Mutxamel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMutxamel
Escut de Mutxamel
Escut de Mutxamel
Iglesia parroquial de Muchamiel.jpg
Localització
Localització de Mutxamel respecte el País Valencià.png
38° 24′ 49″ N, 0° 26′ 44″ O / 38.413611111111°N,0.44555555555556°O / 38.413611111111; -0.44555555555556
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província d'Alacant
Comarca Alacantí
Municipis 1
Població
Total 24.487 (2016)
• Densitat 513,89 hab/km²
Gentilici Mutxameler, mutxamelera
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 47,65 km²
Altitud 63 m
Limita amb
Alacant
el Campello
Sant Joan d'Alacant
Sant Vicent del Raspeig
Partit judicial Sant Vicent del Raspeig
Història
Festa major
Moros i Cristians
Del 7 al 13 de setembre
Organització i govern
• Alcalde Sebastián Cañadas Gallardo
Economia
Pressupost 27.905.520,64 (2007)
Indicatius
Codi postal 03110
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 03090
Codi ARGOS 03090
Altres dades
Web www.mutxamel.org
Modifica dades a Wikidata

Mutxamel és una vila i municipi valencià situat a la comarca de l'Alacantí.

Història[modifica | modifica el codi]

El seu origen és musulmà i la seva etimologia és incerta. Contràriament amb el que es creia recentment, el seu nom no té res a veure amb la mel que produïen els cristians a l'edat mitjana, sinó que s'ha explicat que podria derivar de la composició del vocable àrab mujmâ (mercat) i del romànic el (lloc de reunió), donant a mujmâ-el o mujtamiâ-el, un topònim equivalent a "lloc d'aplec per al mercat". Però segurament era un nom anterior desconegut i desfigurat per la fonètica àrab. Està documentat al segle XVI com Muchamel, posteriorment adaptat a les Normes ortogràfiques de Castelló. La forma castellana Muchamiel és una traducció literal forçada sense relació etimològica i no arrelada a la població.[1]

Durant la colonització cristiana va pertànyer a Alacant. Romangué inclosa en la Corona de Castella fins al 1296, en què va passar a formar part del Regne de València. L'església parroquial fou construïda el 1580 quan se li va concedir el títol d'Universitat i per reial privilegi, el 1628, s'independitzà d'Alacant i aconseguí ser elevada a vila amb vot en Corts; voluntàriament passà a formar part d'Alacant el 1653, de la qual es va separar, definitivament, el 1736.

Durant la guerra de Successió fou saquejada per tropes austriacistes. Al seu terme el 1812 foren derrotades les tropes franceses de Louis Gabriel Suchet per les del general Philip Keating Roche,[2] governador d'Alacant. La seua proximitat a la capital ha resultat definitiva tant per a la seua economia com per a la seua demografia. De fet, fins fa poc estava unida per un tramvia i ja des del segle XVIII famílies acomodades d'Alacant hi tenien la seua segona residència.

Festes[modifica | modifica el codi]

El calendari fester de Mutxamel és el següent:

De totes, les més importants i assenyalades són les Festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Loreto, patrona de la vila. Els orígens d'estes festes es perden en la història i han evolucionat al llarg del temps. Tal com es coneixen ara daten de finals del s.XIX. Actualment, la festa està molt viva i es calcula que hi participen activament al voltant de 5000 festers repartits en 9 comparses ( quatre cristianes i cinc mores).

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 8 de Partit Popular (PP), 4 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's), 2 de Guanyem Mutxamel (Guanyem), 2 de Coalició Compromís (Compromís), 1 d'Unitat d'Esquerres per Mutxamel-Esquerra Unida del País Valencià-Esquerra Republicana-Acord Ciutadà (UEM) i 1 de Gent d'Ací (GEDAC).

Escut de Mutxamel.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Mutxamel
Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Sebastián Cañadas Gallardo 3.717 33,06% 8 (Red Arrow Down.svg-4)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Loreto Martínez Ramos 2.213 19,68% 4 (Red Arrow Down.svg-2)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-mosca-2015.svg Antonio Sola Suárez 1.373 12,21% 3 (Green Arrow Up.svg+3)
Guanyem Mutxamel Guanyem Mutxamel.png Borja Iborra Navarro 1.062 9,45% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Compromís per Mutxamel Compromís (isotip).svg Lluís Miquel Pastor Gosálbez 902 8,02% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Unitat d'Esquerres per Mutxamel-Esquerra Unida del País Valencià-Esquerra Republicana-Acord Ciutadà Unitat d'Esquerres per Mutxamel.jpg Alexia Puig Cantó 855 7,6% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Gent d'Ací Gent d'Ací Mutxamel.jpg José Antonio Martínez Ramos 618 5,5% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Unió, Progrés i Democràcia Logo de UPyD.png Francisco Ginés Cortés Bernabeu 377 3,35% 0
Vots en blanc Transparent.gif 127 1,13%
Total vots vàlids i regidors 11.244 100 % 21
Vots nuls 143 1,26%**
Participació (vots vàlids més nuls) 11.387 65,23%**
Abstenció 6.070* 34,77%**
Total cens electoral 17.457* 100 %**
Alcalde: Sebastián Cañadas Gallardo (PP) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (8 vots de PP[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona d'Alacant.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2011 l'alcalde de Mutxamel és Sebastián Cañadas Gallardo de PP.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Verdú Forner UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Fernando Ripoll Aracil PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Fernando Ripoll Aracil PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Fernando Ripoll Aracil PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Francisco Bernabeu Alberola PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Asunción Llorens Ayela PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Asunción Llorens Ayela PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Asunción Llorens Ayela PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Sebastián Cañadas Gallardo PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Sebastián Cañadas Gallardo PP 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Encara que la base de la seua economia és fonamentalment l'agricultura, la proximitat a la capital ha fet que la seua població augmente considerablement al llarg del segle XX i, de manera especial, entre 1960 i 1994, dates en les que passà de tenir 4.010 a 11.329 habitants i 22.000 en l'actualitat, amb el desenvolupament d'urbanitzacions al seu terme municipal i l'actual ampliació del casc urbà.

Evolució demogràfica (des de 1842)
Censos de població[9]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[10]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 14.693 15.275 16.198 16.971 17.599 18.452 19.264 20.364 21.481 22.510 23.066 23.522 23.834 23.707

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La Gastronomia típica del municipi de Mutxamel és un fidel reflex de l'aprofitament dels ingredients de l'horta d'Alacant, com ara les faves (un dels ingredient principal de l'arròs amb faves i bacallà) i la famosa tomaca de Mutxamel. Altres plats típics de la gastronomia mutxamelera són la "Pericana", el "Pa oli boix" i diferents tipus de coques típiques per esmorzars.

Galeria[modifica | modifica el codi]

  • Desfilada del matí

  • Ambaixada mora

  • Castell de festes

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ↑ «El topònim Mutxamel». Màster Assessorament Lingüístic i Cultura Literària. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 06-07-1998. [Consulta: 25 abril 2009].
  2. ↑ (anglès) The Gentleman's magazine, Volum 99, Obituari:Sir Philip Keating Roche
  3. ↑ J.A.R. «Sebastián Cañadas es investido alcalde de Mutxamel». Información, 13-06-2015.
  4. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  5. ↑ Junta Electoral de la Zona d'Alacant «Proclamación de candidaturas para las Elecciones Locales de 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 80, 28-04-2015, pàg. 23-26. de la inserció 7.686/2015 [Consulta: 3 agost 2015].
  6. ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Mutxamel», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  7. ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Mutxamel. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  9. ↑ Aquestes dades ofereixen la població de dret (1842-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE, a Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842.
  10. ↑ Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mutxamel Modifica l'enllaç a Wikidata
Bases d'informació
Vegeu aquesta plantilla
Municipis de l'Alacantí
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mutxamel&oldid=18516561»