Pistatxer
Pistacia vera  | |
|---|---|
 Pistatxer amb fruit | |
| Dades | |
| Font de | pistatxo i oli de festuc |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Estat de conservació | |
| UICN | gairebé amenaçada |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Anacardiaceae |
| Gènere | Pistacia |
| Espècie | Pistacia vera L., 1753 |
.svg){kind=icon}
El festuc o pistatxer (Pistacia vera) és un arbre de fins a 10 metres d'alt, originari de les regions muntanyoses de l'Àsia central. És un arbre caducifoli amb fulles compostes i pinnades, de 10 a 20 cm de llarg.[1]
Es tracta d'un arbre dioic, és a dir, que hi ha plantes masculines i plantes femenines. Les flors no tenen pètals, són unisexuals i en panícula. Els fruits, que són en forma de drupa ovoide i vermellosa i amb una sola llavor comestible d'una flaire característica. Tant el fruit com la llavor s'anomena festuc o pistatxo, tot i que aquests mots s'utilitzen principalment per referir-se a la llavor.
És l'arbre fruiter amb més resistència a la secada i supera en aquest aspecte l'ametller. Però és de creixement i fructificació molt lents.
L'Iran produeix més del 50% dels pistatxos del món que, alhora, són considerats els de màxima qualitat.
Els dos noms, festuc i pistatxo, tenen un mateix origen, però han seguit camins diversos fins a arribar al catalàL'original prové del persa mitjà pistakē,[2] que va derivar al grec pistákion. Aquest va donar, per una banda, l'àrab fústaq o fústuq, d'on prové festuc, i, per l'altra, l'italià pistacchio, d'on prové pistatxo.
En temps de la dominació musulmana a Espanya, aquest arbre ja es conreava. Sembla que per desconeixement dels conqueridors cristians de la necessitat de conservar peus mascles (que no fan fruit, i per aquesta raó van ser arrencats) es va perdre aquest conreu, que s'ha recuperat en temps contemporanis.
Informació nutricional
[modifica]| Component | Nombre |
|---|---|
| proteïna | 12%
|
| carbohidrats | 11%
|
| greix | 74%
|
| calories | 594 Kcal |
| calci | 180 mg |
| potassi | 811 mg |
| fòsfor | 390 mg |
| magnesi | 122 mg |
| vitamina A | 25 mg |
També conté altres vitamines com la tiamina (vitamina B1), la riboflavina (vitamina B2) o la niacina (vitamina B3).
Referències
[modifica]- ↑ Turull, Albert «Pistatxos o festucs». Sàpiens [Barcelona], núm. 100, 2-2011, p. 18. ISSN: 1695-2014.
- ↑ RTVE. «Día Mundial del Pistacho: 5 curiosidades que no sabías de este fruto seco» (en castellà), 26-02-2024. [Consulta: 18 agost 2025].
- ↑ AESAN/BEDCA. «Base de Datos Española de Composición de Alimentos». [Consulta: 3 febrer 2017].
