Ribera Alta

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Ribera Alta de l'Ebre ».
Infotaula de geografia políticala Ribera Alta

Localització
Mapa de la Ribera Alta.png
39° 12′ 09″ N, 0° 32′ 33″ O / 39.202461111111°N,0.54244722222222°O / 39.202461111111; -0.54244722222222
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província Província de València
Capital Alzira
Municipis 36
Conté
Població
Total 216211 hab. (2007)
• Densitat 213,75 hab/km²
Llengua Valencià
Geografia
Superfície 1.011,5 km²
Limita amb
Modifica dades a Wikidata

La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira. A causa del creixement urbanístic, els nuclis urbans d'Alzira, Algemesí i Carcaixent han quedat units en l'actualitat, formant un nucli proper als cent mil habitants. L'actual comarca de la Ribera Alta comprèn les subcomarques històriques de la Vall dels Alcalans al nord i la Vall de Càrcer i el Baix Albaida al sud. Els municipis de Tous i Castelló de la Ribera no formaven part d'una històrica comarca de la Ribera Alta que sí que hi formaven Albalat de la Ribera (Ribera Baixa), i Estubeny (Costera). Aquesta comarca històrica apareix al mapa d'Emili Beüt Comarques naturals del Regne de València, publicat l'any 1934.

Geografia[modifica]

Limita al nord amb la Foia de Bunyol i l'Horta Oest i l'Horta Sud. A l'est amb Ribera Baixa, al sud amb la Costera i a l'oest amb la Canal de Navarrés. Alguns dels rius que travessen la comarca són el Xúquer, el Magre, el Sellent i l'Albaida.

El Cano
Riu Sellent, pas per Càrcer
Principi del curs baix del riu Xúquer
Antella
Assut d'Antella

Municipis:

Ribera Alta (2007)
Municipi     Població     Extensió     Densitat
Alberic 10.330 27,00 382,59
Alcàntera de Xúquer 1.397 3,40 410,88
l'Alcúdia 11.105 23,70 468,57
Alfarb 1.423 20,60 69,08
Algemesí 27.272 41,50 657,16
Alginet 12.605 24,10 523,03
Alzira 44.440 110,40 389,84
Antella 1.526 17,60 86,70
Beneixida 670 3,20 209,38
Benifaió 12.204 20,10 607,16
Benimodo 2.141 12,50 171,28
Benimuslem 605 4,20 144,05
Carcaixent 21.695 59,20 366,47
Càrcer 2.095 7,60 275,66
Carlet 15.189 45,60 333,09
Castelló de la Ribera 7.493 20,30 369,11
Catadau 2.619 35,50 73,77
Cotes 373 6,00 62,17
l'Ènova 1.011 7,70 131,30
Gavarda 1.171 7,80 150,13
Guadassuar 5.943 35,30 168,36
Llombai 2.600 55,60 46,76
Manuel 2.570 6,00 428,33
Massalavés 1.652 7,50 220,27
Montroi 2.500 31,40 61,58
Montserrat d'Alcalà 5.452 45,60 119,56
la Pobla Llarga 4.420 10,10 437,62
Rafelguaraf 2.453 16,30 150,49
Real 2.150 18,30 117,49
Sallent de Xàtiva 454 14,00 32,43
Sant Joanet 413 1,90 217,37
Senyera 1.141 2,00 570,50
Sumacàrcer 1.296 20,10 64,48
Torís 6.053 80,50 75,19
Tous 1.152 127,50 9,04
Total 223.467 1.022,30 218,59

Economia[modifica]

L'economia de la comarca s'ha sustentat tradicionalment en l'agricultura, cultiu de regadiu i sobretot en la taronja, que presenta una gran exportació. La indústria és un sector predominant des de la segona meitat del segle XX i es concentra principalment a Alzira.

Història[modifica]

El primer poblament d'importància començà a l'Eneolític i esdevingué més dens vers la meitat del segon mil·lenni, durant el Bronze valencià. A l'època ibèrica la comarca sembla que era el límit entre els edetans i els contestans, al llarg de la línia del Xúquer. Un dels poblats ibèrics més importants era La Carència, ubicat a Torís. La romanització representà l'establiment de vil·les, de moment mal documentades. Llavors la comarca era travessada per la Via Augusta. Durant l'època musulmana, en la qual foren ja intensament aprofitades les possibilitats agràries que oferia un terreny pla amb l'abundant aigua del Xúquer, tingué un creixement important el nucli d'Alzira, que arribà a cap de governació. La resta de les poblacions comarcanes eren en la seua majoria alqueries, com ho demostra la presència de nombrosos topònims àrabs, molts d'ells al·lusius als orígens egipcis dels clans.[1] Amb la reconquesta, assenyalada a la Ribera Alta per la capitulació d'Alzira davant Jaume I (1242), es consagrà la capitalitat de la població. Es va produir un establiment de 818 colons cristians, distribuïts en diversos municipis, amb terres alodials.[2] Jaume I el 1249 creà el terme general d'Alzira, situat entre els de València i Xàtiva, que comprenia tota la Ribera Alta i la Ribera Baixa, amb més de quaranta alqueries, moltes de les quals són l'origen de la major part dels pobles actuals, que se separaren gradualment del terme general; Algemesí (1574) i Carcaixent (1576) van adquirir vot a Corts. La població musulmana, després morisca, es localitzà sobretot als llocs més reduïts, que foren afectats per l'expulsió del 1609. La comarca depenia administrativament de la governació de València i de la de Xàtiva dellà Xúquer, segons la situació al nord o al sud del riu. Després del 1707 fou creada la nova governació d'Alzira, que comprenia tota la comarca excepte la vall de Càrcer, que era de la governació de Montesa, i el curs baix del riu Albaida, que ho era de la de Xàtiva, però incloïa part de l'Horta i de la Foia de Bunyol. Després de la divisió provincial (1833) la comarca es dividí entre els partits judicials d'Alberic, Alzira, Carlet, Xàtiva i Xiva.[3]

Monuments històrics[modifica]

Monuments islàmics[modifica]

A la Ribera Alta queden exemples d'arquitectura islàmica: el castell d'Alèdua[4] i la torre Mussa[5] destaquen i són testimonis construïts amb pedra i morter de calç.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Soler Molina, Abel. "Alzira de Xúquer: gènesi urbana i urbanisme planificat a la cora andalusina de València (segle IX)", Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer. València: PUV Furió, A. i Aparici, J. (eds.), 2002, p. 51 - 74. ISBN 84-370-5514-8. 
  2. Ferrer Navarro, Ramon. Conquista y repoblación del Reino de Valencia. València: del Senia al Segura, 1999, p. 158-164. ISBN 84-85446-63-1. 
  3. «la Ribera Alta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Alèdua». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «torre de Mussa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ribera Alta Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 39° 12′ 8.86″ N, 0° 32′ 32.81″ O / 39.2024611°N,0.5424472°O / 39.2024611; -0.5424472