Setge de Toló (1707)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Batalla de Toló».
Infotaula de conflicte militarSetge de Toló
Guerra de Successió Espanyola
Setge de Toló (1707) (França)
Setge de Toló (1707)
Setge de Toló (1707)
Setge de Toló (1707) (França)
Coord.: 43° 4′ 22″ N, 5° 59′ 0″ E / 43.07278°N,5.98333°E / 43.07278; 5.98333
Belagerung von Toulon 1707.jpg
Tipus batalla i setge
Data 29 de juliol - 21 d'agost de 1707
Coordenades 43° 04′ N, 5° 33′ E / 43.07°N,5.55°E / 43.07; 5.55
Lloc Toló, Regne de França
Estat França
Resultat Victòria Borbònica
Campanya Campanya italo-francesa 1707
Bàndols
Dues Corones Borbòniques

Pavelló reial del Regne de França Regne de França

Escut Felip V Monarquia Hispànica
Gran Aliança de la Haia

Sacre Imperi Romano Germànic Sacre Imperi Romanogermànic

Ducat de Savoia Ducat de Savoia[1]
Comandants en cap
Exèrcits borbònics Exèrcits confederats
Modifica les dades a Wikidata

El setge de Toló va durar del 29 de juliol al 21 d'agost de 1707 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. Les forces aliades van haver d'aixecar el setge sense aconseguir capturar la ciutat de Toló. Tot i una certa obstaculització per part de Víctor Amadeu II de Savoia, el príncep Eugeni de Savoia va decidir creuar el riu Var l'11 de juliol i va arribar a Fréjus el 16 de juliol de 1707, on es va unir a la flota britànica que manava l'almirall Cloudesley Shovell. Amb tot, les tergiversacions de Víctor Amadeu II de Savoia van permetre que els reforços espanyols comandades pel Duc de Berwick arribessin a temps per socórrer de la plaça de Toló el 26 de juliol, abans que els aliats.

El 14 d'agost el mariscal René de Froulay de Tessé va tornar a ocupar les altures de Santa Caterina, d'importància crucial, que els aliats havien pres en l'assalt la setmana precedent. Eugeni de Savoia, en comprovar que la seva rereguarda es veia amenaçada i les seves possibilitats de conquerir Toló havien disminuït sensiblement, va abandonar el setge el 22 d'agost de 1707 i es va retirar darrere del riu Var.

Conseqüències[modifica]

Més de 46 vaixells de guerra francesos d'entre 50 i 110 canons es van basar al port de Toulon i, quan els dos forts van caure el 19 d'agost, van ser enfonsats per evitar la captura o la destrucció del foc dels atacants i bloquejar l'entrada al port. Molts van resultar danyats més enllà de la reparació o no es van aixecar fins que acabés la guerra, donant als aliats el control de la Mediterrània occidental.[2] El príncep Eugeni i Víctor Amadeus van recórrer els Alps a principis de setembre i van expulsar les restants guarnicions franceses al nord-oest del Piemont, però Villefranche i el comtat de Savoia van romandre en mans franceses fins al 1714.[3] Vauban, en el seu llibre Oisivetés, atribueix aquesta explotació parcial a l'optimisme de les autoritats locals que esperaven recuperar els vaixells després del final del setge.

L'intent d'ocupar Toló va costar 10.000 homes a Eugeni de Savoia i va permetre que els anglesos dominessin a partir d'aquell moment el Mediterrani, ja que els francesos havien enfonsat els seus vaixells al port de Toló per evitar que l'esquadra caigués en mans de l'enemic.[4]

Referències[modifica]

  1. El Ducat de Savoia Ducat de Savoia va formar part de l'Aliança borbònica fins al 8 de novembre de 1703, quan pel Tractat de Torí va canviar de bàndol i es va unir a la Gran Aliança de la Haia
  2. Holmes, Richard. Marlborough; England's Fragile Genius. Harper Press, 2008, p. 359. ISBN 0007225725. 
  3. Bancks, John. The history of Francis-Eugene Prince of Savoy. 2010. Gale ECCO, 1745, p. 258-259. ISBN 1170621236. 
  4. Bancks, John. The history of Francis-Eugene Prince of Savoy. 2010. Gale ECCO, 1745, p. 259-260. ISBN 1170621236. 

Bibliografia[modifica]

  • Bancks, John; The history of Francis-Eugene Prince of Savoy; (1745);
  • Holmes, Richard. Marlborough: Britain's Greatest General: England's Fragile Genius, Harper Perennial,
  • Symcox, Geoffrey; Victor Amadeus II: Absolutism in the Savoyard State, 1675-1730. (University of California Press, 1983)

Enllaços externs[modifica]