Ministeri de l'Interior d'Espanya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióMinisteri de l'Interior
Ministerio del Interior
Logotipo del Ministerio del Interior.svg
Dades bàsiques
Tipus entitat Departament ministerial
Història
Predecessor Governació (1977) i Justícia i Interior (1996)
Fundació 1977
Successor Justícia i Interior (1994)

Supressió 1994
Recuperació 1996
Organització i govern
Seu central 
Ministre Fernando Grande-Marlaska Gómez
Filials Secretaria d'Estat de Seguretat
Subsecretaría del Interior (Spain) Tradueix
Dirección General de Tráfico
Afiliacions Administració General de l'Estat

Web Ministeri de l'Interior
Modifica dades a Wikidata

El Ministeri de l'Interior d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o ministra de l'Interior.

L'actual titular és Fernando Grande-Marlaska Gómez.[1]

Història[modifica]

El primer antecedent històric al Ministeri de l'Interior a Espanya és la Secretaria de Despatx de Justícia, Govern Polític i Hisenda d'Espanya i Índies creada pel rei Felip V el 1717. El 1720 es va reformar i es va denominar Secretaria del Despatx de Justícia i Govern Polític. Aquesta situació es va mantenir fins al bienni de 1754 i 1755.[2]

Durant l'ocupació napoleònica, el rei Josep I, a imitació del model francès, va crear el 1809 el Ministeri de l'Interior a través de l'Estatut de Baiona. Quan es va aprovar la Constitució de Cadis, el 1812, les Corts van adoptar la mateixa decisió però fugint de la terminologia francesa van crear la Secretaria del Despatx de la Governació del Regne i Illes adjacents i la Secretaria del Despatx de la Governació del Regne per Ultramar. Oficialment, el Ministeri de l'Interior es considera fundat el 1812 a partir de l'òrgan creat per les Corts de Cadis.

Quan Ferran VII retornà a Espanya va suprimir els dos departaments el 1814 que van ser restaurats durant el Trienni Liberal (1820-23) i suprimits de nou quan aquest va finalitzar. El 1823 va sorgir un únic Ministeri de l'Interior que va durar només uns mesos. Dins la Governació s'incloïen les competències sobre l'Administració local, propis i arbitris, hospicis, sanitat, obres públiques, agricultura, indústria i educació.

El 1830, rel rei Ferran VII va crear el Ministeri de Foment a través d'un decret que no va entrar en vigor fins al 1832. La denominació va ser escollida per evitar el noms d'Interior i Governació perquè recordaven l'ocupació francesa i als liberals de Cadis respectivament. El nou departament es va convertir en l'instrument principal de la reforma administrativa a Espanya durant el segle XIX. Entre les seves competències hi havia les del govern interior, tots els assumptes vinculats a Gràcia i Justícia, polícia urbana i rústica, seguretat pública, presons, cases de correcció i presidis, a més d'altres relacionades amb l'agricultura, la indústria, el comerç, obres públiques, impremtes, premsa, arxius i museus.

Entre 1834 i 1835 es va recuperar la denominació de Ministeri de l'Interior. El 1835 es passa a denominar Ministeri de la Governació del Regne. El 1847 el departament es desprèn dels afers relacionats amb obres públiques, econòmics i culturals i va mentenir les atribucions vinculades amb l'ordre públic, l'organització municipal i provincial, sanitat, correus i telègrafs i va incorporar el Negociat d'Ultramar. A la segona meitat del segle XIX i els primers anys del XX, successives reformes van anar modificant les atribucions del departament ministerial.

Durant la Segona República, el 1932, s'inclouen tots els organismes i serveis de la Guàrdia Civil entre les competències del Ministeri de la Governació. El 1933, els serveis de Sanitat i Beneficència van passar al Ministeri de Treball, Sanitat i Previsió.

En plena Guerra civil, les reorganitzacions ministerials del Govern de la República no van afectar al Ministeri de la Governació. Per la seva banda, la Junta de Defensa Nacional va crear el 1936 els ministeris de l'Interior i d'Ordre Públic i el 1938 els va fusionar al Ministeri de la Governació. Més endavant, durant la dictadura franquista, diferents competències desapareixen del departament per ser assumides per nous ministeris. El 1959 es va crear la Prefectura Central de Trànsit.

El 1977, durant el mandat del president del Govern, Adolfo Suárez, es reestructura l'Administració General de l'Estat: es crea el Ministeri de l'Interior que assumeix la tasca del Ministeri de la Governació i moltes de les competències que fins al moment desenvolupava aquest són transferides a nous departaments com els de Sanitat i Seguretat Social i Transports i Comunicacions. Aquesta denominació s'ha mantingut fins avui, amb l'excepció dels anys 1994 i 1996 quan Felipe González el suprimeix per crear el Ministeri de Justícia i Interior i és recuperat de nou durant el mandat de José María Aznar.

Segons revelà el documental Las cloacas de Interior, existeix des de fa anys una estructura formada per: l'Oficina Siniestra (una oficina que elabora informes falsos contra els adversaris polítics i policies que s'envien als mitjans de comunicació espanyols), el comissari Villarejo i la Brigada política, una policia política que "consta de una sèrie de comandaments policials de la confiança del ministre" Jorge Fernández Díaz.[3]

Funcions[modifica]

Correspon al Ministeri de l'Interior:[4]

  • Proposar i executar la política del Govern d'Espanya en matèria de seguretat ciutadana, trànsit i seguretat viària,
  • Promoció de les condicions per l'exercici dels drets fonamentals
  • Exercici del comandament de les forces i cossos de seguretat de l'Estat

Les funcions del Ministeri de l'Interior són:[5]

Al Ministre de l'Interior, com a titular del departament, li correspon:

  • La iniciativa, planificació, direcció i inspecció de tots els serveis del ministeri.
  • El comandament superior de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
  • Les funcions assenyalades a l'article 12 de la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'Organització i Funcionament de l'Administració General de l'Estat, així com les que li siguin atribuïdes per altres lleis o normes especials.

Estructura[modifica]

El Ministeri de l'Interior s'estructura en els següents òrgans superiors i directius:[4][5]

Titulars[modifica]

Legislatura Inici Finalització Nom Partit
Constituent
(1977-1979)
4 de juliol de 1977 5 d'abril de 1979 Rodolfo Martín Villa UCD
I (1979-1982) 5 d'abril de 1979 2 de maig de 1982 Antonio Ibáñez Freire militar
2 de maig de 1982 2 de desembre de 1982 Juan José Rosón Pérez UCD
II (1982-1986) 2 de desembre de 1982 25 de juliol de 1986 José Barrionuevo Peña PSOE
III (1986-1989) 25 de juliol de 1986 11 de juliol de 1988 José Barrionuevo Peña PSOE
11 de juliol de 1988 6 de desembre de 1989 José Luis Corcuera PSOE
IV (1989-1993) 6 de desembre de 1989 13 de juliol de 1993 José Luis Corcuera PSOE
V (1993-1996) 13 de juliol de 1993 24 de novembre de 1993 José Luis Corcuera PSOE
24 de novembre de 1993 5 de maig de 1994 Antoni Asunción PSOE
5 de maig de 1994 4 de maig de 1996 Juan Alberto Belloch (Justícia i Interior) PSOE
VI (1996-2000) 4 de maig de 1996 27 d'abril de 2000 Jaime Mayor Oreja PP
VII (2000-2004) 27 d'abril de 2000 27 de febrer de 2001 Jaime Mayor Oreja PP
27 de febrer de 2001 9 de juliol de 2002 Mariano Rajoy Brey PP
9 de juliol de 2002 17 d'abril de 2004 Ángel Acebes Paniagua PP
VIII (2004-2008) 17 d'abril de 2004 11 d'abril de 2006 José Antonio Alonso PSOE
11 d'abril de 2006 14 d'abril de 2008 Alfredo Pérez Rubalcaba PSOE
IX (2008-2011) 14 d'abril de 2008 11 de juliol de 2011 Alfredo Pérez Rubalcaba PSOE
11 de juliol de 2011 22 de desembre de 2011 Antonio Camacho Vizcaíno PSOE
X (2011-2015) 22 de desembre de 2011 21 de desembre de 2015 Jorge Fernández Díaz PP
XI (2015-2016) 22 de desembre de 2015 3 de novembre de 2016 Jorge Fernández Díaz
(en funcions)
PP
XII (2016-actualitat) 4 de novembre de 2016 7 de juny de 2018 Juan Ignacio Zoido PP
7 de juny de 2018 En el càrrec Fernando Grande-Marlaska Gómez PSOE

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Real Decreto 357/2018, de 6 de junio, por el que se nombran Ministros del Gobierno» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 138, 07-06-2018, pàg. 58.729.
  2. «Història del Ministeri de l'Interior» (en castellà). Ministeri de l'Interior. [Consulta: 11 juny 2018].
  3. Pujol, Edurne «“Es repugnante”: así funcionan las 'cloacas' del Ministerio del Interior». El Español, 05-07-2017 [Consulta: 19 juliol 2017].
  4. 4,0 4,1 «Real Decreto 355/2018, de 6 de junio, por el que se reestructuran los departamentos ministeriales» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 138, 07-06-2018, pàg. 58.722-58.727.
  5. 5,0 5,1 «Reial Decret 400/2012, de 17 de febrer, pel qual es desenvolupa l'estructura orgànica bàsica del Ministeri de l'Interior». Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 42, 18-02-2012, p. 14527.
  6. «Centros de internamiento de inmigrantes en España, pasaje a la desesperación». RT, 27-07-2013 [Consulta: 14 desembre 2013].