Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el polític espanyol. Si cerqueu el municipi castellà, vegeu «Trillo».
Federico Trillo
Federico Trillo.jpg
President del Congrés dels Diputats
Escudo de España (mazonado).svg
27 de març de 1996 – 27 d'abril de 2000
Ministre de Defensa
Escudo de España (mazonado).svg
28 d'abril de 2000 – 17 d'abril de 2004
Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España (mazonado).svg
14 de novembre de 1989 – 14 de maig de 2012
Circumscripció Alacant
Ambaixador d'Espanya al Regne Unit
Escudo de España (mazonado).svg
En el càrrec des de 20 de març de 2012
en el càrrec →
Dades biogràfiques
Naixement 23 de maig de 1952
Cartagena (Regió de Múrcia)
Ocupació advocat
Alçada 200px
Partit polític Partit Popular

Federico Trillo-Figueroa y Martínez-Conde (Cartagena, Regió de Múrcia 1952) és un polític espanyol, President del Congrés dels Diputats entre 1996 i 2000, i Ministre de Defensa entre 2000 i 2004.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 23 de maig de 1952 a la ciutat de Cartagena, població situada a la Regió de Múrcia. Va estudiar dret a la Universitat de Salamanca, i posteriorment es doctorà a la Universitat Complutense de Madrid. El 1974 va ingressar al cos jurídic de l'Armada Espanyola, on va estar destinat a la Fiscalia de la Zona Marítima del Mediterrani i, més tard a la Direcció de Construccions Navals Militars. L'any 1979 va accedir per oposició al cos de lletrats del Consell d'Estat d'Espanya.

Col·laborador de la fundació de l'Associació d'Estudis per al Progrés Social, és membre de la comissió Espanyola d'Història Militar i membre de l'Opus Dei.[2]

Activitat política[modifica | modifica el codi]

L'any 1983 va entrar en el gabinet jurídic de Coalició Popular, la marca electoral del pacte realitzat entre Aliança Popular, el Partit Demòcrata Popular i la Unió Liberal. Sota la direcció de Manuel Fraga Iribarne va participar activament en la reestructuració del partit, adoptant l'any 1989 el nom de Partit Popular.

En les eleccions generals d'aquell any fou escollit diputat per la província d'Alacant al Congrés de Diputats, sent escollit vicepresident de la Mesa del Congrés fins al 1996. Entre 1991 i 1996 fou portaveu de Justícia del grup popular i comissionat davant el Tribunal Constitucional d'Espanya. El 27 de març de 1996 se'l va nomenar president del Congrés, càrrec que va mantenir fins al final de la VI legislatura.

En la formació del segon govern José María Aznar el va nomenar Ministre de Defensa. Des d'aquest càrrec hagué de fer front a l'accident de l'avió Iak-42 a Turquia del 26 de maig de 2003, en el qual 62 membres de l'exèrcit que tornaven d'una missió pacífica a l'Afganistan van morir. La polèmica entorn de la gestió d'aquest accident, així com de la identificació dels cadàvers va marcar el final de la seva etapa com a ministre de Defensa, tot i que actualment encara és diputat del Congrés.[3]

Amb data 31 de juliol del 2006, don Federico Trillo-Figueroa i Martínez-Conde, Diputat del Congrés i Comissionat per noranta-vuit Diputats del Grup Parlamentari Popular, interposa recurs d'inconstitucionalitat contra diversos preceptes de la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma del III Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Ambaixador en el Regne Unit[modifica | modifica el codi]

El 30 de març de 2012 i a pesar que el ministre d'Exteriors, García Margallo, s'havia compromès a reservar els càrrecs en les ambaixades exclusivament a membres del cos diplomàtic, Federico Trillo és nomenat ambaixador d'Espanya en el Regne Unit. Al nomenament li va seguir una polèmica derivada del qüestionament de l'aptitud de Federico Trillo per al càrrec pel seu desconeixement de l'anglès abans d'aquesta data. També va sorgir una polèmica perquè Trillo, primer, va transferir el seu escó de diputat per Alacant a la seva col·laboradora de tota la vida, Julia de Micheo Carrillo de Albornoz i, després, va esquivar la normativa vigent en obtenir que Julia de Micheo anés a treballar per a ell a Londres - assistint-l'ho en les relacions amb els empresaris- encara que això impliqués que la diputada per Alacant no pogués assistir a diversos plens del congrés. A l'abril de 2015 va sortir a la llum que Trillo havia rebut de forma irregular al llarg de tres anys, 2006, 2007 i 2008, 354.560 euros —pago admès per Trillo però defensant la seva legalitat— de Grup Collosa, una empresa implicada en la trama de corrupció destapada per Hisenda en Castella i Lleó en relació a les concessions de parcs eòlics en aquesta comunitat.[4]

Corrupció[modifica | modifica el codi]

Segons els anomenats papers de Bárcenas (presumpta comptabilitat B del Partit Popular) publicats pel diari El País, Trillo hauria rebut un total de 185.256 euros en sobresous amb diners en negre procedents del finançament il·legal del partit.[5]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • El poder político en los dramas de Shakespeare
  • Pregones y semblanzas.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Félix Pons Irazazábal
President del Congrés dels Diputats
Espanya

19962000
Succeït per:
Luisa Fernanda Rudi Ubeda
Precedit per:
Eduardo Serra Rexach
Ministre de Defensa
Espanya

20002004
Succeït per:
José Bono Martínez