Pistatxer

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Festuc)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuPistatxer
Pistacia vera
Pistacia vera Kerman.jpg
Pistatxer amb fruit
Dades
Font de pistatxo
Planta
Tipus de fruit drupa
Estat de conservació
Status iucn3.1 NT-ca.svg
Gairebé amenaçada
IUCN 63497
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaAnacardiaceae
GènerePistacia
EspèciePistacia vera
L.
Modifica les dades a Wikidata

El festuc o pistatxer (Pistacia vera) és un arbre petit, de fins a 10 metres d'alt, originari de les regions muntanyoses de l'Àsia Central. És un arbre caducifoli amb fulles compostes i pinnades, de 10 a 20 cm de llarg.[1]

Arbre femella a l'inici de la brotada primaveral.

Es tracta d'un arbre dioic, és a dir, que n'hi ha plantes masculines i plantes femenines. Les flors no tenen pètals, són unisexuals i en panícula. Els fruits, que són en forma de drupa ovoide i vermellosa i amb una sola llavor comestible d'una flaire característica. Tant el fruit com la llavor s'anomena festuc o pistatxo, tot i que aquests mots s'utilitzen principalment per referir-se a la llavor.

Pistatxos o festucs.

És l'arbre fruiter amb més resistència a la secada i supera en aquest aspecte l'ametller. Però és de creixement i fructificació molt lents.

L'Iran produeix més del 50% dels pistatxos del món que, alhora, són considerats els de màxima qualitat.

Els dos noms, festuc i pistatxo, tenen un mateix origen, però han seguit camins diversos fins a arribar al català. L'original és el grec pistákion. Aquest va donar, per una banda, l'àrab fústaq o fústuq, d'on prové festuc, i, per l'altra, l'italià pistacchio, d'on prové pistatxo.

En temps de la dominació musulmana a Espanya, aquest arbre ja es conreava. Sembla que per desconeixement dels conqueridors cristians de la necessitat de conservar peus mascles (que, com és lògic, no feien fruit i van ser arrencats) es va perdre aquest conreu, que s'ha recuperat en temps contemporanis.

Informació nutricional[modifica]

Valor nutricional per cada 100 g de pistatxos[2]
Component Nombre
proteïna
12%
carbohidrats
11%
greix
74%
calories 594 Kcal
calci 180 mg
potassi 811 mg
fòsfor 390 mg
magnesi 122 mg
vitamina A 25 ug

També conté altres vitamines tiamina (vitamina B1), riboflavina (vitamina B2), niacina (vitamina B3).

Referències[modifica]

  1. Turull, Albert «Pistatxos o festucs». Sàpiens [Barcelona], núm. 100, febrer 2011, p. 18. ISSN: 1695-2014.
  2. AESAN/BEDCA. «Base de Datos Española de Composición de Alimentos». [Consulta: 3 febrer 2017].