Consell de Ministres d'Espanya (IX Legislatura)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Escut de l'estat espanyol des de 1981.
Joan Carles I, rei d'Espanya

El Consell de Ministres d'Espanya de la IX Legislatura és el Consell de Ministres que prengué possessió del seu càrrec el 14 d'abril de 2008.

José Luis Rodríguez Zapatero

Ministres

María Teresa Fernández de la Vega fins al 21 d'octubre de 2010
Alfredo Pérez Rubalcaba des del 21 d'octubre del 2010
Pedro Solbes Mira fins al 7 d'abril de 2009
Elena Salgado Méndez des del 7 d'abril de 2009
Manuel Chaves González des del 7 d'abril de 2009
Miguel Ángel Moratinos Cuyaubé fins al 21 d'octubre de 2010
Trinidad Jiménez García-Herrera des del 21 d'octubre de 2010
Mariano Fernández Bermejo fins al 23 de febrer de 2009
Francisco Caamaño Domínguez des del 23 de febrer de 2009
Carme Chacón Piqueras
Alfredo Pérez Rubalcaba
Magdalena Álvarez Arza fins al 7 d'abril de 2009
José Blanco López des del 7 d'abril de 2009
Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo fins al 7 d'abril de 2009
Ángel Gabilondo Pujol des del 7 d'abril de 2009 (únicament com a Ministre d'Educació)
Celestino Corbacho Chaves fins al 21 d'octubre de 2010
Valeriano Gómez Sánchez des del 21 d'octubre de 2010
Miguel Sebastián Gascón
Elena Espinosa Mangana fins al 21 d'octubre de 2010
Rosa Aguilar Rivero des del 21 d'octubre de 2010
María Teresa Fernández de la Vega fins al 21 d'octubre de 2010
Ramón Jáuregui Atondo des del 21 d'octubre de 2010
Elena Salgado Méndez fins al 7 d'abril de 2009 (passa a denominar-se Ministeri de Política Territorial)
Bernat Sòria Escoms fins al 7 d'abril de 2009
Trinidad Jiménez García-Herrera des del 7 d'abril de 2009 (afegeix les competències en Política Social)
Leire Pajín Iraola des del 21 d'octubre de 2010
César Antonio Molina fins al 7 d'abril de 2009
Ángeles González Sinde des del 7 d'abril de 2009
Beatriz Corredor Sierra fins al 21 d'octubre de 2010
Cristina Garmendia Mendizábal
Bibiana Aído Almagro fins al 21 d'octubre

Canvis[modifica]

  • El 23 de febrer de 2009[1] Rodríguez Zapatero va anunciar la dimissió de Mariano Fernández Bermejo com a Ministre de Justícia setmanes després de la primega vaga realitzada pels jutges en la història d'Espanya, vaga que el ministre va pretendre prohibir però que va acabant-se realitzant amb un seguiment majoritari, així com per les crítiques rebudes per participar sense disposar de la llicència necessària en una cacera a Torres (Jaén), organitzada pel secretari del Partit Popular d'aquest municipi Bartolomé Molina al costat d'unes altres 50 persones, entre les quals es trobava el Jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, que en aquell moment instruïa la causa del "cas Gürtel" del suposat finançament il·legal del Partit Popular. Davant d'aquests fets Rodríguez Zapatero va nomenar Francisco Caamaño com el seu substitut.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]