Almussafes
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Capital | Almussafes | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 9.070 (2025) (842,15 hab./km²) | ||||
| Gentilici | almussafenca, almussafenc, almussafenya, almussafeny | ||||
| Idioma oficial | valencià (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 10,77 km² | ||||
| Altitud | 30 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Carlet | ||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Sant Bartomeu i Veracreu | ||||
| Festa patronal | Del 13 al 16 de juliol | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 46440 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46035 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46035 | ||||
| Lloc web | almussafes.es | ||||
Almussafes és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.[1] Destaca per ser la seu d'un dels principals motors econòmics del sector industrial de l'àrea metropolitana de València i de tot el País Valencià, ja que el seu terme acull des del 1976 la factoria de la multinacional automobilística estatunidenca Ford.[2]
Geografia
[modifica]Situat al sud-oest del Parc Natural de l'Albufera de València, té una superfície completament plana i de terres argilenques. El seu clima és mediterrani i els vents dominants són els del nord, l'oest —de ponent— i l'est, sent el provinent de la mar Mediterrània el que ocasiona les pluges. Disposa de gran varietat de camps de tarongers i d'altres cítrics, molts dels quals han estat substituïts durant les últimes dècades per la varietat predominant de caqui Rojo Brillante.[3]
Municipis limítrofs
[modifica]Limita amb els següents municipis: amb Sollana (a la mateixa comarca —la Ribera Baixa—), amb Alginet i Benifaió (a la Ribera Alta) i amb Silla i Picassent (a la comarca de l'Horta Sud).
Accessos
[modifica]Per carretera, es pot accedir a Almussafes des de València a través de la V-31, per a entrar després a l'AP-7 en direcció Alacant, desviar-se finalment en l'eixida 532 i agafar la CV-42. També s'hi pot accedir des de l'A-7, havent de travessar Benifaió i des pobles veïns com Picassent, Silla, Sollana i Algemesí per carreteres autonòmiques.
D'altra banda, Almussafes es troba a l'entremig de dues línies de ferrocarril del sistema de Rodalies (RENFE). A 5 minuts en cotxe i 30 a peu, aproximadament, es situen l'Estació de Benifaió —corresponent a la línia C-2— i l'Estació d'El Romaní -de la línia C-1-. També és possible agafar el metro a la Colònia Santa Anna de Benifaió, que compta amb l'estació Font Almaguer, corresponent a la Línia 1 de Metrovalència.
Etimologia
[modifica]El topònim d'Almussafes prové de l'àrab al-mansaf i significa «a la meitat del camí». Aquest topònim apareix citat documentalment per primera vegada en una crònica aràbiga, la Takmilia d´Ibn al-Abbar del segle xii, que feia referència a «al-almançàf». Amb idèntica transcripció en escriptura aràbiga, apareix citat també per Ibn Said en la seua obra Mugrib, com han posat de relleu Asín Palacios i Manuel Sanchis Guarner.
Tot i això, és a partir de la conquesta de 1238 quan ja hi ha notícies documentals més contrastades del nom actual a propòsit de la donació de l'alqueria d'Almussafes a Pere Sanç, notari de Jaume I. Es tracta d'una denominació que apareix citada en documents de diferent índole amb grafies variants (Almaçafes, Almaçafs, Almacofes, Almançafes, Almaçaphes).[4]
Història
[modifica]Encara que hi ha empremtes de població corresponents a l'Eneolític (per la zona de Sollana),[5] el terme d'Almussafes apareix documentat per primera vegada en el segle xi, quan Rodrigo Díaz de Vivar va acampar en una zona anomenada «Rayosa» (l'actual Rojosa) i el gendre de Yúsuf, Abu-Bakr, ho va fer en la població.[6]
Almussafes era un lloc on es cobraven els tributs de peatge i almoixerifat als vianants —i les seues mercaderies—, a les cavalleries i als vehicles que entraven i eixien de València. És possible que per esta raó apareguera la denominació al-mansaf, per indicar que el poble estava a «a mitjan camí».
La localitat fou conquerida per en Jaume I en 1238 i cedida als soldats de Montpeller, que l'ajudaren a conquistar-la.
El 19 de maig de 1252, na Navarra, filla d'en García Danvero, atorgà la carta de població a vint persones d'Almussafes, sota dret emfitèutic, i se'n va reservar la torre, el forn i d'altres regalies.[7]
El 17 d'abril de 1281, García Lope de Sentia i sa muller Toda Garcés, atorgaren altra carta de població, establint nous colons que devien pagar delmes i primícies a l'església i una quarta part del blat i grans i una sisena part del raïm, oliveres i figues.
El 1289 Pere Martínez d'Altazona va vendre la vila i el castell d'Almussafes a Eximén d'Urrea, amb els seus vassalls, cases, terres i altres drets feudals. Urrea tornà a atorgar l'escriptura de venda aquell mateix any a Raimon Escana, qui va mantenir el lloc fins a 1346, quan el va comprar Joan Rodríguez de Corella. Els enfrontaments entre Rodríguez de Corella i Pere IV durant la Unió implicaren la confiscació d'Almussafes i la seua donació a García Lloris. Este va desistir de la donació i el rei va vendre la vila el 13 de juliol de 1351 a l'abat del Reial Monestir de Nostra Senyora de la Valldigna, qui el retingué durant quasi 415 anys, fins al 30 de març de 1766, que va ser incorporada a la Corona, després d'un plet que va presentar Almussafes davant el Consell d'Hisenda.
En l'any 1788 es va deslligar definitivament de la parròquia de Benifaió i es convertí en parròquia independent.[8]
Economia
[modifica]Agricultura i ramaderia
[modifica]L'agricultura local tingué sempre la seua importància com l'activitat que més ma d'obra ocupava fins a la implantació d'una filial de l'empresa multinacional Ford a mitjan de la dècada de 1970, ja que el sector de la indústria fins a aquell moment era molt minoritari i quasi inexistent.
Aquell fet va provocar una gran disminució de les terres de cultiu, ja que l'empresa ocupà 270 hectàrees, un espai equivalent a una quarta part de tot el terme municipal. Els anys transcorreguts i l'envelliment dels agricultors professionals ha provocat que en queden ja pocs. Encara que n'hi ha prou persones que dediquen algun temps a l'agricultura de forma secundària.[9]
En 1951 es va constituir la Cooperativa Agrícola Ganadera de Almussafes (Coagal), que amb la seua consolidació en les dècades de 1960 i 1970 va contribuir a dinamitzar una agricultura intensiva i comercial.[10] Pel que fa al sector ramader, a partir de l'any 1964 es donà la seua pràctica desaparició en l'àmbit comercial, encara que pogueren seguir existint xicotetes explotacions de particulars.[11]
.jpg)
Des d'aleshores hi ha hagut una disminució gradual dels camps de cultiu. Però al mateix temps que s'arrancaven molts camps de cítrics, se'n plantaven de caquis. Malgrat això, l'extensió de cultius del terme municipal ha entrat en una desatenció de la sisena part, quantitat que representa entre un 12 i un 13% de les 7 700 fanecades de terra.[12]
Les dades de la campanya hortofrutícola de Coagal de la temporada 2015-2016 donen les xifres següents: 5 540 444 quilograms de cítrics, amb un augment molt important de la varietat okitsu al mateix temps que es reduïxen les varietats clementina, navelina i lane-late; 1 560 050 quilograms d'hortalisses, fonamentalment col xinesa i melons d'Alger que representen un total del 85,53% de les hortalisses i 2 121 271 quilograms de fruites, entre les quals els caquis (del caquier) representen el 94,76%.[13]
Factoria Ford i indústries auxiliars
[modifica]L'activitat econòmica d'Almussafes i les poblacions limítrofes es concentra, principalment, al voltant de la factoria d'automòbils Ford. Fou inaugurada el 18 d'octubre de 1976 i cap a l'any 2010 ja s'hi havien fabricat més de 10 milions de vehicles. Esta factoria ha acollit al llarg de la seua història l'acoblament de models com el Fiesta (1976-2012), el Ford Ka (1996-2008), el Focus (1998-2011) o el Mazda 2 (2002-2007). La producció mitjana diària era de 2 000 unitats el 2015.
L'origen de la fàbrica es remunta a 1973, quan la multinacional nord-americana llavors dirigida per Henry Ford II va decidir adquirir 636 horts en la comarca amb una extensió total de 270 hectàrees. El 26 de març de 1974, ell mateix es va personar a la zona del terme municipal on s'instal·laria la planta per posar la primera pedra.[14]
La factoria de Ford va arribar a oferir ocupació directa a quasi 11 000 persones durant els anys noranta, mentre que la indústria auxiliar ha ocupat, en algunes èpoques, uns 21 000 treballadors addicionals.[15] Des de la pandèmia, l'empresa ha realitzat constants retallades en una plantilla que aleshores comptava amb 6 800 treballadors, aproximadament. L'any 2025 la xifra ja havia disminuit fins els 4 000 ocupats, en part gràcies a l'ERTO combinat amb el mecanisme RED, que permet que es mantinguen durant dos anys vora 1000 treballadors per sobre la seua capacitat actual.[16]
Més enllà de la importància de la companyia amb caràcter local, la quota de Ford Motor en el PIB (Producte Interior Brut) del País Valencià ascendia al 8,2% l'any 2021.[17]
Demografia
[modifica]Almussafes ha experimientat una evolució demogràfica marcada pels canvis econòmics i socials del municipi. Durant gran part de la seua història, la població es va mantenir relativament estable i vinculada a una economia agrària basada principalment en el cultiu de l'arròs i els cítrics.
No obstant això, a partir de la segona meitat del segle XX, especialment des dels anys setanta, es produí un creixement demogràfic significatiu. Aquest augment està directament relacionat amb el procés d'industrialització del territori. Com a conseqüència, Almussafes va rebre població procedent d'altres zones de la Comunitat Valenciana. Segons les dades de l'Institut Valencià d'Estadística (IVE), aquest creixement va ser especialment intens en la dècada mencionada[18]. Encara que segueix augmentant, el ritme d'augment de la població s'ha moderat, donant lloc a una població més estable en l'actualitat.
Pel que fa a l'estructura de la població, Almussafes presenta característiques pròpies d'un municipi industrialitzat: una proporció significativa de població en edat activa i diversitat d'orígens entre els habitants. A més, en les últimes dècades també s'ha observat la presència de població estrangera, encara que en menor proporció que en grans ciutats.
| 1960 | 1970 | 1980 | 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2009 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2018 | 2025 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 3 448 | 3 720 | 5
017 |
6 249 | 6 471 | 6 676 | 6 881 | 7 030 | 7 256 | 7 318 | 7 459 | 7 836 | 7 967 | 8 300 | 8 408 | 8 523 | 8 567 | 8 744 | 8 932 | 9 070 |
Política i Govern
[modifica]Composició de la Corporació Municipal
[modifica]El Ple de l'Ajuntament d'Almussafes està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Compromís per Almmussafes i 1 del Partit Popular (PP).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  |
Antonio González Rodríguez | 3.029 | 57,79% | 9 ( +2) | |
| Compromís per Almussafes |  |
Lourdes Moreno Blay | 1.114 | 21,26% | 3 ( -2) | |
| Partit Popular |  |
Rafael Enrique Beltrán Doménech | 630 | 12,02% | 1 ( ) | |
| Altres candidatures[a] |  |
436 | 8,32% | 0 | ||
| Vots en blanc | |
32 | 0,61% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 5.241 | 100 % | 13 | |||
| Vots nuls | 38 | 0,73% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 5.279 | 75,96%** | ||||
| Abstenció | 1.671* | 24,04%** | ||||
| Total cens electoral | 6.950* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Antonio González Rodríguez (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots de PSPV[19]) | ||||||
| Fonts: JEC,[20] JEZ Sueca,[21] M. Interior,[22] Periòdic Ara.[23] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Nota: També participaren a les eleccions de 2019 Unides Podem Almussafes (Podem-EUPV) (225 vots, 4,29%) i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (211 vots, 4,03%).
Alcaldes al llarg de la democràcia
[modifica]Des de 2015 l'alcalde d'Almussafes és Antonio González Rodríguez, del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.[24]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Miguel Duart Aparici Vicent Escrivà Ribes |
UCD Independent. |
19/04/1979 29/05/1979 |
Proclamació il.legal.
Recurs i sèntencia judicial. |
| 1983–1987 | Vicent Escrivà Ribes | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | Majoría absoluta. |
| 1987–1991 | Vicent Escrivà Ribes | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | Majoria absoluta. |
| 1991–1995 | Vicent Escrivà Ribes | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | Majoria absoluta. |
| 1995–1999 | Vicent Escrivà Ribes Josep Chaqués i Pérez |
PSPV-PSOE UPV-BN |
17/06/1995 04/03/1997 |
Moció de censura UPV+UV+PP -- |
| 1999–2003 | Josep Chaqués i Pérez | BLOC-Verds | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Mª Ángeles Lorente Iglesias | PSPV-PSOE/EU-E | 14/06/2003 | Majoria absoluta. |
| 2007–2011 | Mª Carmen Santos-Juanes Fuster Albert Girona i Albuixech |
PP BLOC |
16/06/2007 15/01/2009 |
Pacte de govern PP+Bloc-EUPV -- |
| 2011–2015 | Albert Girona i Albuixech | Compromís | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Antonio González Rodríguez | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | Majoria absoluta |
| 2019-2023 | Antonio González Rodríguez | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | Majoria absoluta. |
| Des de 2023 | Antonio González Rodríguez | PSPV-PSOE | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[24] | ||||
Monuments
[modifica]- La Torre de Rassef és, si més no, una de les edificacions amb més riquesa i vàlua de la història d'Almussafes. Construïda entre els segles viii i xi, de planta quadrangular i 24 metres d'alçada, formava part del caseriu original i després va servir de presó. Actualment es troba en perfecte estat i integrada en el medi urbà de la població.[25][26] Aquesta torre tenia la funció de controlar els accessos i protegir les zones agrícoles pròximes, especialment en un entorn marcat per la proximitat de zones humides com l'Albufera. Amb el pas del temps, la torre ha sigut restaurada i conservada com a element patrimonial, convertir-se en un símbol de la història medieval d'Almussafes.
- L'Església de Sant Bartomeu Apòstol. Barroca de 1788, amb interior xorigueresc i apreciables pintures. és el principal edifici religiós del municipi i un dels seus referents arquitectònics. L'edifici presenta característiques pròpies de l'arquitectura religiosa valenciana, amb una estructura sòbria i funcional. A l'interior. destaca la presència d'elements decoratius i artístics vinculats a la tradició catòlica local. A més del seu valor arquitectònic, l'església té una gran importància social i cultural, ja que és el centre de moltes celebracions i festes del territori, com les Festes Patronals.
.jpg)
- El Mercat Municipal, ubicat al centre de la població, data de l'any 1956. Per facilitar-ne l'ús quotidià, l'any 2010 es va executar un projecte centrat en l'accessibilitat i l'eliminació d'impediments físics. Així mateix, l'any 2011 acabaren les obres de reacondicionament consistents en la millora de l'accessibilitat, la substitució de la coberta superior i la modernització de la façana del mercat i del seu equipament interior, així com la instal·lació de dues noves portes laterals.[27][28]
Mercat Municipal d'Almussafes.
- El Museu Casa Ayora és un espai cultural situat en un edifici històric que ha sigut rehabilitat per a ús públic. Aquesta casa tradicional reflecteix l’arquitectura i la manera de viure de les famílies acomodades del municipi en èpoques passades. El museu acull exposicions relacionades amb la història local, les tradicions i el patrimoni d’Almussafes, així com activitats culturals i educatives. D’aquesta manera, es converteix en un element clau per a la difusió de la memòria històrica del municipi. A més, la recuperació de la Casa Ayora forma part dels esforços institucionals per conservar i posar en valor el patrimoni arquitectònic local.
Festes i celebracions
[modifica]- Des dels últims dies de juny fins la fi del mes de juliol, el poble d'Almussafes s'endinsa en un ambient festiu amb activitats que es concentren als cap de setmana i, en apropar-se les setmanes de major activitat, també entre setmana. Són part fonamental d'estes festes populars les revetles, espectacles pirotècnics, actuacions musicals, dances tradicionals valencianes, cercaviles, diversos actes religiosos, etcètera. Entre d'altres esdeveniments, cal citar el tradicional Homenatge a la Paella, que reunix tot al llarg del carrer Major milers de veïns que hi acudixen amb la intenció de menjar un plat de paella i compartir alhora moments de germanor. Per altra banda, també cal destacar la imponent i pintoresca desfilada de Moros i Cristians, un costum molt arrelat a la propera regió històrica de les Comarques Centrals.
- Destaquen així les Festes Patronals, que se celebren entre el 13 i el 16 de juliol: el dia 13 és la festa en honor a Sant Bertomeu —patró d'Almussafes—; el dia 14 té lloc la Festa de les Clavariesses en honor a la Divina Pastora; el dia 15 és el torn de la Festa dels Clavaris en honor a la Divina Aurora; i el dia 16 conclou amb la Festa de la Santíssima Creu, patrona d'Almussafes.[29]
- Les Falles són un altre dels emblemes festius tradicionals de la localitat. Durant tot l'any, tenen lloc diverses celebracions que compten amb la participació activa de més de 800 veïns, dividits entre les tres comissions falleres del poble: la Falla La Torre (més de 400 socis), la Falla Primitiva (300 socis) i la Falla Mig Camí (97 socis). L'inici de la festivitat té lloc l'últim diumenge de febrer amb la Crida. Tot seguit, les comissions procedixen al muntatge de les carpes al carrer: la Falla La Torre l'instal·la a la Plaça Major; la Falla Primitiva —que tenia per costum ubicar l'estructura a la meitat del carrer Major— per a les Falles de 2026 hagué de canviar la seua seu festera a l'aparcament públic del Pavelló Municipal; per últim, la Falla Mig Camí enllestix la seua carpa al nord del carrer Major. A continuació, durant la setmana gran se celebren la cavalcada fallera, la plantada dels monuments, diverses despertades, la cercavila gala i el lliurament de premis de la cavalcada. Tot això, acompanyat de diverses mascletades a l'esplanada del Centre Cultural. El dia 18 comprén l'Ofrena de flors —que per primera volta va comptar en 2026 amb una figura de la Mare de Déu dels Desemparats, ja que abans es disposaven les flors dins d'un marc de fusta— i la nit del foc. El colofó té lloc l'endemà, el 19 de març, dia de Sant Josep, amb ella ce cavilala Santa Missa en honor a Sant Josep, la gran mascletà i la nit de la cremà.
Fills il·lustres
[modifica]- Antoni Ludenya (Almussafes, 1740 - Cremona, Itàlia, 1820), matemàtic i físic.
- Vicente Gay Forner (Almussafes, 10/12/1876 - Madrid, 03/12/1949), economista, polític i escriptor.
- Lluís Duart Alabarta (Almussafes, 1908 - Benidorm, 1983), eclesiàstic i historiador.
- Salvador Botella Rodrigo (Almussafes, 1929 - Riba-roja de Túria, 2006), ciclista professional.
- Héctor Villalba Chirivella (Almussafes, 1954), president de les Corts Valencianes i d'Unió Valenciana entre 1997 i 1999.
- Carles Magraner, músic.
- Abel Ruiz Ortega, futbolista professional a la Primera Divisió espanyola de futbol.
Notes
[modifica]- ↑ També participaren a les eleccions de 2019: Unides Podem Almussafes (Podem-EUPV) (225 vots, 4,29%) i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (211 vots, 4,03%).
Referències
[modifica]- ↑ «Almussafes». A: La Enciclopedia: a aouita. Madrid: Salvat, 2003, p. 468-469. ISBN 84-345-7465-9.
- ↑ «Almussafes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Anònim. RESUM (tesi) (en valencià). Repositori Institucional UPV: Universitat Politènica de Valencia, p. 1-2.
- ↑ «Història. Símbols identitaris» (en valencià.). Ajuntament d'Almussafes.. [Consulta: 9 desembre 2026].
- ↑ Joan-Mompó i Rovira, Joan-Josep «Almussafes». Toponímia dels pobles valencians. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ Peña Pérez, F. Javier. El Cid Campeador. Historia, leyena y mito. Dossoles, p. 164. ISBN 9788487528149.
- ↑ «Primera carta de poblament d'Almussafes» (en valencià). Enric Guinot Rodríguez, 1 gener 1252. [Consulta: 13 abril 2026].
- ↑ Cerdà, Manuel. Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (en castellà). València: Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-47-4.
- ↑ «Pla estratègic zonal de Serveis Socials de l'Ajuntament d'Almussafes (2023-2026)» (en castellà). Ajuntament d'Almussafes, 18-04-2023. [Consulta: 13 abril 2026].
- ↑ Mari Carme Raga, Mª Àngel Martí i Albert Girona. Almussafes: geografia i història d'una comunitat agrícula valenciana de la Ribera Baixa del Xúquer.
- ↑ Cooperativa Agrícola Ganadera de Almussafes - 50 Años de vida 1951-2001. ISBN V-2748-2001.
- ↑ Diari Levante-EMV, domingo, 22 de enero de 2017, pàg. 38 entre les dedicades a La Ribera..
- ↑ Informe de Coagal, repartit a l'assemblea general del 03-03-2017, corresponent a l'exercici 2015-2016.
- ↑ «Ford Valencia Body & Assembly» (en valencià). Viquipèdia. [Consulta: 10 abril 2026].
- ↑ «Evolución del número de trabajadores de Ford Almussafes» (en castellà). Levante El Mercantil Valenciano. [Consulta: 14 abril 2026].
- ↑ «Ford insiste en que mantendrá el empleo en Almussafes ante el nerviosismo por la falta de detalles de su nuevo coche» (en castellà). Ángel Álvarez, 08-10-2025. [Consulta: 14 abril 2026].
- ↑ Escriva Garcia, Aleixandre. Análisis y evaluación de la Sede Electrónica del Ayuntamiento de Almussafes (tesi) (en castellà). Facultat d'Administració i Direcció d'Empreses: Universitat Politènica de València, 2022, p. 31-32.
- ↑ «Valencia/València(3079)» (en castellà). [Consulta: 14 abril 2026].
- ↑ Redacció «Toni González revalida el seu càrrec com a alcalde d'Almussafes». www.elperiodic.com, 17-06-2019.
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, p. 107.494 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de Zona de Sueca «Edicto de la Junta Electoral Zona de Sueca sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, p. 19 [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Almussafes», 26-05-2019. [Consulta: 6 maig 2020].
- 1 2 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Almussafes. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ «File:Torre Racef (Almussafes).jpg» (en valencià). Viquipèdia, 30-01-2016. [Consulta: 10 abril 2026].
- ↑ «Torre Racef» (en valencià). Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. [Consulta: 10 abril 2026].
- ↑ «L'Ajuntament d'Almussafes millorarà el mercat municipal». Elpuntavui.cat, 16-09-2011. [Consulta: juny 2016].
- ↑ «El mercat municipal d'Almussafes lluïx nova imatge». Elpuntavui.cat, 28-11-2011. [Consulta: juny 2016].
- ↑ «Llibret de festes d'Almussafes 2025» (en valencià). Ajuntament d'Almussafes. [Consulta: 10 abril 2026].
Enllaços externs
[modifica]- Ajuntament d'Almussafes, web oficial
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.
- País Valencià, poble a poble; comarca a comarca, de Paco González, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment.
