Vés al contingut

Partit Verd (Suècia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióMiljöpartiet de Gröna
Dades
Nom curtMP Modifica el valor a Wikidata
TipusPartit polític suec
IdeologiaEcologisme
Alineació políticacentreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació6 de desembre de 1981
Activitat
Membre dePartit Verd Europeu Modifica el valor a Wikidata
Membres9.530 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaPer Gahrton (1984–1985)
Ragnhild Pohanka (1984–1986)
Birger Schlaug (1985–1988)
Eva Goës (1986–1988)
Fiona Björling (1988–1990)
Anders Nordin (1988–1990)
Jan Axelsson (1990–1992)
Margareta Gisselberg (1990–1991)
Marianne Samuelsson (1992–1999)
Birger Schlaug (1992–2000)
Lotta Hedström (1999–2002)
Matz Hammarström (2000–2002)
Maria Wetterstrand (2002–2011)
Peter Eriksson (2002–2011)
Åsa Romson (2011–2016)
Gustav Fridolin (2011–2019)
Isabella Lövin (2016–2021)
Per Bolund (2019–2023)
Märta Stenevi (2021–2024)
Daniel Helldén (2023–)
Amanda Lind (2024–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalAmanda Lind
Persona rellevantGustav Fridolin, Isabella Lövin (portaveus)
Afiliació internacionalGlobal Greens
Afiliació europeaPartit Verd Europeu
Grup al Parlament EuropeuVerds/EFA
Diputats
18 / 349
Eurodiputats
3 / 21
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Número de telèfon+46-8-786-55-21 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttp://www.mp.se

Facebook: miljopartiet X: miljopartiet Instagram: miljopartiet Flickr: miljopartiet Modifica el valor a Wikidata

Partit Verd (suec Miljöpartiet de Gröna) és un partit polític suec d'ideologia ecologista fundat el 1981. Base el seu programa en la solidaritat amb els animals, amb el medi ambient i amb la gent d'arreu del món. Inicialment fou contrari a l'ingrés de Suècia a la Unió Europea, i avui encara n'és força crític.

Va sorgir dels moviments contraris a l'energia nuclear, però no va obtenir representació parlamentària fins a les eleccions legislatives sueques de 1988, que va perdre a les de 1991, però que recuperà a les de 1994. Tradicionalment ha donat suport al Partit Socialdemòcrata, arribant a presentar-se a les eleccions de 2010 conjuntament amb aquest partit i el Partit de l'Esquerra, formant la coalició coneguda amb el nom De rödgröna (els Vermell-verds en català).

Tot i que aquesta coalició no es va repetir, després de les eleccions de setembre de 2014 el Partit Verd i el Partit Socialdemòcrata van acordar formar un govern plegats (conjuntament suposaren el 38% del Parlament de Suècia),[1] governant en minoria des d'aleshores, sent el primer cop que el Partit Verd de Suècia forma part del govern del país, sent reelegit a les eleccions generals sueques de 2018 repetint la coalició amb els verds.[2]

Resultats electorals

[modifica]
Any Vots % Escons +/– Govern
1982 91,787 1.7 (#7)
0 / 349
Extraparlamentari
1985 83,645 1.5 (#7)
0 / 349
Extraparlamentari
1988 296,935 5.5 (#6)
20 / 349
Augment 20 Oposició
1991 185,051 3.4 (#8)
0 / 349
Disminució 20 Extraparlamentari
1994 279,042 5.0 (#6)
18 / 349
Augment 18 Oposició
1998 236,699 4.5 (#7)
16 / 349
Disminució 2 Suport extern
2002 246,392 4.7 (#7)
17 / 349
Augment 1 Suport extern
2006 291,121 5.2 (#7)
19 / 349
Augment 2 Oposició
2010 437,435 7.3 (#3)
25 / 349
Augment 6 Oposició
2014 408,365 6.8 (#4)
25 / 349
= Coalició
2018 285,899 4.4 (#8)
16 / 349
Disminució 9 Coalició (2018-21)
Suport Extern (2021-22)
2022 329,242 5.1 (#7)
18 / 349
Augment 2 Oposició

Consells regionals

[modifica]
Any Vots % Escons +/–
1982 98,042 1.9
0 / 1.717
1985 104,166 2.0
0 / 1.733
1988 237,556 4.8
73 / 1.743
Augment 73
1991 156,594 3.1
34 / 1.763
Disminució 39
1994 236,666 4.6
78 / 1.777
Augment 44
1998 226,398 4.4
70 / 1.646
Disminució 8
2002 204,169 3.9
55 / 1.656
Disminució 15
2006 256,547 4.74
68 / 1.656
Augment 13
2010 398,782 6.9
104 / 1.662
Augment 36
2014 442,760 7.2
106 / 1.678
Augment 2
2018 265,522 4.1
48 / 1.696
Disminució 58
2022
31 / 1.696
Disminució 17

Consells municipals

[modifica]
Any Vots % Escons +/–
1982 91,842 1.6
129 / 13.500
Augment 129
1985 142,498 2.5
237 / 13.520
Augment 108
1988 302,797 5.6
693 / 13.564
Augment 456
1991 199,207 3.6
389 / 13.526
Disminució 304
1994 298,044 5.3
616 / 13.550
Augment 230
1998 252,675 4.8
559 / 13.388
Disminució 8
2002 227,189 4.2
443 / 13.274
Disminució 116
2006 269,560 4.8
436 / 13.092
Disminució 7
2010 418,362 7.1
686 / 12.978
Augment 250
2014 483,529 7.7
732 / 12.780
Augment 46
2018 301,825 4.6
395 / 12.700
Disminució 337
Any Líder Vots % Escons +/– Grup
1995 Per Gahrton 462,092 17.2
4 / 22
G
1999 239,946 9.5
2 / 22
Disminució 2 Verds/ALE
2004 Carl Schlyter 149,603 6.0
1 / 19
Disminució 1
2009 349,114 11.0
2 / 18
Augment 1
2014 Isabella Lövin 572,591 15.4
4 / 20
Augment 2
2019 Alice Kuhnke 478,258 11.5
2 / 20
Disminució 2
2020 (Brèxit)
3 / 21
Augment 1
2024 581,322 13.85
3 / 21
=

Líders

[modifica]

Secretaris Generals

[modifica]
Secretari General Mandat
Kjell Dahlström 1985–1999
Håkan Wåhlstedt 1999–2007
Agneta Börjesson 2007–2011
Anders Wallner 2011–2016
Amanda Lind 2016–2019
Marléne Tamlin (interí) 2019
Märta Stenevi 2019–2021
Linus Lakso (interí) 2021
Katrin Wissing 2021–present

Portaveus

[modifica]
Portaveu Mandat
Ragnhild Pohanka Per Gahrton 1984–1985
Birger Schlaug 1985–1986
Eva Goës 1986–1986
Fiona Björling Anders Nordin 1988–1990
Margareta Gisselberg Jan Axelsson 1990–1991
Vacant 1991–1992
Marianne Samuelsson Birger Schlaug 1992–1999
Lotta Nilsson Hedström 1999–2000
Matz Hammarström 2000–2002
Maria Wetterstrand Peter Eriksson 2002–2011
Åsa Romson Gustav Fridolin 2011–2016
Isabella Lövin 2016–2019
Per Bolund 2019–2021
Märta Stenevi 2021–2023
Daniel Hellden 2023–2024
Amanda Lind 2024–present

Referències

[modifica]
  1. «Röster - Val 2014» (en suec). Valmyndigheten, 19-09-2014. [Consulta: 4 octubre 2014].
  2. «KLART: Stefan Löfven har valts till statsminister» (en suec). aftonbladet.se, 18-01-2019. [Consulta: 19 febrer 2019].

Enllaços externs

[modifica]