1707

1707
	Batalla d'Almansa (Guerra de Successió Espanyola)
Tipus	any civil i any comú començat en dissabte
Altres calendaris
Gregorià	1707 (mdccvii)
Islàmic	1119 – 1120
Xinès	4403 – 4404
Hebreu	5467 – 5468
Calendaris hindús	1762 – 1763 (Vikram Samvat); 1629 – 1630 (Shaka Samvat); 4808 – 4809 (Kali Yuga)
Persa	1085 – 1086
Armeni	1156
Rúnic	1957
Ab urbe condita	2460
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle xvii - segle xviii - segle xix
Dècades
	1670 1680 1690 - 1700 - 1710 1720 1730
Anys
	1704 1705 1706 - 1707 - 1708 1709 1710

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià. Correspon a l'any 1700 del calendari etíop.

Esdeveniments[modifica]

1 de gener: Joan V de Portugal és coronat rei
26 de març: entrà en vigor l'Acta d'Unió (1707) d'Anglaterra i Escòcia, després de ser aprovada pels respectius parlaments, per la qual esdevingueren un únic estat: el Regne Unit de la Gran Bretanya.
23 de maig: entra en erupció la caldera de Santorí.
31 d'agost: Carles XII de Suècia i Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic signaren el Tractat d'Altranstädt (1707) que va establir els drets dels protestants a Silèsia.
28 d'octubre: es produí el Terratrèmol de Hōei de 1707, de magnitud 8,6, el tsunami resultant del qual feu cinc mil morts; de resultes, el 16 de desembre tingué lloc l'erupció Hōei del Mont Fuji, l'última de les tres registrades al llarg de la història.
Prosseguix la Guerra de Successió Espanyola amb l'aixecament austriacista de Menorca, iniciat l'any anterior, acabà el 12 de gener amb el control borbònic de l'illa pel governador Dávila gràcies a tropes provinents de Toló. El 25 d'abril, l'exèrcit botifler derrotà els austriacistes en la Batalla d'Almansa, la qual cosa comportà que Regne de Castella ocupàs el Regne de València per dret de conquesta. El 4 de maig, les tropes borbòniques ocuparen Bunyol; el 8 de maig València es rendí al duc de Berwick i, el 26, el duc d'Orleans entrà a Saragossa; el 6 de juny incendiaren Xàtiva (fet que donà origen al malnom de socarrats) i en acabar, iniciaren el setge de Dénia (1707), rebutjat a final de juliol gràcies a l'arribada per mar del general Basset. Finalment, el 29 de juny Felip V publicà els Decrets de Nova Planta, pel qual s'aboliren els governs polítics i administratius locals d'Aragó i València. El 21 d'agost, l'exèrcit aliat aixecà el setge de Toló (1707) després que les botiflers no aconseguiren ocupar la vila. El Regne de València encara resistí fins al setge d'Ares, que començà al desembre i es perllongà fins a l'any següent.

Música[modifica]

El 23 de juny nasqué el compositor catarrogí Manuel Just. A la primavera d'hivern, el compositor Georg Friedrich Händel estrenà l'òpera Rodrigo.

El 17 d'octubre, Johann Sebastian Bach va contraure matrimoni amb la seua cosina Maria Barbara Bach a Dornheim; encara en 1707, acceptà la vacant d'organiste de l'església de Sant Blai de Mühlhausen, on compongué les primeres cantates religioses (BWV 4, 106, 131, 150 i 71).

Naixements[modifica]

Naixements
M/d	Nom	Activitat	Origen	M.
06/23	Manuel Just i Verdeguer	músic	catarrogí	1787
01/08	Lluís de França (duc de Bretanya)	aristòcrata	parisenc	1712
04/15	Leonhard Euler	matemàtic	suís	1783
02/25	Carlo Goldoni	escriptor	venecià	1793
09/07	Georges-Louis Leclerc^[1]	naturalista	borgonyó	1788
05/23	Carl von Linné^[2]	taxonomista	suec	1778
05/07	Francisco Salzillo^[3]	escultor	espanyol	1783

Lluís de França
Leonhard Euler
Carlo Goldoni
Georges Leclerc
Carl von Linné

Necrològiques[modifica]

26 de maig - Bourbon-l'Archambault, Regne de França: Francesca Atenea de Rochechouart de Mortemart, Madame de Montespan, amant de Lluís XIV de França (n. 1640).^[4]

Defuncions
M/d	Nom	Activitat	Origen	E
	Senén Vila (Q9076056)	pintor	valencià	67
03/02	Aurangzeb	emperador	mogol	88
04/04	Jean Del Cour	escultor barroc	való	80
03/27	Jean-François Gerbillon	missioner	francés	52
06/24	Kaspar von Stieler	escriptor	turingi	74