Adela Pla Pastor

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAdela Pla Pastor
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España (mazonado).svg
10 de novembre de 1982 – 9 de gener de 1996
← -
- →
Circumscripció València
Dades biogràfiques
Naixement 1938
Sedaví
Mort 16 d'agost de 2005(2005-08-16) (als 77 anys)
Sedaví
Activitat professional
Ocupació Mestra
Altres dades
Partit polític PSPV-PSOE
Cònjuge José Luis Domingo Carpio
Modifica dades a Wikidata

Adela Pla Pastor (Sedaví, 193816 d'agost del 2005) va ser la primera dona a Espanya que va ocupar el càrrec de consellera en un Govern preautonòmic, i també la primera dona diputada per la Circumscripció electoral de València en les dues primeres legislatures de la democràcia.[1]

Trajectòria[modifica]

Adela Pla Pastor, mestra, jutge de pau del seu municipi (Sedaví, València) i socialista activa durant dècades, va morir el 2005, en la seua llar de Sedaví a causa d'un càncer.

Filla de l'últim alcalde republicà de Sedaví, Vicent Pla, i de Carmen Pastor, Adela Pla es va adscriure des de ben jove a moviments progressistes en contra del règim franquista. Socialista convençuda des dels seus orígens, sempre va ser gran amiga dels socialistes valencians, entre ells, l'exministre de l'Interior Antoni Asunción i l'exsecretari d'Organització del PSOE Ciprià Ciscar Casaban.

Mestra d'EGB de professió i mare de dos fills, sempre va estar lligada a la cooperativa La Nostra Escola Comarcal de Picassent (València), una escola plantejada com una alternativa pedagògica a l'escola del franquisme, que la socialista qualificava com un projecte educatiu de qualitat. Mestra fundadora de La Nostra Escola Comarcal, Adela sempre va advocar per una escola de qualitat, digna, pública i en valencià.

En el terreny polític la seua vida ha estat lligada al Partit Socialista del País Valencià (PSPV). Es va afiliar al partit l'any 1976. Des de llavors va participar activament en política, i ja el 1977 sonava el seu nom en les llistes. Però no va ser fins a 1979 quan va ocupar un càrrec; va ser consellera sense cartera en el primer Govern preautonòmic del País Valencià, que presidia el socialista Josep Lluís Albinyana.[2]

El 1980 es va traslladar a Madrid com a diputada per València a les Corts Generals. Allí va romandre fins a les eleccions generals espanyoles de 1993, durant quatre legislatures, sent una altra vegada la primera dona diputada per València durant les dues primeres legislatures.

En el seu treball en el grup socialista en les Corts Generals Pla va treballar en les comissions d'Educació i Cultura, Assumptes Exteriors i Control de Radiotelevisió Valenciana (RTVE). D'esta última comissió va ocupar la vicepresidència.

Des de 1982 i fins a 1987 va formar part de la delegació espanyola en el Consell d'Europa. En esta ocasió també va ser pionera, ja que en l'assemblea del dit consell va ser la primera dona que va formar part de la delegació de les Corts.[3][4][5]

A més, Adela Pla ha representat a Espanya en distintes conferències de Parlamentaris per la Pau celebrades a Mèxic, Sydney i Nairobi.

Dins de l'executiva del PSOE, Adela va formar part de la Secretaria General d'Emigració, càrrec que li va obligar a desplaçar-se a diferents països durant anys.

Adela Pla va tornar al seu poble natal, Sedaví, en 1993 i va tornar a exercir funcions de professora en La Nostra Escola Comarcal, a la que sempre va estar lligada.

Des de mitjans dels anys noranta era jutge de pau de Sedaví i va ser nomenada filla predilecta del municipi per part de la corporació a penes quatre mesos abans de la seua mort.

Referències[modifica]

  1. Congreso.es
  2. «Composició dels Governs preautonòmics de la Comunitat Valenciana». Generalirar Valenciana.
  3. «Fitxa de Pla Pastor, Adela». Congrés dels Diputats.
  4. Paula Carrión «Necrológica: Adela Pla, veterana socialista». El País, 17-08-2005 [Consulta: 21 juliol 2013].
  5. «Fallece la ex diputada Adela Pla, la primera mujer que fue consellera». Diari Levante, 17-08-2005 [Consulta: 21 juliol 2013].