Llentiscle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Llentiscle
Pistacia lentiscus
Pistacia lentiscus

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Sapindales
Família: Anacardiaceae
Gènere: Pistacia
Espècie: P. lentiscus
Nom binomial
Pistacia lentiscus
L.

El llentiscle, llentrisca, mata o matissa (Pistacia lentiscus)[1] és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies. S'anomena mata a diversos llocs dels Països Catalans: al Bages, al Garraf, al Penedès, al Camp de Tarragona i a les Illes Balears. El nom de matissa el rep a l'Alcalatén i a la Plana (País Valencià).[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Llentiscle amb agalles d'Aploneura lentisci que es poden confondre amb tavelles d'aquesta planta, però els fruits del llentiscle són esfèrics

És un arbust perenne, de fulles compostes. Els fruits primer són verds, després vermells i finalment -quan maduren- tornen negres. És força comú al sotabosc de les pinedes i els alzinars.

Morfologia general i vegetativa[modifica | modifica el codi]

Plàntula de llentiscle, 6 mesos després de la sembra, a Barcelona.

El llentiscle es troba en general en forma d'arbust d'uns 3 metres d'alçada, però en realitat és un arbre que pot arribar a sobrepassar els 6 metres. Es distingeix de les espècies semblants com Pistacia therebinthus o Pistacia vera per les fulles i perquè les fulles tenen un nombre parell de folíols.

  • Les fulles són perennes.
  • Les fulles són compostes i paripinnades. Les fulles acaben amb dos folíols. Les altres espècies de Pistacia, en canvi, a l'extrem de la fulla composta només hi tenen un folíol.
  • Tant el pecíol com el raquis tenen un eixamplament lateral en forma d'ales.

Els folíols són coriacis i lluents, amb una forma ovada o el·líptica, acabats amb una mena de petit mugró. N'hi ha entre 6 i 12. Sovint resulta que els folíols són parasitats per una agalla de color roig amb una forma semblant a una fava.

Morfologia floral[modifica | modifica el codi]

Flor de llentiscle.

Igual que d'altres festucs, el llentiscle és dioic (les flors mascles i les femelles neixen en individus diferents). Formen raïms petits a l'axil·la de les fulles. Són flors apètales: les mascles tenen 5 petits sèpals d'on emergeixen 5 estams rogencs que recolen sobre un disc nectarificat i les femelles tenen 3 o 4 lòbuls i un pistil. Floreix de març a maig.

Fruit i llavor[modifica | modifica el codi]

El fruit és una petita drupa arrodonida d'uns 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig i a mesura que va madurant es torna negra. La llavor és idèntica als festucs, però massa petita per a ser consumida.

Fruit del llensticle.

Utilització[modifica | modifica el codi]

Licors fets a Grècia aromatitzats amb llentiscle

La saba s'anomena màstic i s'utilitza per a produir una goma o làtex molt aromàtic. A l'antiguitat aquest làtex s'usava com a goma de mastegar i actualment s'empra en aplicacions d'ortodòncia, per a fabricar vernissos i també en pastisseria i per a fabricar licors.

El màstic es recull fent unes incisions en el tronc i les branques més gruixudes. La collita es fa els mesos d'agost i setembre. A Grècia s'utilitza per a fer uns licors anomenats mastika (Mastichato Chiou), típics de l'illa de Chios, i també per aromatitzar l'ouzo.[3]

Segons J. Monlau i Sala (1890):

...el seu fullatge servia per ornamentar els pessebres de Nadal i junt amb les fulles de murtra es posava en els carrers els dies de festa ja que la seva verdor dura molt un cop tallat. Els seus fruits segons Plini es confitaven abans com les olives però actualment (segle XIX) només serveixen per a pastura de porcs, gallines i galls dindi o per a extreure'n un oli que crema molt bé. De la fusta se'n feien escuradents.

El llentiscle o mata se sol utilitzar per a fer-ne garlandes vegetals perquè té la propietat de conservar la fulla verda molt de temps després d'haver estat tallada i per l'aroma que desprèn.

La fusta del llentiscle és de color de rosa o ocre, amb venes grogues. S'usa en ebenisteria i fusteria. Com a llenya també és un bon combustible.

Clima i distribució[modifica | modifica el codi]

Quan fa fred les fulles dels llentiscle agafen tonalitats blaves i vermelles produïdes per la síntesi d'antocians.
Gota de màstic

El llentiscle viu normalment en climes mediterranis, en llocs a ple sol, però també en llocs amb ombra parcial com al sotabosc en boscos de pins i alzines. Pot tolerar temperatures de fins a -10 °C, encara que viu millor en climes amb poques glaçades. Creix a tota la zona mediterrània d'Europa i l'Àfrica i a les illes Canàries.

A Catalunya en podem trobar entre els 0 i els 800 metres d'altitud i més rarament fins als 1.000.[4]

Altres pistatxers[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició (en català). Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 124-125. ISBN 84-7306-390-2. 
  2. Diccionari català-valencià-balear (http://dcvb.iecat.net)
  3. "The Magic Tree - Marvelous Masticha", Epikouria Magazine, Fall/Winter 2005
  4. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 5 maig 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]