Antoni Asunción Hernández

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAntoni Asunción i Hernández
Antoni Asunción en la presentación de Movimiento Ciudadano.jpg
(2015)
Nom original (es) Antoni Asunción Hernández
Biografia
Naixement 12 de juliol de 1951
Manises (País Valencià)
Mort 5 de març de 2016(2016-03-05) (als 64 anys)
València
Causa de mort Càncer
Escudo de España.svg  Ministre de l'Interior
25 de novembre de 1993 – 6 de maig de 1994
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
21 de juny de 1993 – 9 de gener de 1996
← -
- →
Circumscripció València
Escut de Manises.svg  Alcalde de Manises
19 d'abril de 1979 – 7 de maig de 1983
← ?
Escut de la Província de València.svg  President de la Diputació de València
1983 – 1988
Corts Valencianes.svg  Diputat a les Corts Valencianes
13 de juny de 1999 – 3 de setembre de 1999
← -
- →
Educació Universitat de València
Activitat
Ocupació Polític
Partit polític PSPV-PSOE
Modifica les dades a Wikidata

Antoni Asunción i Hernández (Manises, L'Horta, 12 de juliol de 1951 - 5 de març de 2016[1]) fou un polític valencià, ministre de l'Interior entre 1993 i 1994.

Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat de València. Afiliat al Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), en les primeres eleccions locals democràtiques encapçalà la llista a l'ajuntament de la seua ciutat natal, esdevenint alcalde de Manises fins al 1983. En 1983 va deixar l'alcaldia, en assumir la Presidència de la Diputació provincial de València.[2] Durant el seu mandat va aplicar les seues idees sobre optimització, racionalització i eficiència de la despesa.[cal citació] En aquesta etapa es va crear l'empresa EGEVASA que, mitjançant una fórmula polinòmica de finançament, va permetre el subministrament homogeni i continu de l'aigua a tota la província de València. El seu enfocament pràctic[cal citació] i la seua cerca constant del diàleg[cal citació] van fer que els seus Plans Plurianuals per a Obres i Serveis foren assumits com a Model per a la resta de Diputacions d'Espanya. De caràcter conciliador,[cal citació] va ajudar a donar lloc al Pacte pel Finançament amb els ajuntaments i que va ser aprovat per unanimitat.

En 1988 va ser nomenat director general d'Institucions Penitenciàries (seguidament convertida en Secretaria General i finalment en Secretaria d'Estat).[2] D'aquesta etapa cal destacar l'estalvi derivat d'una gestió eficient,[cal citació] així com el Pla d'Amortització i Creació de Centres Penitenciaris, que va donar lloc al naixement de SIEP (Societat Estatal d'Infraestructures i Equipaments Penitenciaris), que va permetre el finançament dels plans a través de la venda del patrimoni obsolet. En aquesta etapa, Antoni Asunción va aconseguir incorporar el sistema penitenciari a la lluita antiterrorista mitjançant el disseny i implementació de l'encara vigent política de dispersió de presos d'ETA i va haver d'afrontar una vaga de fam orquestrada per presos del GRAPO.

En les eleccions generals de 1993 fou escollit diputat al Congrés per la província de València. Després de la dimissió de José Luis Corcuera Cuesta el president del govern Felipe González el nomenà Ministre de l'Interior. Als pocs mesos d'assumir el càrrec va dimitir arran de la fugida de Luis Roldán, exdirector General de la Guàrdia Civil.[2]

Posteriorment fou candidat[3] del PSPV-PSOE a la Generalitat Valenciana en les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, i al ser derrotat en aquests comicis es retirà de la política activa. Va tornar a l'empresa privada, on ha desenvolupat un innovador projecte d'aqüicultura al costat del també polític Társilo Piles Guaita, a les costes del litoral valencià (Borriana i després Sagunt).

Va tornar a la política amb el propòsit de forçar unes primàries de cara a les eleccions a les Corts Valencianes de 2011. Tanmateix el 22 de setembre de 2010 la Comissió de Garanties del PSPV-PSOE va invalidar dues-centes de les 3.246 signatures presentades, de 3.201 que li'n calien, de manera que la seua candidatura va quedar invalidada i Jorge Alarte va ser l'únic candidat del partit. Després de denunciar el que considerava joc brut, va ser suspès cautelarment de militància al gener de 2011.[4]

El 17 d'octubre de 2013 presenta junt amb Albert Rivera i Joan Carles Girauta i Vidal el partit Movimiento Ciudadano.

El 17 de juny de 2015 és imputat per delictes d'administració fraudulenta i apropiació indeguda per la venda al Banc de València de la seua participació en una piscifactoria.[5]

Referències[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Primer alcalde democràtic
Alcalde de Manises
Manises

19791983
Succeït per:
Rafael Tos Viala
Precedit per:
Manuel Girona i Rubio
President de la Diputació de València
Província de València

19831988
Succeït per:
Francisco Blasco Castany
Precedit per:
José Luis Corcuera Cuesta
Ministre de l'Interior
Espanya

19931994
Succeït per:
Juan Alberto Belloch Julbe
Precedit per:
Antonio Moreno Carrasco
Portaveu del Grup Socialista les Corts Valencianes
1999
Succeït per:
Joaquim Puig Ferrer