Llentiscle
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Pistacia lentiscus
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Pistacia lentiscus L. |
||||||||||||||
El llentiscle, llentrisca, mata o matissa (Pistacia lentiscus)[1] és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies. S'anomena mata a diversos llocs dels Països Catalans, com al Bages, al Garraf, al Penedès, al Camp de Tarragona i a les Illes Balears. El nom de matissa el rep a l'Alcalatén i a la Plana (País Valencià).[2]
Contingut
Descripció[modifica | modifica el codi]
És un arbust perenne, de fulles compostes. Els fruits primer són vermells i després -quan maduren- es tornen negres. És força comú al sotabosc de les pinedes i els alzinars.
Morfologia general i vegetativa[modifica | modifica el codi]
El llentiscle té en general forma d'arbust d'uns 3 metres, però en realitat és un arbre que podria sobrepassar els 6 metres. Es distingeix de les altres espècies semblants (Pistacia therebinthus o Pistacia vera) per les fulles i per un nombre parell de folíols.
- Les fulles són perennes.
- Les fulles són compostes i paripinnades. L'extrem de les fulles acaba en dos folíols, a diferència d'altres espècies de Pistacia, que a l'extrem de la fulla composta només tenen un folíol.
- Tant el pecíol com el raquis tenen un eixamplament lateral en forma d'ales.
Els folíols són coriacis i lluents, en forma d'ovada a el·líptica, acabats en una mena de petit mugró. El nombre varia entre 6 i 12. Sovint resulta que els folíols són parasitats per una agalla de color roig amb una forma semblant a una fava.
Morfologia floral[modifica | modifica el codi]
Igual que d'altres festucs, el llentiscle és dioic (les flors mascles i les femelles neixen en individus diferents). Formen raïms petits a l'axil·la de les fulles. Les flors són apètales: les mascles tenen 5 petits sèpals d'on emergeixen 5 estams rogencs que recolen sobre un disc nectarificat i les femelles tenen 3 o 4 lòbuls i un pistil. Floreix de març a maig.
Fruit i llavor[modifica | modifica el codi]
El fruit és una petita drupa arrodonida d'uns 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig i a mesura que va madurant es torna negra. La llavor és idèntica als festucs, però massa petita per a ser consumida.
Utilització[modifica | modifica el codi]
La saba s'anomena màstic i s'utilitza per a la producció d'una goma o làtex molt aromàtic. A l'antiguitat aquest làtex s'usava com a goma de mastegar i actualment s'empra en aplicacions d'ortodòncia, per a la fabricació de vernissos, així com en pastisseria i per a fabricar licors.
El màstic es recull fent unes incisions en el tronc i les branques més gruixudes. La collita es fa els mesos d'agost i setembre. A Grècia s'utilitza per a la preparació d'uns licors anomenats mastika (Mastichato Chiou), típics de l'illa de Chios, i també per aromatitzar l'ouzo.[3]
Segons J. Monlau i Sala (1890):
- ...el seu fullatge servia per ornamentar els pessebres de Nadal i junt amb les fulles de murtra es posava en els carrers els dies de festa ja que la seva verdor dura molt un cop tallat. Els seus fruits segons Plini es confitaven abans com les olives però actualment (segle XIX) només serveixen per a pastura de porcs, gallines i gall dindis o per extreure'n un oli que crema molt bé. De la fusta se'n feien escuradents.
El llentiscle o mata s'utilitza per a fer garlandes vegetals per la propietat de conservar la fulla verda durant molt de temps després d'haver estat tallada i per l'aroma que desprèn.
La fusta del llentiscle és de color de rosa o ocre, amb venes grogues. S'usa en ebenisteria o fusteria. Com a llenya també és un bon combustible.
Clima i distribució[modifica | modifica el codi]
El llentiscle viu normalment en climes mediterranis, en llocs a ple sol, però també amb ombra parcial, ja que de vegades creix al sotabosc, en boscos de pins i alzines. Pot tolerar temperatures de fins a -10 °C, encara que viu millor en climes amb poques glaçades. Creix a tota la zona mediterrània d'Europa i l'Àfrica i a les illes Canàries.
A Catalunya el podem trobar entre els 0 i els 800 metres d'altitud, rarament fins als 1.000.[4]
Altres pistatxers[modifica | modifica el codi]
- Pistacia afghanistania,
- Pistacia atlantica,
- Pistacia chinensis,
- Pistacia khinjukv,
- Pistacia mexicana,
- Pistacia palaestina,
- Pistacia terebinthus, terebint
- Pistacia vera, planta dels pistatxos
- Pistacia wienmannifolia.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició (en català). Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 124-125. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ Diccionari català-valencià-balear (http://dcvb.iecat.net)
- ↑ "The Magic Tree - Marvelous Masticha", Epikouria Magazine, Fall/Winter 2005
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 5 maig 2016].
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- [ http://www.gummastic.gr/ Chios mastic Growers Association] (grec)
|
