Partit Valencianista d'Esquerra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióPartit Valencianista d'Esquerra
Partit Valencianista d'Esquerra.png
Dades base
Tipus entitat partit polític
Ideologia Valencianisme, esquerra
Història
Fusió de Agrupació Valencianista Republicana
Centre d'Actuació Valencianista
Centre Valencianista
Actuació Valencianista d'Esquerra
Grup Valencianista d'Almussafes
Fundació 8 de desembre de 1935[1]
Dissolució 1939
Organització i govern
Presidència Josep Castanyer i Fons
Secretariat Angelí Castanyer i Fons
Persona clau Maximilià Thous i Llorenç
Francesc Bosch i Morata
Publicació Avant
Modifica dades a Wikidata

Partit Valencianista d'Esquerra (PVE) fou un partit valencianista fundat el 8 de desembre de 1935 de la fusió de l'Agrupació Valencianista Republicana amb el Centre d'Actuació Valencianista de València i el Centre Valencianista de Xàtiva,[2] als quals se'ls varen adherir l'Actuació Valencianista d'Esquerra i el Grup Valencianista d'Almussafes.[3]

Els seus caps foren Maximilià Thous i Llorenç i Francesc Bosch i Morata.

Ideologia[modifica | modifica el codi]

El PVE es basava en una ideologia republicana, d'esquerra i valencianista. No es tractava d'un partit de masses amb aspiracions revolucionàries, sinó més aviat d'una força d'intel·lectuals i professionals liberals que propugnaven l'autonomia política del País Valencià, reformes per superar la societat capitalista i la defensa de la normalització cultural i lingüística del valencià.[1] Tot i això el PVE era molt acostat a posicions filocomunistes, i per tant situat ideològicament més a l'esquerra que l'altre partit valencianista de l'època Esquerra Valenciana.[4]

Tot i que la seua línia política fóra més fermament valencianista que no la de l'altre partit valencianista d'esquerres de l'època, Esquerra Valenciana, durant la Guerra Civil Espanyola el PVE acabà alineant-se al voltant de les tesis del Partit Comunista d'Espanya i assumint les tesis de Juan Negrín, qui afirmava que la declaració de nous Estatuts d'Autonomia devia posposar-se mentre durara la Guerra Civil.[5]

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser fundat en un congrés el 8 de desembre de 1935, fruit de la unió de diferents grups valencianistes, els més importants dels quals eren el Centre d'Actuació Valencianista i diversos dirigents de l'Agrupació Valencianista Republicana. Així mateix, s'hi sumaren diferents centres locals valencianistes, com el de Xàtiva i Almussafes.[1]

Segells del Partit Valencianista d'Esquerra, l'any 1937.

A les eleccions de febrer de 1936, el PVE va participar en el Front Popular, col·laborant en l'elaboració del programa i en la campanya electoral. Empar Navarro i Giner, dona de Maximilià Thous, va intervindre com a oradora en nombrosos actes de propaganda en la campanya a favor del Front d'Esquerres.[6] Vicent Marco Miranda, d'Esquerra Valenciana, va ser escollit diputat per la circumscripció electoral de la ciutat de València amb el suport del Partit Valencianista d'Esquerra.[7] A canvi, però, se li va concedir una gran representació a l'Ajuntament de València després de les remodelacions al consistori en primavera, arribant a tindre 5 regidors,[1] entre ells Angelí Castanyer i Francesc Soto.

Quan esclatà la Guerra Civil espanyola va formar part del Comité Executiu Popular de València, on Bosch i Morata fou delegat de sanitat. Intentà sense èxit fusionar-se amb Esquerra Valenciana després de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola.[8] Durant este període el partit experimenta un gir cap a les tesis contràries als estatuts d'autonomia del Partit Comunista d'Espanya i el president de la República Juan Negrín, fet que provocà que molts militants del PVE abandonaren el partit per a passar a Esquerra Valenciana, com fou el cas de Francesc Bosch i Morata, primer conseller de cultura de la Generalitat Valenciana.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Justo G. Beramendi, Ramón Máiz Suárez. Los Nacionalismos en la España de la II República (en castellà). Consello da Cultura Galega, 1991, p. 207, 208, 209. 
  2. Els moviments socials a Catalunya, el País Valencià i les Illes. Editorial Lavínia, 1967.
  3. «Partit Valencianista d’Esquerra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. De Llorente a Marx: Estudis sobre l'obra cívica de Joan Fuster.Universitat de València, 2012
  5. 5,0 5,1 Català i Oltra, 2012, p. 509-510.
  6. «Biografia d'Empar Navarro Giner». Diccionari Biogràfic de Dones.
  7. «1931-1936: L'eclosió republicana». Fundació Josep Irla.
  8. «Esquerra Valenciana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Valencianista d'Esquerra Modifica l'enllaç a Wikidata