Mutxamel
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de l'Alacantí | |||
 |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Alacantí Mancom. de l'Alacantí Sant Vicent del Raspeig |
||
| Gentilici | Mutxameler, mutxamelera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Pressupost | 27.905.520,64 | ||
| Superfície | 47,65 km² | ||
| Altitud | 63 msnm | ||
| Població (2014[1]) • Densitat |
24.232 hab. 508,54 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 24′ 49″ N, 0° 26′ 44″ O / 38.41361°N,0.44556°OCoord.: 38° 24′ 49″ N, 0° 26′ 44″ O / 38.41361°N,0.44556°O | ||
| Distàncies | 150 km de València 9 km d'Alacant |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 8 PP, 4 PSPV, 3 C's, 2 Guanyem, 2 Compromís, 1 EUPV i 1 GEDAC Sebastián Cañadas Gallardo (PP) (2015) |
||
| Codi postal | 03110 |
||
| Codi territorial | 03090 |
||
| Festes majors | Moros i Cristians Del 7 al 13 de setembre |
||
| Web | |||
Mutxamel és una vila i municipi valencià situat a la comarca de l'Alacantí.
Contingut
Història[modifica | modifica el codi]
El seu origen és musulmà i la seva etimologia és incerta. Contràriament amb el que es creia recentment, el seu nom no té res a veure amb la mel que produïen els cristians a l'edat mitjana, sinó que s'ha explicat que podria derivar de la composició del vocable àrab mujmâ (mercat) i del romànic el (lloc de reunió), donant a mujmâ-el o mujtamiâ-el, un topònim equivalent a "lloc d'aplec per al mercat". Però segurament era un nom anterior desconegut i desfigurat per la fonètica àrab. Està documentat al segle XVI com Muchamel, posteriorment adaptat a les Normes ortogràfiques de Castelló. La forma castellana Muchamiel és una traducció literal forçada sense relació etimològica i no arrelada a la població.[2]
Durant la colonització cristiana va pertànyer a Alacant. Romangué inclosa en la Corona de Castella fins al 1296, en què va passar a formar part del Regne de València. L'església parroquial fou construïda el 1580 quan se li va concedir el títol d'Universitat i per reial privilegi, el 1628, s'independitzà d'Alacant i aconseguí ser elevada a vila amb vot en Corts; voluntàriament passà a formar part d'Alacant el 1653, de la qual es va separar, definitivament, el 1736.
Durant la guerra de Successió fou saquejada per tropes austriacistes. Al seu terme el 1812 foren derrotades les tropes franceses de Louis Gabriel Suchet per les del general Philip Keating Roche,[3] governador d'Alacant. La seua proximitat a la capital ha resultat definitiva tant per a la seua economia com per a la seua demografia. De fet, fins fa poc estava unida per un tramvia i ja des del segle XVIII famílies acomodades d'Alacant hi tenien la seua segona residència.
Festes[modifica | modifica el codi]
El calendari fester de Mutxamel és el següent:
- 5 de gener: Cavalcada dels Reis d'Orient
- 17 de gener: Festivitat de Sant Antoni del Porquet
- 1-8 març: Commemoració del miracle de la llàgrima
- 1r dissabte de maig: Festa de la Vera Creu (Creus de Maig)
- 6 d'agost: Festa del Salvador
- 6-13 setembre: Festes de Moros i Cristians
De totes, les més importants i assenyalades són les Festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Loreto, patrona de la vila. Els orígens d'estes festes es perden en la història i han evolucionat al llarg del temps. Tal com es coneixen ara daten de finals del s.XIX. Actualment, la festa està molt viva i es calcula que hi participen activament al voltant de 5000 festers repartits en 9 comparses ( quatre cristianes i cinc mores).
Política i Govern[modifica | modifica el codi]
Corporació municipal[modifica | modifica el codi]
La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 8 de Partit Popular (PP), 4 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's), 2 de Guanyem Mutxamel (Guanyem), 2 de Coalició Compromís (Compromís), 1 d'Unitat d'Esquerres per Mutxamel-Esquerra Unida del País Valencià-Esquerra Republicana-Acord Ciutadà (UEM) i 1 de Gent d'Ací (GEDAC).
|
|
||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana |  |
Sebastián Cañadas Gallardo | 3.717 | 33,06% | 8 ( -4) |
|
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  |
Loreto Martínez Ramos | 2.213 | 19,68% | 4 (-2) |
|
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania |  |
Antonio Sola Suárez | 1.373 | 12,21% | 3 ( +3) |
|
| Guanyem Mutxamel |  |
Borja Iborra Navarro | 1.062 | 9,45% | 2 (+2) |
|
| Compromís per Mutxamel |  |
Lluís Miquel Pastor Gosálbez | 902 | 8,02% | 2 (+2) |
|
| Unitat d'Esquerres per Mutxamel-Esquerra Unida del País Valencià-Esquerra Republicana-Acord Ciutadà |  |
Alexia Puig Cantó | 855 | 7,6% | 1 ( 0) |
|
| Gent d'Ací |  |
José Antonio Martínez Ramos | 618 | 5,5% | 1 (-1) |
|
| Unió, Progrés i Democràcia |  |
Francisco Ginés Cortés Bernabeu | 377 | 3,35% | 0 | |
| Vots en blanc |  |
127 | 1,13% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 11.244 | 100 % | 21 | |||
| Vots nuls | 143 | 1,26%** | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 11.387 | 65,23%** | ||||
| Abstenció | 6.070* | 34,77%** | ||||
| Total cens electoral | 17.457* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Sebastián Cañadas Gallardo (PP) (13/06/2015) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (8 vots de PP[4]) |
||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona d'Alacant.[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
||||||
Alcaldes[modifica | modifica el codi]
Des de 2011 l'alcalde de Mutxamel és Sebastián Cañadas Gallardo de PP.[8][9]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Verdú Forner | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983 - 1987 | Fernando Ripoll Aracil | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987 - 1991 | Fernando Ripoll Aracil | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991 - 1995 | Fernando Ripoll Aracil | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995 - 1999 | Francisco Bernabeu Alberola | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999 - 2003 | Asunción Llorens Ayela | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003 - 2007 | Asunción Llorens Ayela | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007 - 2011 | Asunción Llorens Ayela | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011 - 2015 | Sebastián Cañadas Gallardo | PP | 11/06/2011 | -- |
| Des de 2015 | Sebastián Cañadas Gallardo | PP | 13/06/2015 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[9] | ||||
Demografia[modifica | modifica el codi]
Encara que la base de la seua economia és fonamentalment l'agricultura, la proximitat a la capital ha fet que la seua població augmente considerablement al llarg del segle XX i, de manera especial, entre 1960 i 1994, dates en les que passà de tenir 4.010 a 11.329 habitants i 22.000 en l'actualitat, amb el desenvolupament d'urbanitzacions al seu terme municipal i l'actual ampliació del casc urbà.
| Evolució demogràfica (des de 1842) Censos de població[10] |
||
|---|---|---|
 |
||
| Font: Institut Nacional d'Estadística | ||
| Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants[11] |
|||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | |||||
| Població | 14.693 | 15.275 | 16.198 | 16.971 | 17.599 | 18.452 | 19.264 | 20.364 | 21.481 | 22.510 | 23.066 | 23.522 | 23.834 | 23.707 | |||||
Gastronomia[modifica | modifica el codi]
La Gastronomia típica del municipi de Mutxamel és un fidel reflex de l'aprofitament dels ingredients de l'horta d'Alacant, com ara les faves (un dels ingredient principal de l'arròs amb faves i bacallà) i la famosa tomaca de Mutxamel. Altres plats típics de la gastronomia mutxamelera són la "Pericana", el "Pa oli boix" i diferents tipus de coques típiques per esmorzars.
Galeria[modifica | modifica el codi]
-
Desfilada del matí
-
Ambaixada mora
-
Castell de festes
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
- ↑ «El topònim Mutxamel». Màster Assessorament Lingüístic i Cultura Literària. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 06-07-1998. [Consulta: 25 abril 2009].
- ↑ (anglès) The Gentleman's magazine, Volum 99, Obituari:Sir Philip Keating Roche
- ↑ J.A.R. «Sebastián Cañadas es investido alcalde de Mutxamel». Información, 13-06-2015.
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona d'Alacant «Proclamación de candidaturas para las Elecciones Locales de 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 80, 28-04-2015, pàg. 23-26. de l'inserció 7.686/2015 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Mutxamel», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Mutxamel. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
- ↑ Aquestes dades ofereixen la població de dret (1842-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE, a Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mutxamel  |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Website oficial de l'ajuntament de Mutxamel.
- Website de l'IES Mutxamel.
- Website oficial de la Comissió de Festes de Moros i Cristians de Mutxamel.
- Website oficial de la Societat Musical La Alianza de Mutxamel
|
  |
Açò és un esborrany sobre l'Alacantí. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
|
|||||
