Alfredo Pérez Rubalcaba
.jpg)
Alfredo Pérez Rubalcaba (Solares, Medio Cudeyo, Cantàbria, 28 de juliol de 1951 - Majadahonda, 10 de maig de 2019)[1] va ser un polític i professor universitari espanyol i secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol. Amb anterioritat va ser Vicepresident Primer, Ministre de l'Interior i Portaveu del Govern d'Espanya.
Biografia[modifica]
Va estudiar ciències químiques a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual es doctorà i de la qual fou professor, participant en les lluites del Professorat No Numerari.[2]
Va ingressar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) l'any 1974, en el qual va començar a col·laborar en la Federació Socialista Madrilenya i, més tard, en les comissions d'Ensenyament i Recerca tant del partit com del Grup Parlamentari Socialista.
Amb l'arribada al Govern del PSOE en les eleccions generals espanyoles de 1982, Rubalcaba va assumir diferents càrrecs relacionats amb la universitat i l'educació. L'any 1988 va ser nomenat Secretari d'Estat d'Educació i l'any 1992 fou nomenat Ministre d'Educació i Ciència, càrrec que ocupà fins al 1993. Després de les eleccions generals de 1993 en les quals fou escollit diputat al Congrés dels Diputats per la província de Toledo, el president del Govern Felipe González el nomenà Ministre de la Presidència i de Relacions amb Les Corts i Portaveu del Govern, càrrec en el qual es va mantenir fins a les eleccions generals espanyoles de 1996. En aquelles eleccions, que el PSOE va perdre enfront del PP, Rubalcaba va resultar reelegit diputat al Congrés, en aquesta ocasió per la Província de Madrid.
Un any més tard, en el XXXIVè Congrés del PSOE, va ser escollit membre de l'Executiva i secretari de Comunicació. La seva inclusió en les llistes del partit per part del secretari general del PSOE, Joaquín Almunia, va venir a confirmar la seva notable importància en el Partit en la nova etapa. De fet, va ser un dels principals encarregats de mantenir contactes amb el govern popular sobre ETA arran de la treva de 1999. En el següent Congrés, en el qual José Luis Rodríguez Zapatero va ser escollit nou secretari general del partit, Rubalcaba va entrar a formar part del Comitè Federal del partit. En aquesta etapa, va encapçalar la delegació socialista que va acordar amb el PP el denominat Acord per les Llibertats i contra el Terrorisme, signat el desembre de 2000.[3]
En les eleccions generals de 2004, Rubalcaba va ser responsable de l'Estratègia Electoral del PSOE, i més tard va ser nomenat portaveu del Grup Socialista en el Congrés dels Diputats.
L'11 d'abril de 2006 substituí José Antonio Alonso al capdavant de la Cartera d'Interior. Aquest relleu es va produir després de l'alto el foc d'ETA. El 20 d'octubre de 2010 el president de govern espanyol presentà una àmplia reforma del govern i posicionà a Rubalcaba com a Vicepresident Primer del Govern i Portaveu del Govern, substituint De La Vega i mantenint-lo en el càrrec de Ministre de l'Interior,[4] fins que fou nomenat candidat a la presidència del govern i l'11 de juliol de 2011 fou substituït per Elena Salgado Méndez com a vicepresidenta, Antonio Camacho Vizcaíno com a ministre de l'Interior, i José Blanco López com a portaveu del govern,[5] per poder dedicar-se a la preparar la campanya de les Eleccions generals espanyoles de 2011, que guanya Mariano Rajoy Brey amb majories absolutes al congrés i al senat.[6]
El 4 de febrer de 2012 va ser elegit nou secretari general del PSOE amb 487 vots, enfront de Carme Chacón, que n'aconseguí 465.[7]
Arran dels «mals resultats sense pal·liatius» del PSOE a les eleccions al Parlament Europeu de 2014, va deixar la secretaria general el juliol del mateix any en un congrés extraordinari del partit.[8]
En el procés independentista de Catalunya, Rubalcaba es va mostrar contrari a la celebració d'un referèndum sobre la independència i es va posicionar a favor de mantenir la dependència de Catalunya respecte del Regne d'Espanya a través d'un model federalista.[9]
El maig de 2019 va patir un ictus i va ser ingressat a l'Hospital Universitari Puerta de Hierro de Majadahonda en estat d'"extrema gravetat".[10] Finalment, l'ictus va acabar amb la seva vida el 10 de maig de 2019.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfredo Pérez Rubalcaba |
- ↑ 1,0 1,1 «Fallece Alfredo Pérez Rubalcaba». La Vanguardia, 10-05-2019 [Consulta: 10 maig 2019].
- ↑ José Luis Herrero, Antton Azkargorta. «La lucha en la universidad de los ‘70 por democratizar la enseñanza» (en castellà). Diagonal Periódico, 08-01-2013. [Consulta: 9 gener 2022].
- ↑ Letamendia, Francisco; Etxeberria, Noemí. Redes políticas en la CAPV y en Iparralde (en castellà). Erein, 2002, p. 227. ISBN 8497460499.
- ↑ «Rubalcaba y Jáuregui se presentan como "equipo" y prometen continuar con el ritmo de "todo trabajo" de De la Vega» (en castellà). Europa Press.es, 21-10-2010. [Consulta: 21 octubre 2010].
- ↑ «Antonio Camacho, nou ministre de l'Interior, i José Blanco López, nou portaveu del govern». Avui, 11-07-2011. [Consulta: 11 juliol 2011].
- ↑ «Rajoy aconsegueix també la majoria absoluta al Senat». El Periódico, 21-03-2012. [Consulta: 29 març 2012].
- ↑ «Rubalcaba, elegit nou secretari general del PSOE. Ha guanyat per 22 vots: 487 a 465». 324.cat, 04-02-2012. [Consulta: 4 febrer 2012].
- ↑ Rusiñol, Joan «Alfredo Pérez Rubalcaba deixarà la secretaria general del PSOE al juliol». Ara [Madrid], 26-05-2014 [Consulta: 26 maig 2014].
- ↑ Spearing Ortiz, A. I. «A broken taboo» (en anglès). The New Federalist, 11-10-2013. [Consulta: 4 abril 2014].
- ↑ «Rubalcaba en extrema gravedad tras el ictus sufrido ayer», 09-05-2019. [Consulta: 10 maig 2019].
| Cap de l'Estat | .jpg) | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | ||
| Ministres | José Luis Corcuera (Interior) • Virgilio Zapatero Gómez (Relacions amb les Corts) • Francisco Fernández Ordóñez/Javier Solana Madariaga (Afers Exteriors) • Narcís Serra i Serra/Julián García Vargas (Defensa) • Enrique Múgica Herzog/Tomás de la Quadra-Salcedo (Justícia) • Carlos Solchaga Catalán (Economia i hisenda) • Manuel Chaves González/Luis Martínez Noval (Treball) • Julián García Vargas/Julián García Valverde/José Antonio Griñán Martínez (sanitat i consum) • Javier Sáenz de Cosculluela/Josep Borrell i Fontelles (Obres Públiques) • José Barrionuevo (Transports, turisme i comunicacions) • José Claudio Aranzadi Martínez (Indústria) • José Carlos Romero Herrera/Pere Solbes Mira (Agricultura) • Javier Solana Madariaga/Alfredo Pérez Rubalcaba (Educació) • Jorge Semprún Maura/Jordi Solé i Tura (Cultura) • Joaquín Almunia Amann/Juan Manuel Eguiagaray Ucelay (Administracions Públiques) • Matilde Fernández Sanz (Assumptes Socials) • Rosa Conde Gutiérrez del Álamo (Portaveu del govern) | |
(← II GONZALEZ) Govern anterior •••• Govern següent (← IV GONZALEZ) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | ||
| Ministres | José Luis Corcuera/Antoni Asunción Hernández/Juan Alberto Belloch Julbe (Interior) • Javier Solana Madariaga/Carlos Westendorp Cabeza (Afers Exteriors) • Alfredo Pérez Rubalcaba (Presidència) • Julián García Vargas/Gustavo Suárez Pertierra (Defensa) • Pere Solbes Mira (Economia i hisenda) • Juan Alberto Belloch Julbe (Justícia) • Juan Manuel Eguiagaray Ucelay (Indústria) • Josep Borrell i Fontelles (Obres Públiques) • José Antonio Griñán Martínez (Treball) • Javier Gómez-Navarro Navarrete (Comerç i turisme) • Ángeles Amador Millán (sanitat i consum) • Jerónimo Saavedra Acevedo/Joan Lerma i Blasco (Administracions Públiques) •Gustavo Suárez Pertierra/Jerónimo Saavedra Acevedo (Educació) • Carmen Alborch Bataller (Cultura) • Vicent Albero Silla/Luis María Atienza Serna (Agricultura) | |
(← III GONZALEZ) Govern anterior •••• Govern següent (← I AZNAR) | ||
.svg){kind=small} Primer, segon i tercer Governs de José Luis Rodríguez Zapatero (18 d'abril de 2004 – 15 d'abril de 2008) | ||
|---|---|---|
| Cap de l'Estat |  | |
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | María Teresa Fernández de la Vega Sanz (vicepresident 1r i presidència) • Pere Solbes Mira (vicepresident 2n i economia i hisenda) | |
| Ministres | José Antonio Alonso Suárez/Alfredo Pérez Rubalcaba (Interior) • Miguel Ángel Moratinos Cuyaubé (Afers Exteriors) • Juan Fernando López Aguilar/Mariano Fernández Bermejo (Justícia) • José Bono Martínez/José Antonio Alonso Suárez (Defensa) • Magdalena Álvarez Arza (Foment) • María Jesús Sansegundo/Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo (Educació i cultura) • Jesús Caldera (Treball) • Elena Espinosa Mangana (Agricultura, pesca i alimentació) • Jordi Sevilla Segura/Elena Salgado Méndez (Administracions Públiques) • Elena Salgado Méndez/Bernat Sòria Escoms (sanitat i consum) • Cristina Narbona Ruiz (Medi Ambient) • José Montilla i Aguilera/Joan Clos i Matheu (indústria) • Carmen Calvo Poyato/César Antonio Molina Sánchez (cultura) • María Antonia Trujillo Rincón/Carme Chacón Piqueras (habitatge) | |
(← II AZNAR) Govern anterior •••• Govern següent (← II RODRÍGUEZ ZAPATERO) | ||
| Quart, cinquè i sisè Governs de José Luis Rodríguez Zapatero (14 d'abril de 2008 – 21 de desembre de 2011) | ||
|---|---|---|
| Cap de l'Estat | | |
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | María Teresa Fernández de la Vega Sanz/Alfredo Pérez Rubalcaba (vicepresident 1r) • Pere Solbes Mira (vicepresident 2n i economia i hisenda) • Manuel Chaves González (vicepresident 3r i administració territorial) | |
| Ministres | Alfredo Pérez Rubalcaba/Antonio Camacho Vizcaíno (Interior) • Miguel Ángel Moratinos Cuyaubé/Trinidad Jiménez (Afers Exteriors) • Mariano Fernández Bermejo/Francisco Caamaño Domínguez (Justícia) • Carme Chacón Piqueras (Defensa) • Magdalena Álvarez Arza/José Blanco López (Foment) • Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo/Ángel Gabilondo Pujol (Educació i cultura) • Celestino Corbacho Chaves/Valeriano Gómez Sánchez (Treball) • Elena Espinosa Mangana/Rosa Aguilar Rivero (Medi ambient, medi rural i marí) • Elena Salgado Méndez (Administracions Públiques) • María Teresa Fernández de la Vega Sanz/Ramón Jáuregui Atondo (presidència) • Bernat Sòria Escoms/Trinidad Jiménez/Leire Pajín Iraola (sanitat i consum) • Cristina Garmendia Mendizábal (ciència i innovació) • Miguel Sebastián Gascón (indústria) • César Antonio Molina Sánchez/Ángeles González-Sinde Reig (cultura) • Beatriz Corredor Sierra (habitatge) | |
- Ministres càntabres del Govern d'Espanya
- Ministres de l'Interior d'Espanya
- Ministres de la Presidència del Govern d'Espanya
- Diputats al Congrés dels Diputats pel PSOE
- Diputats càntabres al Congrés dels Diputats
- Diputats al Congrés dels Diputats per Toledo
- Militants del Partit Socialista Obrer Espanyol
- Científics càntabres
- Membres del consell editorial d'El País
- Professors de la Universitat Complutense de Madrid
- Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid
- Medio Cudeyo
- Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Morts a la Comunitat de Madrid
- Ministres castellanomanxecs del Govern d'Espanya
- Químics castellanomanxecs
- Naixements del 1951