Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Federico Trillo
Federico Trillo-Figueroa Martínez-Conde

Mandat
27 de març de 1996 – 27 d'abril de 2000
Precedit per Félix Pons Irazazábal
Succeït per Luisa Fernanda Rudi Ubeda

Mandat
28 d'abril de 2000 – 17 d'abril de 2004
Precedit per Eduardo Serra Rexach
Succeït per José Bono Martínez

Naixement 23 de maig de 1952
Cartagena (Regió de Múrcia)
Partit polític Partit Popular
Professió advocat

Federico Trillo-Figueroa y Martínez-Conde (Cartagena, Regió de Múrcia 1952) és un polític espanyol, President del Congrés de Diputats entre 1996 i 2000, i Ministre de Defensa entre 2000 i 2004.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 23 de maig de 1952 a la ciutat de Cartagena, població situada a la Regió de Múrcia. Va estudiar dret a la Universitat de Salamanca, i posteriorment es doctorà a la Universitat Complutense de Madrid. El 1974 va ingressar al cos jurídic de l'Armada Espanyola, on va estar destinat a la Fiscalia de la Zona Marítima del Mediterrani i, més tard a la Direcció de Construccions Navals Militars. L'any 1979 va accedir per oposició al cos de lletrats del Consell d'Estat d'Espanya.

Col·laborador de la fundació de l'Associació d'Estudis per al Progrés Social, és membre de la comissió Espanyola d'Història Militar i membre de l'Opus Dei.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

L'any 1983 va entrar en el gabinet jurídic de Coalició Popular, la marca electoral del pacte realitzat entre Aliança Popular, el Partit Demòcrata Popular i la Unió Liberal. Sota la direcció de Manuel Fraga Iribarne va participar activament en la reestructuració del partit, adoptant l'any 1989 el nom de Partit Popular.

En les eleccions generals d'aquell any fou escollit diputat per la província d'Alacant al Congrés de Diputats, sent escollit vicepresident de la Mesa del Congrés fins el 1996. Entre 1991 i 1996 fou portaveu de Justícia del grup popular i comissionat davant el Tribunal Constitucional d'Espanya. El 27 de març de 1996 se'l va nomenar president del Congrés, càrrec que va mantenir fins al final de la VI legislatura.

En la formació del segon govern José María Aznar el va nomenar Ministre de Defensa. Des d'aquest càrrec hagué de fer front a l'accident de l'avió Iak-42 a Turquia del 26 de maig de 2003, en el qual 62 membres de l'exèrcit que tornaven d'una missió pacífica a l'Afganistan van morir. La polèmica entorn a la gestió d'aquest accident, així com de la identificació dels cadàvers va marcar el final de la seva etapa com a ministre de Defensa, tot i que actualment encara és diputat del Congrés.

Amb data 31 de juliol del 2006, don Federico Trillo-Figueroa i Martínez-Conde, Diputat del Congrés i Comissionat per noranta-vuit Diputats del Grup Parlamentari Popular, interposa recurs d'inconstitucionalitat contra diversos preceptes de la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma del III Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Corrupció[modifica | modifica el codi]

Segons els anomenats papers de Bárcenas (presumpta comptabilitat B del Partit Popular) publicats pel diari El País, Trillo hauria rebut un total de 185.256 euros en sobresous amb diners en negre procedents del finançament il·legal del partit.[1]


Càrrecs públics
Precedit per:
Félix Pons Irazazábal
President del Congrés de Diputats
19962000
Succeït per:
Luisa Fernanda Rudi Ubeda
Precedit per:
Eduardo Serra Rexach
Ministre de Defensa
Espanya

20002004
Succeït per:
José Bono Martínez


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Todos los papeles de Bárcenas». El País, 2013-02-04.