Carlos Iturgaiz Angulo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaCarlos Iturgaiz Angulo
 Apoderat de les Juntes Generals de Biscaia
Escudo de Bizkaia 2007.svg
17 de juny de 1991 – 8 d'octubre de 1993
Circumscripció Encartaciones
 Diputat al Parlament Basc
Escudo Parlamento Vasco.png
30 de novembre de 1994 – 30 de juny de 2004
Circumscripció Biscaia
 Diputat al Parlament Europeu
Europarl logo.svg
En el càrrec des de 20 de juliol de 2004
Circumscripció Espanya Espanya
Dades biogràfiques
Naixement 20 d'octubre de 1965 (51 anys)
Santurtzi
Activitat professional
Ocupació polític
Altres dades personals
Partit polític Partit Popular
Modifica dades a Wikidata

Carlos José Iturgaiz Angulo (Santurtzi, 20 d'octubre de 1965) és un polític espanyol, dirigent del Partit Popular al País Basc i actualment diputat al Parlament Europeu.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Amb família d'orígens carlistes, va estudiar en el Col·legi Santa María de Portugalete. Va iniciar estudis de llengües clàssiques, que abandonaria per titular-se com a professor d'acordió.

La seva trajectòria política s'inicia com apoderat de les Juntes Generals de Biscaia i com a regidor de l'Ajuntament de Bilbao l'any 1991. En el primer càrrec estaria fins a 1993, mentre que en el segon estaria fins a 1995. A les eleccions al Parlament Basc de 1994 fou cap de llista pel PP en substitució de Jaime Mayor Oreja, que anava a Madrid. Nomenat secretari general del PP Basc, va repetir a les eleccions al Parlament Basc de 1998 i de 2001, però no assolí desplaçar del poder al PNB. S'ha distingit per la seva bel·ligerància contra els dirigents de l'esquerra abertzale.[1] El 2004 fou escollit diputat al Parlament Europeu pel Partit Popular. Fou escollit diputat al Parlament Europeu a les eleccions de 2004.[2] Ha actuat com a observador internacional de processos electorals a diversos països d'Amèrica Llatina. No obstant això, va fer declaracions favorables al discutit procés electoral d'Hondures en 2009, atacant simultàniament l'actitud de governs d'esquerra.[3] Igualment controvertida va ser la seva expulsió de Veneçzuela on acompanyava Luis Herrero qui es va dedicar a intervenir en política interna contra el gobierno.[4]

A l'abril de 2013, en una compareixença davant la Comissió de Peticions de l'Eurocambra, va comparar els escarnis reivindicatives de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) durant 2013 amb les accions de grups independentistes bascos durant 1996[5] i va acusar l'organització ciutadana PAH d'haver començat una campanya d'“assetjament i intimidació” als càrrecs electes del seu partit.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]