Ángel Acebes Paniagua

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaÁngel Acebes Paniagua
Ángel Acebes 2008 (cropped).jpg
Nom original Ángel Acebes
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

25 març 2008 - 14 juny 2011 - María de los Ángeles Ortega Rodríguez
Circumscripció: Àvila


 Secretari general Partit Popular

2 octubre 2004 - 21 juny 2008
Mariano Rajoy - María Dolores de Cospedal García
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

29 març 2004 - 1 abril 2008
Circumscripció: Àvila


Escudo de España (mazonado).svg  Ministre de l'Interior 

10 juliol 2002 - 18 abril 2004
Mariano Rajoy - José Antonio Alonso Suárez
Escudo de España (mazonado).svg  Ministre de Justícia 

27 abril 2000 - 10 juliol 2002
Margarita Mariscal de Gante Mirón - José María Michavila Núñez
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

27 març 2000 - 2 abril 2004
Circumscripció: Àvila


Escudo de España (mazonado).svg  Ministre d'Administracions Públiques 

18 gener 1999 - 27 abril 2000
Mariano Rajoy - Jesús María Posada Moreno
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

13 març 1996 - 5 abril 2000
Circumscripció: Àvila


Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

6 juny 1993 - 26 març 1996
Circumscripció: Àvila


Escudo de Ávila.svg  Alcalde d'Àvila 

6 juliol 1991 - 16 juny 1995 - Dolores Ruiz Ayúcar
Escudo de Ávila.svg  Regidor de l'Ajuntament d'Àvila 

1987 - 1995
Dades biogràfiques
Naixement 3 de juliol de 1958 (59 anys)
Pajares de Adaja
Nacionalitat Espanyola
Alma mater Universitat de Salamanca
Activitat professional
Ocupació Polític
Ocupador Iberdrola
Altres dades
Partit polític Unió de Centre Democràtic
Partit Popular
Modifica dades a Wikidata

Ángel Jesús Acebes Paniagua (Pajares de Adaja, província d'Àvila, Castella la Vella, 3 de juliol de 1958) és un polític espanyol, diverses vegades ministre sota els governs de José María Aznar. Actualment treballa per a l'empresa Iberdrola, com a membre de la Comissió Executiva Delegada.[1]

Biografia[modifica]

Va estudiar dret a la Universitat de Salamanca, exercint posteriorment una curta carrera d'advocat per dedicar-se plenament a la política. Va iniciar la seva carrera política a les joventuts de la Unió de Centre Democràtic (UCD), i posteriorment s'afilià al Partit Popular. L'any 1987 va ser escollit regidor a l'ajuntament d'Àvila, i en va ser posteriorment alcalde entre 1991 i 1995.

L'any 1989 fou escollit senador al Senat, càrrec que mantingué fins al 1995. El 1996 fou nomenat coordinador general del Partit Popular, càrrec que va mantenir fins al 1999, i en les eleccions generals d'aquell mateix any fou escollit diputat al Congrés per la província d'Àvila. Peça fonamental en els governs de José María Aznar, fou designat el 20 de gener de 1999 Ministre d'Administracions Públiques en la primera remodelació del primer govern d'Aznar. Novament escollit diputat per Àvila en les eleccions generals de 2000, en la formació del segon govern fou nomenat inicialment Ministre de Justícia, càrrec que ocupà fins al 10 de juliol de 2002, quan en una gran remodelació del govern va esdevenir Ministre de l'Interior.

Al capdavant de la cartera d'Interior emprengué una gran lluita contra l'entorn d'ETA, i posteriorment tingué un paper clau en els dies següents als atemptats terroristes de l'11 de març de Madrid per part d'Al-Qaida. La seva gestió durant els dies posteriors als atemptats segueix sent controvertida, ja que mentre els mitjans de comunicació internacionals i alguns mitjans estatals atribuïen l'atemptat al terrorisme d'origen islamista, ell i el seu Govern van fer prevaldre l'autoria de la banda terrorista ETA fins i tot quan la investigació va ser sumant proves en contra seu. Segons van afirmar després dels atemptats i durant els mesos següents, van considerar que l'opció d'ETA era la més plausible a causa de les matances dutes a terme per aquesta en els trenta anys anteriors, i a les recents detencions realitzades a membres de la banda per intentar col·locar bombes en trens al desembre de 2003.

Després de la derrota del PP en les eleccions generals espanyoles de 2004 fou designat Secretari General del Partit Popular, càrrec que ostentà fins al 2008 quan fou succeït per María Dolores de Cospedal. Tanmateix seguí ocupant l'escó al Congrés de Diputats durant aquella legislatura i la següent, fins al 14 de juny de 2011, quan abandona la política per a dedicar-se plenament al seu despatx d'advocats.

En setembre de 2011, és contractat com a membre del consell d'administració del Banco Financiero y de Ahorros, grup bancari presidit per Rodrigo de Rato y Figaredo (també expolític del PP) i matriu de Bankia.[2]

L'abril de 2012 va començar a treballar per a l'empresa Iberdrola com a conseller extern, membre de la comissió de nomenaments i retribucions, alhora que de la comissió d'auditoria i supervisió del risc, amb un sou de 300.000 euros anuals (25.000 euros al mes).[3][4] En juliol de 2013, és ascendit i passa a ser membre de la comissió executiva delegada d'Iberdrola.[1]

Corrupció[modifica]

Segons els anomenats papers de Bárcenas (presumpta comptabilitat B del Partit Popular) publicats pel diari El País, Acebes hauria rebut un total de 107.100 euros en sobresous amb diners en negre procedents del finançament il·legal del partit.[5]

Referències[modifica]


Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Ángel Acebes Paniagua


Càrrecs públics
Precedit per:
Mario Galán Pérez
Alcalde d'Àvila
Àvila

19911995
Succeït per:
Dolores Ruiz Ayúcar
Precedit per:
Mariano Rajoy Brey
Ministre d'Administracions Públiques
Espanya

19992000
Succeït per:
Jesús Posada Moreno
Precedit per:
Margarita Mariscal de Gante
Ministre de Justícia
Espanya

20002002
Succeït per:
José María Michavila Núñez
Precedit per:
Mariano Rajoy Brey
Ministre de l'Interior
Espanya

20022004
Succeït per:
José Antonio Alonso Suárez
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Mariano Rajoy Brey
Partit Popular
Secretari General del Partit Popular

20042008
Succeït per:
María Dolores de Cospedal