Partit Verd Europeu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el partit polític europeu. Si cerqueu l'antic partit valencianista (PVE), vegeu «Partit Valencianista d'Esquerra».
Infotaula d'organitzacióPartit Verd Europeu
(en) European Green Party Modifica el valor a Wikidata
EGP-Logo 2017.png
Dades
Nom curtEuropean Greens i EGP Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític europeu
metaorganització Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticapolítica verda
proeuropeisme
progressisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentreesquerra
esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació21 febrer 2004 Modifica el valor a WikidataRoma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deregistre de partits polítics europeus (–) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaÉvelyne Huytebroeck (2019–)
Thomas Waitz (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalMar Garcia Sanz Modifica el valor a Wikidata
Líder al Parlament EuropeuSka Keller (2019)
Philippe Lamberts (2019)
JoventutsFederació de Joves Verds Europeus
Afiliació internacionalGlobal Greens
Grup al Parlament EuropeuEls Verds/Aliança Lliure Europea
Parlament Europeu (2021)
52 / 705 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webeuropeangreens.eu Modifica el valor a Wikidata
Facebook: EuropeanGreens Twitter: europeangreens Instagram: europeangreens Youtube: UCOE47vnMyzasHanZ5s_ZomA Modifica el valor a Wikidata

El Partit Verd Europeu (EGP per les seves sigles en anglès o European Greens) és un partit polític europeu de caràcter majoritàriament progressista i proeuropeu, que agrupa a diverses formacions polítiques verdas d'arreu d'Europa, tant dins com fora de la Unió.[1][2] En 2019 van escollir com a copresidents a la belga Evelyne Huytebroeck i l'austríac Thomas Waitz, així com a l'espanyola Mar García com a secretaria general.[3]

European Greens és un dels 10 partits reconeguts per la Unió Europea (UE) i te 55 diputats, el cinquè per número, en el Parlament Europeu, tots presents al Grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea. Al Grup Greens-EFA, que compta amb 73 diputats, comparteixen grup amb els partits membres de l'Aliança Lliure Europea, del Partit Pirata Europeu i de Volt Europa entre d'altres.[4][5]

Amb 42 partits repartits en 37 països d'Europa, forma part del del grup més gran de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, amb 157 membres titulars i suplents en el Grup dels Socialistes, Demòcrates i Verds, junt amb els membres del Partit dels Socialistes Europeus.[6]

El Partit Verd Europeu inclou partits importants als seus estats com l'Aliança 90/Els Verds d'Alemanya, el Partit Popular Socialista de Dinamarca, la Lliga Verda de Finlàndia o l'Esquerra Verda dels Països Baixos, junt amb d'altres minoritaris i extraparlamentaris com l'LMP - Partit Verd d'Hongria, l'Europa Verda d'Itàlia, el Partit Ecologista "Els Verds" de Portugal o el Partit Verd de Txèquia.[7]

Història[modifica]

El Partit Verd Europeu va ser fundat el 22 de febrer de 2004 en el quart Congrés de la Federació Europea de Partits Verds (EFGP) a Roma, al qual van assistir més de 1.000 delegats. Trenta-quatre partits verds de tota Europa es van unir a aquest nou partit paneuropeu, el primer partit polític a escala la Unió Europea. Les altres federacions polítiques europees van seguir l'exemple en els següents dos anys. Per als Verds aquesta va ser la culminació d'un procés que havia començat amb la formació de la Coordinació Verda Europea a finals dels anys vuitanta i amb la Federació Europea de Partits Verds en 1993.[8]

Coordinació Verda Europea[modifica]

El 1979 es va crear la Coordinació dels Partits Verds i Radicals Europeus (CEGRP) per coordinar la participació dels partits Verds i Radicals en les eleccions al Parlament Europeu de 1979, però hi havia diferències considerables entre els partits verds i radicals i van ser incapaços de formar una plataforma electoral paneuropea comuna. Tot i que alguns partits estaven ben posicionats, cap diputat verd va entrar al Parlament Europeu.[9]

A la primavera de 1984, a Lieja, es va celebrar un nou congrés per afrontar les eleccions europees d'aquell any. Es va establir una Coordinació Verda Europea Reestructurada (EGC), amb una secretaria proporcionada pel Partit Polític dels Radicals holandes i una declaració conjunta. A les eleccions, onze diputats van ser elegits per al Parlament Europeu, i van intentar formar el Grup de l'Enllaç Europeu Alternatiu Verd (GRAEL). Si bé, el grup era massa petit per a ser reconegut pel Parlament i, per tant, es va unir a altres partits al Grup Arc de Sant Martí, que també incloïa partits regionalistes, el Moviment Popular Danès contra la Unió Europea i alguns partits radicals i socialistes.

Els Verds Europeus van formar una estructura triangular amb GRAEL al Parlament Europeu, la Coordinadora Verda Europea com a òrgan de coordinació supranacional i els partits membres. La posició dels Verds europeus també es va veure afeblida pel principi de rotació que alguns partits membres (Alemanya i Països Baixos) van utilitzar, i els seus diputats van ser reemplaçats per uns altres després de complir la meitat del seu mandat. Aquesta tècnica de rotació es va originar amb els Verds alemanys per a evitar que els seus membres fossin cooptats pel sistema de negociació informal dins del Bundestag, però no els va funcionar dins del Parlament Europeu.

Per als partits neerlandesos, l'elecció per a la rotació era per un compromís entre tres partits que només tenien dos escons al Parlament: un escó era mantingut pel candidat principal, mentre que el segon es va alternar entre el segon i tercer candidat. D'aquesta manera, cada partit tindria un representant en el Parlament Europeu en algun moment. Finalment, les opinions dels Verds van mostrar una gran diversitat, especialment entre les tendències pro europees i euroescèptiques, i això va afeblir la posició dels Verds en el Parlament.

A les eleccions europees de 1989, els partits verds van obtenir 26 escons, però a causa dels conflictes oberts al Grup de l'Arc de Sant Martí, els Verds Europeus van formar un grup parlamentari separat, el Grup Verd al Parlament Europeu. Durant aquest període, els Verds es van atrinxerar més al parlament.[10]

Federació Europea de Partits Verds[modifica]

El juny de 1993, la Federació Europea de Partits Verds va ser formada pels membres de la Coordinadora Verda Europea a Kirkkonummi (Finlàndia). L'organització es va estructurar més, ara tenia un congrés triennal, un Consell i un Comitè de la Federació, una forma d'executiva, i va reforçar els seus vincles amb el Grup dels Verds en el Parlament Europeu.

A les eleccions europees de 1994 els partits verds van obtenir un total de 20 escons, i al grup es va unir un membre del Partit Popular Socialista danès i un membre del Partit Popular del Tirol del Sud italià. De nou, els Verds van formar un grup separat del Grup de l'Arc de Sant Martí, ara rebatejat com a Aliança Radical Europea.

En les eleccions europees de 1999, els Verds van obtenir 38 escons, i van formar un grup combinat amb l'Aliança Lliure Europea, que representava als partits regionalistes i els moviments d'independència d'arreu d'Europa, que anteriorment participaven en l'Aliança Radical Europea. La relació entre els Verds i aquests partits era diferent de la formalitzada dins del Grup de l'Arc de Sant Martí, ja que els Verds eren més forts, tant numèricament com políticament.[10]

Ideologia[modifica]

Partits Membres

El Partit Verd Europeu es basa en les anomenades polítiques verdes com la responsabilitat ambiental, la llibertat individual, la democràcia, la diversitat, la justícia social, la igualtat de gènere, un desenvolupament sostenible global, i la no-violència.[11] Aquestes idees han sigut defensades en múltiples informes com per exemple l'Informe Auken sobre l'especulació urbanística espanyola en 2009.

En l'àmbit d'internet, el grup Verds/ALE ha defensat amb força l'adopció d'una Free Information Infraestructure,[12] principalment amb la Directiva de la Unió Europea sobre patentabilitat d'invencions implementades per ordinador en 2003.

Durant el II Congrés del PVE (2006) van adoptar els Estatuts definitius del partit, en els quals defineixen la seua línia ideològica.[13]

Membres[modifica]

El Partit Verd Europeu defineix als seus estatuts quatre tipus de filiació: de ple dret, candidats, associats i de categoria especial (persones a títol individual majoritàriament). La pertinença o no de l'estat dels membres a la Unió Europea no afecta els drets dels membres dins el partit.[14]

Membres de ple dret[modifica]

L'EGP compta amb 36 partits membre de ple dret de 31 països de fora i dins de la Unió Europea.[7]

Estat Nom (català) Nom (llengua del país) abr. Eurodiputats
Albània Albània Partit Verd d'Albania Partia e Gjelbër PGJ Fora de l'UE
Andorra Andorra Verds d'Andorra Fora de l'UE
Alemanya Alemanya Aliança 90/Els Verds Bündnis 90/Die Grünen GRÜNE
21 / 96
Àustria Àustria Els Verds Die Grünen - Die grüne Alternative GRÜNE
3 / 19
Bèlgica Bèlgica Ecolo Ecolo cdH
1 / 21
Verd Groen CD&V
2 / 21
Bulgària Bulgària Els Verds Зелените

Zelenite

0 / 17
Dinamarca Dinamarca Partit Popular Socialista Socialistisk Folkeparti SF
2 / 14
Eslovènia Eslovènia Partit dels Joves - Verds Europeus Stranka mladih - Zeleni Evrope SMS-Zeleni
0 / 8
Espanya Espanya Catalunya en Comú CeC
1 / 59
Esquerra Verda (integrat a Catalunya en Comú) EV
Verds Equo Verdes Equo
0 / 59
Estònia Estònia Partit Verd Estonià Erakond Eestimaa Rohelised EER
0 / 7
Finlàndia Finlàndia Lliga Verda Vihreät

Gröna Förbundet

Vihr.

Gröna

3 / 14
França França Europa Ecologia - Els Verds Europe Écologie - Les Verts EELV
12 / 79
Geòrgia Geòrgia Partit Verd de Geòrgia საქართველოს მწვანეთა პარტია

Sak’art’velos mtsvanet’a partia

Fora de l'UE
Grècia Grècia Verds Ecologistes Οικολόγοι Πράσινοι

Oikologoi Prasinoi

OP
0 / 21
Hongria Hongria LMP - Partit Verd d'Hongria LMP – Magyarország Zöld Pártja LMP
0 / 21
Irlanda Irlanda Partit Verd Comhaontas Glas

Green Party

2 / 13
Itàlia Itàlia Europa Verda Europa Verde EV
0 / 76
Verds del Tirol del Sud Die Grünen Südtirols

Vërc de Südtiro

Verdi del Sudtirolo

0 / 76
Luxemburg Luxemburg Els Verds Déi Gréng

Les Verts

Die Grünen

1 / 6
Malta Malta AD+PD AD+PD ADPD
0 / 6
Moldàvia Moldàvia Partit Ecologista Verd Partidul Verde Ecologist PVE Fora de l'UE
Països Baixos Països Baixos Esquerra Verda GroenLinks GL
3 / 21
Macedònia Macedònia del Nord Renaixement Democràtic de Macedònia Демократска обнова на Македонија

Demokratska obnova na Makedonija

ДоМ Fora de l'UE
Noruega Noruega Partit Verd Miljøpartiet De Grønne

Miljøpartiet Dei Grøne

Birasbellodat Ruonát

Fora de l'UE
Polònia Polònia Els Verds Partia Zieloni
0 / 52
Portugal Portugal Partit Ecologista "Els Verds" Partido Ecologista "Os Verdes" PEV
0 / 21
Suècia Suècia Partit Verd Miljöpartiet de Gröna MP
3 / 21
 Suïssa Partit Verd de Suïssa Grüne Schweiz

Les VERT-E-S suisses

Verdi svizzeri

Verda svizra

GRÜNE

VERT-E-S

VERDI

VERDA

Fora de l'UE
Txèquia Txèquia Partit Verd Strana Zelených SZ
0 / 21
Flag of Ukraine.svg Ucraïna Partit Verd d'Ucraïna Партія Зелених України

Partija Zelenykh Ukrainy

PZU Fora de l'UE
Regne Unit Regne Unit Partit Verd d'Anglaterra i Gal·les Green Party of England and Wales

Plaid Werdd Cymru a Lloegr

Greens Fora de l'UE
Partit Verd d'Irlanda del Nord (integrat al Partit Verd d'Irlanda) Comhaontas Glas

Green Party

Greens Fora de l'UE
Partit Verd Escocès Pàrtaidh Uaine na h-Alba

Scots Green Pairtie

Scottish Green Party

Green Fora de l'UE
Cyprus Xipre Verds de Xipre - Cooperació dels Ciutadans Κίνημα Οικολόγων Περιβαλλοντιστών

Kinima Oikologon Perivallontiston

KOSP
0 / 6

Membres candidats i associats[modifica]

A més, el Partit Verd Europeu té tres membres associats a Azerbaidjan, Bielorússia i Rússia i tres partits candidats a ser membres de ple dret a Croàcia, Montenegro i Turquia.[7]

Estat Nom (català) Nom (llengua del país) abr. Tipus
Azerbaidjan Azerbaidjan Partit Verd d’Azerbaidjan Azərbaycan Yaşlılar Partiyası Associat
Bielorússia Bielorússia Partit Bielorús «Els Verds» Беларуская партыя «Зялёныя»

Bielaruskaja partyja «Zialionyja»

Белорусская партия «Зелёные»

Belorusskaya partiya «Zelonyye»

Associat
Croàcia Croàcia Desenvolupament Sostenible de Croàcia Održivi Razvoj Hrvatske ORaH Candidat
Montenegro Montenegro Acció de Reforma Unida del Moviment Cívic Грађански покрет Уједињена реформска акција

Građanski Pokret Ujedinjena reformska akcija

URA Candidat
Rússia Rússia Unió dels Verds de Rússia Союз зелёных России

Soyuz zelonykh Rossii

Associat
Turquia Turquia Partit Verd d'Esquerra Yeşil Sol Parti Canditat

Membres de categoria especial[modifica]

Són membres de categoria especial tots els eurodiputats a la cambra, de manera indirecta per ser part d'un partit membre del Partit Verd Europeu. Si bé, també hi formen part de manera directa Ernest Urtasun, eurodiputat d'Esquerra Verda i Catalunya en Comú, Caroline Rosse i Salima Yenbou de l'Aliança Ecologista Independent de França, Silwia Spurek eurodiputada independent polonesa o Francicso Guerreir, exmembre del partit portuguès Persones-Animals-Natura, entre d'altres.[14]

Referències[modifica]

  1. «Qui som» (en anglès). Partit Verd Europeu. [Consulta: 12 setembre 2021].
  2. Nordsieck, Wolfram. «La base de dades sobre les eleccions parlamentàries i partits polítics a Europa» (en anglès). Parties and Elections in Europe. [Consulta: 12 setembre 2021].
  3. «Membres del comité» (PDF) (en anglès). Autoritat per als partits polítics europeus i fundacions polítiques europees, 18-02-2020. [Consulta: 12 setembre 2021].
  4. «Eurodiputats del Grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 12 setembre 2021].
  5. «El nostre grup» (en anglès). Els Verds/Aliança Lliure Europea. [Consulta: 12 setembre 2021].
  6. «El Grup dels Socialistes, Demòcrates i Verds» (en francès). Grup dels Socialistes, Demòcrates i Verds. [Consulta: 27 febrer 2021].
  7. 7,0 7,1 7,2 «Partits Membre» (en anglès). Partit Verd Europeu. [Consulta: 12 setembre 2021].
  8. «Historia» (en anglès). Partit Verd Europeu. [Consulta: 16 setembre 2021].
  9. Bomberg, Elizabeth. Partits i polítiques verdes a la Unió Europea (en anglès). Routledge, 2005-08-02, p. 70. ISBN 978-1-134-85145-4. 
  10. 10,0 10,1 Hines, Eric H. «El Parlament Europeu i l'europeïtzació dels partits verds». Cultural Dynamics, 01-11-2003, pàg. 307-325.
  11. The Charter of the European Greens: European Green Party Guiding Principles Arxivat 2007-03-05 a Wayback Machine. www.europeangreens.org Adoptada en el II Congrés d'EGP a Gènova, 13-14 d'octubre de 2006
  12. Aquest inclou: no a les patents de programari, lliure accés, neutralitat de la xarxa, estàndards oberts, poc control de l'Estat, llibertat d'expressió, llei de la competència i ús de programari lliure
  13. The Charter of the European Greens European Greens. Consultada el 15 de desembre de 2009
  14. 14,0 14,1 «Estatuts del Partit Verd Europeu» (en anglès). Partit Verd Europeu, 29-05-2021. [Consulta: 12 setembre 2021].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Verd Europeu