Unió de Forces Democràtiques

Unió de Forces Democràtiques
	(bg) Съюз на демократичните сили
Dades
Nom curt	СДС i СДС
Tipus	partit polític de Bulgària ; partit polític
Ideologia	conservadorisme ; anticomunisme ; democràcia cristiana ; liberalisme ; europeisme
Alineació política	centredreta
Història
Creació	7 desembre 1989
Activitat
Membre de	Unió Internacional Demòcrata ; Internacional Demòcrata de Centre ; Partit Popular Europeu
Membres	10.000 (2018)
Governança corporativa
Seu	Sofia (Bulgària);
Presidència	Iliya Lazarov (2026–)
Assemblea Nacional (2026)	0 / 240
Altres
Color
Lloc web	sds.bg

La Unió de Forces Democràtiques^[1] (búlgar Съюз на демократичните сили o Săjuz na Demokratičnite Sili, SDS) és un partit polític de Bulgària, fundat el desembre de 1989 de la unió d'onze organitzacions polítiques d'oposició al govern comunista. L'any següent, s'hi incorporaren uns altres sis partits, i el febrer de 1997, la Unió es va transformar en un partit unificat amb el mateix nom, pel seu cap i futur primer ministre de Bulgària Ivan Kostov. La UDF és un membre del Partit Popular Europeu (PPE).

Història

Els grups dissidents que es va formar sota el vacil·lant règim de Tòdor Jívkov en el decenni de 1980 van ser la base per la Unió. L'enorme èxode dels turcs ètnics i les exigències de reforma que sacsejaren Europa Oriental van contribuir a que el 10 de novembre de 1989, l'endemà de la caiguda del mur de Berlín, un cop a palau organitzat pels elements més aperturistes del Partit Comunista Búlgar (amb el tàcit consentiment soviètic) va derrocar Jivkov.^[2] Una vegada que va caure Jívkov, es va organitzar una confederació laxa que preveia que els grups formants podien continuar treballant per la seva pròpia causa, mentre que el consell de coordinació incloïa tres membres de cada organització. L'antic dissident Jéliu Jélev, filòsof que més tard es convertiria en president de Bulgària, en va ser elegit president, i Petar Berón, un conegut científic del medi ambient, va ser elegit com a secretari.^[3]

La UFD va perdre les eleccions legislatives búlgares de 1990 davant el Partit Socialista Búlgar (BSP, comunista reformat) però va participar en el conjunt del gabinet de Dimitar Iliev Popov (desembre 1990 - novembre de 1991). Més tard, la UFD va formar el seu propi govern amb el Primer Ministre Filip Dimitrov el novembre de 1991, encara que el gabinet només va durar una mica més d'un any quan el govern no superà una moció de confiança el setembre de 1992. The socialists, together with the Movement for Rights and Freedoms, formed a coalition government headed by Prof. Lyuben Berov and then BSP went on to win the 1995 elections. Els socialistes, juntament amb el Moviment pels Drets i les Llibertats, va formar un govern de coalició encapçalat per Lyuben Berov i després van guanyar les eleccions legislatives búlgares de 1994.

El BSP va perdre les eleccions presidencials búlgares de 1996 per un marge de gairebé el 20% a la segona volta entre el seu candidat Ivan Marazov i el candidat de la UFD, Petar Stoyanov. Després dels resultats, diversos membres principals del gabinet van dimitir i es van unir a l'oposició interna del BSP contra el líder del partit. Zhan Videnov va presentar la seva pròpia dimissió com a primer ministre i president del BSP el 21 de desembre de 1996, però va romandre com a primer ministre en funcions fins que es va poder nomenar un successor.^[4] El BSP, que encara tenia la majoria al Parlament, va intentar formar un nou gabinet però l'oposició encapçalada per la UFD va respondre organitzant protestes al carrer d'un mes a les grans ciutats, exigint que el parlament es dissolgués i que se celebressin eleccions immediatament a causa de la responsabilitat del BSP en la crisi. Les protestes van culminar amb una vaga general i un setge a la seu del Parlament, que va ser assaltada i incendiada pels manifestants el 10 de gener de 1997. Cedint a la pressió popular, els líders del BSP finalment van acceptar eleccions anticipades i un gabinet provisional encapçalat per Stefan Sofiyanski (UFD) va prendre el càrrec el 13 de febrer de 1997.^[5]

A les eleccions legislatives búlgares de 1997 la UFD va obtenir un aclaparador 55% dels vots. El líder del partit Ivan Kostov va passar a formar el nou govern^[6] i superà amb èxit diverses reformes econòmiques, que van obtenir recompensa el desembre de 1999 amb una invitació per a iniciar converses d'adhesió a la Unió Europea. Però el descontentament públic sobre el cost social de les reformes, com l'increment de l'atur, així com les denúncies de corrupció van portar a la derrota de la UFD a les eleccions de juny de 2001, que van ser guanyades pel Moviment Nacional Simeó II. Les Forces Democràtiques Unides, coalició patrocinada per la UFD, va obtenir el 18,2% del vot popular i 51 dels 240 escons.

La UFD va ser presidida fins al 20 de maig de 2007 les eleccions europees per Petar Stoyanov, expresident del país. Mentrestant, Kostov, ex Primer Ministre i líder del partit UFD va passar a formar el seu propi partit - Demòcrates per una Bulgària Forta. A les eleccions de 25 de juny de 2005, les Forces Democràtiques Unides van obtenir el 8,4% del vot popular i 20 dels 240 escons.

Durant la conferència inaugural del Moviment per a la Reforma Europea (MER, de març de 2007) es va anunciar que potser la UFD en formaria part juntament amb el Partit Conservador britànic i el txec Partit Democràtic Cívic (ODS). A mitjans d'abril de 2007, la UFD va fer marxa enrere en la seva decisió, i continuà com a membre del PPE.

A les eleccions europees de 2007 a Bulgària no aconseguí cap eurodiputat, cosa que provocà la dimissió del cap de llista Stoyanov. De cara a les eleccions legislatives búlgares de 2009 va formar part de la nova Coalició Blava amb Demòcrates per una Bulgària Forta, que va obtenir 285.662 vots (el 6,76%) i 15 escons.

Resultats electorals

Assemblea Nacional

Any	Vots	%	Escons	+/–	Govern
1990	2,217,798	36.21 (#2)	144 / 400	Nou	Coalició
1991	1,903,567	34.4 (#1)	110 / 240	34	Coalició
1994	1,260,374	24.23 (#2)	69 / 240	41	Oposició
1997	Dins l'ODS		137 / 240	68	Coalició
2001			51 / 240	86	Oposició
2005			20 / 240	31	Oposició
2009	Dins la Coalició Blava		15 / 240	5	Suport extern
2013	48,681	1.38 (#12)	0 / 240	15	Extraparlamentari
2014	Dins el Bloc Reformista		4 / 240	4	Coalició
2017	Dins el Bloc Reformista		0 / 240	4	Extraparlamentari
Abr 2021	Dins GERB–SDS		2 / 240	2	Anticipades
Jul 2021			3 / 240	1	Anticipades
Nov 2021			2 / 240	1	Oposició
2022			3 / 240	1	Anticipades
2023			2 / 240	1	Coalició
Jun 2024			3 / 240	1	Anticipades
Oct 2024			1 / 240	2	A anunciar

Presidencials

Any	Candidat	1a volta			2a volta
Any	Candidat	Vots	%	Pos.	Vots	%	Resultat
1992	Zhelyu Zhelev	2,273,541	44,66 / 100	1r	2,738,420	52,85 / 100	Elegit
1996	Petar Stoyanov	1,889,825	44,07 / 100	1r	2,502,517	59,73 / 100	Elegit
2001	Petar Stoyanov	991,680	34,95 / 100	2n	1,731,676	45,87 / 100	Derrota
2006	Nedelcho Beronov	271,078	9,75 / 100	3r	-	-	Derrota
2011	Rumen Hristov	65,761	1,95 / 100	6è	-	-	Derrota
2016	Traycho Traykov	224,734	5,87 / 100	6è	-	-	Derrota
2021	Anastas Gerdzhikov	610,862	22,8 / 100	2n	733,791	31,8 / 100	Derrota

Parlament Europeu

Any	Líder	Vots	%	Escons	+/–	Grup
2007	Stefan Sofiyanski	84,350	4.35 (#7)	0 / 18	Nou	–
2009	Nadezhda Mihaylova	Dins la Coalició Blava		1 / 18	1	EPP
2014	Meglena Kuneva	Dins el Bloc Reformista		0 / 17	1	–
2019	Mariya Gabriel	Dins GERB–SDS		1 / 17	1	EPP
2024	Rossen Jeliàzkov	Dins GERB–SDS		1 / 17	=	EPP

Llista de caps

Caps del Consell de Coordinació

Jéliu Jélev (1989–1990)
Petar Beron (1990)
Filip Dimitrov (1990–1994)
Ivan Kostov (1994–1997)

Caps del partit unificat

Ivan Kostov (1997–2001)
Ekaterina Mikhailova (2001–2002)
Nadezhda Mikhailova (2002–2005)
Petar Stoyanov (2005–2007)
Plamen Yurukov (2007–2008)
Martin Dimitrov (2008—)

Referències

↑ «Unió de Forces Democràtiques». ésAdir. [Consulta: 20 desembre 2025].
↑ Synovitz, Ron. «Bulgaria: 'Revolution' Was Coup Within Communist Party» (en anglès). Radio Free Europe, 09-11-1999. [Consulta: 16 juliol 2024].
↑ Coordinating Council of the Union of Democratic Forces. Demokratsiya Newspaper, 27 April 1990.
↑ Kormusheva, Katerina «Change of Behavior in Transition: The Bulgarian Protests in January 1997» (en anglès). Polish Sociological Review, 144, 2003, p. 435–443 [Consulta: 8 gener 2026].
↑ Solakova, Dimitrina. «site.btaFebruary 12, 1997: Caretaker Cabinet of Stefan Sofiyanski Takes Office» (en anglès). BTA, 12 febrer 2025. [Consulta: 8 gener 2026].
↑ Ferri, Llibert «L'última transició». El Temps, 19-01-1998, p. 43 [Consulta: 8 març 2026].

Enllaços externs

Web oficial
Arxius Búlgars - Partits Polítics: Unió de Forces Democràtiques Arxivat 2008-09-17 a Wayback Machine. Arxius Societat Oberta, Budapest

[1] «Unió de Forces Democràtiques». ésAdir. [Consulta: 20 desembre 2025].

[2] Synovitz, Ron. «Bulgaria: 'Revolution' Was Coup Within Communist Party» (en anglès). Radio Free Europe, 09-11-1999. [Consulta: 16 juliol 2024].

[3] Coordinating Council of the Union of Democratic Forces. Demokratsiya Newspaper, 27 April 1990.

[4] Kormusheva, Katerina «Change of Behavior in Transition: The Bulgarian Protests in January 1997» (en anglès). Polish Sociological Review, 144, 2003, p. 435–443 [Consulta: 8 gener 2026].

[5] Solakova, Dimitrina. «site.btaFebruary 12, 1997: Caretaker Cabinet of Stefan Sofiyanski Takes Office» (en anglès). BTA, 12 febrer 2025. [Consulta: 8 gener 2026].

[6] Ferri, Llibert «L'última transició». El Temps, 19-01-1998, p. 43 [Consulta: 8 març 2026].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Registres d'autoritat	LCCN (1) VIAF (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	Britannica (1)

Partits polítics de Bulgària
Partits representats a l'Assemblea Nacional (240)	Bulgària Progressista (131) GERB–SDS (39) Bulgària Democràtica (21) Moviment pels Drets i les Llibertats (21) Continuem el Canvi (16) Renaixement (12)
Partits representats al Parlament Europeu (17)	GERB–SDS (5) Moviment pels Drets i les Llibertats (3) Continuem el Canvi – Bulgària Democràtica (3) Renaixement (3) BSP per Bulgària (2) Existeix un Poble (1)
Partits sense representació parlamentària	Moral, Unitat, Honor Grandesa Aliança pels Drets i les Llibertats Unió Nacional Atac Moviment Nacional per l'Estabilitat i el Progrés VMRO-BND Els Verds Unió Popular Agrària Búlgara Brillantor Bulgària Blava Partit Verd Partit Comunista
Partits històrics desapareguts	Coalició Blava (2009-12) Ordre, Legalitat, Justícia (2005-13) Unió Popular Búlgara (2005-06) Forces Democràtiques Unides (1996-09) Front Patriòtic (1942-90) Partit NS dels Treballadors (1932-44) Moviment Social Nacional (1932-34) Zveno (1930-49) Partit Comunista Búlgar (1919-90) VMRO (1893-34)