Partit Popular Europeu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióPartit Popular Europeu
(en) European People's Party Modifica el valor a Wikidata
European People's Party.svg
Dades
Nom curtEPP Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític europeu
metaorganització Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticademocràcia cristiana, liberal conservadorisme, conservadorisme i liberalisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació8 juliol 1976 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deregistre de partits polítics europeus (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaDonald Tusk (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalAntonio López-Istúriz White (2002–) Modifica el valor a Wikidata
Líder al Parlament EuropeuManfred Weber (2014)
JoventutsJoventuts del Partit Popular Europeu
Afiliació internacionalInternacional Demòcrata de Centre
Unió Internacional Demòcrata
Grup al Parlament EuropeuGrup del Partit Popular Europeu
Parlament Europeu
153 / 705 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webepp.eu Modifica el valor a Wikidata
Facebook: epp.eu Twitter: epptweet Instagram: insta_epp Flickr: eppofficial Modifica el valor a Wikidata

El Partit Popular Europeu (PPE) és un partit polític europeu de centredreta i proeuropeu, fundat el 1976 per partits democristians, però posteriorment ha ampliat la seva composició per a incloure a partits conservadors, liberals i altres perspectives de centredreta.[1][2][3] El 20 de novembre de 2019 el partit va elegir com a president a l'ex Primer Ministre de Polònia i president del Consell Europeu Donald Tusk.[4]

El PPE és el principal partit de la Unió Europea (UE), amb 178 diputats en el Parlament Europeu, tots ells presents en el Grup del Partit Popular Europeu, el qual compta amb 187 membres en total.[5] A més compta amb 10 membres de la Comissió Europea, inclosa la presidenta Ursula von der Leyen i 11 en el Consell Europeu, on és també el principal partit.[6]

Amb 75 partits repartits en 40 països d'Europa, controla el govern d'15 estats de tot el continent i compta amb el grup més gran de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, amb més de 190 membres en el grup parlamentari.[7]

El Partit Popular Europeu inclou partits tan importants com la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya, el Partit Popular d'Espanya, la Plataforma Cívica de Polònia, el Fidesz - Unió Cívica Hongaresa, el Partit Nacional Liberal de Romania o Els Republicans de França, i compta amb membres en tots els estats membres de la Unió Europea.[8]

Prioritats polítiques[modifica]

Història[modifica]

Líders històrics[modifica]

Presidents

President Estat Partit Nacional Mandat
1. Léo Tindemans  Belgium Partit Popular Cristià 1976 1985
2. Piet Bukman  Netherlands Partit Democristià 1985 1987
3. Jacques Santer  Luxembourg Partit Popular Social Cristià 1987 1990
4. Wilfried Martens  Belgium Partit Popular Cristià/Partit Cristià Democràtic i Flamenc 1990 2013

Presidents del Grup PPE-DE al Parlament Europeu[modifica]

President Estat Partit Nacional Mandat
1. Maan Sassen  Netherlands Partit Popular Cristià 1953 1958
2. Pierre Wigny  Belgium Partit Social Cristià 1958 1958
3. Alain Poher  France Moviment Republicà Popular 1958 1966
4. Joseph Illerhaus  Germany Unió Demòcrata Cristiana 1966 1969
5. Hans Lücker  Germany Unió Demòcrata Cristiana 1969 1975
6. Alfred Bertrand  Belgium Partit Popular Cristià 1975 1977
7. Egon Klepsch (Primer mandat)  Germany Unió Demòcrata Cristiana 1977 1982
8. Paolo Barbi  Italy Democràcia Cristiana 1982 1984
9. Egon Klepsch (Segon mandat)  Germany Unió Demòcrata Cristiana 1984 1992
10. Léo Tindemans  Belgium Partit Popular Cristià 1992 1994
11. Wilfried Martens  Belgium Partit Popular Cristià 1994 1999
12. Hans-Gert Pöttering  Germany Unió Demòcrata Cristiana 1999 2007
13. Joseph Daul  France Unió pel Moviment Popular 2007 actualitat

Governança[modifica]

El PPE opera com una associació internacional sense ànim de lucre segons la llei belga. Els estatuts del Partit Popular Europeu (Statuts du Parti Populaire Européen) es van adoptar originàriament el 29 d'abril de 1976.

L'organització interna del Partit Popular Europeu es compon de tres estaments estatutaris, la Presidència, l'Assemblea Política i els Congressos, i de tres no reglamentats, que són les Cimeres, les Reunions ministerials i els Grups de Treball.

Presidència[modifica]

Donald Tusk, president de Partit Popular Europeu.
Antonio López-Istúriz White, secretari general del Partit Popular Europeu.

La Presidència és l'òrgan executiu del partit. Decideix sobre les orientacions polítiques generals del PPE i presideix la seva Assemblea Política. La Presidència està composta pel president, deu vicepresidents, els presidents honoraris, el secretari general i el tresorer. El president del Grup del Partit Popular Europeu en el Parlament Europeu, els presidents de la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell Europeu, i l'Alt Representant (si són membres d'un partit del PPE) són tots vicepresidents ex officio.

Des de novembre de 2019, la presidència del Partit Popular Europeu (ordenada segons els vots rebuts al Congrés del PPE celebrat a Zagreb) és la següent:[4][9]

Assemblea política[modifica]

Assemblea política de febrer de 2020 del Partit Popular Europeu.

L'Assemblea Política defineix les posicions polítiques del Partit Popular Europeu entre els Congressos i decideix sobre les sol·licituds d'adhesió, les directrius polítiques i el pressupost. L'espai es reuneix almenys tres vegades a l'any.[10]

Formen part de l'Assemblea Política:

  • Els membres de la presidència del partit, inclosos els vicepresidents ex officio.
  • Els membres de la presidència del Grup del Partit Popular Europeu.
  • Els presidents dels partits membre i associats, així com de les associacions membre (o representant en el seu nom).
  • Els presidents de les delegacions nacionals del Grup Polític en el Parlament Europeu.
  • Els presidents dels grups del PPE en el Comitè de les Regions i en altres assemblees parlamentàries.

Congrés[modifica]

Congrés de 2019 del Partit Popular Europeu a Zagreb.

El Congrés és l'òrgan de decisió més alt del Partit Popular Europeu. Es compon de delegats dels partits membres, associacions del PPE, diputats del Grup del Partit Popular Europeu, la Presidència del PPE, caps de partit i de govern nacionals i Comissaris europeus que pertanyen a un partit membre, amb el nombre de delegats ponderats d'acord amb la participació del partits dins del grup parlamentari, i delegats individuals elegits pels partits membres d'acord amb les normes dels partits membres.[11]

D'acord amb els estatuts del Partit Popular Europeu, el Congrés ha de reunir-se una vegada cada tres anys, però també es reuneix normalment durant els anys d'eleccions al Parlament Europeu (cada cinc anys), i també s'han convocat Congressos extraordinaris. El Congrés elegeix la Presidència del PPE cada tres anys, decideix sobre els principals documents polítics i programes electorals, i proporciona una plataforma per als caps de govern i líders dels partits.[12]

Cimeres[modifica]

Cimera celebrada a Brussel·les el 12 de desembre de 2019.

Des de 1980, de manera prèvia a les reunions del Consell Europeu, els membres de més alt rang d'un govern pertanyent a un partit del Partit Popular Europeu (inclosos viceprimer ministres en governs de coalició) i el líder del major partit a la oposició pertanyent al PPE, es reuneixen a fi d'examinar l'ordre del dia i coordinar les posicions en els diferents temes a tractar.

A més, assisteixen a les reunions la presidència del partit, els càrrecs més rellevants del Partit Popular Europeu en les institucions, com són el president de la Comissió Europea o del Consell Europeu, i líders de partits membre de països no comunitaris.[13]

Reunions ministerials[modifica]

Des de 2007, el Partit Popular Europeu organitza de manera regular, reunions ministerials abans de les reunions del Consell de la Unió Europea. Aquestes reunions tenen els mateixos objectius del cim: l'anàlisi de l'ordre del dia i la coordinació de posicions a tractar.[14]

Aquestes reunions, a les quals acudeix un representant de cada país membre en la branca a debatre, generalment un ministre o un secretari d'Estat, així com membres especialitzats del Grup del Partit Popular Europeu, es divideixen en 10 àrees de treball configurades de la següent manera:

Grups de Treball[modifica]

Els grups de treball, si bé no estan en els estatuts del partit, són la columna vertebral de la labor política de Partit Popular Europeu. En ells, els representants dels partits membre poden desenvolupar les posicions estratègiques comunes sobre determinats aspectes polítics i presentar recomanacions per a aprovar en l'Assemblea Política.

Aquests grups també tenen mandats específics de treball per a la preparació de cimeres i congressos del PPE, i són els responsables de l'organització de conferències, taules rodones o altres esdeveniments que siguin interessants per a l'organització.[10]

Institucions europees[modifica]

Més enllà de la Unió Europea[modifica]

Fundacions[modifica]

El Partit Popular Europeu, després de la revisió de la regulació de la Unió Europea sobre partits polítics, que va permetre la creació de fundacions vinculades als partits, té tres entitats finançades directament pel PPE.

Centre d'Estudis Europeus Wilfried Martens[modifica]

El Centre d'Estudis Europeus Wilfried Martens (que deu el seu nom al fundador del Partit Popular Europeu, el belga Wilfried Martens) neix en 2007 com a laboratori d'idees oficial del PPE, agrupant actualment més de 50 fundacions i centres d'estudi, entre elles la Fundació Hanns Seidel i la Fundació Konrad Adenauer d'Alemanya, la Fundació Concordia i Llibertat i la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials d'Espanya, l'Institut per la Democràcia Konstantinos Karamanlis de Grècia, la Fundació Jarl Hjalmarson de Suècia o l'Acadèmia política del Partit Popular d'Àustria, entre d'altres.[15]

Aquest centre té com a objectius «fer avançar el pensament de centredreta, la qual cosa contribueix a la formulació de polítiques nacionals i comunitàries, que serveixen com a marc per a les fundacions i acadèmies polítiques nacionals i estimular el debat públic sobre la Unió Europea». Les seves activitats es divideixen en diversos grups temàtics: «estructures de partit i institucions de la UE», «polítiques econòmiques i socials», «política exterior», «medi ambient i energia», «valors i religió» i «polítics i l'opinió pública europea».

El centre participa de l'elaboració dels documents electorals del Partit Popular Europeu, crea campanyes i accions com el «tellbarroso.eu» («Digues-li a Barroso»), fent costat a José Manuel Barroso per a la presidència de la Comissió en les eleccions de 2009, organitza seminaris i formacions polítiques sobre la Unió Europea, i produeix estudis de recerca i publicacions diverses vegades a l'any.[16]

Institut Robert Schuman[modifica]

L'Institut Robert Schuman (abreujat d'Unió de l'Institut Robert Schuman per al Desenvolupament de la Democràcia a Europa central i oriental), liderat per l'eurodiputada Doris Pack, és la institució per a la formació del Partit Popular Europeu, amb seu a Budapest, Hongria. Va ser fundada en 1995 i la seva activitat principal comprèn la formació política i ciutadana, especialment als països de l'est i del sud-est europeu.[17]

Fundació Robert Schuman[modifica]

La Fundació Robert Schuman (abreujat de Fundació Robert Schuman per a la cooperació entre els demòcrates cristians a Europa) és un grup de reflexió del Partit Popular Europeu que actua en favor de la construcció europea, sempre basada en els principis de Robert Schuman, un dels «Pares de la Unió Europea».​[18] També ha creat un sistema de pràctiques en el Parlament Europeu per a joves del centre i est d'Europa, així com d'Amèrica Llatina o Rússia.[19]

Membres[modifica]

Els estatuts del Partit Popular Europeu defineix que el nombre de membres és il·limitat, però no pot ser inferior a dos, i els agrupa en quatre categories amb dret a vot (partit membre ordinari, partit membre associat, associació membre i membre individual) i tres sense dret a vot (partit membre associat, partit membre col·laborador i partit membre observador).[12]

Membres ordinaris[modifica]

Segons els estatuts del Partit Popular Europeu, es pot concedir la figura de membre ordinari a qualsevol partit demòcrata cristià o d'ideologia similar, amb seu a la Unió Europea i que subscrigui el programa polític i el codi de conducta del PPE.[12]

Actualment, els membres ordinaris són els següents:[8]

Estat Nom (català) Nom (llengua del país) abr. Eurodiputats
Alemanya Alemanya Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya Christlich Demokratische Union Deutschlands CDU
2 / 6
Unió Social Cristiana de Baviera Christlich-Soziale Union in Bayern CSU
2 / 6
Àustria Àustria Partit Popular d'Àustria Österreichische Volkspartei ÖVP
7 / 18
Bèlgica Bèlgica Centre Demòcrata Humanista Centre Démocrate Humaniste cdH
1 / 21
Cristià Democràtic i Flamenc Christen-Democratisch en Vlaams CD&V
2 / 21
Partit Social Cristià Christlich-Soziale Partei CSP
1 / 21
Bulgària Bulgària Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària Граждани за европейско развитие на България
Gràjdani za Evropeisko Razvítie na Balgària
GERB
6 / 17
Demòcrates per una Bulgària Forta Демократи за силна България
Demokrati za Silna Bălgarija
DSB
0 / 17
Moviment Bulgària pels Ciutadans Движение „България на гражданите“
Dvizhenie „Bulgariya na grazhdanite“
BCM
0 / 17
Unió de Forces Democràtiques Съюз на демократичните сили
Săjuz na Demokratičnite Sili
UDF
1 / 17
Croàcia Croàcia Unió Democràtica Croata Hrvatska Demokratska Zajednica HDZ
4 / 11
Dinamarca Dinamarca Partit Popular Conservador Det Konservative Folkeparti DKF
1 / 13
Demòcrata Cristians KristenDemokraterne K
0 / 13
Eslovàquia Eslovàquia Junts - Democràcia Cívica SPOLU - Občianska Demokracia SPOLU
2 / 13
Most-Híd Most-Híd Most-Híd
0 / 13
Moviment Democràtic Cristià Kresťanskodemokratické Hnutie KDH
1 / 13
Partit de la Coalició Hongaresa Magyar Koalíció Pártja
Strana Maďarskej Koalície
MKP-SMK
0 / 13
Eslovènia Eslovènia Nova Eslovènia Nova Slovenija NSi
1 / 8
Partit Democràtic Eslovè Slovenska Demokratska Stranka SDS
3 / 8
Partit Popular Eslovè Slovenska Ljudska Stranka SLS
Espanya Espanya Partit Popular Partido Popular PP
13 / 59
Estònia Estònia Unió Pro Pàtria i Res Pública Erakond Isamaa ja Res Publica Liit IRL
0 / 6
Finlàndia Finlàndia Demòcrata-Cristians Suomen Kristillisdemokraatit SK
3 / 13
Partit de la Coalició Nacional Kansallinen Kokoomus KOK
0 / 13
França França Els Republicans Les Républicains LR
8 / 79
Grècia Grècia Nova Democràcia Νέα Δημοκρατία
Néa Dimokratía
ND
8 / 21
Hongria Hongria Fidesz – Unió Cívica Hongaresa
(en suspensió)
Fidesz - Magyar Polgári Szövetség FIDESZ
12 / 21
Partit Popular Democristià Kereszténydemokrata Néppárt KDNP
1 / 21
Irlanda Irlanda Fine Gael Fine Gael FG
5 / 13
Itàlia Itàlia Alternativa Popular Alternativa Popolare AP
0 / 76
Força Itàlia Forza Italia FI
7 / 76
Partit Autonomista Trentino Tirolès Partito Autonomista Trentino Tirolese PATT
0 / 76
Partit Popular del Tirol del Sud Südtiroler Volkspartei UDC
1 / 76
Populars per Itàlia Popolari per l'Italia PpI
0 / 76
Unió dels Demòcrates Cristians i de Centre Unione dei Democratici Cristiani e Democratici di Centro UDC
0 / 76
Letònia Letònia Unitat Vienotība V
2 / 8
Lituània Lituània Unió Patriòtica - Democristians Lituans Tėvynės Sąjunga - Lietuvos Krikščionys Demokratai TS-LKD
3 / 11
Luxemburg Luxemburg Partit Popular Social Cristià Chrëschtlech Sozial Vollekspartei CSV
2 / 6
Malta Malta Partit Nacionalista Partit Nazzjonalista PN
2 / 6
Països Baixos Països Baixos Crida Demòcrata Cristiana Christen Democratisch Appèl CDA
2 / 21
Polònia Polònia Partit Popular Polonès Polskie Stronnictwo Ludowe PSL
3 / 51
Plataforma Cívica Platforma Obywatelska PO
14 / 51
Portugal Portugal Partido Socialdemòcrata Partido Social Democrata PSD
6 / 21
Centre Democràtic Social / Partit Popular Centro Democrático Social / Partido Popular CDS/PP
1 / 21
Romania Romania Partit Nacional Liberal Partidul Naţional Liberal PNL
10 / 32
Partit del Moviment Popular Partidul Mișcarea Populară PMP
2 / 32
Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania Uniunea Democrată a Maghiarilor din România
Romániai Magyar Demokrata Szövetség
RMDSZ/UDMR
2 / 32
Suècia Suècia Partit Moderat Moderaterna M
4 / 20
Demòcrata-Cristians Kristdemokraterna KD
2 / 20
Txèquia Txèquia TOP 09 TOP 09 TOP 09
2 / 21
Unió Democristiana–Partit Popular Txecoslovac Křesťanská a Demokratická Unie-Československá Strana Lidová KDU-ČSL
2 / 21
Cyprus Xipre Reagrupament Democràtic Δημοκρατικός Συναγερμός
Dimokratikós Sinayermós
DISY
2 / 6

Membres associats, col·laboradors i observadors[modifica]

La figura de membre associat es pot atorgar a qualsevol partit demòcrata cristià o d'ideologia similar, d'estats en procés d'entrada a la Unió Europea o d'estats pertanyents a l'Associació Europea de Lliure Comerç i que subscrigui el programa polític i el codi de conducta del PPE. Aquests partits no poden participar de les decisions del PPE ni dels seus òrgans interns. Si l'Estat del partit es converteix en membre de la UE, el partit passa automàticament a ser membre ordinari.

L'estatus de col·laborador es concedeix a qualsevol partit polític fora de la Unió Europea, representat en una organització internacional com el Consell d'Europa, l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa i la Unió per la Mediterrània. La pertinença a la Internacional Demòcrata de Centre o a la Unió Demòcrata Internacional és un criteri positiu per la seva entrada.

Per últim, la figura del partit observador es pot concedir a partits propers ideològicament al PPE d'estats membre de la Unió Europea, estats que hagin sol·licitat l'adhesió a la Unió, així com dels estats europeus que són membres del Consell d'Europa.[12]

Actualment formen part d'aquestes figures de membres, els següents partits:[8]

Estat Nom (català) Nom (llengua del país) abr. Estat
Albània Albània Partit Democràtic d'Albània Partia Demokratike e Shqipërisë PDSH Associat
Armènia Armènia Partit Republicà d'Armènia Հայաստանի Հանրապետական Կուսակցութուն
Hayastani Hanrapetakan Kusaktsutyun
HHK Observador
Patrimoni Ժառանգություն
Zharangutyun
Observador
Bielorússia Bielorússia Democràcia Cristiana Bielorussa Беларуская хрысьціянская дэмакратыя BCD Observador
Moviment per la Llibertat MFF Observador
Partit Cívic Unit de Bielorússia Аб'яднаная грамадзянская партыя Беларусі UCP Observador
Bòsnia i Herzegovina Bòsnia i Hercegovina Partit d'Acció Democràtica Stranka Demokratske Akcije SDA Observador
Partit del Progrés Democràtic Партија демократског прогреса
Partija Demokratskog Progresa
PDP Observador
Unió Democràtica Croata de Bòsnia i Hercegovina Hrvatska Demokratska Zajednica Bosne i Hercegovine HDZ Observador
Unió Democràtica Croata 1990 Hrvatska Demokratska Zajednica 1990 HDZ1990 Observador
Geòrgia Geòrgia Geòrgia Europea ევროპული საქართველო
Evropuli Sakartvelo
ES Observador
Moviment Nacional Unit ერთიანი ნაციონალური მოძრაობა
Ertiani Nazionaluri Modsraoba
ENM Observador
Kosovo Kosovo Lliga Democràtica de Kosovo Lidhja Demokratike e Kosovës LDK Observador
Líban Líban Forces Libaneses القوات اللبنانية
Al-Quwat Al-Lubnāniyya
Forces libanaises
Col·laborador
Falanges Libaneses حزب الكتائب اللبنانية
Ḥizb al-Katāʾib al-Lubnāniyya
Phalanges libanaises
Col·laborador
Macedònia Macedònia del Nord Organització Revolucionària Interior Macedònia - Moviment Nacional Búlgar Внатрешна македонска револуционерна организација - Демократска партија за македонско национално единство
Vnatrešna Makedonska Revolucionerna Organizacija - Demokratska Partija za Makedonsko Nacionalno Edinstvo
VMRO-DPMNE Associat
Moldàvia Moldàvia Partit d'Acció i Solidaritat Partidul Acțiune Solidi Solidaritate PAS Observador
Partit Liberal Democràtic de Moldàvia Partidul Liberal Democrat din Moldova PLDM Observador
Partit Polític "Plataforma de la Dignitat i la Veritat" Partidul Politic „Platforma Demnitate și Adevăr” PPPDA Observador
Montenegro Montenegro Partit Bosnià Бошњачка странка
Bošnjačka stranka
BS Associat
Marroc Marroc Concentració Nacional dels Independents التجمع الوطني للاحرار
ⴰⴳⵔⴰⵡ ⴰⵏⴰⵎⵓⵔ ⵉ ⵢⵏⵙⵉⵎⴰⵏⵏ
Rassemblement National des Indépendants
RNI Col·laborador
Partit de l'Istiqlal حزب الإستقلال
ⴰⴽⴰⴱⴰⵔ ⵏ ⵍⵉⵙⵜⵉⵇⵍⴰⵍ
Parti de l'indépendance
Istiqlal Col·laborador
Noruega Noruega Partit Conservador de Noruega Høyre H Associat
Partit Democristià Kristelig Folkeparti KrF Observador
San Marino San Marino Partit Democristià Sanmarinès Partito Democratico Cristiano Sammarinese PDCS Observador
Sèrbia Sèrbia Aliança d'Hongaresos de Voivodina Vajdasági Magyar Szövetség
Савез војвођанских Мађара
Savez vojvođanskih Mađara
CBM Associat
Partit Progressista Serbi Српска напредна странка
Srpska napredna stranka
SNS Associat
 Suïssa Partit Popular Democristià de Suïssa Christlich Demokratische Volkspartei
Parti Démocrate-Chrétien Suisse
Partito Popolare Democratico Svizzero
Partida Cristiandemocratica Svizra
CVP/PDC/PPD Associat
Flag of Ukraine.svg Ucraïna Aliança Democràtica Ucraïnesa per a la Reforma Український демократичний альянс за реформи Віталія Кличка

Ukraiinski demokratitxni alians za reformi Vitàlia Klitxà

UDAR/УДАР Observador
Unió Panucraïnesa "Pàtria" Всеукраїнське об'єднання "Батьківщина"
Vseukrayins'ke obyednannia "Bat'kivshchyna"
Observador
Unió Samopomich Об'єднання «Самопоміч»
Ob'yednannya «Samopomich»
Observador
Solidaritat Europea Європейська Солідарність
Jevropejśka Solidarnist
ES Observador

Associacions[modifica]

Les associacions membre del Partit Popular Europeu són organitzacions específiques que s'enfoquen en assumptes puntuals i que moltes vegades organitzen, per si mateixes, seminaris, conferències i altres esdeveniments. Segons el Reglament Intern del partit, les associacions membre «hauran de deixar clarament palesa en la seva denominació el seu vincle amb el PPE» i «permetre l'ingrés de les associacions nacionals corresponents dels Partits Membres ordinaris i associats».[12]

Actualment, aquesta condició s'ha concedit a les següents associacions:[20]

Dones del Partit Popular Europeu[modifica]

Doris Pack al congrés del Partit Popular Europeu de 2012.

L'associació Dones del Partit Popular Europeu (EPP Women per les seves sigles en anglès) és reconeguda pel PPE com la seva organització oficial de dones. Liderada per l'eurodiputada Doris Pack, i amb més de 50 organitzacions membre de tota Europa, es dedica a la promoció de la participació política de les dones i d'assumptes relacionats amb les dones.[21]

Estudiants Demòcrates Europeus[modifica]

Estudiants Demòcrates Europeus en el XXI Congrés del Partit Popular Europeu a Bucarest.

L'associació Estudiants Demòcrates Europeus (EDS per les seves sigles en anglès), és l'organització estudiantil del partit. Des de la seva fundació en 1958, l'associació reuneix joves estudiants i líders polítics per a promoure intercanvis polítics proeuropeus, valors generals com la llibertat, la democràcia i els drets humans, i treballar en pro de l'educació, com és el cas del Procés de Bolonya.[22]

L'entitat, liderada pel català Carlo Giacomo Angrisano,[23] no és una organització centralitzada, sinó una "organització d'organitzacions" amb una estructura de xarxa l'objectiu de la qual és harmonitzar l'acció de tots els seus membres per a donar als estudiants una veu més forta. L'entitat compta amb 40 organitzacions membre, representant a més de 500.000 d'estudiants en més de 30 països.[24]

Joventuts del Partit Popular Europeu[modifica]

Les Joventuts del Partit Popular Europeu en el XXI Congrés del PPE a Bucarest.

Les Joventuts del Partit Popular Europeu (YEPP per les seves sigles en anglès) és l'organització oficial de joves del PPE i està liderada per la portuguesa Lídia Pereira.[25] L'entitat, fundada en 1997 s'organitza segons els seus propis estatuts, i tria als seus propis representants, tan interns com en els diferents estaments del PPE.[26]

Com la resta d'organitzacions del Partit Popular Europeu, els seus membres són organitzacions de joventut dels partits membre. Amb 59 organitzacions, el seu objectiu és donar als joves un mitjà per a influir en les seves societats amb idees democratacristianes i conservadores. Reuneix a entre un i dos milions de joves de més de 40 països d'Europa.[27]

Pimes Europa[modifica]

Roda de premsa de Pimes Europa en el XXI Congrés del Partit Popular Europeu a Bucarest.

La xarxa Pimes Europa (SME Union per les seves sigles en anglès) té com a objectiu millorar la política europea perquè sigui més oberta als petits i mitjans empresaris. Aquesta entitat té una especial importància per al Partit Popular Europeu, ja que considera a les Pimes com una important font de treball, prosperitat i creixement.

Una de les principals prioritats de l'associació, dirigida per l'eurodiputat Ivan Stefanec, proposa reformar el marc legal de petites i mitjanes empreses a la Unió Europea, i promoure així els seus interessos a Europa perquè siguin veritable motor de l'economia del continent.[28]

Unió Europea de Persones Majors[modifica]

La Unió Europea de Persones Majors (ESCU per les seves sigles en anglès), va ser fundada a Madrid l'any 1995 i està liderada per An Hermans del partit belga Cristià Demòcrata i Flamenc. És l'organització política més gran de persones majors, amb més de 30 organitzacions de 26 estats.[29]

La ESCU està dedicada a la lluita pel millorament dels drets dels majors i la seva incorporació en la societat. Els seus objectius són la promoció del rol dels majors en una societat europea que avança en edat, la lluita contra la discriminació dels ancians, el sistema de pensions europeu, relacions intergeneracionals i la participació.[30]

Unió Europea de Treballadors Demòcrata Cristians[modifica]

La Unió Europea de Treballadors Demòcrata Cristians (EUCDW per les seves sigles en anglès) és l'organització de treballadors del Partit Popular Europeu, que agrupa 18 organitzacions de diversos països europeus,[31] i està liderada per l'eurodiputat alemany Elmar Brok.

La EUCDW busca la unificació política d'una Europa democràtica, promoure el desenvolupament del PPE sobre les bases de l'ensenyament social cristià, representar i defensar els interessos dels treballadors en la política europea, treballar pels principis de l'ensenyament social cristià i augmentar la cooperació amb els treballadors i els seus representants per a concretar el model social europeu.[32]

Membres individuals[modifica]

Finalment, tots els membres del Grup del Partit Popular Europeu elegits en una llista d'un partit membre són també membres individuals ex officio de l'associació. També es poden convertir en membres individuals altres eurodiputats del Parlament Europeu a proposta de la Presidència de l'associació. Els drets de veu i vot dels membres individuals dins dels òrgans de l'associació, segons els estatuts, són personals i inalienables.[12]

Actualment té aquesta condició la comissaria europea búlgara Kristalina Gueorguieva, que no és militant del partit Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària però va ser nomenada per aquest.

Denominació en la resta de llengües europees[modifica]

Denominació del PPE en les llengües europees
Alemany Europäische Volkspartei (EVP)
Anglès The European People's Party (EPP)
Búlgar Европейската народна партия (ЕНП)
Croat Europska pučka stranka (EPS)
Danès De Europæisk Folkeparti (EFP)
Eslovac Európskej ľudovej strany (ELS)
Eslovè Evropska ljudska stranka (ELS)
Espanyol Partido Popular Europeo (PPE)
Estoni Euroopa Rahvapartei (ERP)
Finès Euroopan kansanpuolue (EKP)
Francès Parti Populaire Européen (PPE)
Grec Ευρωπαϊκού Λαϊκού Κόμματος (EΛK)
Hongarès Európai Néppárt (ENP)
Italià Partito Popolare Europeo (PPE)
Letó Europos liaudies partija (ELP)
Lituà Europos liadies partija (ELP)
Luxemburguès Europäesche Vollekskspartei (EVP)
Maltès Partit Popolari Ewropew (PPE)
Neerlandès Europese Volkspartij (EVP)
Polonès Europejska Partia Ludowa (EPL)
Portuguès Partido Popular Europeu (PPE)
Romanès Partidul Popular European (PPE)
Suec Europeiska folkpartiet (EFP)
Txec Evropská lidová strana (ELS)

Referències[modifica]

  1. «10 preguntes clau per entendre les eleccions europees» (en català). Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona. [Consulta: 23 gener 2021].
  2. Nordsieck, Wolfram. «La base de dades sobre les eleccions parlamentàries i partits polítics a Europa» (en anglès). Parties and Elections in Europe. [Consulta: 23 gener 2021].
  3. Guerra, Raquel. «Los tories de Cameron lideran el nuevo grupo euroescéptico surgido en la UE» (en castellà). El Confidencial, 25-06-2009. [Consulta: 23 gener 2021].
  4. 4,0 4,1 de Miguel, Bernardo «Los populares europeos proclaman presidente a Donald Tusk con la esperanza de revertir su declive» (en castellà). El País [Madrid], 20-11-2019. ISSN: 1134-6582.
  5. «Eurodiputats del Grup del Partit Popular Europeu» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 23 gener 2021].
  6. «Els comisaris» (en castellà). Comissió Europea, 09-10-2019. [Consulta: 23 gener 2021].
  7. «Membres del Grup del Partit Popular Europeu» (en anglès). Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. [Consulta: 23 gener 2021].
  8. 8,0 8,1 8,2 «Partits i socis» (en anglès). Partit Popular Europeu. [Consulta: 23 gener 2021].
  9. «Presidència del Partit Popular Europeu» (en anglès). Partit Popular Europeu. [Consulta: 25 gener 2021].
  10. 10,0 10,1 «Assemblea Política del Partit Popular Europeu» (en anglès). Partit Popular Europeu. [Consulta: 25 gener 2021].
  11. «Congrés del Partit Popular Europeu» (en anglès). Partit Popular Europeu. [Consulta: 25 gener 2021].
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 «Estatuts aprovats en el Congrès del Partit Popular Europeu del 20 i 21 de novembre de 2019 a Zagreb (Croàcia)» (en anglès). Partit Popular Europeu, novembre 2019. [Consulta: 26 gener 2021].
  13. «Cimeres del Partit Popular Europeu» (en anglès). Partit Popular Europeu. [Consulta: 26 gener 2021].
  14. «Reunions ministerials de Partit Popular Europeu» (en anglès). Partit Popular Europeu. [Consulta: 26 gener 2021].
  15. «Xarxa del Centre d'Estudis Europeus Wildried Martens» (en anglès). Centre d'Estudis Europeus Wildried Martens. [Consulta: 26 gener 2021].
  16. «Sobre el Centre d'Estudis Europeus Wilfried Martens» (en anglès). Centre d'Estudis Europeus Wilfried Martens. [Consulta: 26 gener 2021].
  17. «Qui som l'Institut Robert Schuman» (en anglès). Institut Robert Schuman. [Consulta: 26 gener 2021].
  18. «Història de la vida de Robert Schuman» (en anglès). Fundació Robert Schuman. [Consulta: 26 gener 2021].
  19. «La Fundació Robert Schuman al cor d'Europa» (en anglès). Fundació Robert Schuman. [Consulta: 26 gener 2021].
  20. «Associacions i fundacions del Partit Popular Europeu» (en anglès). Partit Popular Europeu. [Consulta: 25 gener 2021].
  21. «Sobre Dones del Partit Popular Europeu» (en anglès). Dones del Partit Popular Europeu. [Consulta: 25 gener 2021].
  22. «Historia d'Estudiants Demòcrates Europeus» (en anglès). Estudiants Demòcrates Europeus. [Consulta: 25 gener 2021].
  23. «Executiva d'Estudiants Demòcrates Europeus» (en anglès). Estudiants Demòcrates Europeus. [Consulta: 25 gener 2021].
  24. «Membres d'Estudiants Demòcrates Europeus» (en anglès). Estudiants Demòcrates Europeus. [Consulta: 25 gener 2021].
  25. «Executiva de les Joventuts del Partit Popular Europeu» (en en). Joventuts del Partit Popular Europeu. [Consulta: 25 gener 2021].
  26. «Sobre les Joventuts del Partit Popular Europeu» (en en). Joventuts del Partit Popular Europeu. [Consulta: 25 gener 2021].
  27. «Membres de les Joventuts del Partit Popular Europeu» (en en). Joventuts del Partit Popular Europeu. [Consulta: 25 gener 2021].
  28. «Sobre Pimes Europa» (en anglès). Pimes Europa. [Consulta: 25 gener 2021].
  29. «Membres de la Unió Europea de Persones Majors» (en anglès). Unió Europea de Persones Majors. [Consulta: 25 gener 2021].
  30. «Sobre la Unió Europea de Persones Majors» (en anglès). Unió Europea de Persones Majors. [Consulta: 25 gener 2021].
  31. «Membres de la Unió Europea de Treballadors Demòcrata Cristians» (en anglès). Unió Europea de Treballadors Demòcrata Cristians. [Consulta: 25 gener 2021].
  32. «Sobre la Unió Europea de Treballadors Demòcrata Cristians» (en anglès). [Consulta: 25 gener 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Popular Europeu