Període posttalaiòtic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Foner balear del període posttalaiòtic

El període posttalaiòtic,[1][2] període talaiòtic final,[3][4] o període baleàric[5] és la darrera fase cronològica, ja corresponent a la protohistòria, de la cultura talaiòtica, que es desenvolupa a Menorca i Mallorca. La seva cronologia ocupa bona part de l'Edat del Ferro, ja que va des del 600-500 aC, moment en què sembla que es comencen a abandonar alguns talaiots, fins al 123 aC, quan es produeix la conquesta romana.

Sembla que a totes dues illes aquesta etapa es caracteritza pel final de l'ús de, com a mínim, alguns talaiots. Aquest fet es documenta, per exemple, a Son Fornés (Mallorca)[6] i a Cornia Nou (Menorca).[7] Una altra de les característiques d'aquest període és la creixent influència de la cultura púnica. A partir del segle V aC està documentat que els foners balears lluiten com a mercenaris per als púnics. Gràcies a aquesta activitat, arribaran a les illes grans quantitats de materials d'importació, especialment vi, que es transportava dins àmfores, però també grans quantitats de recipients ceràmics, ornaments de pasta de vidre, metalls i persones. Malgrat tot, aquesta arribada de materials d'importació només es documenta de forma massiva, a nivell arqueològic, a partir del segle III aC.

A nivell social, aquests materials d'importació, de gran valor i controlats per les elits locals, actuarien com a béns de prestigi que servirien per expressar el poder de les classes dominants, en un context d'accés diferenciat als recursos.[8] En molts casos, aquests béns de prestigi s'incorporen als aixovars funeraris.

En aquesta etapa, a les dades proporcionades per l'arqueologia s'hi han d'afegir les fonts escrites gregues i romanes. A través d'elles, es sap que els habitants de les illes utilitzaven un ungüent fet amb oli de llentiscle (en aquesta època, no s'havia generalitzat encara l'oli d'oliva) i saïm de porc, amb què s'untaven el cos. Aquests autors expliquen també que els illencs anaven nus, durant l'estiu, mentre que a l'hivern es cobrien amb pells, segons alguns autors, o amb una túnica curta, segons altres. Els baleàrics disposaven de mules que exportaven, potser, a altres regions, perquè també apareixen citades en les fonts com una de les peculiaritats de les illes.[9]

Tot i la influència de la cultura púnica, molts dels trets culturals d'aquesta fase entronquen amb l'etapa anterior. Així, per exemple, el torn de terrissaire i els molins rotatius no s'introdueixen fins al segle II aC, de forma que durant bona part del període els cereals es molen amb els antics molins de vaivé talaiòtics [10] i les ceràmiques es fabriquen a mà. Les bases econòmiques, igual que a la fase anterior, semblen ser el conreu de cereals i la ramaderia de cabres i ovelles, amb una menor importància de les vaques i els porcs. L'aprofitament dels recursos marins (peixos, crustàcis i mol·luscs) continua essent extremadament minoritària, tot i que augmenta lleugerament respecte a la fase anterior, possiblement degut a la influència púnica.[11]

Igual que al període anterior, s'observen diferències entre el període posttalaiòtic a Menorca i a Mallorca.

Un dels primers autors que es va ocupar de les restes materials d'aquesta cultura va ser Joan Ramis i Ramis, a la seva obra Antigüedades célticas de la isla de Menorca, que és el primer llibre en castellà íntegrament dedicat a la prehistòria.

Període posttalaiòtic a Menorca[modifica]

A part dels trets ja esmentats, aquesta fase es caracteritza a Menorca pel creixement dels nuclis de població i l’aparició de nous models arquitectònics. En aquest sentit s'han de destacar els recintes de taula i els cercles d'habitació, com els que es troben a Torre d'en Galmés.[12]

Cronologia[modifica]

Sembla que en aquest període cultural és on hi ha més consens entre els investigadors, ja que la majoria assenyala el segle VI aC. com l’inici del talaiòtic final degut a la creixent relació amb el món púnic. El final d’aquesta etapa es situa amb la conquesta romana de les Balears per Quint Cecili Metel l’any 123 aC. data que es troba en varis textos i per tant no ha creat cap mena de discussió.

Aspectes socials del talaiòtic final a Menorca[modifica]

· Economia[modifica]

La base de l'economia en el Talaiòtic Final seguia essent l'agricultura dels cereals i la ramaderia (seguint amb el model de l'etapa anterior). Tot i així s'han de destacar dos elements; en primer lloc l'explotació dels recursos marins i en segon lloc el consum de vi. Arqueològicament parlant és el primer moment de la cultura talaiòtica on s'han documentat atuells de pesca, com ara ams però també restes de peix a dins d'algun cercle talaiòtic. També el vi entra a formar part de la dieta dels habitants talaiòtics en aquest moment, influenciats en gran part pel món púnic, amb el qual mantenen una estreta relació de comerç des d'Eivissa.

· Religiositat[modifica]

És a partir del segle VI aC. quan apareixen els recintes de Taula els quals ens permeten adentrar-nos en la religiositat d’aquesta cultura. Els rituals que es feien en aquests recintes es complementaven amb foc (documentades grans llars de foc a l’interior del recinte), vi (restes de grans concentracions de fragments d’àmfores) i banquets litúrgics (presència de gran quantitat de restes òssies d’animals).

En relació a l’element central del recinte, la Taula, existeixen diverses propostes sobre el significat i alhora del tipus de culte d’aquesta època. Alguns investigadors proposen que la taula està relacionada amb una divinitat lligada al toro i per tant representa esquemàticament la seva forma.[13] Altres veuen en el recinte un edifici de clara influencia púnica i en la Taula un altar, lloc de culte cap a les divinitats.[14]

Dins d'aquests recintes s’han documentat algunes figuretes de divinitats importades d’arreu del Mediterrani, entre les quals destaca la figureta d’un Imhotep egipci a Torre d’en Galmés. A part, també s’han documentat en diferents recintes, peveters que representen la divinitat púnica Tannit. Per últim mencionar la troballa de tres epígrafs al recinte de Son Catlar que fan referència a tres divinitats: Baal, Caelestis i el deu del Pleniluni. Tots aquests elements fan pensar en una religiositat talaiòtica força permeable i que s’influenciava molt a partir de l’aculturació de les cultures del seu voltant.

· El món dels morts[modifica]

Necròpolis de Calescoves

És a partir del 600-550 aC quan apareixen les grans necròpolis d’hipogeus de planta complexa que coneixem actualment com les de Cales Coves, Cala Morell, etc. Tot i l’abundant localització d’aquests llocs, resulta minsa la informació que tenim sobre els rituals funeraris d’aquesta època, ja que degut a l’ocupació reiterada de les coves al llarg de la història com a lloc per guardar bestiar, com a lloc d’estiueig, etc ha provocat que els materials arqueològics desapareguin. Un dels llocs que ens permetrà entendre part dels rituals funeraris d’aquesta època són els dos hipogeus excavats fa pocs anys al canal dels horts de Ciutadella, al costat del port on es varen documentar gran quantitat de materials

L'arquitectura del talaiòtic final a Menorca[modifica]

· Els hàbitats[modifica]

És a partir del 600 a.n.e. que sembla apareixen les característiques cases de planta circular anomenades cercles, les quals estan força documentades degut al treball d’excavació dels últims anys al poblat de Torre d’en Galmés.[15] Aquestes cases tenen un gran pati exterior tancat on s’han documentat restes de diverses activitats que s’hi portaven a terme, relacionades amb la producció i processament d’aliments, fabricació de diversos atuells,[16] resguard del ramat, etc

· Els recintes de Taula[modifica]

Es tracta d’un tipus d’estructura exclusiva de Menorca, existent en alguns poblats de l’illa i que sembla es documenta a partir del segle VI aC. Consisteix en un gran edifici de planta en forma de ferradura amb murs ciclopis de doble parament, amb una cara exterior de grans lloses i una cara interna de pedres mitjanes. A l’interior del recinte es localitzen tot un seguit de pilastres laterals adossats al mur perimetral i gairebé al centre la Taula. Aquesta està formada per dos grans blocs de pedra col·locats un sobre l’altre formant una "T" (en alguns casos sobrepassa els 4 metres d’alçada). La seva construcció a dia d’avui encara és un misteri tot i que han sorgit un seguit d'hipòtesis de com varen col·locar aquestes dues pedres.

El caràcter religiós del complex sembla ser admès per tots els investigadors. Ara bé, hi ha tot un seguit d’elements que resten en discussió entre els experts, com ara si era un edifici cobert o descobert i sobretot el paper que jugava la Taula al seu interior: era senzillament un pilar que sustentava el possible sostre, es tracta d’un element simbòlic, representa a una divinitat tauromòrfica com afirmen alguns investigadors?

· Les muralles[modifica]

Murada de Son Catlar

Es tracta de l’element defensiu per antonomàsia, que es detecta encara en alguns dels poblats talaiòtics de l’illa de Menorca. Es tracta d’una construcció de característiques ciclòpies de doble parament, amb una cara exterior construïda a partir de grans pedres col·locades sobre un sòcol, una cara interna de pedres mitjanes i l’emplecton format per pedruscall. Actualment, el millor exemple d’aquest tipus de muralla el podem observar al poblat talaiòtic de Son Catlar, on es conserva gairebé tot el seu perímetre.

Els treballs arqueològics realitzats els últims anys en aquest jaciment per part del Proyecto Modular,[17] (Universitat d'Alacant) han permès documentar que l’origen constructiu d’aquesta estructura es situaria al voltant del segle V aC., i que posteriorment va patir tot un seguit de remodelacions, com l’adossament de torres de planta quadrangular, la modificació de parts del perímetre o l’obertura de portes seguint nous models poliorcètics. 

Període posttalaiòtic a Mallorca[modifica]

A Mallorca també s'observa un creixement dels nuclis de població. En aquesta illa no s'hi troben recintes de taula, i els habitatges no presenten l'estandardització que es troba a Menorca. Per altra banda, a aquesta illa és més evident el pas dels rituals funeraris col·lectius a les inhumacions individuals, com s'observa per exemple a la necròpolis de Son Real. Per altra banda, a Mallorca es detecta un canvi en la tecnologia de producció ceràmica, que substitueix els desgreixants minerals pels degreixants vegetals, fet que no s'observa a Menorca.

Candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial[modifica]

Actualment, una selecció de jaciments prehistòrics de Menorca opten a ser declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO, sota el nom de Menorca Talaiòtica.[18] Els jaciments en qüestió, entre els quals n'hi ha un bon nombre que corresponen al període posttalaiòtic, són: Necròpolis de Cala Morell, Naveta des Tudons, Es Castellàs des Caparrot de Forma, Ses Roques Llises, Trepucó, Poblat talaiòtic de Torralba d'en Salort, Cova des Càrritx, Taula de Torrellisar, Hipogeu de Torre del Ram, Hipogeus de Biniai Nou, Monument de na Comerma de sa Garita, Naveta de Biniac Oriental, Navetes de Rafal Rubí, Necròpolis i Es Castellet de Calescoves, Poblat de Son Mercer de Baix, Poblat talaiòtic de Binissafúller, Poblat talaiòtic de Montefí, Sa Cudia Cremada, Poblat talaiòtic de Sa Torreta, Poblat talaiòtic de Sant Agustí, Poblat talaiòtic de Torrellafuda, Poblat talaiòtic de Torretrencada, Sala hipòstila des Galliner de Madona, So na Caçana, Sepulcre de Son Olivaret, Talaiot de Torelló, Talaiot de Trebalúger, Poblat de Cala Morell, Torre d'en Galmés, Cornia Nou.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. WALDREN, W. H. (1986): The Balearic Pentapartite Division of Prehistory. Radiocarbon and other age determination inventories. Oxford.
  2. MICÓ, R. (2005): Cronologia Absoluta y Periodización de la Prehistoria de las Islas Baleares. BAR International Series, 1373. Oxford.
  3. ROSSELLÓ, G. (1973): La cultura talayótica en Mallorca. Palma de Mallorca.
  4. PLANTALAMOR, LL. (1991): L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca, 12. Maó.
  5. SALVÀ, B.; HERNÁNDEZ-GASCH, J. (2007): Los espacios domésticos en las Islas Baleares durante las Edades del Bronce y del Hierro. De la Sociedad Naviforme a la Talayótica, a M. C. BELARTE (coord.): L'espai domèstic i l'organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (1er mil·lenni aC): actes de la IV Reunió internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell-Tarragona, 6 al 9 de març de 2007), 299-322.
  6. LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C., & RISCH, R. (2001). La Prehistoria de las Islas Baleares y el yacimiento arqueológico de Son Fornés (Montuiri, Mallorca). Edición Fundación Son Fornés, Barcelona.
  7. ANGLADA, M.; FERRER, A.; PLANTALAMOR, Ll.; RAMIS, D.; VAN STRYDONCK, M. ; DE MULDER, G. (2014): “Chronological framework for the early talayotic period in Menorca: the settlement of Cornia Nou”. Radiocarbon, Vol 56, Nr 2.
  8. GUERRERO, V. M., CALVO, M., & GORNÉS, S. (2006): Mallorca y Menorca en la Edad del Hierro. La cultura talayótica y postalayótica. Historia de las Islas Baleares, 2. Palma de Mallorca.
  9. BLANES, C., BONET, J., FONT, A., ROSSELLÓ, A. (1990): Les illes a les fonts clàssiques. Miquel Font Editor. Palma de Mallorca
  10. PORTILLO, M.; LLERGO Y.; FERRER, A.; ANGLADA, M.; PLANTALAMOR, LL.; ALBERT, R. M. (2014): “Actividades domésticas y molienda en el asentamiento talayótico de Cornia Nou (Menorca, Islas Baleares): resultados del estudio de microfósiles vegetales”. Revista d’Arqueologia de Ponent, 24, 265-275.
  11. SINTES, E.; ISBERT, F. (2009): “Investigación arqueológica y puesta en valor del Recinto Cartailhac: una unidad doméstica del siglo II ANE en el poblado talayótico de Torre d’en Galmés”. Patrimonio cultural de España, 1, 251-260.
  12. FERRER, A.; JUAN, G.; LARA, C.; PONS, J. (2011): “El jaciment de Torre d'en Galmés (Alaior, Menorca). Les intervencions d'Amics del Museu de Menorca: Cercle 7” a III Jornades d'Arqueologia de les Illes Balears. Llibres del Patrimoni Històric i Cultural. Maó.
  13. GORNÉS, J.S. 1997. Reflexiones en torno al simbolismo tauromorfo en la prehistoria de Menorca. Meloussa 4: 57-64.
  14. DE NICOLÁS, J.C. 2015. Aproximación a los cultos púnicos en las taulas menorquinas. In Andreu, C.; Ferrando, C. & Pons, O. (eds.), L’Entreteixit del Temps. Miscel·lània d’Estudis en Homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Palma: Conselleria de Participació, Transparència i Cultura del Govern de les Illes Balears: 265-284.
  15. CARBONELL, M. [et al.] (2012). “El Círculo 7 de Torre d’en Galmés: puesta en valor de una Casa Talayótica del siglo III a.c.”. A: Actas del Primer Congreso Internacional de Buenas Prácticas en Patrimonio Mundial: Arqueología (pàg. 687-702). Congrés. Madrid: Universidad Complutense de Madrid.
  16. FERRER, A, RIUDAVETS, I. (2015): “Les fusaioles i els pesos de teler del Cercle 7 de Torre d’en Galmés: un exemple de la producció de teixits a Menorca durant la segona edat del ferro” a C. Andreu, C. Ferrando i O. Pons (ed.): L’entreteixit del temps. Miscel·lània d’estudis en homenatge a Lluís Plantalamor Massanet. Govern de les Illes Balears, Palma de Mallorca
  17. «Projecte Modular».
  18. http://www.menorcatalayotica.info/portal.aspx

Enllaços externs[modifica]

  • L'arqueologia de Menorca: la web més extensa i documentada que existeix sobre l'arqueologia de l'illa (en català, castellà i anglès).
  • Talatí: visita virtual al poblat talaiòtic de Talatí de Dalt (Maó, Menorca) (en català, castellà, anglès, francès, alemany i italià).
  • Son Catlar: visita virtual al poblat talaiòtic de Son Catlar (Ciutadella, Menorca) (en català, castellà i anglès).
  • http://www.menorcatalayotica.info