Sapindals

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuSapindals
Sapindales Modifica el valor a Wikidata
Acer-negundo-total.JPG
auró americà Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
SubregneViridiplantae
OrdreSapindales Modifica el valor a Wikidata
Bercht. i J.Presl, 1820
Nomenclatura
ExautorJuss. Modifica el valor a Wikidata

Les sapindals (Sapindales) és un ordre de plantes amb flors inclòs dins de les dicotiledònies.[1][2] L'etimologia d'aquest terme deriva d'una paraula en llengua persa (اسپند).

Dins d'aquest ordre hi ha sobretot arbres, arbusts i plantes enfiladisses[3][4], presents especialment dins les zones tropicals i subtropicals de la Terra,[3] moltes espècies produeixen compostos nocius i d'altres gomes i resines aromàtiques.[4]

Famílies[modifica]

Avui dia, a la classificació del vigent sistema APG IV (2016), s'inclouen dins de l'ordre sapindals les següents famílies:[5]

Espècies[modifica]

Les sapindals compten amb més de 6000 espècies distribuïdes en més de 470 gèneres,[4] la major part de les espècies es concentren en cinc famílies, i més de la meitat en dues: les Rutàcies comprenen més 2000 espècies,[6] les sapindàcies prop de 2000,[7] les anacardiàcies més de 800,[8] les burseràcies més de 700[9] i les meliàcies més de 600.[10] De les famílies restants, les simarubàcies compten amb més de 100 espècies,[11] nitrariàcies 13,[12], les kirkiàcies 8 i les biebersteiniàcies 5.[13]

Usos[modifica]

Les sapindals inclouen moltes espècies de gran importància econòmica, especialment com a productores de fruits, fusta o saba per a diferents preparats. Entre les espècies apreciades pels seus fruits es troben el litxi (Litchi chinensis) i rambutan (Nephelium lappaceum) entre les sapindàcies, dins les rutàcies hi ha, per exemple, tot el gènere Citrus, on hi trobem el llimoner (Citrus × limon) i el taronger (Citrus × aurantium) entre d'altres espècies molt cultivades, i dins les anacardiàcies trobem l'anacard (Anacardium occidentale), el mango (Mangifera indica), el pistatxer (Pistacia vera) o el pebrer (Piper nigrum), l'arbust productor del pebre negre. Entre les espècies productores de fusta es poden citar Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla (fusta de caoba) dins les meliàcies. Entres les espècies que s'aprofiten per la seva saba en trobem entre les sapindàcies l'auró del sucre (Acer saccharum), amb la seva saba es prepara el xarop d'auró, molt consumit a Amèrica del Nord; entre les anacardiàcies hi ha els arbres Toxicodendron vernicifluum i Gluta usitata dels que se n'obté laca a partir de la seva saba i el llentiscle (Pistacia lentiscus) també aprofitat per la seva saba, màstic per a gelats o xiclest, o fabricació de vernissos; i entre les burseràcies tenim Boswellia carteri, de la seva saba se n'obté l'olíban, Commiphora myrrha (mirra) i Commiphora gileadensis (bàlsam de Judea). Finalment hi ha espècies utilitzades com a arbre ornamental com el castanyer bord (Aesculus hippocastanum) entre les sapindàcies i el fals pebrer (Schinus molle) entre les anacardiàcies.[3]

Història taxonòmica[modifica]

Classificació filogenètica[modifica]

APG I[modifica]

A la classificació filogenètica APG I (1998), l'ordre de les sapindals comprenia les següents famílies:[14]

  1. Família opcional

APG II[modifica]

A la classificació filogenètica APG II (2003), l'ordre de les sapindals comprenia les següents famílies:[15]

  1. 1,0 1,1 Família opcional

APG III[modifica]

A la classificació filogenètica APG III (2009), l'ordre de les sapindals comprenia les següents famílies:[16]

Classificació clàssica[modifica]

Cronquist[modifica]

A la classificació Cronquist (1981) hi havia 15 famílies:[17]

Referències[modifica]

  1. «Definition of SAPINDALES» (en anglès). [Consulta: 1r abril 2021].
  2. «Sapindales plant order» (en anglès). [Consulta: 1r abril 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Sapindales» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 7 maig 2022].
  4. 4,0 4,1 4,2 Allaby, 2019, sapindales.
  5. «SAPINDALES Berchtold & J. Presl» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, luliol 2017. [Consulta: 7 maig 2022].
  6. Allaby, 2019, rutaceae.
  7. Allaby, 2019, sapindaceae.
  8. Allaby, 2019, anacardiaceae.
  9. Allaby, 2019, burseraceae.
  10. Allaby, 2019, meliaceae.
  11. Allaby, 2019, simaroubaceae.
  12. Allaby, 2019, nitrariaceae.
  13. Allaby, 2019, biebersteiniaceae.
  14. The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 541. DOI: 10.2307/2992015 [Consulta: 14 maig 2022].
  15. Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 420. DOI: 10.1046/j.1095-8339.2003.t01-1-00158.x [Consulta: 14 maig 2022].
  16. Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Fay, Michael F.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 161, n. 2, 19-10-2009, pàg. 115. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x [Consulta: 14 maig 2022].
  17. Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Columbia University Press, 1981, p. xvi. ISBN 0-231-03880-1. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sapindals