interacción con el medio y adaptación cultural, UIB, Palma, 195-214
  6. PLANTALAMOR, Ll.; ANGLADA, M.; FERRER, A. (2012): “Els aixovars dels sepulcres col·lectius de l'illa de Menorca: elements de tradició neolítica i calcolítica i evidències de relacions amb l'exterior” a Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà
  7. RAMIS, D., PLANTALAMOR, LL., CARRERAS, J., TRIAS, M., SANTANDREU, G. (2007): “S’Arenalet de Son Colom (Artà) i l’origen de l’arquitectura ciclòpia a les Balears”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 63. 333-348.
  8. ANGLADA, M.; FERRER, A.; PLANTALAMOR, Ll.; RAMIS, D.; VAN STRYDONCK, M. ; DE MULDER, G. (2014): “Chronological framework for the early talayotic period in Menorca: the settlement of Cornia Nou”. Radiocarbon, Vol 56, Nr 2.
  9. LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C., & RISCH, R. (2001). La Prehistoria de las Islas Baleares y el yacimiento arqueológico de Son Fornés (Montuiri, Mallorca). Edición Fundación Son Fornés, Barcelona.
  10. 10,0 10,1 WALDREN, W. H. (1986): The Balearic Pentapartite Division of Prehistory. Radiocarbon and other age determination inventories. Oxford.
  11. 11,0 11,1 MICÓ, R. (2005): Cronologia Absoluta y Periodización de la Prehistoria de las Islas Baleares. BAR International Series, 1373. Oxford.
  12. 12,0 12,1 ROSSELLÓ, G. (1973): La cultura talayótica en Mallorca. Palma de Mallorca.
  13. 13,0 13,1 13,2 PLANTALAMOR, LL. (1991): L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca, 12. Maó.
  14. 14,0 14,1 SALVÀ, B.; HERNÁNDEZ-GASCH, J. (2007): Los espacios domésticos en las Islas Baleares durante las Edades del Bronce y del Hierro. De la Sociedad Naviforme a la Talayótica, a M. C. BELARTE (coord.): L'espai domèstic i l'organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (1er mil·lenni aC): actes de la IV Reunió internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell-Tarragona, 6 al 9 de març de 2007), 299-322.
  15. PLANTALAMOR MASSANET, L. (1991) L'arquitectura prehistórica i protohistórica de Menorca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca 12. Maó.
  16. LULL, V., MICO, R., RIHUETE HERRADA, C. y RISCH, R. (1999), Ideología y Sociedad en la Prehistoria de Menorca. La Cova des Carritx y la Cova des Mussol. Consell Insular de Menorca, Barcelona
  17. GUERRERO, V.M., CALVO, M., SALVÀ, B., 2002, La cultura talayótica. Una sociedad de la Edad del Hierro en la periferia de la colonización fenicia, Complutum 13, 221-258
  18. http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=3835733&orden=0
  19. https://journals.uair.arizona.edu/index.php/radiocarbon/article/view/16962
  20. ROSSELLÓ, G. (1979) La cultura talayótica en Mallorca, Palma
  21. LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. y RISCH, R. (2001), La Prehistòria de les Illes Balears i el jaciment arqueològic de Son Fornés (Montuïri, Mallorca) - La prehistoria de las Islas Baleares y el yacimiento arqueológico de Son Fornés (Montuïri, Mallorca), Fundación Son Fornés, Montuïri, Mallorca
  22. GUERRERO, V. M., CALVO, M., & GORNÉS, S. (2006): Mallorca y Menorca en la Edad del Hierro. La cultura talayótica y postalayótica. Historia de las Islas Baleares, 2. Palma de Mallorca.
  23. BLANES, C., BONET, J., FONT, A., ROSSELLÓ, A. (1990): Les illes a les fonts clàssiques. Miquel Font Editor. Palma de Mallorca
  24. FERRER, A.; JUAN, G.; LARA, C.; PONS, J. (2011): “El jaciment de Torre d'en Galmés (Alaior, Menorca). Les intervencions d'Amics del Museu de Menorca: Cercle 7” a III Jornades d'Arqueologia de les Illes Balears. Llibres del Patrimoni Històric i Cultural. Maó.
  25. FERRER, A, RIUDAVETS, I. (2015): “Les fusaioles i els pesos de teler del Cercle 7 de Torre d’en Galmés: un exemple de la producció de teixits a Menorca durant la segona edat del ferro” a C. Andreu, C. Ferrando i O. Pons (ed.): L’entreteixit del temps. Miscel·lània d’estudis en homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Govern de les Illes Balears, Palma de Mallorca
  26. http://www.menorcatalayotica.info/portal.aspx

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Patrimoni històric de Menorca: Situació de tots els Béns d'Interès Cultural (BIC).
  • L'Arqueologia de Menorca: La web més extensa i documentada que existeix sobre l'arqueologia de l'illa (en català, castellà i anglès).
  • Talatí: Visita virtual al vilatge talaiòtic de Talatí de Dalt (Maó, Menorca) (en català, castellà, anglès, francès, alemany i italià).
  • Son Catlar: Visita virtual al vilatge talaiòtic de Son Catlar (Ciutadella, Menorca) (en català, castellà i anglès).