Audiència Nacional

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióAudiència Nacional
Audiencia Nacional
Audiencia-Nacional-141115.jpg
Dades base
Tipus entitat tribunal
Història
Fundació gener 1977
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Presidència José Ramón Navarro Miranda

Modifica dades a Wikidata

L'Audiència Nacional és un tribunal d'Espanya amb seu a la ciutat de Madrid que té jurisdicció arreu de l'Estat espanyol. Les seves decisions poden ser revocades pel Tribunal Suprem. El jutjat està dividit en diverses sales ubicades a diverses ubicacions del centre de la vila de Madrid (c. Goya, 14; c. Prim, 12, c. García Gutiérrez, 1...)

Es va fundar el 4 de gener de 1977, data en què es publicaren tres decrets llei on respectivament es dissolia el Tribunal d'Ordre Públic, es creava l'Audiència Nacional, i es traspassaven les competències d'un a l'altre.

En concret, s'ocupa dels delictes de major gravetat i rellevància social com són, entre altres, els de terrorisme, crim organitzat, narcotràfic, delictes contra la Corona o els delictes econòmics que causen greu perjudici a l'economia nacional. En matèria contenciós-administrativa, l'Audiència Nacional fiscalitza les resolucions de l'Administració de l'Estat. En la jurisdicció social s'encarrega, fonamentalment, de les impugnacions de convenis col·lectius d'àmbit territorial superior a una comunitat autònoma o que vagin a tenir efecte en l'àmbit territorial superior al d'una Comunitat.[1]

Origen[modifica]

L'1 de març de 1940 es va dictar a Espanya la Llei per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. Per a dur-la a terme es va fundar el Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme.[2][3] Entre 1940 i 1964 va conduir més de 60.000 processos.[4] El tribunal fou suprimit el 8 de febrer de 1964, i gran part de les seves funcions es van transferir al Tribunal d'Ordre Públic creat el 2 de desembre de 1963. Conegut com a TOP, fou una instància judicial especial existent en la fase final del franquisme. La seva missió va ser la repressió de les conductes que sota aquest règim dictatorial eren considerades delictes polítics i garantir l'estabilitat del règim franquista.[5]

L'Audiència Nacional va ser creada per Reial decret llei el 4 de gener de 1977, el mateix dia en què es suprimia el Tribunal d'Ordre Públic, vigent en els últims anys de la dictadura franquista i en els primers anys de la transició. Això ha portat a alguns autors a considerar a l'Audiència Nacional com a successora del TOP, «per jutjar delictes de terrorisme i altres d'àmbit estatal»,[6] fet que ha estat negat per altres autors usant dos arguments fonamentalment: l'Audiència Nacional és independent de l'executiu i les seves competències, en part relacionades amb delictes de terrorisme, en res afecten el relacionat amb l'exercici de drets fonamentals.[7]

Durant bona part dels anys 80 i 90 del segle XX va gestionar diversos casos de la banda armada Euskadi Ta Askatasuna, i un cop cessada aquesta activitat, l'Audiència Nacional s'ha centrat en jutjar d'altres successos vinculats a moviments polítics com l'anarquisme, l'independentisem gallec o el català. A data novembre de 2017, 311 presos bascos compleixen sentència singada a l'Audiència Nacional.[8]

Composició[modifica]

L'Audiència Nacional està integrada per sis jutjats centrals d'instrucció penal i quatre Sales: d'apel·lació, penal, contenciós-administratiu i social. A més, estan adscrits a l'Audiència Nacional 12 jutjats centrals contenciosos, un jutjat central penal i un Jutjat de Menors.

Presidència[modifica]

El president de l'Audiència Nacional té la consideració de president de sala del Tribunal Suprem i és el president nat de totes les seves Sales. Entre les seves atribucions està convocar i presidir les deliberacions de la Sala de Govern, fixar l'ordre de dia d'aquesta sala, sotmetre totes les propostes considera oportunes, autoritzar els acords, vetllar pel compliment de les mesures adoptades per l'òrgan governatiu, despatxar els informes demanats pel CGPJ i exercir tots els poders dirigits al bon ordre del Tribunal.[9] En l'actualitat (2017) el magistrat José Ramón Navarro Miranda ocupa aquest càrrec.[10]

Llista de presidents

Sales[modifica]

Les Sales de l'Audiència Nacional són les següents:

Sala de lo Penal[12][modifica]

S'encarrega de delictes especialment rellevants com ara els comesos contra la Família Reial i els Alts Organismes de l'Estat i del Govern, la falsificació de moneda, el tràfic de drogues, els delictes comesos per bandes organitzades i els comesos fora del territori espanyol. També s'encarrega de procediments penals iniciats a l'estranger, dels procediments d'extradició passiva i dels recursos interposats contra les resolucions dels Jutjats Centrals Penals, d'Instrucció i de Menors.

Presidents de la Sala de lo Penal[modifica]

Secció Primera[modifica]

  • President: Fernando Grande-Marlaska Gómez
  • Magistrats: Manuela Fernández Prado, Ramón Sáez Valcarcel, Nicolas Poveda Peñas i Javier Martínez Lázaro

Secció Segona[modifica]

  • President: Concepción Espejel Jorquera
  • Magistrats: Ángel Hurtado Adrian, Julio de Diego López, Enrique López López i José Ricardo de Prada Solaesa

Secció Tercera[modifica]

  • President: Alfonso Guevara Marcos
  • Magistrats: Angeles Barreiro Avellaned, Juan Pablo González, Fermín Echarri Casi, Antonio Díaz Delgado i Clara Eugenia Bayarri García

Secció Quarta[modifica]

  • President: Ángela Murillo Bordillo
  • Magistrats: Juan Francisco Martel Rivero, Carmen Paloma González, Teresa Palacios Criado

Sala de lo contencioso-administrativo[modifica]

Es pronuncia sobre els recursos d'aquest tipus interposats contra disposicions i actes dels Ministres i els Secretaris d'Estat.

Presidents de la Sala de lo Contencioso-Administrativo[modifica]

  • Diego Córdoba Castroverde (2010- ).
  • Carlos Lesmes Serrano (2005-2010).
  • Eduardo Calvo Rojas (2000-2005).
  • José María Álvarez-Cienfuegos Suárez (1998-2000).
  • Juan Antonio Rossignoli Just (1990-1998).
  • José Gabaldón López (1980-1990).
  • Jerónimo Arozamena Sierra (1977-1980).

Secció Primera[modifica]

  • President: Eduardo Menéndez Rexach
  • Magistrats: Felisa Atienza Rodríguez, Lourdes Sanz Calvo, Fernando de Mateo Menéndez i Juan Pedro Quintana Carretero

Secció Segona[modifica]

  • President: Jesus Maria Calderón González
  • Magistrats: Manuel Fernandez-Lomana García, Concepción Mónica Montero Elena, Fernando Román García, Trinidad Cabrera Lidueña (suplente)

Secció Tercera[modifica]

  • President: José Félix Méndez Canseco
  • Magistrats:Francisco Díaz Fraile, Isabel García García-Blanco, Ana Sanguesa Cabezudo

Secció Quarta[modifica]

  • President: Asunción Salvo Tambo
  • Magistrats:Miguel de los Santos Gandarillas Martos, Ignacio de la Cueva Aleu, Santos Honorio de Castro García, Ana Isabel Martín Valero

Secció Cinquena[modifica]

  • President: José Luís Gil Ibáñez
  • Magistrats: José María Gil Sáez, Jesús Nicolás García Paredes, Fernando de Benito Moreno, Alícia Sánchez Cordero

Secció Sisena[modifica]

  • President: Berta Santillán Pedrosa
  • Magistrats: Santiago Pablo Soldevilla Fragoso, Franciso de la Peá Elías, Ana Isabel Resa Gómez, Ramón Castillo Badal

Secció Setena[modifica]

  • President: José Luís López-Muñiz Goñi
  • Magistrats: Ernesto Mangas González, Begoña Fernández Dozagarat, Jaime Alberto Santos Coronado, Javier Eugenio López Candela

Secció Vuitena[modifica]

  • President: Fernando Ruiz Piñeiro
  • Magistrats: Mercedes Pedraz Calvo, José Alberto Fernández Rodera, Juan Carlos Fernández de Aguirre Fernández, Ana Isabel Gómez García.

Sala de lo Social[modifica]

Ubicada al Carrer Goya 14, s'encarrega dels processos d'impugnació de convenis col·lectius d'àmbit general i d'altres conflictes col·lectius. Els magistrats són Ricardo Bodas Martin, Ramon Gallo Llanos i Emília Ruiz-jarabo Quemada[16]

Presidents de la Sala de lo Social[modifica]

  • Ricardo Bodas Martín (2009- )
  • José Joaquín Evaristo Jiménez Sánchez (2004-2009)
  • Eustasio de la Fuente González (1999-2004)
  • Manuel Iglesias Cabero (1989-1999)

Jutjats Centrals d'Instrucció[modifica]

Dins de l'Audiència Nacional s'hi integren els Jutjats Centrals d'Instrucció, ubicats al Carrer García Gutiérrez, 1[17] que s'encarreguen d'instruir les causes que després seran jutjades a la Sala Penal; i els Jutjats Centrals Penals.

Juzgado Central de Instrucción número 1[modifica]

Juzgado Central de Instrucción número 2[modifica]

  • Ismael Moreno Chamarro (1989- )
  • Alfredo Vázquez Rivera (1979-1987)
  • José Luis Bermúdez de la Fuente (1977-1979)

Juzgado Central de Instrucción número 3[modifica]

Juzgado Central de Instrucción número 4[modifica]

Juzgado Central de Instrucción número 5[modifica]

Juzgado Central de Instrucción número 6[modifica]

Juzgado Central de lo Penal[modifica]

Jutjats Centrals de lo Contencioso-administrativo[modifica]

  • Juzgado Central de lo Contencioso-administrativo número 1: Francisco Javier Sancho Cuesta
  • Juzgado Central de lo Contencioso-administrativo número 2: Luis Manuel Ugarte Oterino
  • Juzgado Central de lo Contencioso-administrativo número 3: Adolfo Serrano De Triana
  • Juzgado Central de lo Contencioso-administrativo número 4: Maria Yolanda De La Fuente Guerrero
  • Juzgado Central de lo Contencioso-administrativo número 5: Emilia Peraile Martinez
  • Juzgado Central de lo Contencioso-administrativo número 6: Luis Carlos De Rozas Curiel
  • Juzgado Central de lo Contencioso-administrativo número 7: Ana Maria Jimena Calleja
  • Juzgado Central de lo Contencioso-administrativo número 8: Celestino Salgado Carrero
  • Juzgado Central de lo Contencioso-administrativo número 9: Eva Maria Alfageme Almena
  • Juzgado Central de lo Contencioso-administrativo número 10: Gregorio Del Portillo Garcia
  • Juzgado Central de lo Contencioso-administrativo número 11: Manuel Ponte Fernandez
  • Juzgado Central de lo Contencioso-administrativo número 12: Fernando Pastor Lope

Polèmiques[modifica]

Algun autor ha defensat que l'existència de l'Audiència Nacional era contrària a la Constitució Espanyola en contravenir el precepte de l'article 24.2 sobre el dret al jutge natural. Aquests autors entenen per tal un que tingui la seva seu al lloc de comissió dels fets, i que per això l'Audiència Nacional seria contrària a la Constitució. No obstant això, el Tribunal Constitucional d'Espanya[18] ha entès que la seva existència no contravé la Constitució Espanyola, ja que aquesta garanteix el dret a un jutge ordinari predeterminat per la llei, és a dir, que no es creï un tribunal específic amb posterioritat al delicte, sinó que sigui un òrgan previst per la llei i dotat de competència amb anterioritat al fet que motiva l'actuació judicial.[19] Entén el Tribunal Constitucional que existeixen supòsits que, en relació amb la seva naturalesa, amb la matèria sobre la qual versen, per l'amplitud de l'àmbit territorial en què es produeixen, i per la seva transcendència per al conjunt de la societat, poden portar raonablement el legislador a fer que la instrucció i l'enjudiciament d'aquests pugui dur-se a terme per un òrgan judicial centralitzat, sense que amb això es contradigui l'art. 152.1 de la Constitució.[20]

Les actuacions de l'Audiència Nacional en matèria antiterrorista i pels delictes d'injúria a la Corona han generat diverses discrepàncies i algunes decisions polèmiques. Destaquen el processament d'Èric Bertran, un adolescent que reclamava l'etiquetatge en català a les empreses mitjançant correus electrònics, el tancament dels diaris bascos Egin i Egunkaria, i el segrest judicial del número 1573 (juliol 2007) de la revista satírica El Jueves amb una il·lustració a la portada que representava els prínceps d'Espanya Felip i Letízia practicant el coit.

Referències[modifica]

  1. «Qué es la AN» (en castellà). CGPJ. [Consulta: 5 novembre 2017].
  2. «Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Text oficial de la llei: Ley 1 de març de 1.940 (B.O.E. no 12.667) sobre Represión de la Masonería y del Comunismo, in Butlletí Oficial de l'Estat, n°.62, pàgines 1.537-1540
  4. Web Exiliados
  5. «Tribunal d’Ordre Públic». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Gil Pecharromán, Julio. Con permiso de la autoridad. La España de Franco (1939-1975). Madrid: Temas de Hoy, 2008, p. 352. ISBN 978-84-8460-693-2. 
  7. Francisco Javier Díaz González, «Los delitos de terrorismo y la creación de la Audiencia Nacional (1977-1978)», en La transición a la democracia en España, Actas de las VI Jornadas de Castilla-la Mancha sobre investigación en archivos, 2004, pp. 5-6.
  8. BOU, David, La disputa pel reconeixement de la presó política, Diari La Directa, número 441, 2 de novembre 2017, pàgines 2-8
  9. article 63.2 de la LOPJ
  10. Nomenat mitjançant Reial Decret 257/2014, de 4 d'abril - BOE 2014.05.02
  11. Ángel Juanes toma posesión como vicepresidente del Supremo. Consultado el 24 de enero de 2014
  12. «Cómo funciona la AN» (en castellà). CGPJ. [Consulta: 5 novembre 2017].
  13. «El CGPJ eludió enfrentarse a las Cortes sobre los privilegios procesales de los políticos». Diario ABC, 12-04-1991.
  14. «Clemente Auger, nuevo presidente de la Audiencia Territorial de Madrid». El País, 07-03-1986.
  15. «Gonzalo de la Concha, presidente de la sala de lo penal de la Audiencia Nacional». El País, 22-02-1977.
  16. «Audiencia Nacional. Sala de lo Social Única». [Consulta: 5 novembre 2017].
  17. Juzgado Central de Instrucción número 1
  18. STC 199/1987, de 16 de diciembre
  19. Torres del Moral, A., Principios de derecho constitucional español, Átomo ediciones, Madrid, 1988. pág. 384
  20. «Los delitos de terrorismo y la creación de la Audiencia Nacional». Francisco Javier Díaz González, Universidad de Alcalá.

Enllaços externs[modifica]