Partit Popular Europeu

Partit Popular Europeu

(en) European People's Party
Dades
Nom curt	EPP
Tipus	partit polític europeu metaorganització
Ideologia política	democràcia cristiana, liberal conservadorisme, conservadorisme i liberalisme
Alineació política	centredreta
Història
Creació	8 juliol 1976
Activitat
Membre de	registre de partits polítics europeus (2017–)
Governança corporativa
Seu	Regió de Brussel·les-Capital (Bèlgica)
Presidència	Donald Tusk (2019–)
Secretari general	Antonio López-Istúriz White (2002–)
Líder al Parlament Europeu	Manfred Weber (2014)
Joventuts	Joventuts del Partit Popular Europeu
Afiliació internacional	Internacional Demòcrata de Centre Unió Internacional Demòcrata
Grup al Parlament Europeu	Grup del Partit Popular Europeu
Parlament Europeu	153 / 705
Altres
Color
Lloc web	epp.eu

El Partit Popular Europeu (PPE) és un partit polític europeu de centredreta i proeuropeu, fundat el 1976 per partits democristians, però posteriorment ha ampliat la seva composició per a incloure a partits conservadors, liberals i altres perspectives de centredreta. El 20 de novembre de 2019 el partit va elegir com a president a l'ex Primer Ministre de Polònia i president del Consell Europeu Donald Tusk.

El PPE és el principal partit de la Unió Europea (UE), amb 178 diputats en el Parlament Europeu, tots ells presents en el Grup del Partit Popular Europeu, el qual compta amb 187 membres en total. A més compta amb 10 membres de la Comissió Europea, inclosa la presidenta Ursula von der Leyen i 11 en el Consell Europeu, on és també el principal partit.

Amb 75 partits repartits en 40 països d'Europa, controla el govern d'15 estats de tot el continent i compta amb el grup més gran de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, amb més de 190 membres en el grup parlamentari.

El Partit Popular Europeu inclou partits tan importants com la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya, el Partit Popular d'Espanya, la Plataforma Cívica de Polònia, el Fidesz - Unió Cívica Hongaresa, el Partit Nacional Liberal de Romania o Els Republicans de França, i compta amb membres en tots els estats membres de la Unió Europea.

Líders històrics

Presidents

President		Estat	Partit Nacional	Mandat
1.	Léo Tindemans	Belgium	Partit Popular Cristià	1976	1985
2.	Piet Bukman	Netherlands	Partit Democristià	1985	1987
3.	Jacques Santer	Luxembourg	Partit Popular Social Cristià	1987	1990
4.	Wilfried Martens	Belgium	Partit Popular Cristià/Partit Cristià Democràtic i Flamenc	1990	2013

Presidents del Grup PPE-DE al Parlament Europeu

President		Estat	Partit Nacional	Mandat
1.	Maan Sassen	Netherlands	Partit Popular Cristià	1953	1958
2.	Pierre Wigny	Belgium	Partit Social Cristià	1958	1958
3.	Alain Poher	France	Moviment Republicà Popular	1958	1966
4.	Joseph Illerhaus	Germany	Unió Demòcrata Cristiana	1966	1969
5.	Hans Lücker	Germany	Unió Demòcrata Cristiana	1969	1975
6.	Alfred Bertrand	Belgium	Partit Popular Cristià	1975	1977
7.	Egon Klepsch (Primer mandat)	Germany	Unió Demòcrata Cristiana	1977	1982
8.	Paolo Barbi	Italy	Democràcia Cristiana	1982	1984
9.	Egon Klepsch (Segon mandat)	Germany	Unió Demòcrata Cristiana	1984	1992
10.	Léo Tindemans	Belgium	Partit Popular Cristià	1992	1994
11.	Wilfried Martens	Belgium	Partit Popular Cristià	1994	1999
12.	Hans-Gert Pöttering	Germany	Unió Demòcrata Cristiana	1999	2007
13.	Joseph Daul	France	Unió pel Moviment Popular	2007	actualitat

Governança

El PPE opera com una associació internacional sense ànim de lucre segons la llei belga. Els estatuts del Partit Popular Europeu (Statuts du Parti Populaire Européen) es van adoptar originàriament el 29 d'abril de 1976.

L'organització interna del Partit Popular Europeu es compon de tres estaments estatutaris, la Presidència, l'Assemblea Política i els Congressos, i de tres no reglamentats, que són les Cimeres, les Reunions ministerials i els Grups de Treball.

Presidència

Donald Tusk, president de Partit Popular Europeu.

Antonio López-Istúriz White, secretari general del Partit Popular Europeu.

La Presidència és l'òrgan executiu del partit. Decideix sobre les orientacions polítiques generals del PPE i presideix la seva Assemblea Política. La Presidència està composta pel president, deu vicepresidents, els presidents honoraris, el secretari general i el tresorer. El president del Grup del Partit Popular Europeu en el Parlament Europeu, els presidents de la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell Europeu, i l'Alt Representant (si són membres d'un partit del PPE) són tots vicepresidents ex officio.

Des de novembre de 2019, la presidència del Partit Popular Europeu (ordenada segons els vots rebuts al Congrés del PPE celebrat a Zagreb) és la següent:

• Donald Tusk - President (antic primer ministre de Polònia i president del Consell Europeu)
• Antonio López-Isturiz White - Secretari General (eurodiputat per Espanya)
• Mariya Gabriel - Vicepresidenta (comissària de la UE per Bulgària)
• David McAllister - Vicepresident (antic ministre-president de Baixa Saxònia i eurodiputat per Alemanya)
• Helen McEntee - Vicepresidenta (ministra de justícia a la República d'Irlanda)
• Johannes Hahn - Vicepresident (comissionat de la UE per Àustria)
• Esther de Lange - Vicepresidenta (eurodiputada per Països Baixos)
• Antonio Tajani - Vicepresident (antic president del Parlament Europeu i eurodiputat per Itàlia)
• Siegfried Mureșan - Vicepresident (eurodiputat per Romania)
• Franck Proust - Vicepresident (antic eurodiputat per França)
• Paulo Rangel - Vicepresident (eurodiputat per Portugal)
• Petteri Orpo - Vicepresident (ex-primer ministre de Finlàndia)
• Christian Schmidt - Tresorer (eurodiputat per Alemanya)
• Ursula von der Leyen - Vicepresidenta ex officio (presidenta de la Comissió Europea)
• Manfred Weber - Vicepresident ex officio (president del Grup del Partit Popular Europeu)
• Sauli Niinistö - President honorari (president de Finlàndia)

Assemblea política

Assemblea política de febrer de 2020 del Partit Popular Europeu.

L'Assemblea Política defineix les posicions polítiques del Partit Popular Europeu entre els Congressos i decideix sobre les sol·licituds d'adhesió, les directrius polítiques i el pressupost. L'espai es reuneix almenys tres vegades a l'any.

Formen part de l'Assemblea Política:

• Els membres de la presidència del partit, inclosos els vicepresidents ex officio.
• Els membres de la presidència del Grup del Partit Popular Europeu.
• Els presidents dels partits membre i associats, així com de les associacions membre (o representant en el seu nom).
• Els presidents de les delegacions nacionals del Grup Polític en el Parlament Europeu.
• Els presidents dels grups del PPE en el Comitè de les Regions i en altres assemblees parlamentàries.

Congrés

Congrés de 2019 del Partit Popular Europeu a Zagreb.

El Congrés és l'òrgan de decisió més alt del Partit Popular Europeu. Es compon de delegats dels partits membres, associacions del PPE, diputats del Grup del Partit Popular Europeu, la Presidència del PPE, caps de partit i de govern nacionals i Comissaris europeus que pertanyen a un partit membre, amb el nombre de delegats ponderats d'acord amb la participació del partits dins del grup parlamentari, i delegats individuals elegits pels partits membres d'acord amb les normes dels partits membres.

D'acord amb els estatuts del Partit Popular Europeu, el Congrés ha de reunir-se una vegada cada tres anys, però també es reuneix normalment durant els anys d'eleccions al Parlament Europeu (cada cinc anys), i també s'han convocat Congressos extraordinaris. El Congrés elegeix la Presidència del PPE cada tres anys, decideix sobre els principals documents polítics i programes electorals, i proporciona una plataforma per als caps de govern i líders dels partits.

Cimeres

Cimera celebrada a Brussel·les el 12 de desembre de 2019.

Des de 1980, de manera prèvia a les reunions del Consell Europeu, els membres de més alt rang d'un govern pertanyent a un partit del Partit Popular Europeu (inclosos viceprimer ministres en governs de coalició) i el líder del major partit a la oposició pertanyent al PPE, es reuneixen a fi d'examinar l'ordre del dia i coordinar les posicions en els diferents temes a tractar.

A més, assisteixen a les reunions la presidència del partit, els càrrecs més rellevants del Partit Popular Europeu en les institucions, com són el president de la Comissió Europea o del Consell Europeu, i líders de partits membre de països no comunitaris.

Reunions ministerials

Des de 2007, el Partit Popular Europeu organitza de manera regular, reunions ministerials abans de les reunions del Consell de la Unió Europea. Aquestes reunions tenen els mateixos objectius del cim: l'anàlisi de l'ordre del dia i la coordinació de posicions a tractar.

Aquestes reunions, a les quals acudeix un representant de cada país membre en la branca a debatre, generalment un ministre o un secretari d'Estat, així com membres especialitzats del Grup del Partit Popular Europeu, es divideixen en 10 àrees de treball configurades de la següent manera:

• Afers exteriors, presidida per David McAllister, vicepresident del PPE i eurodiputat per Alemanya, i Simon Coveney, ministre d'afers exteriors i comerç de la República d'Irlanda.
• Defensa, presidida per Jüri Luik, ministra de defensa d'Estònia.
• Assumptes generals, presidida per Helen McEntee, ministra d'assumptes europeus de la República d'Irlanda, i Karoline Edtstadler, ministra d'afers europeus d'Àustria.
• Assumptes econòmics i financers, presidida per Valdis Dombrovskis, comissari Europeu de l'Euro i el Diàleg Social per Letònia, i Paschal Donohoe, ministre d'hisenda de la República d'Irlanda.
• Interior, presidida per Peter De Crem, ministre d'interior de Bèlgica, i Esteban González Pons, eurodiputat per Espanya.
• Justícia.
• Agricultura, presidida per Michael Creed, ministre d'agricultura, alimentació i marina de la República d'Irlanda.
• Energia, presidida per Jerzy Buzek, eurodiputat per Polònia.
• Salut, presidida per Jens Spahn, ministre de salut d'Alemanya.
• Comerç, presidida per Leo Varadkar, viceprimer ministre de la República d'Irlanda.

Grups de Treball

Els grups de treball, si bé no estan en els estatuts del partit, són la columna vertebral de la labor política de Partit Popular Europeu. En ells, els representants dels partits membre poden desenvolupar les posicions estratègiques comunes sobre determinats aspectes polítics i presentar recomanacions per a aprovar en l'Assemblea Política.

Aquests grups també tenen mandats específics de treball per a la preparació de cimeres i congressos del PPE, i són els responsables de l'organització de conferències, taules rodones o altres esdeveniments que siguin interessants per a l'organització.

Fundacions

El Partit Popular Europeu, després de la revisió de la regulació de la Unió Europea sobre partits polítics, que va permetre la creació de fundacions vinculades als partits, té tres entitats finançades directament pel PPE.

Centre d'Estudis Europeus Wilfried Martens

El Centre d'Estudis Europeus Wilfried Martens (que deu el seu nom al fundador del Partit Popular Europeu, el belga Wilfried Martens) neix en 2007 com a laboratori d'idees oficial del PPE, agrupant actualment més de 50 fundacions i centres d'estudi, entre elles la Fundació Hanns Seidel i la Fundació Konrad Adenauer d'Alemanya, la Fundació Concordia i Llibertat i la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials d'Espanya, l'Institut per la Democràcia Konstantinos Karamanlis de Grècia, la Fundació Jarl Hjalmarson de Suècia o l'Acadèmia política del Partit Popular d'Àustria, entre d'altres.

Aquest centre té com a objectius «fer avançar el pensament de centredreta, la qual cosa contribueix a la formulació de polítiques nacionals i comunitàries, que serveixen com a marc per a les fundacions i acadèmies polítiques nacionals i estimular el debat públic sobre la Unió Europea». Les seves activitats es divideixen en diversos grups temàtics: «estructures de partit i institucions de la UE», «polítiques econòmiques i socials», «política exterior», «medi ambient i energia», «valors i religió» i «polítics i l'opinió pública europea».

El centre participa de l'elaboració dels documents electorals del Partit Popular Europeu, crea campanyes i accions com el «tellbarroso.eu» («Digues-li a Barroso»), fent costat a José Manuel Barroso per a la presidència de la Comissió en les eleccions de 2009, organitza seminaris i formacions polítiques sobre la Unió Europea, i produeix estudis de recerca i publicacions diverses vegades a l'any.

Institut Robert Schuman

L'Institut Robert Schuman (abreujat d'Unió de l'Institut Robert Schuman per al Desenvolupament de la Democràcia a Europa central i oriental), liderat per l'eurodiputada Doris Pack, és la institució per a la formació del Partit Popular Europeu, amb seu a Budapest, Hongria. Va ser fundada en 1995 i la seva activitat principal comprèn la formació política i ciutadana, especialment als països de l'est i del sud-est europeu.

Fundació Robert Schuman

La Fundació Robert Schuman (abreujat de Fundació Robert Schuman per a la cooperació entre els demòcrates cristians a Europa) és un grup de reflexió del Partit Popular Europeu que actua en favor de la construcció europea, sempre basada en els principis de Robert Schuman, un dels «Pares de la Unió Europea».​ També ha creat un sistema de pràctiques en el Parlament Europeu per a joves del centre i est d'Europa, així com d'Amèrica Llatina o Rússia.

Membres

Els estatuts del Partit Popular Europeu defineix que el nombre de membres és il·limitat, però no pot ser inferior a dos, i els agrupa en quatre categories amb dret a vot (partit membre ordinari, partit membre associat, associació membre i membre individual) i tres sense dret a vot (partit membre associat, partit membre col·laborador i partit membre observador).

Membres ordinaris

Segons els estatuts del Partit Popular Europeu, es pot concedir la figura de membre ordinari a qualsevol partit demòcrata cristià o d'ideologia similar, amb seu a la Unió Europea i que subscrigui el programa polític i el codi de conducta del PPE.

Actualment, els membres ordinaris són els següents:

Estat	Nom (català)	Nom (llengua del país)	abr.	Eurodiputats
Alemanya	Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya	Christlich Demokratische Union Deutschlands	CDU	2 / 6
	Unió Social Cristiana de Baviera	Christlich-Soziale Union in Bayern	CSU	2 / 6
Àustria	Partit Popular d'Àustria	Österreichische Volkspartei	ÖVP	7 / 18
Bèlgica	Centre Demòcrata Humanista	Centre Démocrate Humaniste	cdH	1 / 21
	Cristià Democràtic i Flamenc	Christen-Democratisch en Vlaams	CD&V	2 / 21
	Partit Social Cristià	Christlich-Soziale Partei	CSP	1 / 21
Bulgària	Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària	Граждани за европейско развитие на България Gràjdani za Evropeisko Razvítie na Balgària	GERB	6 / 17
	Demòcrates per una Bulgària Forta	Демократи за силна България Demokrati za Silna Bălgarija	DSB	0 / 17
	Moviment Bulgària pels Ciutadans	Движение „България на гражданите“ Dvizhenie „Bulgariya na grazhdanite“	BCM	0 / 17
	Unió de Forces Democràtiques	Съюз на демократичните сили Săjuz na Demokratičnite Sili	UDF	1 / 17
Croàcia	Unió Democràtica Croata	Hrvatska Demokratska Zajednica	HDZ	4 / 11
Dinamarca	Partit Popular Conservador	Det Konservative Folkeparti	DKF	1 / 13
	Demòcrata Cristians	KristenDemokraterne	K	0 / 13
Eslovàquia	Junts - Democràcia Cívica	SPOLU - Občianska Demokracia	SPOLU	2 / 13
	Most-Híd	Most-Híd	Most-Híd	0 / 13
	Moviment Democràtic Cristià	Kresťanskodemokratické Hnutie	KDH	1 / 13
	Partit de la Coalició Hongaresa	Magyar Koalíció Pártja Strana Maďarskej Koalície	MKP-SMK	0 / 13
Eslovènia	Nova Eslovènia	Nova Slovenija	NSi	1 / 8
	Partit Democràtic Eslovè	Slovenska Demokratska Stranka	SDS	3 / 8
	Partit Popular Eslovè	Slovenska Ljudska Stranka	SLS
Espanya	Partit Popular	Partido Popular	PP	13 / 59
Estònia	Unió Pro Pàtria i Res Pública	Erakond Isamaa ja Res Publica Liit	IRL	0 / 6
Finlàndia	Demòcrata-Cristians	Suomen Kristillisdemokraatit	SK	3 / 13
	Partit de la Coalició Nacional	Kansallinen Kokoomus	KOK	0 / 13
França	Els Republicans	Les Républicains	LR	8 / 79
Grècia	Nova Democràcia	Νέα Δημοκρατία Néa Dimokratía	ND	8 / 21
Hongria	Fidesz – Unió Cívica Hongaresa (en suspensió)	Fidesz - Magyar Polgári Szövetség	FIDESZ	12 / 21
	Partit Popular Democristià	Kereszténydemokrata Néppárt	KDNP	1 / 21
Irlanda	Fine Gael	Fine Gael	FG	5 / 13
Itàlia	Alternativa Popular	Alternativa Popolare	AP	0 / 76
	Força Itàlia	Forza Italia	FI	7 / 76
	Partit Autonomista Trentino Tirolès	Partito Autonomista Trentino Tirolese	PATT	0 / 76
	Partit Popular del Tirol del Sud	Südtiroler Volkspartei	UDC	1 / 76
	Populars per Itàlia	Popolari per l'Italia	PpI	0 / 76
	Unió dels Demòcrates Cristians i de Centre	Unione dei Democratici Cristiani e Democratici di Centro	UDC	0 / 76
Letònia	Unitat	Vienotība	V	2 / 8
Lituània	Unió Patriòtica - Democristians Lituans	Tėvynės Sąjunga - Lietuvos Krikščionys Demokratai	TS-LKD	3 / 11
Luxemburg	Partit Popular Social Cristià	Chrëschtlech Sozial Vollekspartei	CSV	2 / 6
Malta	Partit Nacionalista	Partit Nazzjonalista	PN	2 / 6
Països Baixos	Crida Demòcrata Cristiana	Christen Democratisch Appèl	CDA	2 / 21
Polònia	Partit Popular Polonès	Polskie Stronnictwo Ludowe	PSL	3 / 51
	Plataforma Cívica	Platforma Obywatelska	PO	14 / 51
Portugal	Partido Socialdemòcrata	Partido Social Democrata	PSD	6 / 21
	Centre Democràtic Social / Partit Popular	Centro Democrático Social / Partido Popular	CDS/PP	1 / 21
Romania	Partit Nacional Liberal	Partidul Naţional Liberal	PNL	10 / 32
	Partit del Moviment Popular	Partidul Mișcarea Populară	PMP	2 / 32
	Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania	Uniunea Democrată a Maghiarilor din România Romániai Magyar Demokrata Szövetség	RMDSZ/UDMR	2 / 32
Suècia	Partit Moderat	Moderaterna	M	4 / 20
	Demòcrata-Cristians	Kristdemokraterna	KD	2 / 20
Txèquia	TOP 09	TOP 09	TOP 09	2 / 21
	Unió Democristiana–Partit Popular Txecoslovac	Křesťanská a Demokratická Unie-Československá Strana Lidová	KDU-ČSL	2 / 21
Xipre	Reagrupament Democràtic	Δημοκρατικός Συναγερμός Dimokratikós Sinayermós	DISY	2 / 6

Membres associats, col·laboradors i observadors

La figura de membre associat es pot atorgar a qualsevol partit demòcrata cristià o d'ideologia similar, d'estats en procés d'entrada a la Unió Europea o d'estats pertanyents a l'Associació Europea de Lliure Comerç i que subscrigui el programa polític i el codi de conducta del PPE. Aquests partits no poden participar de les decisions del PPE ni dels seus òrgans interns. Si l'Estat del partit es converteix en membre de la UE, el partit passa automàticament a ser membre ordinari.

L'estatus de col·laborador es concedeix a qualsevol partit polític fora de la Unió Europea, representat en una organització internacional com el Consell d'Europa, l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa i la Unió per la Mediterrània. La pertinença a la Internacional Demòcrata de Centre o a la Unió Demòcrata Internacional és un criteri positiu per la seva entrada.

Per últim, la figura del partit observador es pot concedir a partits propers ideològicament al PPE d'estats membre de la Unió Europea, estats que hagin sol·licitat l'adhesió a la Unió, així com dels estats europeus que són membres del Consell d'Europa.

Actualment formen part d'aquestes figures de membres, els següents partits:

Estat	Nom (català)	Nom (llengua del país)	abr.	Estat
Albània	Partit Democràtic d'Albània	Partia Demokratike e Shqipërisë	PDSH	Associat
Armènia	Partit Republicà d'Armènia	Հայաստանի Հանրապետական Կուսակցութուն Hayastani Hanrapetakan Kusaktsutyun	HHK	Observador
	Patrimoni	Ժառանգություն Zharangutyun		Observador
Bielorússia	Democràcia Cristiana Bielorussa	Беларуская хрысьціянская дэмакратыя	BCD	Observador
	Moviment per la Llibertat		MFF	Observador
	Partit Cívic Unit de Bielorússia	Аб'яднаная грамадзянская партыя Беларусі	UCP	Observador
Bòsnia i Hercegovina	Partit d'Acció Democràtica	Stranka Demokratske Akcije	SDA	Observador
	Partit del Progrés Democràtic	Партија демократског прогреса Partija Demokratskog Progresa	PDP	Observador
	Unió Democràtica Croata de Bòsnia i Hercegovina	Hrvatska Demokratska Zajednica Bosne i Hercegovine	HDZ	Observador
	Unió Democràtica Croata 1990	Hrvatska Demokratska Zajednica 1990	HDZ1990	Observador
Geòrgia	Geòrgia Europea	ევროპული საქართველო Evropuli Sakartvelo	ES	Observador
	Moviment Nacional Unit	ერთიანი ნაციონალური მოძრაობა Ertiani Nazionaluri Modsraoba	ENM	Observador
Kosovo	Lliga Democràtica de Kosovo	Lidhja Demokratike e Kosovës	LDK	Observador
Líban	Forces Libaneses	القوات اللبنانية Al-Quwat Al-Lubnāniyya Forces libanaises		Col·laborador
	Falanges Libaneses	حزب الكتائب اللبنانية Ḥizb al-Katāʾib al-Lubnāniyya Phalanges libanaises		Col·laborador
Macedònia del Nord	Organització Revolucionària Interior Macedònia - Moviment Nacional Búlgar	Внатрешна македонска револуционерна организација - Демократска партија за македонско национално единство Vnatrešna Makedonska Revolucionerna Organizacija - Demokratska Partija za Makedonsko Nacionalno Edinstvo	VMRO-DPMNE	Associat
Moldàvia	Partit d'Acció i Solidaritat	Partidul Acțiune Solidi Solidaritate	PAS	Observador
	Partit Liberal Democràtic de Moldàvia	Partidul Liberal Democrat din Moldova	PLDM	Observador
	Partit Polític "Plataforma de la Dignitat i la Veritat"	Partidul Politic „Platforma Demnitate și Adevăr”	PPPDA	Observador
Montenegro	Partit Bosnià	Бошњачка странка Bošnjačka stranka	BS	Associat
Marroc	Concentració Nacional dels Independents	التجمع الوطني للاحرار ⴰⴳⵔⴰⵡ ⴰⵏⴰⵎⵓⵔ ⵉ ⵢⵏⵙⵉⵎⴰⵏⵏ Rassemblement National des Indépendants	RNI	Col·laborador
	Partit de l'Istiqlal	حزب الإستقلال ⴰⴽⴰⴱⴰⵔ ⵏ ⵍⵉⵙⵜⵉⵇⵍⴰⵍ Parti de l'indépendance	Istiqlal	Col·laborador
Noruega	Partit Conservador de Noruega	Høyre	H	Associat
	Partit Democristià	Kristelig Folkeparti	KrF	Observador
San Marino	Partit Democristià Sanmarinès	Partito Democratico Cristiano Sammarinese	PDCS	Observador
Sèrbia	Aliança d'Hongaresos de Voivodina	Vajdasági Magyar Szövetség Савез војвођанских Мађара Savez vojvođanskih Mađara	CBM	Associat
	Partit Progressista Serbi	Српска напредна странка Srpska napredna stranka	SNS	Associat
Suïssa	Partit Popular Democristià de Suïssa	Christlich Demokratische Volkspartei Parti Démocrate-Chrétien Suisse Partito Popolare Democratico Svizzero Partida Cristiandemocratica Svizra	CVP/PDC/PPD	Associat
Ucraïna	Aliança Democràtica Ucraïnesa per a la Reforma	Український демократичний альянс за реформи Віталія Кличка Ukraiinski demokratitxni alians za reformi Vitàlia Klitxà	UDAR/УДАР	Observador
	Unió Panucraïnesa "Pàtria"	Всеукраїнське об'єднання "Батьківщина" Vseukrayins'ke obyednannia "Bat'kivshchyna"		Observador
	Unió Samopomich	Об'єднання «Самопоміч» Ob'yednannya «Samopomich»		Observador
	Solidaritat Europea	Європейська Солідарність Jevropejśka Solidarnist	ES	Observador

Associacions

Les associacions membre del Partit Popular Europeu són organitzacions específiques que s'enfoquen en assumptes puntuals i que moltes vegades organitzen, per si mateixes, seminaris, conferències i altres esdeveniments. Segons el Reglament Intern del partit, les associacions membre «hauran de deixar clarament palesa en la seva denominació el seu vincle amb el PPE» i «permetre l'ingrés de les associacions nacionals corresponents dels Partits Membres ordinaris i associats».

Actualment, aquesta condició s'ha concedit a les següents associacions:

Dones del Partit Popular Europeu

Doris Pack al congrés del Partit Popular Europeu de 2012.

L'associació Dones del Partit Popular Europeu (EPP Women per les seves sigles en anglès) és reconeguda pel PPE com la seva organització oficial de dones. Liderada per l'eurodiputada Doris Pack, i amb més de 50 organitzacions membre de tota Europa, es dedica a la promoció de la participació política de les dones i d'assumptes relacionats amb les dones.

Estudiants Demòcrates Europeus

Estudiants Demòcrates Europeus en el XXI Congrés del Partit Popular Europeu a Bucarest.

L'associació Estudiants Demòcrates Europeus (EDS per les seves sigles en anglès), és l'organització estudiantil del partit. Des de la seva fundació en 1958, l'associació reuneix joves estudiants i líders polítics per a promoure intercanvis polítics proeuropeus, valors generals com la llibertat, la democràcia i els drets humans, i treballar en pro de l'educació, com és el cas del Procés de Bolonya.

L'entitat, liderada pel català Carlo Giacomo Angrisano, no és una organització centralitzada, sinó una "organització d'organitzacions" amb una estructura de xarxa l'objectiu de la qual és harmonitzar l'acció de tots els seus membres per a donar als estudiants una veu més forta. L'entitat compta amb 40 organitzacions membre, representant a més de 500.000 d'estudiants en més de 30 països.

Joventuts del Partit Popular Europeu

Les Joventuts del Partit Popular Europeu en el XXI Congrés del PPE a Bucarest.

Les Joventuts del Partit Popular Europeu (YEPP per les seves sigles en anglès) és l'organització oficial de joves del PPE i està liderada per la portuguesa Lídia Pereira. L'entitat, fundada en 1997 s'organitza segons els seus propis estatuts, i tria als seus propis representants, tan interns com en els diferents estaments del PPE.

Com la resta d'organitzacions del Partit Popular Europeu, els seus membres són organitzacions de joventut dels partits membre. Amb 59 organitzacions, el seu objectiu és donar als joves un mitjà per a influir en les seves societats amb idees democratacristianes i conservadores. Reuneix a entre un i dos milions de joves de més de 40 països d'Europa.

Pimes Europa

Roda de premsa de Pimes Europa en el XXI Congrés del Partit Popular Europeu a Bucarest.

La xarxa Pimes Europa (SME Union per les seves sigles en anglès) té com a objectiu millorar la política europea perquè sigui més oberta als petits i mitjans empresaris. Aquesta entitat té una especial importància per al Partit Popular Europeu, ja que considera a les Pimes com una important font de treball, prosperitat i creixement.

Una de les principals prioritats de l'associació, dirigida per l'eurodiputat Ivan Stefanec, proposa reformar el marc legal de petites i mitjanes empreses a la Unió Europea, i promoure així els seus interessos a Europa perquè siguin veritable motor de l'economia del continent.

Unió Europea de Persones Majors

La Unió Europea de Persones Majors (ESCU per les seves sigles en anglès), va ser fundada a Madrid l'any 1995 i està liderada per An Hermans del partit belga Cristià Demòcrata i Flamenc. És l'organització política més gran de persones majors, amb més de 30 organitzacions de 26 estats.

La ESCU està dedicada a la lluita pel millorament dels drets dels majors i la seva incorporació en la societat. Els seus objectius són la promoció del rol dels majors en una societat europea que avança en edat, la lluita contra la discriminació dels ancians, el sistema de pensions europeu, relacions intergeneracionals i la participació.

Unió Europea de Treballadors Demòcrata Cristians

La Unió Europea de Treballadors Demòcrata Cristians (EUCDW per les seves sigles en anglès) és l'organització de treballadors del Partit Popular Europeu, que agrupa 18 organitzacions de diversos països europeus, i està liderada per l'eurodiputat alemany Elmar Brok.

La EUCDW busca la unificació política d'una Europa democràtica, promoure el desenvolupament del PPE sobre les bases de l'ensenyament social cristià, representar i defensar els interessos dels treballadors en la política europea, treballar pels principis de l'ensenyament social cristià i augmentar la cooperació amb els treballadors i els seus representants per a concretar el model social europeu.

Membres individuals

Finalment, tots els membres del Grup del Partit Popular Europeu elegits en una llista d'un partit membre són també membres individuals ex officio de l'associació. També es poden convertir en membres individuals altres eurodiputats del Parlament Europeu a proposta de la Presidència de l'associació. Els drets de veu i vot dels membres individuals dins dels òrgans de l'associació, segons els estatuts, són personals i inalienables.

Actualment té aquesta condició la comissaria europea búlgara Kristalina Gueorguieva, que no és militant del partit Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària però va ser nomenada per aquest.

Denominació en la resta de llengües europees

Denominació del PPE en les llengües europees
Alemany	Europäische Volkspartei (EVP)
Anglès	The European People's Party (EPP)
Búlgar	Европейската народна партия (ЕНП)
Croat	Europska pučka stranka (EPS)
Danès	De Europæisk Folkeparti (EFP)
Eslovac	Európskej ľudovej strany (ELS)
Eslovè	Evropska ljudska stranka (ELS)
Espanyol	Partido Popular Europeo (PPE)
Estoni	Euroopa Rahvapartei (ERP)
Finès	Euroopan kansanpuolue (EKP)
Francès	Parti Populaire Européen (PPE)
Grec	Ευρωπαϊκού Λαϊκού Κόμματος (EΛK)
Hongarès	Európai Néppárt (ENP)
Italià	Partito Popolare Europeo (PPE)
Letó	Europos liaudies partija (ELP)
Lituà	Europos liadies partija (ELP)
Luxemburguès	Europäesche Vollekskspartei (EVP)
Maltès	Partit Popolari Ewropew (PPE)
Neerlandès	Europese Volkspartij (EVP)
Polonès	Europejska Partia Ludowa (EPL)
Portuguès	Partido Popular Europeu (PPE)
Romanès	Partidul Popular European (PPE)
Suec	Europeiska folkpartiet (EFP)
Txec	Evropská lidová strana (ELS)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Popular Europeu

• Partit Popular Europeu
• Dones de Partit Popular Europeu
• Estudiants Demòcrates Europeus
• Joventuts del Partit Popular Europeu
• Pimes Europa
• Unió Europea de Persones Majors
• Unió Europea de Treballadors Demòcrata Cristians