Jaime Mayor Oreja

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJaime Mayor Oreja
Mayor Oreja.jpg
diputat europeu  Diputat europeu 

13 juny 2004 - 25 maig 2014
Circumscripció: Espanya

diputat al Congrés dels Diputats  Diputat al Congrés dels Diputats 

2 abril 2004 - 2 juliol 2004
 Membre del Parlament Basc 

8 juny 2001 - 30 març 2004
 Ministre de l'Interior 

6 maig 1996 - 27 febrer 2001
Juan Alberto Belloch Julbe - Mariano Rajoy
diputat al Congrés dels Diputats  Diputat al Congrés dels Diputats 

3 març 1996 - 24 abril 2001
 Membre del Parlament Basc 

18 desembre 1990 - 29 març 1996
diputat al Congrés dels Diputats  Diputat al Congrés dels Diputats 

28 octubre 1989 - 10 octubre 1990
Circumscripció: Biscaia

 President del Partit Popular del País Basc 

20 gener 1989 - 5 octubre 1996
Carlos Iturgaiz Angulo
 Membre del Parlament Basc 

22 març 1984 - 1 octubre 1986
 Delegat del Govern al País Basc 

25 febrer 1981 - 4 gener 1983
Marcelino Oreja Aguirre - Ramón Jáuregui Atondo
 Membre del Parlament Basc 

31 març 1980 - 13 novembre 1980
 Conseller de Turisme del Consell General Basc 

28 juny 1979 - 22 abril 1980 - Carlos Blasco de Imaz
diputat al Congrés dels Diputats  Diputat al Congrés dels Diputats 

1 abril 1979 - 28 octubre 1982
Marcelino Oreja Aguirre
Circumscripció: Guipúscoa
Dades biogràfiques
Naixement 12 de juliol de 1951 (66 anys)
Sant Sebastià
Activitat professional
Ocupació Polític
Altres dades
Partit polític Partit Popular
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Jaime Mayor Oreja (Sant Sebastià, País Basc 1951) és un polític basc, ex-eurodiputat i Ministre de l'Interior en els governs de José María Aznar.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 12 de juliol de 1951 a la ciutat de Sant Sebastià, capital de la província de Guipúscoa, nebot de l'exministre Marcelino Oreja Aguirre i membre d'una família carlista. Va estudiar enginyeria agrònoma a la universitat.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

El 1977 va participar en el nou projecte polític Demòcrates Independents Bascos, però el fracàs d'aquesta formació política en les primeres eleccions generals el va fer ingressar a la Unió del Centre Democràtic (UCD). En aquesta formació va ocupar el càrrec de Secretari General del partit de Guipúscoa i secretari adjunt de Relacions Internacionals, sent escollit diputat al Congrés de Diputats en les eleccions generals de 1979.

El 1980 fou escollit parlamentari autonòmic, Conseller de Turisme del Govern preautonòmic i diputat per Guipúscoa. El 1982 va ser designat delegat del Govern d'Espanya al País Basc. En les eleccions autonòmiques de 1984 es presentà a com candidat a lehendakari per Coalició Popular, la marca electoral de la coalició entre Aliança Popular, el Partit Demòcrata Popular i la Unió Liberal, esdevenint portaveu d'aquesta agrupació al Parlament Basc.

L'any 1989 fou nomenat director polític per a la campanya de les eleccions europees del Partit Popular (PP), nova marca d'Aliança Popular, sent nomenat president de la Gestora del PP Al País Basc.

En les eleccions generals al Congrés de 1989 fou escollit diputat, renunciant al seu escó per a presentar-se com a candidat a lehendakari en les eleccions basques de 1990, candidatura que novament encapçalà el 1994.

El 1995, després de l'assassinat per part d'ETA de Gregorio Ordóñez, encapçalà la llista del PP a l'ajuntament de Sant Sebastià, i el 1996 fou nomenat sotssecretari general del partit durant el XII Congrés Nacional. Novament escollit diputat al Congrés en les eleccions generals de 1996, repetí en les eleccions de l'any 2000 i 2004. Amb la victòria del Partit Popular en les eleccions de 1996, i en la formació del primer govern de José María Aznar fou nomenat Ministre de l'Interior, repetint novament en la formació del segon govern, abandonant però el seu càrrec el 28 de febrer de 2001 per presentar-se com a lehendakari, quedant en tercera posició.

Novament diputat al Congrés en les eleccions de 2004, renuncià al seu escó al juliol d'aquell mateix any per esdevenir eurodiputat al Parlament Europeu, càrrec que actualment desenvolupa com a vicepresident del Grup del Partit Popular Europeu.

Postura davant el franquisme[modifica | modifica el codi]

L'octubre del 2007, en una entrevista concedida a La Voz de Galicia, Mayor Oreja es preguntava per què havia ell de condemnar el franquisme quan aquest formava part de la història d'Espanya i representava a un sector molt ampli d'espanyols. A la mateixa entrevista, l'eurodiputat popular qualificava el franquisme de "situació d'extrema placidesa".[1]

Corrupció[modifica | modifica el codi]

Segons els anomenats papers de Bárcenas (presumpta comptabilitat B del Partit Popular) publicats pel diari El País, Mayor Oreja hauria rebut un total de 181.440 euros en sobresous amb diners en negre procedents del finançament il·legal del partit.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Clemente, Enrique. «¿Por qué voy a tener que condenar yo el franquismo?». La Voz de Galicia, 14-10-2007. [Consulta: 28 desembre 2015].
  2. «Todos los papeles de Bárcenas». El País, 04-02-2013. [Consulta: 28 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaime Mayor Oreja Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Alberto Belloch Julbe
Estat espanyol
Ministre de l'Interior

19962001
Succeït per:
Mariano Rajoy Brey