Carlos Iturgaiz Angulo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarlos Iturgaiz Angulo
Carlos Iturgaiz en un mitin del PP en Las Arenas (cropped).jpg
(2009) modifica
Biografia
Naixement20 octubre 1965 modifica (54 anys)
Santurtzi (Biscaia) modifica
European Parliament logo.svg Diputat al Parlament Europeu
6 novembre 2014 – 1r juliol 2019
← Miguel Arias Cañete
Circumscripció electoral: Espanya
European Parliament logo.svg Diputat al Parlament Europeu
14 juliol 2009 – 30 juny 2014
Circumscripció electoral: Espanya

European Parliament logo.svg Diputat al Parlament Europeu
20 juliol 2004 – 13 juliol 2009
Circumscripció electoral: Espanya

President del Partit Popular del País Basc
5 octubre 1996 – 6 novembre 2004
← Jaime Mayor OrejaMaría San Gil Noain →
Escudo del Pais Vasco.svg Diputat al Parlament Basc
30 novembre 1994 – 30 juny 2004
Circumscripció electoral: Biscaia
Escudo de Bilbao (ovalado).svg Regidor de l'Ajuntament de Bilbao
20 juny 1991 – 17 juny 1995 modifica
Activitat
OcupacióPolític modifica
PartitPartit Popular modifica
Membre de

Facebook: carlos.iturgaiz.7 Twitter: carlositurgaiz Instagram: carlositurgaiz Modifica els identificadors a Wikidata

Carlos José Iturgaiz Angulo (Santurtzi, 20 d'octubre de 1965) és un polític espanyol, dirigent del Partit Popular al País Basc i antic diputat al Parlament Europeu.

Biografia[modifica]

Amb família d'orígens carlistes, va estudiar en el Col·legi Santa María de Portugalete. Va iniciar estudis de llengües clàssiques, que abandonaria per titular-se com a professor d'acordió.

La seva trajectòria política s'inicia com apoderat de les Juntes Generals de Biscaia i com a regidor de l'Ajuntament de Bilbao l'any 1991. En el primer càrrec estaria fins a 1993, mentre que en el segon estaria fins a 1995. A les eleccions al Parlament Basc de 1994 fou cap de llista pel PP en substitució de Jaime Mayor Oreja, que anava a Madrid. Nomenat secretari general del PP Basc, va repetir a les eleccions al Parlament Basc de 1998 i de 2001, però no assolí desplaçar del poder al PNB.

L'any 2003 arribaria a ser sancionat amb un mes de suspensió de les seves funcions de parlamentari al demostrar-se que havia votat en nom de Jaime Mayor Oreja en una votació al parlament basc on aquest estava absent.[1][2]

El 2004 fou elegit diputat al Parlament Europeu pel Partit Popular. Fou elegit diputat al Parlament Europeu a les eleccions de 2004.[3] Ha actuat com a observador internacional de processos electorals a diversos països d'Amèrica Llatina. No obstant això, va fer declaracions favorables al discutit procés electoral d'Hondures en 2009, atacant simultàniament l'actitud de governs d'esquerra.[4] Igualment controvertida va ser la seva expulsió de Veneçzuela on acompanyava Luis Herrero qui es va dedicar a intervenir en política interna contra el gobierno.[5]

Al llarg de la seva carrera política s'ha distingit per la seva bel·ligerància contra els dirigents de l'esquerra abertzale,[6] tot i que també ha defensat l'escolarització dels seus fills en el model D, que inclou l'euskera com a llengua vehicular.[7]

A l'abril de 2013, en una compareixença davant la Comissió de Peticions de l'Eurocambra, va comparar els escarnis reivindicatives de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) durant 2013 amb les accions de grups independentistes bascos durant 1996[8] i va acusar l'organització ciutadana PAH d'haver començat una campanya d'“assetjament i intimidació” als càrrecs electes del seu partit.[9]

Referències[modifica]