So na Caçana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Torre de So na Caçana».
Infotaula de geografia físicaSo na Caçana
Santuari al poblat talaiòtic de So Na Caçana (Menorca).jpg
Possible edifici religiós Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaAlaior (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
 39° 53′ 08″ N, 4° 09′ 38″ E / 39.88548°N,4.16066°E / 39.88548; 4.16066Coord.: 39° 53′ 08″ N, 4° 09′ 38″ E / 39.88548°N,4.16066°E / 39.88548; 4.16066
Dades i xifres
Bé d'Interès Cultural
Data10 setembre 1966
IdentificadorRI-51-0003208
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata

So na Caçana és un conjunt talaiòtic situat a la vora de la carretera local que va des d'Alaior a Cala en Porter, a Menorca. Està situat a uns 6 km d'Alaior, poc després del poblat talaiòtic de Torralba d'en Salort. Rep el nom del lloc de So na Caçana, la finca agrícola més propera i a la qual pertanyien els terrenys de jaciment. Un equip d'arqueòlegs vinculats al Museu de Menorca hi van realitzar excavacions arqueològiques entre els anys 1982 i 1987.[1]

Estructura domèstica

S'hi poden observar restes d'uns deu edificis prehistòrics, entre els quals destaquen dues construccions interpretades com a santuaris, que recorden a un recinte de taula, una mena de talaiot quadrat amb façana còncava i absis i algunes possibles cases talaiòtiques, a més d'un hipogeu.

Sembla que l'hipogeu, que es troba sota un dels edificis, es va excavar cap al 1500 aC, en època pretalaiòtica. El santuari va perdre la seva funció religiosa pels volts del 200 aC, tot i que posteriorment el lloc seria reutilitzat com a lloc d'hàbitat fins al segle iv. Les datacions radiocarbòniques que s'han portat a terme, sobre mostres de carbó provinents dels edificis excavats, han donat datacions que es situen en el segle IX aC.

Lluís Plantalamor, que dirigí les excavacions arqueològiques en aquest jaciment durant els anys vuitanta del segle xx, va proposar que aquest assentament podria constituir un centre religiós, vinculat als centres de població d'aquesta part de l'illa[2]

És un dels 32 jaciments prehistòrics menorquins que es presenten a la candidatura de la Menorca Talaiòtica com a patrimoni de la humanitat a la UNESCO.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: So na Caçana
  1. PLANTALAMOR MASSANET, Ll. (1987): El Santuario de So na Caçana y las relaciones con el Mediterráneo Central y Occidental a La Sardegna nel Mediterraneo tra el secondo e il primo milenio a.C. Atti del II Convegno di Studi "Un millennio di relazioni fra la Sardegna e i Paesi del Mediterraneo (Selargius-Cagliari, 27-30 novembre 1986)". Cagliari.
  2. PLANTALAMOR MASSANET, Ll. (1997): Ubicació topogràfica de les taules i els santuaris menorquins. El seu significat econòmic i social. "Meloussa", 4. Maó.
  3. [enllaç sense format] http://www.menorcatalayotica.info/portal.aspx