Fava

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Fava (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Fava
Planta florida
Planta florida

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Faboideae
Tribu: Vicieae
Gènere: 'Vicia'
Espècie: ''V. faba''
Nom binomial
Vicia faba
L.

La favera[1] (Vicia faba) o fava (del grec fáva, φάβα) és una planta lleguminosa conreada per emprar com a aliment el seu fruit i les seves llavors. El nom fava s'aplica tant a la llavor,[2][3] al fruit,[2][3] que es consumeix tendre, o a la planta sencera.[2][3]

Descripció botànica[modifica | modifica el codi]

La fava pertany al gènere Vicia i és la planta «tipus» de la família Fabaceae. És una planta anual herbàcia robusta, pot ultrapassar el metre d'alçada. Fulles compostes pinnades. Folíols ovats acabats en punta, de color glauc. Inflorescència en raïm de dos a cinc flors (a voltes flor solitària), amb la corol·la blanca o rosada amb taques negres. El fruit és un llegum que conté les llavors de forma oval i aplatada, les faves.

La fava té dues formes varietats principals:

  • Varietat "major": planta de 40 a 120 cm d'alçada, el seu fruit, la fava, es consumeix encara tendre i en estat de poc desenvolupament. També es menja la tavella sencera. Antigament s'aprofitava el gra sec fent-ne una farina de gran valor proteic. És planta d'horta que molt sovint es fa en secà.
  • Varietat "minor" o fava dels cavalls és més rústega de mida més petita de 30 a 50 cm i també el fruit sec és més petit que la varietat anterior. És planta de terra campa i d'aprofitament per fer-ne pinso.
  • Varietat Prohabón, que arriba a contenir fins a un 45% de proteïna bruta, és destinada únicament a l'alimentació animal.

Conreu[modifica | modifica el codi]

Planta florida
  • Sembra: És una planta pròpia de terres més aviats fortes o argiloses. En climes temperats se sembren de setembre a novembre i en els més freds al febrer. La sembradura primerenca només val la pena fer-la en terres especialment càlides, car la fava pot estar dos o tres mesos absolutament aturada fins que arriba la primavera.
  • Resistència a glaçades: La part aèria només suporta les lleugeres (fins a 4 sota zero) encara que un cop glaçada torna a rebrotar. Les seves flors i tavelles recent quallades no suporten més enllà d'1 o 2 sota zero.
  • Feines de conreu: Desherbatge mecànic o amb herbicida, en els horts s'acotxa la terra a la planta per enfortir-la. En l'adobat no cal incorporar nitrogen, ja que el sintetitzen per la simbiosi amb microorganismes (Rhyzobium). La collita és manual en l'horta i mecanitzada en els favons.
  • Malalties i plagues: És molt atacada pel pugó negre de la fava (Myzus fabae), sobretot les sembres fetes massa tard, però en general és la més rústega de les lleguminoses.
Faves de la varietat Histal

Varietats de fava d'horta[modifica | modifica el codi]

Les varietats d'horta més coneguda són la Aguadulce de Sevilla, La Mutxamel del País Valencià i la de Maó. La fava que dóna un millor rendiment és la Histal (fins a dotze grans), mentre que la més apreciada de les Mutxamel és la Reina mora.

Propietats del fruit[modifica | modifica el codi]

El fruit de les faves, la llavor d'un llegum també anomenada fava, té un alt percentatge de proteïna (fins al 30%) i són apreciades en plats vegetarians i vegans.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «favera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. 2,0 2,1 2,2 «fava». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. 3,0 3,1 3,2 «fava». Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.